CAPÍTOL 16
PLANETA HOTH
Zero dies després del pla Ka U Zero
Beak i Namir van disparar a l’uníson: van alçar els seus
rifles i van llançar rajos vermells cap a les lluentes figures de blanc i
negre. Roja es va sumar a l'atac un segon després; estava darrere de Namir.
Aquest podia escoltar la seva respiració agitada i les seves botes, que
s'arrossegaven sobre la neu.
Un stormtrooper va caure al terra. Els altres es van
dispersar abans fins i tot que Namir comencés a disparar; van córrer cap a les
parets del passadís, per refugiar-se darrere dels monticles de pedra i gel i de
les bigues metàl·liques.
Darth Vader va romandre incòlume al centre del passadís.
La figura de negre s'assemblava al bust que estava en la
mansió de la governadora, en Haidoral, pel perfil del casc i els traços
furiosos de la màscara. Però en el bust no s'apreciava la seva altura ni
l'onejar de la seva capa. Sobre el peto de la seva armadura brillaven llums
vermelles i verdes, donant-li l'aspecte d'un ser artificial.
No obstant això, els seus moviments eren els de una persona:
sota l'armadura hi havia carn, i la carn es podia cremar.
Els soldats d’assalt es van mobilitzar com els professionals
que eren i van retornar el foc tan aviat com van abandonar el radi de les armes
enemigues. Namir li va ordenar al seu equip que es protegís darrere d'una
cortina de canonades caigudes i un enorme bloc de gel. Després, va seguir
disparant, sense haver verificat en quines condicions estaven Beak, Roja,
Chalis o Howl. Ja sigui que estigués viu o mort, el capità ja no podia ser la
seva prioritat.
Més soldats d’assalt van començar a avançar, corrent de dos
en dos, mentre els seus altres companys mantenien immobilitzats a Namir i al
seu equip. Un va rebre una descàrrega en l'estómac, encara que Namir no va
saber qui havia disparat. Quan va aconseguir fer un cop d'ull a un costat, va
notar que Beak estava en el costat oposat del corredor, mentre que Roja, Chalis
i Howl romanien apinyats a poca distància darrere d'ell.
Namir va tornar la vista cap endavant. La figura de negre va
aixecar una mà al moment en què un raig carmesí sortia disparat cap a ell. El
raig va xocar contra la seva mà i va rebotar. Com si es tractés d'una pedreta,
el raig es va estavellar en una de les parets, desprenent làmines de gel que es
van esfondrar sobre el terra.
—Camp de força! —va cridar Namir.
Ell mai els havia vist integrats en una armadura, però els
camps de força podien infringir-se.
Els soldats d’assalt van detenir el seu avanç el temps
suficient perquè Darth Vader prengués la davantera. Caminava donant passos
llargs, pausats, com un caminant imperial que menyspreés les punxadetes que li
infligien els lliscants de neu. No va fer cap esforç per refugiar-se i, fins a
on Namir podia veure, no portava armes.
En algun racó del seu cervell, alguna cosa li deia a Namir
que Vader no constituïa una amenaça, que era una espècie de coco, construït i
abillat per intimidar, no per lluitar. No obstant això, la raó li cridava que
no deixés que la figura de l'armadura s'acostés.
—Foc concentrat! —va cridar Beak. Va parlar amb veu enèrgica
però tremolosa, com si es tractés de convèncer a si mateix—. Cal esgotar
l'escut!
—No! —Namir va escoltar la veu de la Chalis sobre el so dels
trets—. Ens hem d'anar ja!
Els soldats d’assalt van continuar avançant darrere de
Vader. Si Namir i el seu equip donaven mitja volta i emprenien la retirada,
quedarien exposats; si intentaven avançar, moririen encara més ràpidament. El
pla de Beak era el que els brindava millors oportunitats.
Namir va dirigir el seu rifle cap a Vader i va prémer el
gallet, agafant el canó amb la seva mà lliure per mantenir immòbil l'arma. El
rifle intentava alçar-se amb cada tret, i el canó s'escalfava cada vegada més,
sota els seus dits enguantats. Entre la foscor del corredor i els centelleigs
vermells davant dels seus ulls, gairebé no aconseguia a distingir al seu blanc.
Beak també estava disparant. Namir va aconseguir escoltar
com les partícules energitzades abrasaven l'aire fred del corredor, però no
s'atrevia a girar-se. Vader no va vacil·lar ni va caure; per contra, una cosa
va aparèixer a la seva mà entre les pulsacions de llum carmesí. De sobte tenia
una arma a la mà, un feix d'energia concentrada que ballava amb cada gir del
seu canell. Si Vader havia comptat amb la protecció d'un camp d'energia, tot
indicava que no el necessitaria més: la seva espasa d'energia desviava els
rajos amb una velocitat increïble, brunzint i espetegant en escombrar l'allau
de trets.
El monitor de temperatura va començar a parpellejar en
l'arma de Namir: la cel·la d'energia estava sobreescalfant-se. Ell va tirar del
gallet amb més força, i l'arma va llançar una dotzena més de trets, fins que es
va apagar emetent un clic mecànic. El flux de rajos que disparava Beak es va
interrompre uns instants més tard.
Vader havia avançat uns dotze metres durant l'atac. El temps
va semblar detenir-se quan Namir va veure com un floc de neu arrossegat pel
vent va girar entorn de l'espasa d'energia que portava l'home de l'armadura
negra i es va esvair a la calor de l'arma.
Llavors Vader va donar un salt cap endavant i, en un sol
moviment, va aterrar davant de Beak; va partir en dos al soldat de la Companyia
Crepuscle amb un gir de la seva espasa. Per un instant, l'aire va fer olor de
tela, de plàstic i de carn socarrats.
Namir estava apuntant de nou amb el seu rifle, quan va
escoltar que Roja cridava una imprecació. Un cilindre cromat, una mica més
petit que un puny, va volar enmig de la foscor, descrivint un arc cap a Darth
Vader. Era una granada de fragmentació.
Namir amb prou feines va tenir temps per posar les seves
esperances en el projectil. Vader va alçar la seva espasa i va fer un gest cap
a un costat, cap a Namir. Com un droide obedient, la granada va modificar la
seva trajectòria en ple vol. Els esdeveniments semblaven seguir la lògica d'un
malson: les facultats de Vader semblaven limitades tan sols per les seves
horroroses insinuacions.
La granada va xocar contra la paret, a dos metres d'on
estava Namir, darrere de la cortina de tubs. Namir va escoltar el grinyol del
metall retorçant-se per sobre de l'esclat i va sentir que alguna cosa
s'estavellava contra les seves costelles. Una pluja d'enderrocs li va caure
sobre les espatlles i l'esquena. De sobte, la seva barbeta estava tocant el gel
del terra, encara que no recordava haver caigut. Va percebre una agradable
calidesa en la part posterior del coll i va saber que no podia ser més que
producte de la sang.
La resta del món era foscor i soroll.
Namir es va concentrar en el seu propi cos: va escoltar el
seu ritme cardíac i va començar a provar les seves extremitats. No va intentar
parar-se ni moure's, això estava per complet fora de les seves possibilitats,
però sí va tractar de flexionar els músculs per comprovar si sentia braços,
cames, mans i peus. Se sentia bastant segur que no havia perdut cap membre.
Tampoc havia perdut els ulls, però la seva vista estava
tornant molt lentament. Veia siluetes, però aquestes es refusaven a
concretar-se en imatges recognoscibles, com si Namir fos un cec recentment
guarit que estigués aprenent a distingir la profunditat, les formes i els
colors. Una part d'ell, equànime i freda, li deia que això era normal. No era
la primera vegada que sofria ferides greus. La seva visió tornaria, tret que
algú el matés primer.
Cinc batecs més. Ningú el matava encara.
Però algú sí havia matat a Roja. La primera imatge que va
reconèixer va ser el cadàver del seu company sobre el gel, a uns deu passos de
distància. Entre Namir i Roja estaven sis cames enfundades en blanc i dos en
negre.
«Soldats d’assalt», va pensar, «soldats d’assalt i Vader».
Va tractar de redreçar-se, però tenia alguna cosa pesada
damunt. Li va semblar que el món sencer s'inclinava. Li era impossible moure's.
—Em vas trobar —va dir algú—. Felicitats.
Era una veu de dona amb un accent estrany, excessivament
articulat.
Chalis.
—Vas seguir la meva llançadora fins a Hoth o vas trobar el
meu rastre després? Encara que per al cas dóna el mateix...
Chalis estava dempeus, a poca distància de Vader, amb el
coll lleugerament cap enrere, per arribar a la mirada emmascarada del gos de
caça que protegia a l'Emperador. Tenia les mans entrellaçades darrere del cap.
—No vaig a arrossegar-me —va continuar ella—. M'agrada la
meva vida, però no vas poder humiliar-me en exiliar-me a Haidoral Prime i no em
vas a humiliar ara. Vaig prendre les meves decisions i no em penedeixo de cap.
Vas tenir molta sort de trobar-me. Em vas obligar a desertar. Si vols
executar-me, Lord Vader, que així sigui.
Vader ja no tenia l'espasa d'energia. Va alçar una de les
seves mans enguantades en negre, amb el palmell cap a la Chalis. Els peus de la
governadora es van separar del terra. Les seves cames van quedar penjant en
l'aire, com si la lògica de malson s'hagués activat de nou.
Chalis tenia els ulls molt oberts. La mà de Vader es va
tancar, formant un puny; Chalis va començar a panteixar i es va portar les mans
a la gola.
Vader va parlar per primera vegada. La seva veu era
metàl·lica, profunda i ressonant; la seva respiració, un xiuxiueig irritant que
hi havia al darrere de l'impacte de les seves paraules.
—On està Skywalker?
Chalis va negar amb el cap; semblava perplexa.
Namir va repetir aquelles paraules en la seva ment,
desconcertat.
Llavors es va escoltar un cruixit, com la branca d'un arbre
verd i saludable que s'estigués trencant. Chalis seguia agafant-se la gola i la
seva respiració era cada vegada més irregular.
Un dels soldats d’assalt es va aproximar a Vader des
darrere, amb el cap inclinat, com escoltant alguna cosa pel comunicador del seu
casc. El soldat va titubejar; aparentment no estava segur de si havia
d'interrompre. Finalment va dir:
—Lord Vader. Hem localitzat el Falcó Mil·lenari.
Vader no va girar-se a mirar al soldat, només va girar el
canell i Chalis va sortir llançada cap a la paret com una joguina, per
finalment caure al terra. La resposta dels soldats d’assalt va ser posar-se a
caminar pel corredor, amb el seu amo al centre de la falange.
Namir va tancar els ulls, buscant un refugi del malson.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada