Esquadró Infern (V)

Anterior

CAPÍTOL 5

—Detesto els vestits —grunyí Seyn.

En aquells moments portava posat un d'exquisit que, segons la recerca d’Iden, era l'última moda entre l'alta societat imperial. Amb coll alt i cua llarga, el vestit de brillaseda violeta clar era perfecte per a aquell esdeveniment, divertit però formal. Seyn portava el seu cabell curt adornat amb una diadema amb pedres precioses incrustades i altres joies adornaven les seves orelles. L'única cosa no equilibrada i elegant era l'expressió d’enuig de la noia.

—Diria que et queden millor que a mi —li va dir Iden. Ella tampoc era molt aficionada als vestits, preferint per molt els uniformes, i s'alegrava de poder cedir-li aquella tasca a Seyn. Algú podia reconèixer a la filla de l'Almirall Versio en aquell tipus de reunions, mentre que ningú coneixia a Seyn.

—Jo crec —va dir Gideon allisant-se la seva elegant túnica negra— que correm el risc de cridar massa l'atenció, som massa atractius.

—Sempre és així? —va preguntar Seyn.

—Normalment sí —va respondre Iden.

—Segueixo pensant que el meu pla hauria estat millor —va dir Gideon.

—En el teu pla havies de fer-te passar per caça-recompenses —va dir Del.

—Exacte —va contestar Gideon.

La tasca de l'equip havia quedat bastant clara dues setmanes abans. Al Moff Jaccun Pereez, com a molts poderosos, li agradava donar-se algun caprici. Si escau, la beguda i el joc. Desgraciadament, una cosa no ajudava molt a l'altra i Pereez va acabar amb deutes que creixien per moments. Intel·ligència havia informat que una nit Pereez es va dedicar a presumir de «saber coses» que aviat farien «desaparèixer» aquells empipadors deutes.

—Encara que sigui un moff —havia dit Iden durant la seva presentació inicial al seu equip. «El meu equip», va pensar i va reprimir un somriure—, les paraules són solament paraules. Els seus deutes són quantiosos. No obtindria tal quantitat de crèdits solament per un parell de coses que pogués explicar-li a qualsevol després d'haver-se pres un parell de copes. Segur que té alguna cosa tangible: imatges per fer xantatges, dades, secrets de seguretat... ha de ser alguna cosa per l'estil sobre algú proper a l'Imperi. No sabem qui i és millor així. El nostre treball és recuperar el que Pereez està pensant vendre.

Els altres membres de l'esquadró havien fet propostes basades en les seves pròpies habilitats i experiències. Gideon, sempre desitjós d'acció, havia suggerit senzillament adoptar la identitat d'un caça-recompenses i sostreure-li la informació al propi Pereez per la força. Del, amb la seva ment tecnològica, havia recomanat col·locar dispositius d'escolta en la mansió del moff. Seyn volia analitzar tota la informació que tingués l'Imperi sobre Pereez i deixar-li clar que no arribaria enlloc. Fins i tot havia portat la idea un pas més enllà: podien presentar-li documentació falsa que li impliqués en assumptes molt més tèrbols per si canviava d'idea.

Iden ho havia escoltat tot i també havia investigat a aquell home. L'Imperi necessitava a Pereez on el tenia. Segons totes les fonts, era un líder jovial i afable, i la població d’Arvaka Prime li tenia molta estima. Qualsevol indici d'escàndol o caiguda en desgràcia podia crear inestabilitat en el sector. El seu cor delicat suposava que una situació perillosa, com trobar-se amb un caça-recompenses, podia causar-li la mort, la qual cosa tampoc era un objectiu desitjable.

Necessitaven colar-se a casa seva, on sens dubte guardava aquella valuosa informació.

Afortunadament, el propi moff els havia convidat a visitar-li. O, com a mínim, podien fer que semblés que ho havia fet.

La primera missió de l'Esquadró Infern seria colar-se en unes noces.

Ara els quatre estaven en el moll, mentre els tècnics donaven l'últim repàs a l'anodina i estilitzada llançadora, una més de les tantes que portarien als convidats fins a l'elegant mansió d’Arvaka Prime. En contrast amb els elegants «convidats a les noces», Del i Iden portaven uniformes gris fosc de pilots de llançadora privada. En la part posterior hi havia una armadura sense distintius de filiació.

Iden va mirar als membres del seu equip esperant dir alguna cosa convenient, però sense la menor idea de què. Així que va ser breu i directa.

—Tots sabem el que ens portem entre mans i hem entrenat per a això. Hem revisat el material, coneixem el pla. També sabem que, encara que els plans siguin perfectes, allò que passa fora de les sales de reunions no ho és. Però això també forma part del joc. Passi el que passi, ens ocuparem d'això perquè és el nostre treball. Alguna pregunta?

Tots van negar amb el cap. Iden podia percebre les seves ganes de passar a l'acció.

Tots estaven preparats.

—Bé, doncs som-hi.

—El Moff Jaccun Pereez té el plaer de convidar-los a les noces de la seva filla Famma amb la jove figura emergent de l'Imperi, el Comandant Yendiv Bensek —va recitar Gideon mentre la llançadora aterrava al cap d'unes hores.

—T'ho repeteixo, Seyn, les teves falsificacions són sorprenents —va dir Iden—. I, Gideon, recorda que el nom de la núvia es pronuncia Famà. Del, com es veu?

Del tenia la mirada clavada en la segona consola de la nau.

—Totes les pantalles funcionen a la perfecció —havien mogut fils per incloure a Del entre els decoradors contractats per la futura esposa. El dia anterior, durant sis hores, havia pogut amagar diminuts i moderníssims dispositius d'enregistrament per tota la mansió del moff. Fins i tot havia manipulat un dels droides de la casa per donar-li a l'esquadró uns «ulls» que poguessin controlar una vegada Seyn i Gideon estiguessin dins.

—I els vostres auriculars? —va preguntar Iden referint-se als diminuts artefactes inserits en les profunditats dels canals auditius dels «convidats a les noces».

Gideon es va donar un copet en l'orella i va somriure.

—Sentirem fins al més lleu sospir —li va assegurar.

Iden va respirar profund.

—D’acord —va dir—. Bona sort. Si tot surt bé, ens tornem a reunir aquí en dues hores.

Gideon es va aixecar i li va tendir la mà a Seyn.

—Anem, estimada? —va dir, mentre ella recollia el regal de noces.

—No et passis —li va advertir Seyn mentre la rampa s'estenia, però li va prendre de la mà.

El dia no podia ser més meravellós. La residència oficial del moff era gran i extensa, encara que al mateix temps aconseguia ser estranyament pintoresca. Iden els havia dit que estava construïda replicant l'arquitectura de segles passats, però l'única cosa que Gideon necessitava conèixer era el seu plànol amb el qual Seyn havia pogut fer-se.

Hi havia flors de tots els colors imaginables i l'aire càlid estava carregat de la seva fragància. Encara que la casa s'havia dissenyat perquè semblés antiga, la seva enorme porta era clarament moderna. Gideon va anotar mentalment on estaven els controls i va inclinar el cos lleument perquè la petita càmera incrustada en el símbol imperial del seu pit pogués donar-li aquesta informació a Del.

—Perfecte, tinent —li va dir la veu de Del a cau d'orella.

Seyn, qui malgrat les seves protestes semblava haver nascut per a les reunions formals i els vestits de nit, subjectava la invitació en una mà enguantada. La hi va lliurar a un guàrdia flanquejat per un soldat d'assalt.

—Lady Dezara Monay —va dir, presentant-se amb un somriure enlluernador—. I aquest és el meu acompanyant, Brixx Gavan.

Lady Dezara Monay era una invenció absoluta, encara que existia una tal Vezzin Monay que era parent llunyana del nuvi. Si sospitaven d'ells recorrerien a allò. Seyn havia inventat una història tant per a Dezara com per a Brixx, força elaborada per xerrar si els altres convidats els arraconaven, però prou senzilla per recordar-la. Gideon comptava amb trobar problemes al principi, però l'elegància i comoditat de Seyn semblaven tan convincents com les seves falsificacions.

—Oh —va dir el guàrdia canviant d'expressió—. Veig que és un dels vips, milady. Les noces se celebraran en el gran saló de ball, però vostè i el seu acompanyant poden pujar a contemplar la cerimònia des del mirador especial.

Un droide va arribar rabent fins a ells, llest per escanejar-los a la recerca d'armes, tant a ells com al regal embolicat. Seyn el va mirar desdenyosa i el guàrdia ho va advertir immediatament.

—Cancel·li l'escanejat. Disculpi, milady, els nostres droides de vegades són massa eficients. Espero que no l'hagi molestat.

—En absolut —va dir Seyn—. El Moff Pereez és afortunat per tenir guàrdies tan diligents.

Els droides servents s'arremolinaven en el jardí on alguns convidats, amants del sol, gaudien de copes i canapès.

—Un d'aquests droides servents és el nostre —va dir la veu de Del—. Us l’envio perquè sapigueu quin és.

Un dels droides de classe GC va començar a rodar cap a ells amb una safata plena de copes de vi negre. Gideon es va fixar bé en el droide, percebent una petita ratlla en la safata. Van agafar una copa cadascun i van bressolar el vi un moment, examinant l'entorn, abans d'entrar. Seyn es va inclinar una mica cap al droide i li va ordenar:

—No et separis del Moff Pereez.

El droide va emetre una xiuletada, es va donar la volta i va rodar cap a l'entrada principal. Seyn i Gideon li van seguir, saludant cordialment amb el cap al soldat d'assalt que hi havia al costat de la gran porta doble. Fins al moment, hi havia dos soldats i un guàrdia. Van entrar en un enorme vestíbul amb sostre alt i voltat i terra de marbre. En les parets blanques hi havia fornícules plenes d'obres d'art, aquella era la sala dels convidats conversadors. A esquerra i dreta hi havia altres habitacions, un hivernacle i un estudi abarrotat de més obres d'art i llibres antics.

—No et deixis enganyar pels llibres —va dir Iden—, ni les obres d'art. Pereez no és aficionat, solament li agrada com queden.

Els esperava un jove formalment vestit, al que es veia tan emocionat com cansat, encara que el seu somriure semblava genuí.

—Benvinguts —va dir tendint-los la mà—. Sóc Sind Reloran, un dels testimonis del nuvi. I vostès?

—Lady Dezara Monay i Brixx Gavan —va respondre Seyn. Tant ella com Gideon portaven guants perquè, pel que sembla, estaven de moda i a més no deixaven petjades—. Pot encarregar-se d'això, si us plau? —Seyn li va tendir el regal—. És licor de fruitasol. Per als nuvis, per descomptat, encara que sé que el Moff Pereez aprecia aquestes delícies. Potser vulgui provar-ho, així que faci-li-ho saber, vol?

Les celles del testimoni del nuvi s'havien arquejat davant l'esment del licor de fruitasol, però va recollir el regal amb summa cura.

—M'encarregaré de fer-li-ho arribar —va dir—. Entretant, estan servint menjar i beguda en el jardí, a la dreta. No es perdin la biblioteca, el moff té una col·lecció de llibres antics autèntics. No es veu tots els dies. Al final del passadís hi ha una zona per convidats, allà tenen un bany. Van a contemplar la cerimònia des del mirador del pis superior? —Seyn va assentir i ell va prosseguir—. Trobaran unes escales que els portaran fins allà. Moltes gràcies per la seva assistència!

Gideon va encaixar la mà de Sind i li va donar una palmada en l'espatlla.

—No he vist una col·lecció de llibres en la meva vida —li va dir a Seyn—. Anem a fer-li un cop d'ull.

Van tenir la biblioteca per a ells sols, malgrat l'inusual dels llibres antics, la majoria de convidats semblava preferir congregar-se allà on haguessin piscolabis i imperials d'alt rang amb els quals relacionar-se. De nou, li va arribar la veu de Del a cau d'orella:

—En els llibres del fons, a la dreta. Segon prestatge.

Mentre Seyn feia guàrdia, mirant distretament cap a totes parts, Gideon va seguir les instruccions d’en Del.

—Busca un de vermell. Es titula Antics Poetes keltrians: els mestres de l'al·literació.

Gideon va estar a punt de deixar anar una riallada, però es va mossegar el llavi i la va reprimir.

—No sembla, eh... que sigui molt popular.

—Per això el vaig triar —va dir Del. Gideon va trobar el llibre, era sorprenentment gruixut i va pensar que als antics keltrians havia d'agradar-los molt la seva poesia, i el va treure. Darrere d'ell hi havia un diminut artefacte tecnològic de la grandària d'una ungla: un descodificador de codis de seguretat.

—Del, vull ser el teu amic per sempre. Així, quan vinguis de visita, no hauré de preocupar-me perquè ocultes coses a casa meva que mai seria capaç de trobar.

El riure d’en Del va ser de genuïna sorpresa.

—Tracte fet —va dir.

—I ham mossegat —va murmurar Seyn. Gideon es va guardar el descodificador en la butxaca, va tornar a deixar el llibre en el prestatge i va anar fins a Seyn. Va seguir la seva mirada i va veure una home vell i rotund d'expressió afable parlant amb el testimoni del nuvi al que li havien lliurat el regal, que en aquell mateix instant estava arribant a les mans del Moff Pereez.

—De debò creus que el provarà abans de la cerimònia?

—Si fem cas del nostre informe li costarà no obrir-la ara mateix —va dir Seyn en veu baixa—. Un alcohol exclusiu? Dos atractius als quals és incapaç de resistir-se. No necessitem que l'obri, és clar, però seria un altre element de distracció més.

El licor era autèntic, exclusiu, car i deliciós. Però havien dissolt deu mil·ligrams de deraformina en ell. Seyn n'havia dit «la droga de la vida després de la mort». En certes concentracions, els efectes imitaven tan fidelment a la mort que ningú podria notar la diferència. L'empraven agents, ocasionalment, com a estratègia de fugida. I funcionava, sempre que algú recuperés el «cadàver» intacte i el posessin fora de perill o el portessin a veure a un droide mèdic. El risc era elevat, però de vegades una falsa mort era l'única manera d'evitar una de debò. En dosis més reduïdes la víctima solament perdia el coneixement i amb prou feines suposava cap perill.

—Infern-Un —va dir Seyn—. El droide servent d’en Del no se separa de Pereez. Avisa'ns quan el nostre amfitrió faci el primer glop.

—Rebut —va dir Iden.

—Vegem què tal és la vista des de dalt —va dir Seyn. Es van obrir pas entre els convidats fins a una àmplia zona amb dues files de cadires a cada costat, una font amb peixos de colors al centre i un guàrdia uniformat.

«Dos soldats, dos guàrdies», va pensar Gideon.

La font bombollejava sorollosament mentre Seyn li mostrava la invitació al guàrdia i els deixava passar. No hi havia molta gent allà dalt. Començarien a aparèixer a mesura que s'aproximés l'hora de la cerimònia. Els quatre membres de l'equip havien vist els plànols de la casa i Seyn els havia memoritzat, per descomptat. En aquella planta hi havia quatre dormitoris, inclosa la suite principal, amb el seu saló i despatxos adjacents. El despatx seria el primer lloc que registrarien.

—El més intel·ligent seria no tenir els documents incriminatoris a casa, sinó en algun lloc de fàcil accés —els havia comentat Seyn durant les sessions preparatòries de la missió—. El segon més intel·ligent seria deixar-los on a ningú se li ocorregués buscar-los. Encara que la gent sol ser descurada amb aquestes coses. Es deixa portar per la rutina, la mandra, la familiaritat o una falsa sensació de seguretat. El més probable és que hi hagi una caixa forta en el seu despatx privat i els tingui allà guardats.

Tindrien temps per buscar en altres parts, ja que encara faltava més d'una hora per a l'inici de la cerimònia, però Gideon no volia pensar en la possibilitat d'un fracàs. Dos dels dormitoris de la planta estaven oberts, per si algú necessitava usar-los. Probablement eren habitacions de convidats, decorades amb gust, però massa impol·lutes i mancades de personalitat.

El dormitori principal i una quarta habitació flanquejaven el mirador, on hi havia un grapat de cadires en una graderia de tres nivells. Als seus peus tenien el gran saló de ball, meravellosament decorat per a la cerimònia.

—Els decoradors han fet un treball genial —va dir Gideon.

—Gràcies —va contestar Del.

—Infern-Dos i Quatre, atents. Ja ha començat —els va tallar Iden.

Seyn li va llançar una mirada a Gideon que significava: «t'ho vaig dir».

—Rebut. Quin ritme porta?

Una pausa.

—Va pel tercer glopet.

—Si segueix bevent així, caurà rodó en deu minuts —va dir Seyn clarament alarmada—. On està?

—Ara mateix, a la biblioteca, amb més gent. Diu que guardarà una mica per brindar després. Si perd el control és probable que facin fora a tothom, excepte a la família i un metge, si hi ha algun entre els presents. Als altres els trauran al jardí o pot fins i tot que els retinguin fins que estigui clarament fora de perill.

—Així que tenim dues opcions —va dir Gideon—. Obtenir les dades ara o aconseguir-les després, deixar que ens retinguin, qui sap per quant temps i, probablement, ser descoberts.

—Cenyim-nos al pla A —va dir Iden.

—Inicia un compte enrere —va dir Seyn, i va afegir per a Gideon—. Vinga. Solament tenim una possibilitat.

Gideon va mirar a baix mentre anava amb Seyn cap a la porta del dormitori. El guàrdia seguia al peu de les escales, prop de la font dels peixos. Després d'uns llargs segons, el descodificador va introduir el codi correcte i la porta es va obrir lateralment.

Van creuar a la carrera l'enorme dormitori, un vestuari i un luxós bany per arribar al despatx del fons. Diverses obres d'art cobrien les parets, pintades de vermell. Gideon no va parar esment a res mentre les despenjaven, una a una. I allà estava: una caixa forta. Era més petita del que esperava, però les targetes de dades i les hologravadores tampoc ocupaven tant.

—Hem trobat la caixa forta —va dir Seyn.

—Bé —va respondre Iden—. Portem tres minuts. Sembla que tot marxa bé.

Seyn va col·locar el descodificador sobre la caixa forta. Van passar uns segons i Gideon i ella es van mirar. Llavors van sentir un feble espetec i la porta es va obrir.

Dins hi havia joies per valor de desenes de milers de crèdits i una hologravadora.

—La tinc —va dir Seyn.

—Espera —li va advertir Gideon—. Podria ser qualsevol cosa. Hauríem de fer-li un cop d'ull.

—Té raó —va dir Iden—. Ja porteu gairebé cinc minuts, però mireu-ho. Si és material per a un xantatge, potser no sigui agradable.

Gideon ho va col·locar sobre la taula i va prémer el botó de reproducció. Per a la seva sorpresa, es va trobar amb el més innocent del món: un jove i prim Moff Pereez sostenint en braços a la seva filla de bebè i cantant-li una nana.

Va tancar el puny i va estar a punt d'estampar-ho sobre la taula per la frustració, però es va recordar del guàrdia de les escales.

—Qui dimonis guarda alguna cosa així en una caixa forta? I on dimonis està el material per al xantatge?

Seyn va seguir negant amb el cap.

—No, hauria d'estar aquí. Segur que vol tenir-ho a mà. No ho guardaria en cap altre lloc.

—Cinc minuts. Ja sembla bastant somnolent —els va informar Iden. La seva veu era monòtona, com si li costés esforç modular-la.

Gideon va mirar al voltant frenèticament.

—Per on comencem?

—La seva filla —va dir Del—. Guarda un holo amb ella en braços quan era bebè. Així d'important és per a ell. Qualsevol altra cosa important la guardaria en un lloc impossible d'oblidar.

Els ulls de Gideon es van posar en el quadre que cobria la caixa forta. L’havia deixat en el terra, recolzat en la paret. En ell li mirava la imatge d'una nena angelical. Seyn va anar al costat d'ell, es va agenollar i va palpar la part posterior.

Els seus ulls es van il·luminar en treure una targeta de dades.

—Ara sí que ho tenim —va dir.

—Genial... Doncs sortiu d'aquí. El nostre moff no sembla en molt bon estat.

No va necessitar que li repetissin l'ordre. Seyn es va guardar el xip en el cosset del vestit de nit mentre Gideon tornava a penjar el quadre sobre la caixa forta. Quan van començar a baixar les escales, la veu d’Iden li va dir a cau d'orella:

—S'ha desmaiat. Sortiu d'aquí immediatament!

Mentre li parlaven, Gideon va poder sentir murmuris angoixats i les veus dels guàrdies dient-li a tothom que mantinguessin la calma. Va desitjar que ningú hagués alertat encara al que estava al peu de l'escala, però va veure que aquest es portava una mà a cau d'orella i assentia.

Seyn anava davant d'ell quan el guàrdia es va moure per bloquejar-los el pas. Ella es va detenir just un graó abans.

—Disculpin —va dir el guàrdia—, però sembla que hi ha hagut un petit incident. Hem de demanar-los que...

Seyn va tancar els punys, va inclinar lleugerament el cos cap a un costat i li etzibà al guàrdia en la mandíbula el ganxo més bonic que Gideon havia vist mai. El cop li va projectar el cap cap enrere i el tipus va començar a enfonsar-se, però Gideon va córrer i va arribar just a temps de subjectar-lo perquè no caigués donant tombs per l'escala. Seyn panteixava i li va dedicar una ganyota.

—Gràcies per agafar-lo —va dir.

—Gràcies per noquejar-lo —va contestar ell.

Gideon i Seyn es van obrir pas entre la gent quan tots començaven a ser presa del pànic, van arribar al jardí i es dirigien cap a la llançadora quan algú els va donar l'alt.

Es van mirar. Seyn es va llevar les sabates de taló alt i va fer un esprint cap a la llançadora, saltant a la rampa mentre es replegava. Quan es van instal·lar en els seus seients, la nau va desenganxar.

En aconseguir l’hiperespai, Iden va llançar un esbufec que tenia la sensació de portar contenint dues setmanes.

—Enhorabona, tinent —va dir Gideon—. Crec que podem afirmar que l'Esquadró Infern acaba de completar amb èxit la seva primera missió.

—Els dos heu fet un molt bon treball aquí a baix —va dir Iden—. I vostè ha estat molt ràpid de reflexos, Comandant Meeko, sobre on podia guardar la targeta Pereez. On està la targeta, per cert?

Seyn se la va treure del cosset i la hi va donar a Iden.

—Em sento una mica malament pel moff —va dir Seyn—. Donar-los aquest esglai, a ell i a la seva família, en el dia que es casa la seva filla. Sembla que adora a aquesta noia.

Iden va sentir que se li feia un nus en l'estómac en sentir aquelles paraules. No era capaç de recordar al seu pare sostenint-la en braços quan era un bebè. No aconseguia recordar cap tipus d'afecte físic de la seva part. L'únic «retrat» que existia d'ella ho havia pintat la seva mare en el cartell de «ELS JOVES IMPERIALS PODEN TOCAR LES ESTRELLES».

—Solament hem fet el que devíem per complir la nostra missió, tinent —va dir—. Com anem a fer sempre.

 Següent