CAPÍTOL 5
Estàs recolzat en un llit. Tens una cridanera i profunda
cicatriu en un costat de la cara. Saps que la tens perquè sents que la teva
pell està tibant i adolorida. El teu pols és lent i fort, com un vell vehicle
que no vol arrencar.
Les portes de la unitat mèdica s'obren, i R2-D2 entra
rodant, seguit per un balbucejant C-3PO.
—Oh, amo Luke! M'alegra veure’l en ple funcionament una
altra vegada!
El cap de C-3PO trontolla de darrere cap endavant quan
parla.
—Bup bip bip bip bup
bup bip bup —diu l'elegant cubell d'escombraries.
—R2 també expressa el seu alleujament —comenta l'Home de
Llauna daurat.
Fas un gran esforç per asseure't i tractes d'ignorar el
dolor que sents en la mandíbula i la protesta del palpitant nus muscular que
impedeix que la sang flueixi pel teu cos. Volteges a mirar als dos droides.
Semblen part d'un acte de comèdia. Recordes haver-los comprat a Tatooine,
perquè ajudessin en la granja d'humitat del teu oncle. No esperaves que R2
tingués un holograma de la Princesa Leia, en el qual demanava desesperadament
ajuda. Tampoc esperaves que et guiés fins a Obi-Wan. Vas passar per moltes
aventures amb aquests droides. Ara els consideres com els teus amics.
Parlant d'amics, Han apareix des del passadís i t'esbossa un
somriure tort.
—Com et sents, noi? —pregunta. T'encongeixes d'espatlles—.
Jo et veig bé. Dic, tan bé com és possible.
—Bé, gràcies a tu —assenyales.
—Amb aquesta, ja són dues les que em deus.
Té raó. Recordes la gran batalla contra una enorme estació
imperial a l'espai i uns quants caces estel·lars TIE, que no hauria sortit molt
bé que diguem de no ser pel Han.
Per l'entrada, treu el cap el cap de la Leia. Penses en la
primera vegada que la vas veure: una imatge brillant i blava projectada a
través de les lents hologràfiques de l’R2. Demanant ajuda. Demanant-te ajuda a
tu, encara que ella no ho sabia en aquell moment. Hi ha quelcom especial en
ella. No pots identificar amb certesa què és. Però definitivament és... és
alguna cosa... especial. Només que no estàs segur del que és.
En veure a Han Solo, ella arrufa el nas. Però després la
seva mirada es posa a sobre teu. Se li il·lumina la cara. Corre cap a tu i
t'abraça...
Però Han interromp.
—Bé, princesa, després de tot sembla que se les hi va
arreglar per retenir-me aquí durant una mica més de temps —li diu.
La Leia es gira per mirar-lo amb cara de desgrat.
—No vaig tenir res a veure en això i ho saps. El general
considera que és massa perillós deixar que qualsevol nau surti del sistema en
aquest moment.
—Aquesta és una bona història... Però crec que la veritat és
que no suportes estar allunyada d'un tipus tan ben plantat com jo.
Et gires a mirar-los a tots dos, desconcertat. De què estan
parlant?
La Leia posa els ulls en blanc.
—No sé d'on treus aquests deliris, cervell de làser.
«Cervell de làser». Rius entre dents.
En Han es gira per mirar-te.
—Oh, creus que això és molt graciós, noi? Doncs hauries
d'haver-nos vist tot sols en el passatge sud. Allà va expressar els seus
veritables sentiments per mi.
La cara de la Leia es torna en tres diferents tons de
vermell.
—Ets un egocèntric..., imbècil..., vil espellifat..., pastor
de nerfs!
En Han obre els ulls en gran.
—A qui dius vil espellifat?!
No tens idea de què està passant. Per què discuteixen els
teus amics per coses tan insignificants?
En Han es volteja de nou cap a tu. Les seves paraules surten
disparades com bales.
—Bé, noi, he hagut de tocar un punt feble per enfuriar-la
així. Ja saps: així és l'amor.
«Amor?», penses. Estàs totalment perdut.
De sobte, la mirada de la Leia es veu perillosa.
—Bé —li diu a Han—, suposo que no ho saps tot sobre les
dones.
I, havent dit això, s'acosta i et besa en la boca. La
sensació és càlida, et fa suar com un boig i se sent estranya.
Després d'això, la Leia surt furiosa de l'habitació. En Han
se la queda mirant, tan confós com tu.
Ho sé, jove padawan, sé que vaig prometre saltar-me aquestes
parts cursis. Però vaig imaginar que voldries saber més sobre quan et besen, o
no? Almenys per netejar-te el petó, cert?
Encara que aquesta vegada sí ho prometo: en el futur, em
saltaré qualsevol situació similar. Probablement.
De sobte, sona un feble senyal d'alarma d'una botzina en la
paret.
—Intrusió d'objecte no identificat, Sector 2. Repeteixo:
intrusió d'objecte no identificat, Sector 2.
En Han intenta treure's del cap l'escena amb la Leia.
—Tornaré de seguida, noi. Tu queda't aquí.
Assenteixes i et recolzes. Segueixes pensant en el petó...
Dues hores després, Han entra de cop en la unitat mèdica.
—Alguna notícia? —preguntes, mentre t’asseus i et penedeixes
immediatament ja que el dolor envaeix tot el teu rostre.
—És un droide imperial —exclama Han.
De sobte ja no sents el dolor. El teu ritme cardíac es mou a
la velocitat de la llum.
—Ens ha descobert?
Han volteja a mirar el terra.
—És possible que l’hagi fet explotar...
T’asseus i tanques els ulls.
—Hem d'evacuar la base —continua Han—. El planeta sencer.
Ens hem d'anar.
Sospires, doncs, malgrat tot, va ser una bona base. Però
assenteixes. Han té raó. Cal anar-se’n.
LLIÇÓ ÈPSILON:
LA PAU ÉS UN SUPERPODER
Ja has practicat meditar durant deu segons. Ara, vull
ensenyar-te la meditació instantània.
Així és com es fa.
Tanca els ulls.
Somriu. Tímidament. No forcis el somriure; només permet que
les comissures dels teus llavis s'alcin.
Inhala profundament pel nas, fins que l'aire arribi al fons
del teu ventre.
Exhala.
Segueix somrient.
Obre els ulls.
Intenta fer-ho de nou.
La propera vegada que et trobis en una situació que et faci
sentir incòmode, enutjat o gelós, o tan superb que poguessis actuar com un trompellot,
intenta això. Pot ser que el seu efecte no duri molt, però estaràs en pau
durant alguns minuts.
I això pot ser justament el temps suficient per ajudar-te a
sobreviure el que sigui que estiguis tractant de sobreviure.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada