PLANETES ESTRANYS. PART II
CAPÍTOL 20
El Falcó Mil·lenari
surt disparat de l'atmosfera de Hoth i es dirigeix en línia recta cap al
destructor estel·lar imperial.
Això no és tant com si un ratolí corregués cap a un tigre,
és més aviat com un conill babau i borni corrent cap a un tigre.
—Ei, Han...? —murmura la Leia, ajupida sobre l'espatlla d’en
Han Solo.
Han la ignora.
—Chewie, prepara't per donar el salt a la velocitat de la
llum.
C-3PO, que ha intentat cridar l'atenció d’en Han des que van
sortir de l'hangar de la base rebel, ho torna a intentar.
—Però, senyor!
Dos trets làser surten del destructor i passen volant al
costat del casc del Falcó Mil·lenari.
Quatre caces imperials més petits, TIE, es desprenen d'una formació propera i
es dirigeixen immediatament cap a la
nau de Solo.
El tigre ve amb amics. Això no sembla molt just que diguem.
—Ja vénen... —murmura la Leia.
Han només somriu.
—Ah si? Mira això!
Encén l’hiperimpulsor i es dóna la volta per veure com passen
centellejant els estels mentre la nau surt disparada cap a l’hiperespai.
Però els estels no passen centellejant. Només es queden
aquí, brillants i estàtics.
—Mirar què?
En Han encén el propulsor de nou. Res.
—Crec que estem en problemes —diu en veu baixa.
—Si em permet dir-ho —intervé C3-PO—, em vaig adonar abans
que el motivador de l’hiperimpulsor va ser danyat. És impossible entrar a la
velocitat de la llum!
—Estem en problemes! —crida Han.
Diverses explosions sacsegen la nau, mentre les quatre naus
TIE s'acosten. En Han pren la palanca de direcció, gira el Falcó ràpidament i
dispara.
Però els caces TIE els hi trepitgen els talons.
Darrere d'aquestes naus, el destructor estel·lar imperial es
mou amb pesadesa, seguint-los i apuntant els seus canons.
En Han salta del seient del capità.
—Pren el comandament! —li crida a la Leia.
—Què?
Ell la ignora i corre cap al port mecànic, on Chewbacca ja
es troba tirant de cables i plorant de confusió. (Això sona alguna cosa així:
«arrrrraaaaragh!»).
La Leia observa com la palanca de direcció vira cap a
l'esquerra.
—Ai! —exclama Han.
Així que la princesa s’asseu en el seient i empeny cap a
l'esquerra, fent un gir exagerat.
—Ai! —torna a exclamar Han, mentre xoca amb Chewbacca i li
cau una pluja d'espurnes en el cap despentinat.
Les naus TIE es reacomoden i segueixen el curs de la Leia,
mentre els seus blàsters no deixen de disparar a la nau pirata.
La Leia baixa en picat.
—Ai! —repeteix Han, mentre el seu cap xoca contra el sostre.
Les naus la segueixen. La Leia s'eleva.
—Ai! —torna a repetir Han, mentre cau al terra.
La Leia somriu.
El Falcó s'eleva,
s'eleva i s'eleva, i... després impacta violentament.
—Arrrarraaraaragh!
—Això no va ser un làser! —crida Han—. Alguna cosa ens va
copejar.
Balboteja alguna cosa sobre «dones pilot» i torna corrent a
la cabina de comandament.
—Què rajos fas, prince...? —es deté a la meitat de l'oració.
I llavors, ho veu.
—Camp d'asteroides! —exclama la Leia amb severitat.
I així és, just enfront de la nau, tan lluny com qualsevol
d'ells aconsegueix veure, hi ha milions de roques espacials. Algunes són grans;
unes altres, nanes. I unes altres, de la grandària d'una lluna petita.
Aproximadament dos terços d'elles són prou grans com per destruir una nau com
el Falcó Mil·lenari d'un sol impacte.
—Oh no... —murmura Han.
Es llisca al seient del pilot, rellevant-la del seu deure,
el qual, cal dir-ho, va executar de manera admirable, considerant que les naus
TIE van quedar bastant enrere. En Han observa el parany mortal que es
desembolica enfront d'ells.
Les roques suren per aquí, mortíferes i silencioses.
I les naus TIE s'estan acostant.
En Han empeny la palanca de direcció cap endavant.
—Espera! —diu la Leia—. No estaràs pensant entrar al camp
d'asteroides, o sí?
Han somriu.
—Estarien bojos si intentessin seguir-nos, veritat?
Chewie apareix en l'entrada de la cabina. I, en veure el
curs que pensa seguir el capità, brama.
La Leia acosta el seu cap al d’en Han i murmura furiosament
en la seva oïda:
—No has de fer això per impressionar-me!
—Senyor! —exclama frenèticament C-3PO—. Les probabilitats de
creuar reeixidament un camp d'asteroides són al voltant de 3,720 a 1!
Com si volgués corroborar l'observació que acaba de fer
l’androide, la primera de les naus TIE que els venien seguint s'estavella de
front contra un asteroide i explota.
En Han serra la mandíbula.
—Mai em parlis de probabilitats...
Els asteroides giren i ballen al voltant com si formessin un
ballet còsmic molt caòtic. Algú que apreciés la bellesa de la Força
probablement gaudiria en observar com passen girant i volant les roques
especials al costat del Falcó Mil·lenari.
D'altra banda, Han, Leia, Chewie i C-3PO fan un gran esforç per no embrutar els
seus pantalons. Excepte, és clar, pel fet que Chewie i C-3PO no porten
pantalons.
Darrere d'ells, una altra de les naus s'estavella contra un
altre asteroide i es converteix en una tomba ardent i efímera.
—Bé, princesa —sospira Han—, vas dir que t'agradaria estar a
prop quan cometés un error. Aquesta podria ser la teva oportunitat.
—Retiro el que s'ha dit! —exclama la Leia, mentre un petit
asteroide rebota en el casc de la nau amb un cruixit espantós—. Retiro el que
s'ha dit!
Sota ells, passa surant un dels asteroides enormes,
silenciós i inexorable com la mateixa mort. En Han es gira a mirar-lo.
—Vaig a apropar la nau a un dels grans.
—Apropar-la?! —exclamen Leia, C-3PO i Chewie al mateix
temps. Clar que el «Apropar-la?!» de Chewie s'escolta més aviat com:
«Aaararararagh?!».
El Falcó Mil·lenari
fa un picat, i els TIE el segueixen. Aviat, la nau d’en Solo es troba volant
sobre la rocosa superfície d'un dels asteroides de la grandària d’una lluna,
amb les naus TIE darrere. El Falcó
passa volant sobre la riba d'un precipici blavós, i després baixa en picat per un
canó. Les naus llancen trets ocasionals a l'atzar, mentre tracten d'emular el
perillós curs d’en Han.
—Oh, això és suïcidi! —crida C-3PO.
I després..., es va acabar.
El canó, naturalment; només queda enfront d'ells una paret
de pedra blava.
—Agafin-se! —crida Han, massa tard.
El Falcó fa una
violenta tombarella. Els passatgers reboten. El ventre de la nau passa raspant
la paret blava de l'asteroide. En Han lluita amb els controls, tractant
d'elevar la nau més i més, fins a aconseguir el cel fosc que es troba sobre
ells.
Per sota, les naus TIE impacten contra la paret i...
exploten.
C-3PO i Leia s'aixequen i s'agafen fermament de les parets
de la nau. El Falcó comença a fer una
tombarella lenta. Tots dos rellisquen per les parets fins a quedar esclafats en
el sostre, i després tornen relliscar fins al terra.
—M'encanta quan condueixes —diu la Leia de genolls.
—Sí —diu Han—. Aquesta es veu força bé.
—Què és el que es veu força bé?
C-3PO, assegut, diu:
—No he registrat ni una cosa bona respecte a aquesta situació,
senyor. Del nombre total de situacions que em va tocar viure, que és vuit
milions tres-centes mil...
—Aaarararagh! —diu Chewbacca. Això, traduït, significa
alguna cosa com: «Calla!».
Ara, el Falcó
torna a l'asteroide. En la superfície hi ha una petita cova fosca.
En Han es dirigeix immediatament cap a ella.
—No! —diu la Leia.
—Sí! —diu Han.
—Espero que sàpigues el que fas —murmura ella.
—Sí... —respon Han—. També jo.
Un instant després, el Falcó
Mil·lenari desapareix a l'interior de la cova, sobre la superfície de
l'asteroide.
LLIÇÓ RO:
NAVEGANT A TRAVÉS
D'UN CAMP D'ASTEROIDES
Aquesta prova has de fer-la en una habitació pròpia, perquè
hauràs de desordenar-la. Posa tots els objectes que trobis sobre el terra.
Joguines, llibres, coixins, el que sigui. Si estàs fora, pots usar pedres,
branques i motxilles.
Ara, para't sobre un peu. Respira. Sent com passa la
respiració pel teu nas, entra per la teva gola, arriba al teu estómac, després
fins a la cama que tens plantada sobre el terra i finalment fins al terra.
Quan et sentis ben ancorat, comença a saltar. Salta d'un
costat de l'habitació a l'altre sense tocar res, incloent els objectes que
estan escampats sobre el terra.
Ja sigui que estiguis enmig d'un camp d'asteroides o en la
jungla de Dagobah, com a Jedi has de sentir tot el que tens al teu voltant; has
de processar-ho en la teva ment i respondre en aquests estímuls com si fossin
part del teu propi cos. Després de tot, segons Yoda, ho són.
Si aquesta prova et sembla massa fàcil, intenta fer-la amb
els ulls tancats.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada