CAPÍTOL 15
En el negre cor del destructor estel·lar més gran de
l'Imperi, hi ha una habitació fosca. En aquesta habitació hi ha un enorme i
fosc ou. És una cambra de meditació. Dins d'aquest enorme i fosc ou, es troba
la que és possiblement l'ànima més fosca de la galàxia.
—Lord Vader —murmura l'Almirall Piett. Ve corrent des del
pont. El destructor està travessant un camp d'asteroides particularment
perillós. Li tremolen les mans. Per moltes raons.
L'ou fosc s'obre a poc a poc. Vader està assegut d'esquena a
l'almirall. No porta el casc. Piett desvia la mirada. Fins i tot la part
posterior del cap de Vader resulta difícil de mirar: pell blanca com la farina,
marcada per cicatrius i cremades entrecreuades.
Baixa el casc. Llavors la pell queda oculta pel brillant
casc negre de Vader. Aquest es dóna la volta.
—Sí, almirall?
La veu de Vader provoca esgarrifances incontrolables de
terror, sense importar quantes vegades l'escoltis. No obstant això, el missatge
que porta l'almirall és encara més aterridor. Empassa saliva abans de parlar.
—L'Emperador li ordena que hi contacti.
Vader no triga a reaccionar.
—Allunyi la nau del camp d'asteroides perquè puguem tenir
una transmissió clara.
—Sí, milord.
L'almirall marxa corrent. Vader surt de la seva cel·la de
meditació i avança fins a una petita plataforma: la plataforma de transmissió.
Es puja a la plataforma. S'agenolla i ajup el cap.
Veure a Vader fer reverències és suficient per omplir el cor
de qualsevol persona de por, ja que significa que existeix algú més poderós i
més malvat que ell. I aquest ésser poderós i malvat està aquí.
Una projecció omple l'habitació des del terra fins al
sostre. Mostra una imatge coberta amb una túnica negra i una caputxa, similar a
la qual usen els Jedi. Sota la caputxa, amb prou feines visible, es troba una
cara espantosa coberta d'arrugues, tan profundes i regulars com el fossat d'un
castell, que recorren en línies concèntriques tot el rostre, des de la templa
fins a la barbeta. Els ulls enfonsats són d'un color groc intens amb penetrants
pupil·les negres. Vader no observa res d'això. El seu cap segueix ajupit.
—Quines són les seves ordres, Mestre?
La veu de l'emperador és profunda, com la de Vader. Però
també és rasposa. Sembla més un raucar que una veu.
—Hi ha grans disturbis en la Força.
Vader assenteix sense aixecar el cap.
—Ho vaig sentir.
L'Emperador inhala, com si estigués intentant respirar per
una canya mentre s'enfonsa en un pantà.
—Tenim un nou enemic: Luke Skywalker.
Vader no es mou, però apareix certa tensió en les seves
espatlles encorbades i el seu coll ajupit.
—Sí, el meu senyor.
—Podria destruir-nos —rauca l'Emperador.
Per un moment, Vader no parla. Quan per fi ho fa, la seva
veu profunda és lenta i el to, reflexiu.
—És només un noi. Obi-Wan ja no el pot ajudar.
—La Força està en ell, molt potent —diu l'Emperador—. El
fill de l’Skywalker mai ha de convertir-se en un Jedi.
Vader aixeca el cap per mirar al seu mestre. Sembla que se
li ha ocorregut una nova idea.
—Si poguéssim convertir-lo, seria un poderós aliat.
Una pausa. La mirada de l'Emperador analitza al seu pupil
més prometedor, penetrant el casc fosc, la màscara negra, la pell coberta de
cremades i cicatrius del seu aprenent, fins arribar al fons del seu tenebrós
cor. Aquí, al centre de la maldat, l'Emperador detecta... alguna cosa... No sap
què és.
—Sí —rauca finalment—. Sí, seria de gran valor per a
nosaltres. És possible fer-ho? —pregunta.
—S'unirà a nosaltres o morirà, Mestre.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada