Així que vols ser un Jedi? (XIX)

Anterior

CAPÍTOL 19

És de nit. Les llums de l’Ala-X brillen amb una llum tènue, que contrasta amb la penombra del pantà. R2-D2 revisa les indicacions en diverses pantalles, mentre emet bips i grinyols. No li agrada gens Dagobah. Mentrestant, estàs empaquetant les teves pertinences en el celler de càrrega.

La cara arrugada de Yoda es veu incòmoda.

—Luke, si us plau! Completar l'entrenament has!

Sacseges el cap. La visió es nega a sortir de la teva ment.

Són els teus millors amics sofrint terriblement. Sanglotant. Cridant.

—Anar-te’n encara no deus! —insisteix Yoda. La profunda ombra de la nit embolica la seva petita figura.

—Moriran si no hi vaig.

De sobte, una altra veu et contesta. Una veu profunda, amable i comprensiva.

És la veu de Ben.

—Això no ho saps, Luke.

Et dónes la volta i el veus. Està parat al costat de Yoda i resplendeix.

—Ben! —exclames—. Estàs..., no estàs...?

Obi-Wan Kenobi somriu.

—Segueixo sent part de la Força. Vas aprendre, mitjançant el teu entrenament, a veure'm.

Li mires fixament, esbalaït en la visió del teu primer mestre, el teu amic.

—Si us plau, Luke —et diu—. Si us plau escolta a Yoda.

Les teves espatlles s'encorben. No ho entén. És igual que Yoda.

—Puc ajudar-los! Puc sentir la Força!

—Però no pots controlar-la. I el que és més important, no pots controlar els teus sentiments.

Els ulls de Ben estan ansiosos; ho pots veure, fins i tot a través de la seva lluentor extra terrenal.

—Aquest és un moment perillós per a tu —continua—. Et sentiràs temptat pel Costat Fosc de la Força.

—Sí! —concorda Yoda—. A Obi-Wan escolta! Recorda el teu fracàs en la cova!

—Però he après molt des de llavors.

—Luke, ets tu el que l'Emperador vol. Per això està torturant als teus amics —diu Ben. La seva veu és aspra i greu.

Et detens per pensar en això. L'Emperador et vol a tu? Una estranya barreja de por i una cosa més es mou dins teu, prenent forma en el teu cor.

Yoda i Obi-Wan t'observen.

—Luke —diu Ben—, no vull perdre't de la mateixa manera en què vaig perdre a Vader.

Mires els seus ulls vells i tristos. Sents com el que es formava en el teu cor comença a esvair-se. I ho substitueix l'amor que sents per l'home gran que et va entrenar i va donar la seva vida per la teva. Mires a Yoda. Yoda, per qui no existeix distinció entre un ratolí i una nau espacial; qui va dedicar la seva vida a entrenar Jedis perquè s'ajudessin els uns als altres. Yoda, qui té massa paciència, mentre que tu no en tens gens.

—No em perdran —els dius—. Ho prometo.

—Han de ser detinguts —diu Yoda—. D'això tot depèn. Si tries la sendera ràpida i fàcil, com ho va fer Vader, cauràs sota el seu control i del mal un agent seràs.

—Si tries enfrontar a Vader —diu Ben—, hauràs de fer-ho sol. Jo no puc ajudar-te.

—Ho entenc —dius, mentre fas que si amb el cap—. R2, encén els convertidors.

El petit droide xiula feliçment.

—Luke! —diu Ben, ple de desesperació—. No et deixis vèncer per l'orgull, la por o l'odi! Aquests sentiments condueixen al Costat Fosc!

Puges a l'ala de la teva nau i introdueixes una cama en la cabina de comandament.

—Fort és Vader —diu Yoda—. Recorda el que vas aprendre; salvar-te podrà.

—Ho recordaré —dius, mentre t'acomodes en el seient del pilot—. I tornaré a completar el meu entrenament. Ho prometo.

Però, en realitat, ja tens una altra cosa en ment. Penses en Han i en Leia. En l'Emperador. En Vader.

Encens un interruptor. L’escotilla de la cabina comença a tancar-se.

Fora de la nau, Yoda li diu alguna cosa a Ben en veu baixa:

—T'ho vaig dir: imprudent és ell. Ara, les coses estan pitjor.

—El noi és la nostra última esperança —respon Ben.

Mentre la nau s'eleva rumb al cel, Yoda la segueix amb la seva mirada.

—No... —diu per fi—. Queda una altra.

Següent