CAPÍTOL 11
—Aaaarraaaraagh! —cantusseja de forma entendridora un
gegantesc gos cantant d'òpera, al costat del Falcó Mil·lenari.
No, espera... És Chewbacca. Oblida-ho.
—Aaaarraaaraagh! —udolà planyívolament Chewbacca. Els seus
petits ulls es mouen del Falcó Mil·lenari
a les portes de l'hangar, i de retorn. Només seguiran obertes un parell de
minuts més. Com a molt. Després d'això, el Falcó
no podrà volar, sense importar si el terra de perruqueria errant aconsegueix
reparar els elevadors o no.
—Araararararargh! —exclama una altra vegada. No és que al
wookiee li importi morir, no en realitat. Si alguna cosa caracteritza als
wookiees és que són molt valents. Però també extremadament lleials. Chewbacca
no està preocupat pel seu benestar, sinó pel d’en Han i el de la Leia.
Just en aquest moment, tots dos arriben corrent per un
passadís.
—Aarararararargh!
Aquest va ser un crit d'alegria de Chewbacca; en cas que no
aconseguissin diferenciar-ho.
—Encén-la, Chewie! Encén-la! —crida Han.
Chewie puja per la rampa de desembarcament, seguit per Han i
Leia. En una cantonada distant, C-3PO apareix trontollant.
—Oh, esperin! Esperin-me!
Hauria d'apressar-se. Definitivament no l’esperaran.
Bé, tal vegada la Leia l’esperaria.
En la cabina de comandament, en Han encén tots els interruptors
que troba en el seu camí. Chewbacca llegeix les indicacions en les pantalles
amb escepticisme. Han dirigeix una mirada al seu primer oficial, qui gruny
negativament.
—Ajudaria si baixo i empenyo? —diu la Leia mentre s'inclina
sobre l'espatlla d’en Han.
—Tal vegada.
—Senyor —diu C-3PO—, puc suggerir que...?
Han es girà a mirar a l’androide i aixeca una cella.
—Ah..., oblidi-ho —diu avergonyit C-3PO.
El capità salta del seu seient i corre al panell de control,
al port mecànic i de nou al panell de control.
—Aquesta ferralla mai aconseguirà passar el bloqueig —diu la
Leia amb les mans en el maluc.
—Oh, encara t'esperen algunes sorpreses, amor.
—No em diguis així.
—Li estava parlant a la nau.
Fora del Falcó,
una junta de potència explota.
—Aaaarraaaraagh! —rugeix Chewbacca, i no alegrement.
—Ho estic intentant! —crida en Han—. Ho estic intentant!
De sobte, en la porta de l'hangar, apareixen soldats
d’assalt.
—Ara sí tenim festa! —crida la Leia.
Un stormtrooper es col·loca un llançamíssils sobre l'espatlla.
Mentre Han manipula alguns cables sota el tauler principal
de la cabina, la Leia es llisca fins al seient del capità i dispara als soldats
d’assalt, que surten volant per l'aire en sis diferents direccions. La princesa
s'aixeca del seient. Han la mira des de baix. Per un moment, dubte si s'ha
mogut o no, i després continua manipulant furiosament els cables.
—Ara! —li crida a Chewbacca.
El wookiee activa un propulsor, i llavors el Falcó s'encén fent rugir el seu motor.
—Sí! —exclama Han, saltant al seient del capità.
—Un dia —li diu la Leia—, vas a equivocar-te respecte a
alguna cosa. Només espero estar allà per veure-ho.
En Han Solo esbossa un somriure. Les portes de l'hangar
comencen a tancar-se.
—Vinga! —crida en Han.
Chewbacca activa un interruptor, i el Falcó Mil·lenari surt disparat de la base rebel cap al nevat cel de
Hoth i la foscor de l'espai.
***
Caus sobre la neu. Tot explota al teu voltant. El caminant
es mou amb pesadesa tres, quatre, cinc passos. Mentre l’observes allunyar-se,
sents que et costa respirar. Les tropes rebels van fugir de la trinxera. La
batalla va acabar. El caminant dispara als generadors i un d'ells s'incendia.
I llavors, la veus: l’atrotinada nau d’en Han, que
suposadament segueix sent «la més ràpida de la galàxia». Surt disparada de
l'hangar sud de la base i s'eleva cap a l'atmosfera. Somrius. Almenys Han va
aconseguir escapar. Amb una mica de sort, la princesa també... Sí. La princesa
va a bord d'aquesta nau. Estàs segur.
De sobte, una explosió et llança al terra. Una ona de calor
et recorre el cos. Estàs tirat d'esquena i la neu es fon ràpidament al voltant
teu; sents com si el teu pit s'incendiés. Després, la cremor disminueix.
Aixeques l'enfosquit visor del teu casc. El caminant penja de les seves pròpies
cames, socarrimat.
T'aixeques i corres.
En alguna part remota del camp de gel, lluny de la batalla i
la recentment destruïda base rebel, t'arrossegues per la neu. El teu Ala-X, una
nau equipada per transportar a un pilot i un droide, està uns passos més
endavant. R2 està en el seu lloc. Va ser ell qui la pilotà fins a aquest remot
lloc, per esperar-te. L'últim dels pilots restants està enlairant-se, i deixa
darrere seu una visió curiosa: una petita i solitària nau enmig d'aquesta terra
gelada. Els sons de la batalla s'escolten molt llunyans des d'aquí.
Prens el teu lloc en la cabina de comandament.
—Bip bup bup bip!
—Hola, R2. Tot bé? —dius amb un somriure.
—Bup bip bip, bip bup bup.
—Oh, que tendre. Estic bé, només espero que els altres també
ho estiguin.
Introdueixes alguns nombres en el sistema de navegació de
l’Ala-X.
—Bip bup bup bup bup! —objecta R2.
—Ho sé. No els veurem en el punt de reunió.
—Bup bip bip bip?
—No, anem a un altre lloc.
—Bup bip bip?
—Es diu Dagobah.
—Bup bip bup.
—A mi tampoc em sona, però hi ha algú allà que necessito
veure.
—Bip?
—Es diu Yoda —dius mentre encens el motor.
—Bip bup bup bup.
—Bé, molts podrien dir que R2-D2 també és un nom rar
—respons.
—Bip bip bip bip? Bip bup bup bup, bip bip.
—És una cosa que haig de fer, R2, res més. És una cosa que
haig de fer... Res més.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada