CAPÍTOL 16
Estàs parat de mans. Yoda fa equilibri sobre les plantes
dels teus peus. La sang se t'ha anat a la cara. Rierols de suor recorren els
teus braços i coll, i et deixen un sabor salat en la boca. L'aire al teu
voltant se sent dens i humit.
—Relaxar-te has —murmura Yoda—. Usa la Força. Pensar no
deus. Violentar-te no has. Respira. Ancorat has d'estar. Com un arbre.
Hi ha dues pedres enfront teu. Cadascuna d'elles és
aproximadament de la grandària d'una toronja.
—Ara —segueix murmurant Yoda—, la roca. Sent-la.
Et concentres en la més petita. Lentament, comença a
aixecar-se. No la toques amb res més que amb la teva ment, i amb la Força.
L'aixeques i la mous fins que aterra sobre l'altra pedra.
Estàs de tornada en el pantà on es va estavellar el teu
Ala-X. Va continuar enfonsant-se més i més en el fang cada dia. Les teves
provisions segueixen apilades en la riba del pantà. Mentrestant, romans de cap,
i et concentres a mantenir la pedra petita en equilibri sobre l'altra. De
sobte, R2-D2 comença a emetre bips frenèticament.
—Concentra't... —ronca Yoda.
Sense deixar de concentrar-te en les pedres, volteges per
mirar a R2-D2. Està dempeus prop de l’Ala-X.
La nau segueix enfonsant-se en el pantà, ràpidament. En
aquest ritme desapareixerà en qüestió de minuts.
—Concentra't! —exclama Yoda. Massa tard. Ja et vas
esfondrar, tirant al petit Jedi al terra, igual que les pedres.
Et poses dempeus i corres cap a la riba del pantà. Observes.
L'única part de l’Ala-X que segueix sent visible és la punta d'un ala. R2
segueix emetent bips frenètics.
—Ja mai podrem treure-la ara!
Yoda apareix al costat teu, sacsejant-se després de la
caiguda.
—Tanta certesa tens? Tu sempre dius que no es pot. Gens del
que et dic escoltes? Gens entens?
Sacseges el cap, mentre observes com s'enfonsa en el fang
l'únic mitjà de fugida que tens per sortir d'aquest fètid i pudent planeta
pantanós.
Yoda fa un gest assenyalant la nau. Saps el que aquest gest
significa.
Et gires a mirar-li, i després a l’Ala-X. Sacseges el cap.
—Mestre! Moure roques és una cosa, però això és totalment
diferent.
—No, diferent no és. Només en la teva ment diferent és. Has
de desaprendre el que has après.
Sacseges el cap.
—Està bé, ho intentaré.
—No. No intentis. Fes-ho o no ho facis. Però no hi ha
intents.
Inhales profundament. Et concentres en la nau. Estires la mà
i l'agafes amb la ment. És enorme.
Emboliques la teva ment al voltant de cada cantonada, fixes
els teus pensaments en cada vora.
La teva ment sondeja el pantà al voltant de la nau.
Comences a aixecar-la.
S'aixeca.
I s'aixeca.
Sents el seu pes. La seva enormitat. És deu vegades més
pesada que tu. Vint vegades... Cinquanta vegades... Lluites contra el pes.
«No decepcions a Yoda», et dius.
Comences a perdre la teva concentració.
Fas un gran esforç. Però la nau comença a enfonsar-se.
No el decebis.
S'enfonsa per complet.
—No puc —dius, ajupint el cap. Estàs exhaust—. És massa gran.
Yoda es gira per mirar-te.
—No importa la grandària. Mira'm a mi. Per la meva petita
alçada em jutges, no?
Sacseges el cap.
—Els fills majors no siguis; jutjar-me com un gripau no
deus. O com un gat. O com un rei. O com un home. Els quatre sóc. Tot sóc.
De sobte, Yoda et pessiga.
—Ai!
—Aquesta pell t'enganya. Sí, avui com un home et veus, i la
nau com una nau es veu. Però no ho ets, i no ho és. Formes de la Força són. Una
mateixa. Aconseguir-la amb els teus sentiments has; part de totes les coses ets
tu. Partícules som, ones, tots un som.
Et mira fixament als ulls.
—La llum d'una vela veus. La vela que amago entre les meves
mans. La vela revelo jo. Diferent és la llum? No. Una llum. Separada per la
meva mà.
Es gira per mirar el pantà.
—El mateix amb tu i la nau. Un són. Només separats estan.
Les teves espatlles estan febles. Estàs tan confós, tan
cansat.
—No ho sé —dius—. Crec que estàs descrivint alguna cosa
impossible.
Yoda sacseja el cap. Tanca els ulls i estira la seva petita
i atrofiada mà. Uns ocells canten en els vells arbres. El bosc és espès i està
en calma. Tranquil·lament, amb una expressió relaxada i pacífica, el petit Yoda
aixeca la mà.
L’Ala-X comença a aixecar-se, més i més i més... fins a
sortir del pantà. Deu tones mètriques d'acer i circuits suren sobre la
superfície de l'aigua, i després es transporten lentament i fermament fins a la
riba. Yoda, amb els seus tretze quilograms de pes, baixa la mà, i la nau queda
allotjada sobre la riba, coberta de molsa i arrels.
—Jo... —quequeges—. No m’ho puc creure...
Yoda assenteix.
—Per això no ho aconsegueixes.
LLIÇÓ KSI:
NO ET PARIS DE MANS
NI INTENTIS AIXECAR PEDRES
No et preocupis, jove deixeble. No et demanaré que et paris
de mans i intentis aixecar pedres, o que aixequis una nau amb la teva ment.
Dic, seria genial. Si pots fer-ho, endavant.
Però no espero que ho facis.
En lloc d'això, intenta això: primer, medita per deu segons.
Després, para't sobre un peu. O posa un llibre sobre el teu cap.
Compte fins a deu.
D'acord? Ara, sense perdre l'equilibri, repeteix el teu
número telefònic, a l'inrevés.
Pots fer-ho? Si és així, mantingues l'equilibri, o el
llibre, i ara lletreja el teu nom a l'inrevés.
De seguida, si estàs en un lloc amb suficient espai, para't
en un peu i posa un llibre sobre el teu cap al mateix temps, mentre lletreges
el teu nom complet a l'inrevés.
No et deixis dominar per la frustració. Respira. Utilitza la
meditació instantània per mantenir la calma.
Si això et resulta difícil, no et preocupis. Només segueix
fent-ho. Recorda, no intentis fer-ho; només fes-ho una, i una altra i una altra
vegada, fins que deixi de ser tan difícil. Fins que puguis balancejar-te sobre
un peu, equilibrar un llibre sobre el teu cap i lletrejar el teu nom complet a
l'inrevés, tot amb un somriure.
Tal vegada llavors estiguis llest per moure pedres i naus
espacials amb la teva ment.
Tal vegada.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada