CAPÍTOL 8
No ens fiàvem plenament dels Chekkoo, per descomptat, així
que vam portar la Joia del Desert a
un planeta neutral per escanejar la nau a la recerca de dispositius de rastreig
i les computadores van fer un escombratge a la recerca de virus i altres codis
malignes. Vaig rebre amb tant alleujament com felicitat la resposta dels
escàners, estava tot net. Podíem tornar a l'Aliança sense preocupar-nos per cap
imperial ocult entre els nostres nous aliats; de moment.
La flota seguia amagada en el Sistema Orto Plutònia, les
naus semblaven trossos de gasa sobre una manta negra mentre ens acostàvem. La
Leia es va alegrar de saber que havíem tornat fora de perill i encara que
l'Almirall Ackbar va tenir la lleu decepció de saber que Fex no era ni
moltíssim menys apropiat per instal·lar una base, li va animar molt
assabentar-se que havíem millorat la Joia
del Desert al mateix temps que posàvem a prova als nostres nous contactes
de Ròdia.
La Leia i ell es van reunir amb Nakari i amb mi en una sala
de reunions del Promesa, juntament
amb R2-D2 i C-3PO.
—Ara tenim un contacte per a tu a Denon —va dir Ackbar—. Una
kupohana que fa feinetes ocasionals per a la xarxa espia bothana i unes altres.
Porta una parada de fideus com a tapadora dels seus serveis d'intel·ligència.
Li ofereix una ubicació fiable per a les reunions i l'oportunitat de realitzar
operacions en una zona àmplia de Denon sota el cimbell del repartiment de
menjar. Va ser ella qui ens va fer arribar el missatge de la criptògrafa. La
visitaràs quan arribis i demanaràs alguna cosa estranya. C-3PO, què era el que
havia de demanar?
—Els fideus de fajol corellians amb salsa de rancor, senyor
—va dir l’androide.
—Salsa de rancor —Ackbar es va estremir i els plecs de carn
que envoltaven la seva boca aletejaren sonorament—. Celebro no haver de
menjar-me'ls.
Nakari empal·lidí.
—Ni tan sols sabia que existís alguna cosa així. No ens ho
hem de menjar, veritat?
—No, solament demanar-ho —va dir la Leia somrient—. Això
farà que el vostre contacte sàpiga qui us envia.
—Es diu Sakhet —va prosseguir Ackbar—. Tindràs arxius i
informes de vigilància sobre l'objectiu per a vosaltres. A partir d'allà, serà
cosa vostra ordir una estratègia d'evacuació.
—On la portem quan la traguem del planeta? —va preguntar
Nakari. S'havia perdut aquesta part de la sessió informativa prèvia sobre la
missió.
—Vol que la porteu a Omereth —va dir Ackbar. Va prémer un
botó en un control remot i un holo va cobrar vida amb un brunzit, una
representació a tot color i alta resolució d'un món blau esquitxat de petites
franges de terra—. És un planeta aquàtic molt poc poblat. Arxipèlags d'illes
boscoses i una destinació peculiar per aquells que volen fugir de l'enrenou de
la galàxia.
—Vol dir que és molt popular entre pescadors suïcides —va
explicar Leia—. En aquests oceans hi ha coses molt famolenques.
Nakari va assenyalar l’holo amb un dit.
—Per què aquest planeta? No s'assembla en res al planeta
natal dels givin.
—Potser aquest sigui precisament el seu atractiu —va dir la
Leia—. Ho estem organitzant tot perquè la seva família la rebi allà. Treballarà
per a l'Aliança des d'un lloc al que l'Imperi no para esment.
—Tenim ja el nom de l'objectiu? —vaig preguntar.
—Sí. Drusil Bephorin. Estarà fortament protegida —Ackbar va
fer una pausa i va moure els seus ulls gegants de la meva cara a la de Nakari—.
Potser hàgiu d'ocupar-vos d'aquests guàrdies.
Els eufemismes de l'assassinat m'incomoden, però sempre m'ha
molestat particularment aquest, perquè matar a algú és el contrari d'ocupar-se
d'ell.
Nakari, no obstant això, no tenia tants escrúpols. Va
assentir i va dir:
—Per mi no hi ha problema.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada