Hereu dels Jedi (VII)

Anterior

CAPÍTOL 7

En arribar a Pasher Fayet Kelen ens esperava en la plataforma d'aterratge que teníem assignada; esperava a la Nakari i la Recol·lectora, en qualsevol cas, juntament amb un grapat dels seus empleats. R2 i jo ens vam unir a ells després d'amarrar la Joia del Desert.

Era evident que Nakari li havia fet un resum ràpid dels esdeveniments al seu pare, perquè quan vaig arribar fins a ells em va cridar:

—Pilot! Benvingut. M'han dit que t'has lluït a Fex —això era una mica exagerat tenint en compte que havia fet poc més que sortir viu, però va baixar la mirada cap a R2 i va prosseguir abans que pogués contestar—. El teu droide ha esborrat totes les dades que li hem proporcionat abans?

—R2, si us plau, esborra tots els arxius que ens va donar el senyor Kelen —el droide va emetre una xiuletada d'acceptació i Kelen va somriure.

—Bé, bé. Perdoneu si vull majors garanties de seguretat per assegurar-me que els meus interessos estan protegits —els seus dits com salsitxes van treure un dataxip d'una butxaca de la seva túnica, que em va passar—. Vaig preparar això per quan hi arribéssiu. Confirmarà l'eliminació de tots els arxius que us vaig donar de la memòria del teu droide i esborrarà qualsevol resta accidental, res més.

Negar-me a col·locar el xip solament despertaria sospites, sobretot quan ja havia promès esborrar-ho tot, així que el vaig inserir i R2 va executar el programa, escopint-lo al cap d'uns segons. Nakari em va fer l'ullet, no obstant això, indicant-me potser que tenia la seva pròpia còpia de seguretat de les coordenades fexianes arxivada en algun lloc.

—Excel·lent —va dir Kelen. La seva mà va dansar sobre el seu datapad personal—. Estic ingressant una important summa en un dipòsit al que el teu droide podrà accedir perquè us la repartiu. Us agraeixo que m'hàgiu retornat la nau, la tripulació viva i morta, i vida alienígena que delectarà als meus científics.

Percebent que era a punt de desviar la seva atenció cap a un altre assumpte i acomiadar-se de nosaltres, Nakari va dir:

—Papi, no enviïs a ningú més allà fins que hagis llegit el meu informe. Aquestes coses poden ser intel·ligents. I si decideixes no fer-me cas, hauries de millorar la mobilitat de l'armadura.

Ell va col·locar una mà sobre l'espatlla de la seva filla.

—Analitzaré tot el que has escrit abans de prendre cap decisió sobre aquest tema. El que em preocupa ara és que un cirurgià s'ocupi d'aquesta mà. Veus als meus esbirros? Ells et portaran.

—Què? —una ambulància es va detenir prop de la nau i dos metges entusiastes van baixar d'ella, preguntant-li a Fayet Kelen qui era el ferit.

—Porteu a la meva filla al millor cirurgià immediatament i que em passin el compte. En marxa!

—Papi, espera! I què passa amb Luke?

—No temis, el teu pilot podrà descansar còmodament fins que estiguis preparada per marxar-te.

—No et marxis sense mi, Luke! —em va cridar per sobre de l'espatlla quan els metges la van portar fins a l'ambulància.

—No ho faré —vaig dir, encara que em preguntava si ella podria acompanyar-me en la missió per treure a la givin de Denon. Es recuperaria, però dubtava que estigués al cent per cent ràpidament. L'Almirall Ackbar ens havia donat una mica de temps extra per a la nostra missió, però no gaire.

Fayet Kelen es va girar cap a mi, la seva boca torta cap amunt en un somriure amistós.

—No trigarà molt, pilot. Ja veuràs. Em sorprendria que demà al matí no estigui embenada i llista per marxar —els seus dits van tocar el datapad mentre parlava—. Mentrestant, et prego que t'allotgis al millor hotel de Pasher a la meva costa. He organitzat una escorta perquè t'acompanyi fins allà. Que el teu droide busqui l'arxiu Skywalker, contrasenya Pilot Joia, i trobaràs els fons que t'he comentat, que pots transferir on vulguis. Gràcies pel teu servei a la meva filla i a mi. Que els estels et siguin propícies.

Abans de poder respondre, es va donar la volta i es va dirigir amb una velocitat impressionant cap als treballadors que estaven descarregant els cellers de la Recol·lectora, bramant ordres i deixant-me amb la boca oberta.

R2-D2 va emetre una sèrie de xiuletades digitals que vaig imaginar que eren un comentari sarcàstic.

—Sembla que tenim una nit lliure en la guerra, R2. No l'hi diguis a 3PO, d’acord? No es cansaria de recordar-nos-ho.

L'hotel era realment luxós, però quan vaig provar el llit em vaig oblidar de la resta de comoditats. El matalàs era tan còmode i jo estava tan cansat que em vaig dormir vestit i R2 va haver de despertar-me al matí. No em va molestar malgastar aquell excés i esplendor; una nit dormint bé en aquestes altures era per a mi el súmmum del luxe.

A la recepció m'esperava un missatge de la Nakari: «Dóna't pressa. Estic esperant en la nau».

—Anem, R2, hem de comprar armes —la suma que ens havia pagat Fayet Kelen era bastant considerable, anàvem a necessitar-ho tot per realitzar millores en la Joia del Desert, però la perspectiva em satisfeia d'excitació: l'Aliança rarament tenia els fons o la voluntat per fer res inusual.

La mà esquerra de la Nakari, embolicada en un gruixut embenatge xopat en bacta, em va saludar des de la rampa de càrrega de la nau.

—Deus haver tingut somnis bufons —va dir somrient.

—Sí, em sento descansat. Què tal tu?

—Col·locada pels medicaments i a dies de recuperar el complet ús de la meva mà, però a part d'això, funcional i feliç d'estar aquí.

—Encara pots disparar el rifle?

—Corrent potser no gaire bé. Però apostada en algun lloc en el qual pugui recolzar el colze hauria de poder fer-ho amb precisió.

—Genial. Alguna idea sobre on vols anar a buscar les millores per a la nau?

—Pensava preguntar-t'ho a tu.

M'ho vaig pensar. Havien passat uns dies des de l'alerta imperial relacionada amb la Joia del Desert. Dubtava que ningú a l'Enclavament Chekkoo l'estigués buscant encara, però per si de cas seria millor fer tot el possible per no despertar sospites.

—Hi ha algun lloc a Pasher en el qual puguin pintar-nos la Joia? Hem de fer-ho abans d'anar a Denon.

Nakari es va encongir d'espatlles.

—Segur que sí, algú trobarem.

—En aquest cas, què et sembla si fem les millores a Ròdia? Fa poc vaig fer un contacte allà que té tot el que necessitem.

—Em sembla perfecte.

Vam trobar a un home cobert per un núvol de fum de cigar que tenia un grup d'amics encantats amb fer-nos un pintat ràpid a la Joia, acabant-lo aquesta mateixa tarda. Nakari li va fer canviar el vermell i platejat per blau i daurat. Quan ja estàvem volant per l’hiperespai, vaig fer que R2 mostrés el catàleg d'Armament Utheel en la cabina, i vam triar les armes que crèiem que ens serien més pràctiques contra els imperials. Vam repassar els preus en relació amb el nostre pressupost i vam haver de renunciar a alguns elements de la nostra carta als Reis, però així i tot vaig tenir clar que tindríem una nau temible quan aquelles millores es completessin.

El problema era que Taneetch Soonta no esperava la nostra arribada, i encara que ens van permetre aterrar en el port espacial de l'exterior de l'Enclavament Chekkoo, no vam ser precisament ben rebuts. A diferència de la meva primera visita, quan em van rebre i escortar educadament fins a Armament Utheel, algú se'm va abalançar quan vaig respirar la primera glopada del pudent aire rodià. Un home bel·ligerant de pell blava i un mico verd-blavós em va preguntar què dimonis volia des del peu de la rampa.

—Venim a comprar-li armes a Armament Utheel —vaig dir.

—Per a una nau com aquesta? No, ni parlar.

—Per descomptat que sí.

—Armament Utheel no equipa naus interestel·lars. Venen coses per a caçadors i els seus petits speeders, com a molt alguna nau atmosfèrica. Us heu equivocat d'empresa. Proveu amb el clan Chattza, en l'altre continent... ells poden ajudar-vos.

—No, mira, haig de veure a Taneetch Soonta. Ella em coneix i sap el que vull.

—No conec a ningú amb aquest nom.

—Bé, algú la coneixerà.

Va aixecar un datapad.

—Veus això? Conté un registre de tots els membres del clan Chekkoo, i aquí no hi ha cap Taneetch Soonta. T'equivoques. Serà millor que busqueu les vostres armes en un altre costat, perquè aquí no en tenim.

Nakari es va col·locar darrere meu i la seva veu va surar a la meva esquena.

—Què passa, Luke?

—No estic segur, excepte que aquest tipus vol que ens marxem. Diu que el meu contacte no existeix i que l'empresa amb la qual vull tractar no té les armes que vam veure al catàleg.

—Hi ha alguna possibilitat que digui la veritat i t'enganyessin abans?

—Suposo que si —tot allò podria haver estat un parany imperial extremadament elaborat, amb un nombre enorme d'agents implicats en l'operació. Però era poc possible. El més possible era que aquell rodià en particular tingués altres plans. Devia haver-hi alguna manera d'esquivar-lo sense resultar desagradable; i de sobte em vaig recordar que potser la hi havia. Vaig respirar profundament i vaig tancar els ulls, projectant-me cap a la Força, i llavors vaig tornar a obrir els ulls, concentrant-me en el rodià i desitjant que acceptés les meves paraules de bon grat—. Venim a fer negocis amb Armament Utheel.

Les antenes del rodià van baixar i va tallar l'aire amb la mà.

—Ja t'he dit que no s'ocupen d'equipar naus interestel·lars. Heu de visitar als Chattza.

Era evident que no havia funcionat, però havia oblidat una cosa que potser podria marcar la diferència. Quan Ben li va dir als soldats d'assalt de Mos Eisley que R2 i 3PO no eren els droides que estaven buscant, havia fet un petit gest amb la mà, com rebutjant les preocupacions dels soldats.

—No has de preocupar-te per nosaltres —vaig dir, movent la mà en un lleu arc i dibuixant una ondulació amb els meus dits mentre em concentrava a emprar la meva voluntat.

—Clar que haig —va replicar el rodià—. Tinc una llista de naus que vénen a fer negocis legítims i necessito l’amarrador. Marxeu, si us plau. M'esteu fent perdre el temps.

Havia de tornar a intentar-ho.

—No has de preocupar-te per nosaltres —vaig dir, repetint el gest amb la mà.

—Mira, sé que els humans de vegades són una mica durs de closca, però començo a pensar que tu ets excepcional —va dir el rodià.

Darrere meu, Nakari va murmurar:

—Luke, què estàs fent?

—Sembla que fer-li perdre el temps a tothom —vaig murmurar en resposta.

El comunicador del rodià va emetre una alerta i el va encendre, rebent una riuada de paraules guturals que no vaig entendre. Va contestar de forma breu i seca. En apartar el comunicador em va dir:

—Això canvia les coses. Benvingut de tornada a Ròdia, mestre Skywalker. Si té l'amabilitat de seguir-me, li conduiré fins a Taneetch Soonta.

—Què? Acabes de dir que no existia tal persona.

—I ara li dic que li acompanyaré fins a ella. Segueixin-me.

—Qui ets?

El rodià no va respondre, es va donar la volta i va posar-se a caminar, fent-nos gestos amb la mà perquè li seguíssim. Nakari em va donar una suau empenteta i vaig baixar la rampa, cridant a R2 perquè se sumés a la comitiva. Mentre seguia al rude rodià del mico verd-blavós, vaig pensar que potser associaria per sempre aquell color amb les males maneres. Però quan em vaig calmar em vaig adonar que estava més frustrat amb el meu fracàs que realment molest amb el nostre guia. Sabia que Ben havia fet alguna cosa amb les ments d'aquells soldats d'assalt, però no sabia què era, ni tan sols com ho deia. Em va dir que la Força podia influenciar als febles de caràcter o alguna cosa semblant, però jo estava tan poc entrenat que no sabia si ho havia fet correctament i el rodià era senzillament massa ferm, o si ho havia fet malament. Això solament reforçava la sensació de necessitar urgentment algú que m'entrenés.

El camí que vàrem prendre pel basar rodià va ser diferent però, el resultat, el mateix: vàrem acabar en un passadís ocult mal il·luminat amb Taneetch Soonta i la seva habitual franquesa.

—Disculpa el malentès en el port espacial —va dir—. Per raons de seguretat mantenim el nostre comerç secret en la confidencialitat, i fins a la vostra arribada aquest treballador no tenia cap necessitat de saber qui ets.

—No importa —vaig dir, i li vaig presentar a Nakari.

Soonta la va saludar i va dir:

—En què puc ajudar-vos?

Vam fer que R2 reproduís els articles del catàleg que volíem i el preu total de la compra, explicant que volíem que els instal·lessin en la Joia del Desert el més ràpidament possible.

—Hi haurà mà d'obra, per descomptat —ens va recordar Soonta. Es va concentrar en el seu datapad i em va mostrar una xifra.

Vaig assentir i vaig dir:

—Ens ho podem permetre.

—Excel·lent. I com aneu a pagar? —li vam oferir pagar la meitat del total immediatament, i l'altra meitat després de comprovar que tot estava acabat i inspeccionar els sistemes.

—Considera-ho una demostració de les capacitats d'Armament Utheel per a l'Aliança —vaig dir.

Vaig autoritzar a R2 a fer el pagament inicial i Soonta va emetre un refilet complagut quan el seu datapad va confirmar la transferència dels fons.

—Excel·lent, mestre Skywalker. Estareu armats i volant abans del vesprejar de demà.

Següent