Hereu dels Jedi (XIX)

Anterior

CAPÍTOL 19

La Nakari i jo no vam perdre ni un minut durant el matí. Després de fer un cop d'ull als nostres presoners, vam tornar a l'hangar a l'alba, desitjosos d'instal·lar el nou motor. La tasca va resultar ser més llarga del que esperàvem; era un excedent de Drassanes de Propulsors de Kuat; molta potència però no dissenyat per a un suport estilitzat, així que vam haver de fer algunes modificacions bastant lletges en les netes línies de la Joia perquè funcionés, llevant part del niquelat i soldant recanvis bàsics de color gris. A la Nakari no li agradava res tot allò i a més faria que la nau fos més pesada en l'atmosfera, sobretot en la de Kupoh, però li parlava a la Joia mentre treballava, dient-li que solament era temporal, jurant-li que li retornaria tota la seva esplendor anterior.

Quan la Drusil va entrar en l'hangar a mitjan matí, amb una gran motxilla i subjectant el seu datapad com una arma, vaig sospitar que tenia males notícies que donar-nos, encara que no podia imaginar en què canviaria el seu aspecte si tingués bones notícies. Nakari i jo vam fer un descans del treball en la Joia del Desert i ens vam reunir amb ella en la taula metàl·lica que constituïa la zona de menjador del personal.

—Hola, Drusil...

Va aixecar una mà per interrompre'm i va sacsejar el cap una vegada. Després va assenyalar la motxilla i ens va fer un gest perquè ens acostéssim. Quan ens vam detenir prop d'ella, va treure uns cascos peixera amb components electrònics dins.

—Poseu-vos això —va dir—, i segelleu-los abans de parlar.

Era una petició estranya i no veia cap sistema d'oxigen, però vaig agafar el casc per acontentar-la, suposant que me’l trauria en uns minuts. Quan estàvem sota el cristall i completament, segellats, la finíssima veu de la Drusil va arribar a través d'un comunicador incorporat.

—M'han assegurat que no surt cap so. Hem de parlar i no podem arriscar-nos al fet que ens senti el senyor Waluuk, ni ningú.

—D'on ha tret això? —va preguntar la Nakari.

—Això no importa —va dir la Drusil en to tallant—. He estat supervisant les comunicacions imperials mentre m'ocupava dels nostres convidats i tenim problemes.

—Quins? —vaig preguntar.

—L'Imperi ha bloquejat tot el tràfic de sortida de Kupoh. Estan pràcticament segurs que estem aquí.

En Nessin no ens havia esmentat res d'això.

—I com estan tan segurs?

—No he calculat la probabilitat que ho deduïssin per si sols contra la que rebessin informació de fonts com Migg Birkhit. És important que ho faci?

Vaig suposar que no, així que vaig negar amb el cap. La qüestió realment important seria com escapar d'allà.

—Les transmissions interceptades indiquen que estan inspeccionant totes les naus que surten del sistema, fixant-se solament en la tripulació i els passatgers, no en la càrrega.

—Això és decebedor. Suposo que podríem amagar-la entre algun tipus de carregament —vaig aventurar.

—Això no funcionarà. Estan usant escàners d'éssers vius.

—No puc creure que els kupohans aguantin això —va dir la Nakari.

—Estan protestant, això segur, i demanant la immediata retirada de les naus imperials, però l'Imperi de moment no les mou d'on estan. El seu argument és que solament estan buscant a certs criminals i no tenen cap interès per immiscir-se en els assumptes kupohans. De moment sembla que és veritat. No estan detenint a ningú, solament els inspeccionen i després fan que els seus Interdictors desactivin els seus projectors de gravetat a intervals per permetre que les naus registrades marxin. A les naus que arriben al planeta les deixen completament tranquil·les. Tenint en compte que el filtre solament és un inconvenient per a les naus que surten del planeta i està plantejat per perseguir a uns «criminals», els kupohans no tenen massa motius per pressionar en excés a l'Imperi; sobretot quan l'aparició de la rebel·lió portaria una força molt més nombrosa al sistema.

—D’acord, gràcies —vaig dir, sense saber què més dir. Necessitava pensar en tot allò.

—No he acabat —va contestar la Drusil—. Tinc un procediment que recomanar-los.

—Oh, perdó. Endavant.

—Les nostres majors opcions per aconseguir el nostre objectiu es basen en dos passos: un, abandonar la Joia del Desert i aconseguir algun transport alternatiu que ens tregui del planeta. La Joia ja és massa recognoscible i cridaríem l'atenció quan sortíssim de l'hangar. No obstant això, una nau reparada pot canviar-se o vendre per comprar una altra. Dos, forjar una via hiperespacial completament nova entre aquí i Omereth; una que l'Imperi no pugui estar bloquejant per cap mitjà.

—Podem fer això? —va preguntar la Nakari. Em va sorprendre que no rebutgés immediatament la idea d'haver d'abandonar la seva nau.

—Sí, ho he fet abans —vaig dir—. Amb la Joia, de fet. Va ser solament un viatge curt per desbaratar una persecució, mentre tornava amb la flota rebel, però R2 és genial en això. Com de llarg ha de ser aquest salt que proposa, Drusil?

—Sóc partidària de fer diversos salts curts fins que estiguem suficientment lluny del probable cèrcol de l'Imperi. Llavors podem usar una ruta més segura i establerta per arribar a Omereth.

Pocs dies abans m'hagués preguntat si el suggeriment de la Drusil era fiable, però malgrat disposar de moltes possibilitats per trair-nos, sobretot allà a Kupoh, mai les havia aprofitat. De fet, la seva ajuda per mantenir la nostra presència allà en secret havia estat valuosíssima. Estava desitjant creure que l'única cosa que volia era reunir-se amb la seva família a Omereth. I, a més, simplement sentia que estava dient la veritat; encara que no sé si això era atribuïble a la meva sensibilitat en la Força o no.

—I què passa amb els Interdictors d'aquest sistema? —va insistir la Nakari—. Els seus projectors de gravetat no ens impediran marxar?

—Ens impediran utilitzar qualsevol via establerta per sortir d'aquí —va contestar la givin—, però, per descomptat, no usarem cap. Sortirem del sistema en una altra direcció, on les seves masses simulades no perjudicaran al nostre hiperimpulsor. Puc ensenyar-li-ho?

—Si us plau —vaig dir. Vaig llançar una mirada vacil·lant a la superfície de la taula del menjador. Estava decorada per cercles marrons de caf i un assortiment d'engrunes d'entrepà, que no vam veure quan vam estar afegint les nostres pròpies, però semblava terrorífica si volies col·locar alguna cosa valuosa damunt. Encara que a la Drusil no li va importar; va acostar la taula i va deixar el seu datapad damunt, perquè el poguéssim veure fàcilment sense haver de mirar per sobre de la seva espatlla. Mostrava un mapa del sistema marcat amb puntets grocs i cercles blaus al voltant d'ells, com si identifiquessin les òrbites.

—Els Interdictors imperials estan bloquejant la sortida aquí, aquí i aquí —va assenyalar amb un dit pàl·lid els tres punts grocs—. He indicat les ombres de massa dels seus projectors de gravetat amb línies blaves. Així que per escapar hem de traçar una ruta de sortida del sistema que passi entre aquestes ombres de massa i recorri un bon tros abans que puguem activar l’hiperespai. I ja veuen que disposem de diverses opcions... encara que ens interessa moure'ns cap a l'est galàctic, veritat?

—Sí —vaig admetre—, però no hi ha gairebé res cartografiat en aquesta direcció.

—Precisament perquè no la consideren una possible via de fugida.

—Té raó, ningú la consideraria, ni tan sols jo. Estic completament a favor del factor sorpresa, no em malentengui, però què està usant com a punt de navegació? Gamorr no, veritat? Perquè hi ha tot un sector d'espai entre aquí i allà, un sector pràcticament sense explorar. Pot haver-hi nanes marrons o planetes o infinitat de coses no cartografiades contra les quals pots estavellar-te si prens un rumb a l'atzar i el segueixes.

—Ah. Un moment —la Drusil va apagar el mapa del sistema i va obrir un altre, que era una visió molt més ampliada de diversos sectors, excepte perquè tenia símbols matemàtics escrits damunt—. Usarem aquest estel d'aquí —va assenyalar una equació sota i a l'esquerra del centre, però no vaig aconseguir veure cap estel. No semblava tenir res de diferent als altres gargots del mapa. No tenia la menor idea de què estava parlant.

—Perdoni, quin estel? Ha assenyalat una equació.

—Això és l'estel.

—Eh... Què?

—Espai no explorat no és sinònim d'espai no observat. Una anàlisi dels moviments dels altres estels que l’envolten demostra que deu estar aquí. Ningú l’ha vist, excepte a través de les lents de les matemàtiques, però aquestes lents solen ser gairebé sempre millors que el mer cristall.

Nakari i jo ens vam mirar bocabadats, preguntant-nos tots dos si l'altre acabava de sentir el mateix.

—Amb la diferència que aquí puc allargar la mà i comprovar que el cristall hi és! —vaig dir.

—Els seus sentits poden enganyar-li. Les matemàtiques i la física no menteixen.

—No, no. No estic suggerint que hagi fet els càlculs malament. M'estic preguntant com pot estar segura que ho ha tingut tot en compte, que no se li ha passat per alt accidentalment cap variable. Els seus sentits també poden enganyar-la, no és així? Com sap que ho ha tingut tot en compte?

—No puc estar cent per cent segura, per descomptat, però confio que he extrapolat correctament basant-me en els estels que coneixem.

—Bé, el costat bo és que l'Imperi segur que no estarà allà vigilant —va dir la Nakari—. El dolent és que si s'equivoca el més probable és que morim.

—És un risc bastant elevat, Drusil —vaig dir.

—És molt menys arriscat que quedar-se aquí molt temps. Quant esperen seguir amagats sense que ningú ens denunciï a l'Imperi... mantenint a Migg Birkhit i Barrisk Fawin en captivitat? Les variables són massa per tenir-les en compte totes, excepte la pressió significativa que l'Imperi farà sobre els kupohans perquè ens lliurin —va desviar la mirada cap a la Joia, on Ruuf Waluuk i el wookiee seguien treballant en la nostra absència. Va baixar la veu, encara que se suposava que portàvem uns cascos que aïllaven el so, i va prosseguir—. Encara que Azzur no ens traeixi, algun d'aquests empleats ho farà. Ja han vist el poc de fiar que són. Aquesta astronavegació, per contra, està basada únicament en dades quantificables i verificables. Puc explicar-los els càlculs si ho desitgen.

—No, gràcies, la crec —vaig dir—. És tan sols que sembla com saltar a cegues.

—Proposi un altre mètode per poder escapar d'aquest planeta i arribar a Omereth abans que la meva família es rendeixi i marxi.

—Doni’m una mica de temps per pensar-ho.

—Quant temps?

—Fins que acabin de reparar la Joia del Desert. Sé que no és res concret, però com a mínim és una data límit.

—No usarem una altra nau?

—No voldria usar cap altra que la Joia. Encara que ara sembli apedaçada, no anem a trobar una altra com ella, i necessitem tots els avantatges de les quals puguem disposar —Nakari va aixecar un polze per mostrar el seu acord.

—Quins avantatges són necessaris? —va preguntar la Drusil—. Quan despistem a les forces imperials i ens marxem al sistema Omereth, no hauríem de tenir cap problema. Els imperials estan massa concentrats en un punt per tenir-ho tot vigilat.

Allò no semblava propi d'ella. Deuria haver calculat la probabilitat estadística de com d'estret que era el cèrcol imperial en un punt qualsevol de la galàxia, però crec que la seva desesperació per sortir del planeta i reunir-se amb la seva família estava ennuvolant el seu habitualment clar pensament.

—És possible fins i tot que hagin seguit a la seva família —vaig dir. Encara no teníem notícies de l'Aliança respecte a aquesta part de la missió—. No hi ha manera de saber si el Major Derlin va arribar fins a ells o no, i si ho va fer, si no va ser detectat. Si el van seguir, podríem tenir alguns caça-recompenses vigilant el planeta, esperant que aparegui, tots amb les seves pròpies naus millorades. Pot ser que l'Imperi també estigui allà. No volem volar en un ocell estàndard i lent en aquest tipus de situació.

—No podem contactar amb l'Aliança i sol·licitar una ajuda més sòlida?

—Ja ho he intentat —vaig reconèixer—. A part d'utilitzar un punt de recollida, li vaig demanar a Azzur que enviés un missatge a l'Aliança, sol·licitant més ajuda. Probablement estan amagats, ara que la presència imperial és tan massiva.

La givin va arrufar el nas malhumorada.

—Sota semblants circumstàncies, això seria una demora indeterminada sense garantia d'ajuda.

—Això em temo.

Amb moviments bruscs, Drusil va esborrar els mapes del seu datapad i va fer un esforç conscient per millorar el seu to.

—Excepte complicacions imprevistes, llavors, hem de forjar un nou camí —va dir—, però amb la Joia.

—Sí —vaig dir. Les reparacions havien avançat fins i tot més ràpid del que esperàvem i vaig pensar que podíem tenir la Joia del Desert tècnicament preparada per volar aquesta mateixa tarda, però no volia intentar un viatge de tal dificultat sense una bona nit de descans prèvia. Ja anàvem a trobar suficients perills com per afegir-li un pilot mal dormit—. Anem a col·locar un nou transponedor que ens identifiqui com un dels transports d’en Nessin i demà ens podrem marxar.

Vaig intentar assentir per afegir èmfasi però em vaig aixafar el nas contra l'interior del casc, i em va doldre perquè fins i tot aquest mínim impacte em va recordar el cop que m'havia donat Fawin. A la Nakari li va semblar que la meva reacció fos d'allò més entretinguda.

 Següent