Deute de vida (XIX)

Anterior

CAPÍTOL 19

Sinjir va assegurar a Norra que un got de korva serviria, i tenia raó. Quan Norra passa el got per sota del nas d’en Han Solo, el vapor fa efecte. El contrabandista obre els ulls de cop i la mira amb intensitat de turbolàser.

—Però què és el que...? —remuga Han, intentant posar-se dret—. Leia?

—No —respon Norra. Està sola amb ell en el celler principal de l'Halo.

—Sóc la Tin... sóc Norra Wexley. Estem a Irudiru, recordes?

Han fa una ganyota. Es porta la mà al front i es frega la inflor.

—Atacat per un droide. Un... —arrufa les celles, com si no l'hi cregués— un vell droide de combat de les Guerres Clon. Haig d'estar al·lucina...

Alguna cosa es mou darrere de la Norra. El Senyor Ossos apunta el seu crani de voltor per la cantonada. Han es porta la mà a la cintura per desenfundar un dels seus blàsters, però Norra li intercepta el canell i es mou per tapar al droide.

—Vés-te’n! —li ordena a Ossos—. Fora d'aquí, sac d'ossos!

—ENTÈS. A LES SEVES ORDRES, MARE DE TEMMIN.

El droide s'allunya.

—Aquest droide és teu? —gruny Han.

—Del meu fill.

—Aquesta cosa m'ha deixat fora de combat! Porta aquí a aquest tros de ferralla. Vaig a deixar-lo sense braços. Llavors li donaré una pallissa amb els seus propis braços, i després li agafaré del cap...

Norra torna a asseure's en la cadira.

—Demano perdó pel droide. T'hem examinat el cap. La ferida és superficial.

—Genial. Gràcies, doctora. I ara fes el que et vaig dir: foteu el camp d'aquí i deixa'm tornar al meu treball. M'esteu fent perdre temps.

—Volem ajudar.

—No necessito la vostra ajuda.

—Estàs sol aquí fora. Crec que sí que la necessites.

Han l'observa amb les celles arrufades i s'inclina cap endavant.

—Per què? Per què anàveu a ajudar-me? No us conec. No he fet res per vosaltres, i estic cansat d'estar en deute amb gent.

—Nosaltres estem en deute amb tu.

—No em consta —respon Han, tocant-se la templa amb el dit—. Jo porto el registre aquí a dalt i el teu nom no apareix, bonica.

—Podríem haver-te enviat a Chandrilà, saps? Lligat a una cadira. Però ets un heroi de la galàxia. Tu i els teus amics. Ens vau salvar a tots. Aquesta és la nostra forma de tornar-vos el favor —llavors es posa rígida—. I no em diguis bonica.

Han es posa dempeus.

—Puc fer-ho jo sol.

«No, no pots», pensa. Però decideix apaivagar-lo.

—Estic segura d'això.

—Treball sol.

—Per descomptat.

Han entretanca els ulls i es grata la barba.

—Però necessito recuperar a Chewie.

Norra ho entén. Està intentant demanar ajuda, però és massa orgullós, massa tipus dur per demanar-ho. Norra l'hi ofereix una vegada més:

—Deixa que t'ajudem. Et podem donar un cop de mà, tenim armes. Seguirem les teves ordres.

—Això podria facilitar les coses —diu Han, escodrinyant-la amb la mirada—. Podria. Com has dit, heu de seguir les meves ordres.

—Tracte fet.

—Val. Em podeu ajudar a arribar fins a l’Aram.

Norra també es posa dempeus i li ofereix la mà.

—També t'ajudarem a rescatar a Chewie.

—Molt bé. Dos pel preu d'un —accepta, la mà—. Benvinguts a l'Equip Solo. Espero que puguis seguir el ritme, Norra.

 Següent