CAPÍTOL 37
«He fracassat».
Aquestes dues paraules voleien per la ment d’en Han Solo com
un parell de beines de carreres competint per arribar abans.
Vaig venir fins aquí, deixant a la Leia i a la Nova
República, per una sola raó. Per fer el que ningú més volia fer: alliberar
Kashyyyk. Deixar enrere la Leia d'aquesta forma va ser duríssim per a ell. Però
Leia ho va entendre. Sap el que és tenir una causa més gran que tu mateix. Si
algú ho entén, és la Leia.
«He fracassat».
Mentre el vicealmirall esquerp ordena als soldats d'assalt
que els capturin (cosa que fan fàcilment), Han Solo fa inventari dels seus
errors.
Va confiar en Imra, que no era tant bo com el pinten. Però
va ser tan ximple que no ho va veure.
L'Imperi va capturar a Chewie, i Han va fugir. I llavors va
estar a prop d'arreglar-ho tot, molt a prop. Van lluitar per mig planeta i van
acabar amb Lozen Tolruck, que va tenir temps de bombardejar el planeta per
reduir-ho a fang i estelles. «I sang de wookiee», es lamenta Han.
«Tot és culpa meva».
Han emmanillat a la resta de l'equip: la caça-recompenses,
el comando, l’eximperial... i el pitjor de tot: al seu copilot, Chewie. Una
altra vegada.
Ha estat un bon equip. Els han servit bé, tant a ell com a
Chewie.
Tots ells estan contra la paret. Han Solo també. El
vicealmirall se li acosta per l'esquena. L'alè li fa olor de podrit i tot ell
empesta a suor. «Aquests imperials s'han descurat de debò», pensa Han.
El vicealmirall li gruny a cau d'orella:
—Sóc el Vicealmirall Domm Korgale. Ha de recordar aquest
nom, bergant. Seré jo qui li lliuri a l'Imperi. Serà una fitxa excel·lent en la
taula de joc. Només per haver-li atrapat a vostè ja aconseguiré seient en la
taula.
—Tooska chai mani
—li respon Solo. Un improperi en huttès, el pitjor que pot recordar ara mateix.
Té a veure amb la mare d'un i un capitost dels Incursors tusken—. No ho entén?
Han perdut. Ja no són l'altre bàndol en una guerra. Són criminals.
—Llavors, com a criminals, no li importarà si li salvo a
vostè i executo als seus amics? Aquí i ara? —pregunta Korgale mentre gira el
dit en l'aire i els soldats d'assalt apunten el canó dels seus blàsters contra
els clatells dels presoners alineats contra la paret.
—Ha estat divertit, nois —diu Sinjir, amb la galta aixafada
contra la paret.
Jom i Jas estan en silenci, resistint-se en va contra els
seus capturadors.
Chewie emet un grunyit fluix.
—Ho sé, company. Ho hem intentat.
Des de l'altre costat de la sala, una oficial de
comunicacions anuncia:
—Senyor! Una nau és a punt de sortir de l’hiperespai...
—Què? —pregunta Korgale. Llavors eleva la veu—. Vaig demanar
reforços. Potser ara que Orlan ha mort, m'han escoltat.
—No és dels nostres. És un vaixell de càrrega. Una vella
marca corelliana...
Han obre els ulls com a plats. Mira a Chewie mentre
l'oficial diu la resta:
—Un YT-1300.
Han Solo articula les paraules per al seu copilot:
—El Falcó Mil·lenari?
Però qui el pilota? Wexley?
—La nau ens està trucant —anuncia l'oficial de
comunicacions.
—Posi la comunicació —ordena Korgale—, i llancin un
contingent de caces TIE. No podem arriscar-nos.
A través del comunicador s'escolta una veu que eleva la
moral d’en Han Solo alhora que l'enfonsa:
—Aquí Leia Organa de la Nova República. Detinguin les seves
naus o seran destruïts.
La panxa de Korgale s'estremeix amb un riure rígid.
—Una nau? Creu que pot derrocar tres destructors estel·lars
amb un vaixell atrotinat? Està boja? Que els caces TIE la redueixin a pols. Ni
tan sols és pilot: és una política.
—Mai han vist a una política com aquesta —respon Han,
somrient d'orella a orella. Però dintre seu no pot evitar preguntar-se: «Com
pensa fer-ho sola?».
***
Evaan Verlaine li dirigeix una mirada. No, no una mirada
qualsevol, sinó aquesta mirada que li resulta massa familiar. Una cella
aixecada, un somriure burleta i una expressió que va carregada amb la pregunta:
«En què ens has ficat aquesta vegada, princesa?»
Leia no està totalment segura. Durant un moment se sent
sobreexposada: com una dent sense el seu esmalt, com una nau sense blindatge,
com si ella mateixa estigués lligada a la nau i surant aquí fora. Potser no ha
estat tan bona idea...
Davant d'elles, el Domini
comença a escopir caces TIE.
—Leia, som a punt de tenir companyia —diu Evaan. No es
refereix als caces TIE. Els sensors indiquen que s'acosten més naus.
Una dotzena d'estrelles darrere del Falcó Mil·lenari, estrelles que en realitat no són estrelles. Són
naus. Caces Ala-X.
Es queda bocabadada quan surten de l’hiperespai i passen al
costat del Falcó Mil·lenari per tots
costats, disparant els seus canons. Un caça TIE surt disparat en una altra
direcció, deixant anar foc que no triga en implosionar. A través del
comunicador de la Leia s'escolta la veu de Wedge Antilles:
—Aquí Líder Espectre —anuncia—. L'Esquadró Espectre li
cobreix les esquenes, General Organa. Anem a guanyar aquesta batalla i tornarem
a casa.
***
Korgale respira entretalladament. És un moment de feblesa
que Han Solo detecta. Un moment de por. A Han li agrada aquest moment.
El moment que segueix li agrada encara més.
—Una dotzena de caces Ala-X i un vaixell de càrrega llardós
és tot el que porten? —gruny Korgale—. Tenim tres destructors estel·lars.
Cridin al Debilitador i al Neutralitzador. Anem a eliminar aquest
núvol de mosques abans de...
Apareix una altra nau.
El que ve a continuació és un moment que Han Solo gaudeix de
debò. El vicealmirall emet un petit gemec, com un ratolí en caure en un parany.
S'encenen els comunicadors i ressona la veu de l'Almirall
Ackbar:
—Aquí l'Almirall Ackbar de la flota de la Nova República,
als comandaments del creuer mon calamari Llar
Un. Rendeixin-se o seran destruïts.
Korgale camina d'un costat cap a un altre. Li aletegen els
orificis nasals i té les galtes inflades. Va parlant sol:
—No... no podem rendir-nos. Hem de defensar-nos amb totes
les nostres forces. El G5-623 és el nostre planeta, i encara som tres naus
contra una...
Aparentment, Chewbacca està cansat de tot això. El wookiee
rugeix, torna el cap i li dóna un cop de cap al casc del soldat d'assalt que té
a la bèstia peluda contra la paret. El soldat cau al terra cridant. El wookiee
s'aparta de la paret i càrrega sobre Korgale. La resta de soldats d'assalt es
tornen, aixecant els rifles.
«Van a crivellar-lo».
Han Solo s'ajup davant del soldat que té més a prop i
s'impulsa per envestir-lo i fer-lo caure cap endavant. El soldat es desploma
sobre el següent. Sinjir s'ajup i llança el peu, que s'enllaça darrere del
genoll d'un altre imperial i el fa caure. Jom i Jas s'encarreguen junts de
l'últim. Entre els dos, aixafen al soldat que tenen al mig i li donen una
pallissa en el terra fins a deixar-lo entumit.
Chewie completa la seva trajectòria. Es llança sobre Korgale
com una nau estavellant-se contra un planeta. L'oficial deixa anar un gemec
mentre es desploma. El wookiee rugeix, triomfant.
Fora, a l'altre costat de la finestra, els Ala-X esquiven i
donen girs mentre s'acosta el Debilitador,
seguit del Neutralitzador.
Una de les naus de l'Esquadró Espectre queda reduïda a
cendres per tres caces TIE que la seguien. El Falcó Mil·lenari es llança sobre ells i els crivella... uns segons
massa tard.
Han Solo sap que Korgale tenia raó: tenen tres destructors
estel·lars.
Les probabilitats segueixen estant en contra seva. És com
una partida llarga de sàbacc. Quan no et queden moltes fitxes i tens males
cartes, què pots fer? Iguales les possibilitats. I la forma d'igualar les
possibilitats que més li agrada a Han és fer paranys.
Jas està al seu costat, esbufegant, amb el pèl aixafat sobre
les banyes del cap.
—Quin és el nostre proper moviment, Solo?
—No trigarem a sofrir una invasió de soldats d'assalt en
aquest pont —respon—. Necessitem controlar el pont i tancar-lo, però per a això
primer hem de trobar la manera de llevar-nos aquestes manilles...
Chewie rugeix, ensenya les dents i separa els braços amb
força. Les manilles es parteixen com si estiguessin fetes de caramel en lloc
d'acer.
—Això funciona —diu Han Solo.
Chewie corre a ajudar a Solo i als altres a treure’s les
manilles.
—Jo m'encarrego de la porta —diu Jom, i es disposa a
segellar-la.
Sinjir i Jas els posen manilles als soldats d'assalt
noquejats. Però falta una persona: Korgale. No està en el pont. Aquest porc ha
fugit.
Però no hi ha temps per preocupar-se per això ara.
—Anem a veure com es pilota un destructor estel·lar —diu Han
Solo, donant una palmada—. És moment d'equilibrar les possibilitats. Que algú s'encarregui
del comunicador. I que s'asseguri que aquests Ala-X no intenten destruir-nos en
el procés!
La batalla continua. L'Esquadró Espectre d’en Wedge, format
per una col·lecció heterogènia de pilots retirats, paios estranys i nàufrags
efectius, aconsegueix partir en dos els eixams de caces TIE, encara que perden
alguns dels seus.
El Falcó Mil·lenari
vola amb confiança, i aviat la Leia sent que la nau forma part d'ella. Fins i
tot hi ha moments en els quals sent que la batalla es desenvolupa al seu voltant
a l'espai. Invisiblement, com si tot allò fos un corrent d'aire calent en la
qual hagués posat la mà. La Força l'està guiant, ho sap. Almenys una mica.
Luke estarà content.
El Domini
segrestat no triga molt a començar a disparar contra els altres dos. El Debilitador es parteix per la meitat com
esquinçat per una fulla esmolada de llum, i llavors el buit aixafa a la resta.
—El teu pla absurd ha funcionat —diu Evaan, somrient.
—Llavors potser no era tan absurd.
—Ha estat una bogeria absoluta, princesa. Sempre diuen que
és Han qui té bona sort, però estic començant a pensar que ets tu.
«La Força m'ha acompanyat avui», pensa. «No, millor dit, els
meus amics estaven aquí». I en aquesta galàxia, potser això és l'única cosa que
un necessita de debò.
La veu de l’Ackbar omple l'aire:
—El Debilitador ha
caigut i hem rebut la rendició absoluta de la tripulació del Neutralitzador.
—Ben fet, almirall. I gràcies per acudir quan l'hi he
demanat —Leia li va trucar després d'avisar a Wedge. Se la va jugar,
naturalment. Ackbar podria haver-la detingut. Però ha vingut. I sap molt bé que
hi haurà repercussions per a ell. I per la Leia i Wedge també, com ha de ser.
Això ha ocorregut independentment de la política. No s'ha
votat. Ningú ha aprovat que es posés en perill aquestes naus i aquesta gent.
Encara que Ackbar treballés amb la tripulació mínima en la seva pròpia nau, i
encara que Wedge recorregués a un equip de pilots oblidats (molts d'ells estan
oficialment retirats), se les hauran de veure amb la Mon Mothma. Però aquest és
un problema per la Leia del futur. Ara mateix, la Leia del present està molt
contenta amb si mateixa.
Ha arribat el moment de veure al seu marit. Entra amb el Falcó Mil·lenari en l'hangar del Domini i aterra. Alguns soldats d'assalt
ofereixen una mica de resistència, disparant els blàsters sense fer-los res.
Les torretes del Falcó Mil·lenari
s'encarreguen d'ells.
I quan ja han aterrat, Evaan li diu:
—Et deixo amb això. Fes-li un petó al Han. Tret que encara
tingui aquesta barba. Llavors no. Ecs.
Leia riu i baixa de la nau.
La porta del final de l'hangar s'obre de cop. Surt un home,
que queda perfilat per la llum de darrere. Dóna uns passos cap endavant, però
la Leia ja sap qui és: és el seu marit, Han Solo, amb un blàster a cada mà. De
sobte, hi ha moviment a un costat. Un dels soldats d'assalt s'allotja sobre una
caixa i apunta el rifle cap a la Leia. Les pistoles d’en Han Solo centellegen i
el soldat cau desplomat.
Han camina cap a ella. Leia es recolza en el Falcó Mil·lenari, somrient.
—Sa Venerable Altesa —diu Han en veure-la.
—Hola, pocavergonya —li respon.
—Em faràs creuar a mi tot l'hangar, eh?
—M'agrada veure't caminar.
—Estàs bé? —pregunta Han.
—Ara sí. Estic molt enfadada amb tu —respon la Leia.
—Ei. Jo estic enfadat amb tu. Mira que haver de rescatar-te
d'aquesta manera...
—Tu? Rescatar-me a mi? —exclama, incrèdula—. Jo t'he
rescatat a tu, canalla impulsiu.
Han somriu.
—T’estimo.
La Leia mira cap a un costat.
—Besa'm d'una vegada, beneit.
I ho fa. S'abracen tan fort, que durant un moment la Leia
sent que no només estan junts, sinó que són una entitat que mai més se
separarà. Quan s'aparten, Han li recolza la mà en el ventre.
—Com està el nostre bebè?
—El nen està bé.
—El nen? És un nen? Et vaig dir que seria un nen, no? Haurem
de buscar un nom per al petit bandit...
—No t'atreveixis a dir que serà un bandit. Serà un àngel.
—Els bandits no tenen res de dolent.
—Els àngels no tenen res de dolent.
—Besa'm una altra vegada —li demana Han.
I ho fa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada