Forces del destí
Jyn, Ahsoka, Leia
Aventures agosarades: volum 2
Emma Carlson Berne
Gaudeix de tres noves i emocionants aventures amb algunes de
les teves heroïnes favorites de Star Wars!
Jyn Erso s'arma de valor per
enfrontar-se a stormtroopers imperials; la Princesa Leia ha de salvar a
Chewbacca del cau d'una bèstia peluda; i l'aprenenta Jedi Ahsoka Tano intenta
detenir a un droide fora de control abans que algú surti ferit. Jyn, Leia i
Ahsoka saben que ajudar als altres és part de les tasques d'un heroi. Deixa-les
que t'ajudin a trobar a l'heroi dins teu!
Relats inclosos:
• Ahsoka: El camí
del padawan
• Leia: Bèsties de
Base Eco
• Jyn: L'estranya
Un missatge de la Maz
Benvolgut amic, m’estàs escoltant? M'alegra que hagis vingut
a veure'm, a mi, Maz Kanata, i que ens asseguem enfront d'una fogata enmig del
bosc. Aquest lloc és la llar de moltes criatures que estimen la sedosa i fosca
nit sota la calidesa d'una fogata, com jo, i que li agraden les històries, com
tu. Moltíssims viatgers han vingut a visitar-me buscant ajuda. I clar que els
ajudo. Per què no ho faria, si ja he viscut tant temps? També t'ajudaré a tu,
però has d'escoltar-me amb atenció.
Què és això? Escolto alguna cosa raucar prop d'aquí. Ah, és
un flurrg. Vine aquí, amic! Oh, hi ha un altre! Les notícies viatgen ràpid
entre els flurrgs. Acosta't al foc, segon flurrg. Renoi, aquestes històries
s'estan tornant populars! Per descomptat, hi ha tantes històries sobre herois
com estrelles en el cel. Recorda: les accions que duem a terme i els moments,
grans i petits, ens converteixen en forces del destí.
El camí del Padawan
Capítol 1
Ahsoka Tano corria pels carrers de Coruscant, una gran
ciutat de la grandària d'un planeta.
Sobre ella s'elevaven milers de gratacels, des d'on els més
adinerats miraven la ciutat en les seves balconades i respiraven la seva
exclusiva dosi d'aire net.
Diversos nivells sota estava l’inframon, on els pobres i els
criminals vivien envoltats de brutícia i de fums tòxics provinents de les
fàbriques de Coruscant. No obstant això, aquest dia, en el nivell mitjà del
planeta, el sol s'obria pas entre els carrers a través de la boira; els
speeders avançaven a tota velocitat, els nens corrien mentre reien i jugaven, i
a Ahsoka Tano se li feia tard.
Quan ets un padawan nou i el teu mestre i el Mestre Yoda
t'esperen en el Temple Jedi i, especialment, quan ets un padawan al que li han
dit moltes vegades que té un llarg camí per recórrer abans de ser un Cavaller
Jedi, bé, arribar tard no és una bona idea.
De sobte, el comunicador que Ahsoka portava posat al canell
va sonar.
—Ahsoka? Véns de camí? —La veu d’Anakin s'entretallava a
causa de l'estàtica.
Al principi ell no havia volgut tenir una aprenenta, ho
havia deixat ben clar, i ella no volia ser la seva aprenent. Però la seva
relació havia canviat i ara ella i Anakin funcionaven bé com a mestre i
padawan. Ahsoka s'havia estat esforçant molt i, a mesura que anava
desenvolupant les seves habilitats en la Força, una pau s'havia assentat en
ella. Havia après a enfocar-se i a relaxar la seva ment. El seu comlink va
sonar de nou i Ahsoka va elevar el canell cap a la seva boca.
—Vaig de camí, mestre! Acabo de finalitzar el patrullatge.
Va poder notar que Anakin estava tibant, segurament no volia
que el Mestre Yoda seguís esperant.
—Bé, doncs apura't! T'estic esperant.
El comlink es va silenciar. Ahsoka va fer un gest i va
córrer més ràpid, havia d'arribar al Temple Jedi al més aviat possible. Ja el
podia veure al lluny. Aconseguia veure les cinc agulles blanques que s'elevaven
pel cel bromós de la tarda.
Capítol 2
Anakin Skywalker copejava amb el peu el terra de pedra del
pati del Temple Jedi. El so retrunyia entre les parets. Yoda, parat en silenci
enfront del Gran Arbre, va girar-se per mirar-li.
Anakin va detenir el tust i va caminar cap al vell Mestre
Jedi. Llavors, un pensament va travessar la seva ment: el tronc tort de l'arbre
sensible a la Força era igual que el cos corbat de Yoda. Tots dos eren tan
vells com la galàxia i havien vist més del que ell arribaria a veure.
—Mestre Yoda! —va dir Anakin en inclinar el cap com a senyal
de respecte—. Ahsoka arribarà aviat. Sé com és d'important aquesta cerimònia
per a ella.
Allò últim era cert, estava segur. Només desitjava estar tan
convençut de la primera part. Va tenir dificultats per detenir el dubte i
l'enuig que de sobte van sorgir en el seu interior com un remolí. Hi havia
estat segur que Ahsoka estava preparada per rebre la granadura que la denotarien com a padawan, però la demora li
feia qüestionar aquesta certesa. La tardança és un senyal d'egoisme i no una
característica que sol acompanyar a un Cavaller Jedi.
La veu rasposa de Yoda va interrompre els pensaments de l’Anakin.
—Aquest honor el teu padawan mereix, jove Skywalker.
Anakin va girar-se per mirar al seu mestre, sorprès. De nou,
Yoda sabia el que estava pensant. Només esperava que el vell Mestre Jedi
tingués raó.
Capítol 3
Ahsoka va començar a panteixar mentre els seus peus repicaven
els carrers. Els rajos del sol la colpejaven amb força des del cel. Es va
assecar la suor del rostre al mateix temps que es deia que només anava uns
quants minuts tard, que no era tan dolent.
—No! Oh, no! —Es va escoltar una veu que provenia d'un lloc
proper.
Sense pensar-ho, Ahsoka va disminuir la velocitat i va parar
esment. Va escoltar el soroll dels speeders, dels comerciants i d'una
construcció darrere d'ella. Tal vegada algú havia tirat alguna cosa. Va tornar
a accelerar el pas.
Amb prou feines havia donat tres gambades quan va tornar a
escoltar un crit.
—No! Allunya't! Ajuda!
Es va sentir un xoc i més crits. Ahsoka es va detenir de cop
i es va concentrar. La commoció provenia d'una illa més endavant. Va sospirar i
va girar-se cap al nord. Les agulles del temple estaven tan a prop...
Ahsoka va tancar els punys, va donar la volta i va córrer
cap al lloc d'on provenien els crits.
Va córrer pels carrers esquivant speeders i, en arribar al
seu destí, una munió que corria en la direcció oposada gairebé la va empènyer
cap enrere.
—Allunyin-se! —va cridar algú—. Es va tornar boig!
«Què es va tornar boig?», es preguntava Ahsoka mentre corria
davant d'unes oficines.
Molt aviat va obtenir la seva resposta. Enfront d'una botiga
de roba, un droide industrial de neteja sofria una fallada greu: estava girant
sense sentit i xocava contra els contenidors d'escombraries i els pals de llum.
El carrer estava tan ple que la gent més propera al droide estava atrapada
entre si, ningú podia escapar. Ahsoka es va detenir i els crits de la gent van
inundar el seu cap. Va girar cap a tot arreu a la recerca d'un policia de
Coruscant, però no en va trobar cap. Hauria de resoldre el problema sola.
El droide va deixar escapar una xiuletada ensordidora i es
va dirigir cap a la multitud. Semblava estar perseguint alguna cosa. Quan la
munió es va obrir pas, Ahsoka va veure a una dona aleena —una espècie que
semblava un peix— ajupida contra la paret de la botiga de roba; entre els seus
braços sostenia a un bebè de la seva mateixa espècie. El droide es dirigia
directament cap a ells i agitava sense sentit els seus braços estesos, que
acabaven en unes mans amb forma de tenalles. Ahsoka podia veure que estaven
atrapats entre una paret i diversos contenidors pesats.
Ahsoka va estirar el braç amb els dits estesos i va preparar
la seva ment per concentrar-se per complet, de manera profunda i calmada. Mirà
fixament al droide, va sentir com la Força fluïa a través de la seva ment, cap
al seu braç, i es detonava a través de les seves mans, en direcció al droide.
A causa de l'impuls de la Força, el droide va volar cap enrere,
lluny de la dona i del seu bebè, però el seu braç seguia girant sense control i
per poc va copejar a diverses persones que es trobaven entre la multitud.
Ahsoka va sospirar: un sol cop d'aquests braços causaria un dany molt greu.
L'aspirant a jedi va saltar cap endavant, però abans que
pogués fer res més, el droide va xocar contra la paret de la botiga. Després va
trontollar pel cop, va girar, va xerrotejar i va sortir disparat contra ella.
Amb els seus braços va batre una canonada de metall que estava a l'altura de
les seves espatlles i que recorria el carrer, la qual cosa va ocasionar que una
substància líquida i enganxifosa sortís i banyés a Ahsoka de cap a peus.
—Aaghhh! —va cridar en percebre l'olor del pútrid líquid que
l'envoltava. Amb el seu avantbraç es va netejar el líquid de la cara. L'aigua
seguia escampant-se de la canonada cap als carrers—. Vagin-se d'aquí! —li va
ordenar a la multitud.
La gent s’escapolí i la mare va intentar fugir amb el seu
fill, però cada vegada que es movia, el droide obstruïa el seu camí.
El grinyol del droide es va aguditzar fins a semblar un
crit. De sobte, va veure a Ahsoka i es va llançar contra ella. Ella va observar
al seu voltant... Aquí! Va trobar un contenidor d'escombraries just a la seva
esquerra. Sense dubtar-ho, es va ficar al fons d'aquest contenidor, amb prou
feines per sobre de la bruta i pudent aigua estancada. El droide va xocar i va
sacsejar el contenidor d'escombraries. La gent va ofegar un crit. Ahsoka va
aixecar la mirada, hi havia molts rostres observant-la des de la part alta d'un
dels edificis on també s'havia format una multitud.
El droide va retrocedir, després va tornar a accelerar en
direcció al contenidor i va xocar contra ell de nou. No li quedava molt temps.
Capítol 4
Un ocell trinava en algun racó del pati del temple i la
brisa agitava les fulles del Gran Arbre. Yoda estava dempeus al costat de l’Anakin,
sota l'ombra de les branques i amb les mans entrellaçades sobre el seu bastó. Es
va netejar la gola i Anakin va botar a causa del so.
Yoda va col·locar una arrugada mà sobre la màniga de l’Anakin.
—Relaxar-te has —va dir.
Anakin va assentir i va relaxar la mandíbula.
—No es preocupi, mestre. Arribarà.
Va respondre, però no estava segur de si li parlava a Yoda o
a si mateix; de qualsevol manera, el vell jedi va assentir.
—Això ja ho sé jo.
Anakin va esbossar un somriure forçat. Tot havia estat un
error. No estava preparada. No estava preparada! I ara ell era a punt de passar
una vergonya enfront del Mestre Yoda, el més gran Mestre Jedi que hagi existit
mai. Com podia Ahsoka decebre’l així? Hi havia estat segur que era el moment
correcte perquè rebés la granadura de padawan.
Capítol 5
Des de l'interior del contenidor d'escombraries, Ahsoka va
considerar les seves opcions. No podia arriscar-se a lluitar contra el droide;
hi havia molts civils al voltant. Algú podria sortir ferit. El que sigui que
decidís fer hauria de ser ràpid.
El contenidor es va sacsejar quan el droide va xocar contra
ell novament. Ahsoka va treure el cap per sobre del contenidor. Es va adonar
que el droide començava a patir un curtcircuit, doncs un fil de fum sortia dels
seus controls. La seva mirada es va desviar per un segon i va veure que una
canonada degotava sobre ella. Va somriure. Era hora de veure el que es podia
fer amb una mica d'aigua. Ahsoka va doblegar els genolls, es va preparar i va
treure el seu sabre de llum. El va activar amb un lleu moviment del polze. El
droide va retrocedir sobre un toll d'aigua, just enfront del contenidor d'escombraries.
Ahsoka va esperar. Cada part d'ella estava concentrada, enfocant la seva Força.
El seu adversari va fer una pausa, preparant-se per arremetre de nou.
El droide es va llançar cap endavant i just quan passava
sota la canonada gotejant, Ahsoka va saltar del contenidor d'escombraries, es
va recolzar en ell per impulsar-se cap a la canonada i la va tallar amb el
sabre de llum. L'aigua va cobrir al droide i immediatament va començar a treure
espurnes i a apagar-se. Ahsoka es va deixar caure i va aterrar sana i estàlvia.
El droide va seguir descomponent-se d'una manera
espectacular. Unes llums blanques centellejaven amb un fort soroll i les
espurnes seguien sortint de tot arreu. La gent va cridar i es va cobrir les
oïdes. A l'inici, el droide va girar i va girar ràpidament, però després va
baixar la velocitat fins a detenir-se per complet i va caure de cap per avall
sobre el toll d'aigua, immòbil.
La multitud va esclatar en aplaudiments i Ahsoka va
sospirar. Els genolls li tremolaven una mica.
La dona aleena va córrer cap a Ahsoka amb el seu bebè en
braços.
—Gràcies per salvar-nos! —Va abraçar a Ahsoka amb el braç
que tenia lliure—. Qui ets?
Ahsoka li va donar una palmada en l'esquena a la dona.
—Això no és important. El que sí és important és que estàs
bé —la dona va assentir i Ahsoka va girar-se per mirar al nadó, que tenia el
rostre brut per les llàgrimes—. I tu? Estàs bé?
El bebè va girar-se per mirar-la amb uns enormes i solemnes
ulls i després va obrir la boca per ensenyar-li el dolç que estava sobre la
seva llengua.
Ahsoka rigué.
—Crec que això respon la meva pregunta.
Llavors, les agulles del temple, visibles sobre els
edificis, van cridar la seva atenció.
—La cerimònia! —va cridar.
Capítol 6
Trenta minuts. Anava trenta minuts tard!
Anakin grunyí per dins i va girar-se per mirar a Yoda com
per centèsima vegada. El jedi es mantenia en silenci sota l'arbre, amb les mans
entrellaçades. El sol estava just sobre ells i el terra del temple començava a
escalfar-se.
Anakin es va moure quan la calor va començar a filtrar-se
per la sola de les seves botes. Això havia estat un error. No estava preparada...
òbviament! Haurien de marxar. Just començava a obrir la boca per dir això quan
Yoda va parlar.
—Tenir fe en ella has —va dir tranquil·lament.
Anakin es va empassar les seves paraules.
—La tinc —va assegurar.
De sobte, el lleuger so d'uns peus que s'acostaven corrent
va fer ressò pel pati.
—Lamento arribar tard —va panteixar Ahsoka.
Capítol 7
Ahsoka es va detenir de cop al pati interior del temple.
Entretancant els ulls pel sol, que li donava directe en la cara, Anakin estava
parat sota el Gran Arbre. Es veia tibant. Ahsoka només podia tractar
d'endevinar quant temps portaven esperant-la.
—Ahsoka! Què ha passat? —va preguntar Anakin fent un pas al
capdavant amb el gest arrufat.
Ahsoka va baixar la mirada com si assenyalés el seu vestit,
cames i botes brutes. Va respirar profund, va obrir la boca i... després la va
tancar. Ja havia arribat tard, així que va decidir que seria millor no
estendre's massa.
—Només diguem que va haver-hi una complicació.
Va inclinar el cap com a senyal de respecte. Si li lliuraven
la granadura de padawan, així seria i
significaria un avanç en el seu estudi per ser un Cavaller Jedi. Si la seva
tardança li costava perdre’ls, així seria i no podria fer res sobre aquest
tema.
Ahsoka es va quedar mirant fixament les seves botes xopades.
La calor del terra de pedra començava a filtrar-se per les soles. Llavors va
veure una ombra, una petita ombra movent-se cap a ella. L'ombra tenia unes
orelles molt grans.
Va aixecar la mirada.
Yoda estava parat enfront d'ella, sostenint alguna cosa en
el seu puny.
—Humil i valenta ets. Un senyal de maduresa és...
Ahsoka va sospirar i va escoltar a Anakin fer el mateix al
mateix temps. Va alçar la vista per mirar al Mestre Yoda i un enorme somriure
es va dibuixar en el seu rostre. Ahsoka per fi es va relaxar.
Yoda es va acostar un pas més cap a Ahsoka i ella es va
agenollar. Ell va aixecar les mans sobre el seu cap i va parlar amb solemnitat.
—Espectacular creixement has demostrat, Ahsoka Tano. En el
camí per ser un Cavaller Jedi estàs.
La gola d’Ahsoka es va tancar en escoltar aquestes paraules.
Va aixecar la mirada cap a Anakin i va moure els llavis per dir-li «Gràcies».
Ell l'havia entrenat bé; per fi, tots dos ho sabien.
Yoda va obrir la seva mà i d'ella van caure una granadura de padawan, com una resplendent cascada sota el sol.
Ahsoka es va aixecar, va acceptar la granadura i
després va fer una altra reverència.
—Gràcies, Mestre Yoda.
Es va llevar el fil de joieria que portava en els montrals i
va lligar els nous vidrets de padawan en un extrem. Amb cura va tornar a
col·locar el fil; immediatament va notar el pes afegit de la granadura. Se
sentia bé... molt bé.
Anakin es va acostar a ella, els seus ulls blaus brillaven
d'orgull.
—Estic orgullós de tu, Snips.
—Gràcies, mestre —va respondre Ahsoka. Llavors, de cua d’ull
va aconseguir veure a Yoda, qui seguia somrient, orgullós de tots dos.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada