Un missatge de la Maz
La calor de la fogata se sent bé, veritat? Mira com les
espurnes suren en l'aire, es veuen com les estrelles, cert? No ho creuen, els
meus amics flurrgs? M’agrada molt que segueixin aquí, escoltant. Què estava
dient? Ah, sí. Existeix més d'una manera per solucionar un problema.
Què dius, petit flurrg? T'escolto raucar. Digues-ho de nou
perquè pugui entendre-ho. Oh!
Això és veritat. Com bé diu el nostre amic flurrg, no sempre
has de ser gran per pensar en gran.
Bèsties de la Base Eco
Capítol 8
La Princesa Leia Organa estava parada enmig de l'hangar de
la Base Eco; els pilots i els treballadors anaven i venien al seu voltant
realitzant les tasques que els havien assignat. De sobte va tenir una
esgarrifança i es va preguntar si algun dia s'acostumaria al fred de Hoth. Fins
i tot en els seus somnis sentia fred.
«El fred és part del que fa aquest lloc un bon amagatall per
a la Rebel·lió», es va recordar. «Enfoca't en el que és important!».
Va baixar la mirada cap als plànols que estaven desplegats
en el datapad que sostenia. La base estava gairebé llesta, només havien de
completar i omplir algunes dels cellers subterranis i dels corredors. Aquest
matí havia donat ordres perquè treballessin en els corredors. Chewbacca s'havia
ofert per ajudar a excavar i ella li ho agraïa infinitament; la seva força de
wookiee seria de gran ajuda.
—Princesa Leia!
Va aixecar la mirada i va veure que s'acostava el General
Rieekan, el líder de la base.
—Què bé haver-la trobat —va dir—. M'agradaria repassar
alguns dels canvis d'últim minut que vam fer a la nostra estratègia de defensa
en cas de sofrir un atac.
—Per descomptat, general —va respondre la Leia—. Anem al
centre de comandament —va agregar, sentint esgarrifances—. Acostuma a estar una
mica més càlid allà.
El General Rieekan va somriure i va girar-se per caminar cap
al centre de comandament, al costat de la Leia. Anaven per la meitat del camí
quan la Leia va veure al seu amic Luke Skywalker en un costat de l'hangar.
—Leia! —va cridar Luke.
Estava ajupit en un tamboret, prop del tren d'aterratge d'un
speeder de neu, soldant alguna cosa.
—Has vist a Chewie? Necessito la seva ajuda i va dir que
vindria a ajudar-me des de fa més de dues hores.
—Es va oferir a ajudar a excavar els túnels al matí, però ja
hauria d’haver acabat —va contestar ella—. Dius que porta dues hores de retard?
Luke es va aixecar, es veia preocupat.
—Sí, dues hores. I ell mai arriba tard.
—No, mai —va assentir la Leia arrufant les celles.
Rieekan va desviar la seva mirada de la Leia a Luke. Leia
sabia que Luke i ella pensaven el mateix: si a Chewie se li havia fet tard, segurament
alguna cosa estava malament.
—Aniré a buscar-ho —per fi va anunciar ella.
—Vaig amb tu —va dir Luke.
—No, queda't aquí per si arriba Chewie. M’emportaré a R2 —tant
Luke com el general es veien dubtosos—. Estarem bé. R2 i jo ens podem cuidar
sols —els va assegurar la Leia.
Capítol 9
La Leia caminava precipitadament pel gelat corredor. A Hoth
calia moure's amb rapidesa, en cas contrari podies congelar-te.
Havia de trobar a Chewie. Leia sostenia el seu llum per
il·luminar el nevat túnel ple de canonades i cables. Els corredors del pis d'a
dalt estaven plens de personal, però molt pocs treballadors baixaven a un àrea
tan remota encara en construcció.
Leia va girar-se per mirar a R2-D2, qui caminava i
parpellejava llums al seu costat. El droide sempre estava llest per a l'acció i
va xiular alegrement quan Leia li va demanar la seva ajuda per trobar a
Chewbacca.
—Espero que Chewie estigui bé —va dir amb una mica de
preocupació en la seva veu.
El wookiee era molt fort, un gran pilot i moltes altres
coses que li eren de gran ajuda a la Rebel·lió, però més important encara,
Chewie era un amic molt lleial i Leia no volia ni pensar que alguna cosa dolenta
li hagués passat.
R2-D2 va deixar escapar una xiuletada optimista com a resposta
i Leia va somriure.
La princesa va buscar al voltant seu, però l'única cosa que
va poder veure van ser les parts d'una porta de metall; estaven tirades en el terra,
com si algú no les hagués acabat d'instal·lar. L'equip d'excavadors hauria
d'haver-les deixat aquí. Leia va començar a sentir un buit en l'estómac.
Les seves botes raspaven lleugerament el gel mentre ella i
R2-D2 s'acostaven al final del passadís.
El terra tenia un lleuger pendent i estava en completa
foscor. Leia va fer una pausa i va aixecar el seu llum. La petita llum groga
amb prou feines aconseguia penetrar la foscor.
—Chewie! —va cridar.
La seva veu va retrunyir pel corredor i va tornar com a
ressò: «Chewie-ewie-ewie...». Va prestar més atenció, esperant escoltar el
rugit del wookiee en resposta a la seva crida, però no va haver-hi més que el
pesat silenci de la foscor.
RD-D2 es va acostar i la Leia va descansar la mà sobre el
seu dom de metall. Hi havia certa calidesa en el seu motor i en les seves llums
pampalluguejant.
—Chewbacca! —va cridar de nou.
Aquesta vegada Leia va escoltar un lleuger rugit que
provenia de les profunditats del corredor, més enllà del pendent. Chewie no
estava perdut! Estava aquí a baix, en algun lloc. Però devia haver-hi una raó
per la qual no s'acostava i Leia estava disposada a esbrinar quin era el
problema.
—Això sona com Chewie. Anem, R2!
R2-D2 la va seguir de prop mentre ella guiava el camí cap a
la foscor. El llum seguia a la seva mà i il·luminava uns quants metres davant
d'ells. El pendent inicial es va anivellar. Leia sabia que estaven en algun
tipus de caverna, una l'existència de la qual desconeixia. Chewie va deure
haver-la descobert en excavar el corredor. No podia veure com era de gran, ni
tan sols movent el llum d'un costat a un altre. Aquest devia ser el lloc des
del qual Chewie havia rugit, però no el podia veure.
El petit droide astromecànic va xiular al seu costat.
—No et preocupis, R2, el trobarem. Puc fer-ho —Leia va fer
un pas al capdavant—. Chewie? Estàs aquí?
Llavors, el llum que agitava li va etzibar al wookiee, que
estava ajupit en un racó.
—Chewie! Ets tu? Per què no vas respondre?
Chewie grunyí suaument. Estava tibant, Leia ho podia veure
en la seva cara, i no es va aixecar.
—Què? Quin és el problema?
Leia es va clavar al seu costat; el wookiee estava ajupit al
costat d'un munt de neu.
—Anem, Chewie. Tot està bé! Fa molt fred aquí. Ja anem-hi,
vaig portar un llum, veus?
Chewie va sacsejar el cap amb força. Va assenyalar cap al
munt de neu i Leia ho va observar de més a prop.
Estava respirant.
Leia es va adonar que el que semblava un munt de neu en
realitat era un wampa, una de les bèsties peludes que vivien a Hoth.
Leia podia escoltar els batecs del seu cor. No portava un blàster.
No portava més que un llum i un droide. I sense armes no anaven a poder lluitar
amb la criatura. Ni tan sols Chewie, un wookiee gran i fort podia lluitar
contra un wampa. Així que el millor seria allunyar-se silenciosament per no
despertar-ho.
—Molt bé, Chewie —va murmurar—. Marxem-nos molt lentament...
Llavors, el wampa es va moure i va estirar les seves
llargues urpes per tirar de Chewie com si fos un peluix. Al costat del
gegantesc wampa, Chewie es veia diminut. Els seus ulls encara estaven tancats,
però el wampa es va arraulir feliçment amb Chewie. Els ulls blaus de Chewie
sobresortien del pelatge blanc i marró com si fossin bales. El wookiee va
deixar escapar un lleuger i preocupat gemec.
R2-D2 va xiular amb suavitat.
—Sí, es veu perillós, R2 —va murmurar la Leia—. Però Chewie
vindrà amb nosaltres, només estic pensant en com rescatar-ho.
Llavors, un fort soroll va trencar el silenci. El comlink de
la Leia va parpellejar i la veu de C-3PO va inundar la caverna.
—Princesa? Princesa Leia? Està aquí? L'amo Luke es pregunta
si va aconseguir trobar a Chewbacca.
—3PO —va murmurar Leia prenent el comlink del seu cinturó—.
Shhh!
—Ho sento. No l'escolto bé —va respondre 3PO—. Sembla
haver-hi molta estàtica...
Desesperadament, Leia va pressionar el botó d'apagar, però
era massa tard. La bèstia va començar a moure's com si fos un munt de neu
movedissa i Chewie ràpidament es va posar dempeus per allunyar-se abans que li
ataqués. Per un instant, Leia va contemplar a la criatura: tenia unes enormes
gargamelles obertes sota un nas viscós. El wampa es va aixecar fins aconseguir
la seva altura màxima, va alçar el cap i va deixar escapar un fragorós rugit
que va ressonar en tota la cova.
—Vinga, vinga! —va cridar la Leia per apurar a R2-D2 cap a
la sortida, mentre Chewie trontollava, per després córrer a tota velocitat darrere
d'ells.
El wampa va tornar a rugir. La seva ombra podia veure's en
les blanques parets de la cova. Corria darrere d'ells a una esgarrifosa
velocitat; les seves gargamelles es mantenien obertes i dels seus ullals
groguencs degotaven saliva.
—Ens està atrapant! —va panteixar la Leia mentre pujaven pel
pendent cobert de neu—. Correu!
R2-D2 va xiular suaument mentre pujava, estava tenint
problemes per avançar pel pendent relliscós. Chewie va clavar les seves
llargues urpes negres en el terra i va empènyer al droide.
Leia va intentar subjectar-se amb els peus, però les seves
botes no eren de gran ajuda en el gel. El pendent era com un tobogan, semblava
acostar-los de nou cap al wampa. La princesa va mirar per sobre de la seva
espatlla, el wampa corria amb facilitat cap a ells; les seves llargues urpes es
clavaven en el terra com si estigués escalant. Els ulls negres estaven fixos en
ells i la seva fètida olor omplia l'ambient.
—No podem deixar que entri a la base! —va cridar la Leia.
La seva veu va tremolar i el seu cor va bategar tan fort que
el so feia que no escoltés les seves paraules.
—Chewie, avança't i segella el corredor! Jo el distrauré!
Chewie va rugir en resposta, va carregar a R2-D2 com si fos
un paquet i va córrer a tota velocitat pel pendent que el portaria fins al
corredor.
La Leia es va donar la volta, podia escoltar la seva
respiració. Necessitava mantenir al wampa prop d'ella, sense deixar-ho
acostar-se del tot. No semblava ser una criatura molt intel·ligent, potser el
podria distreure. Tal vegada li agradava la calor o la llum i Leia tenia
aquestes dues coses en el seu llum.
—Amic, per aquí! —li va cridar amb suavitat i va balancejar
delicadament el llum.
El wampa va disminuir la velocitat en escoltar el so de la
veu de la Leia, llavors es va detenir enfront d'ella, a uns quants centímetres
de distància. La bèstia va rugir i la Leia va sentir pànic. Va tancar la
mandíbula; havia de donar-los temps a Chewie i a R2-D2 per col·locar la porta
que segellaria el corredor. Segurament ho farien en qualsevol moment... o
almenys això esperava!
El cap del wampa es va balancejar seguint la llanterna i
després va esbufegar; la Leia esperava que fora de felicitat. La criatura va
caminar lentament cap a ella, la qual cosa va fer que l'olor del seu pelatge i
del seu alè fos més intens: fètid i sufocant. La seva llengua penjava de costat
i escorria grans gotes de saliva que queien al gel, on es congelaven
immediatament. La Leia no li va treure els ulls de damunt a la bèstia i el va
encoratjar a acostar-se.
—Vine, amic —va murmurar—. Tranquil, tranquil.
Capítol 10
Chewie i R2-D2 treballaven àrduament per instal·lar la porta
i així evitar que el wampa entrés a la base. Chewie va encendre el trepant a
màxima velocitat i li va rugir a R2-D2, qui estava enroscant un cargol darrere
l'altre a tota velocitat. Els brunzits de l’R2-D2 es van convertir en una
sonora xiuletada. Prenia un cargol i l’enroscava amb tal rapidesa que només es
veia com una borrosa taca grisa metàl·lica. Un lleuger fil de fum sortia de
cada cargol enroscat.
Chewie va baixar el trepant i va aixecar un costat del marc
de la porta, batallant amb l'incòmode bloc de metall. R2-D2 girava al voltant i
disparava cargols al bloc metàl·lic, un darrere l'altre. Chewie va aconseguir
aixecar-ho i va agafar el bufador per soldar. Ja gairebé ho aconseguien.
Capítol 11
La Leia tenia els ulls molt oberts. Sentia com la suor li
recorria el coll i mullava el seu uniforme. El wampa semblava estar hipnotitzat
pel delicat balanceig de la llanterna. Això estava funcionant bé, però quant
duraria aquest tràngol? Aquesta era la pregunta.
—Acosta't —va murmurar.
Dintre seu, Leia desitjava que Chewie i R2-D2 acabessin el
treball més ràpid. No sabia quant temps podria mantenir entretinguda a la
criatura. De sobte, el wampa va sacsejar el cap i va rugir; el so va esclatar
en les oïdes de la Leia.
«Aquí tinc la meva resposta», va pensar.
Aparentment, el wampa s'havia avorrit de la llum que es
balancejava. Ara volia una cosa més interessant: una princesa rebel. La Leia va
retrocedir cap a una de les parets de la cova. El wampa es va preparar per
abalançar-se.
La Leia va saltar cap endavant per tornar a enfrontar a la
bèstia, sostenint en alt el llum. Només tenia una oportunitat. Quan va estar
segura que el wampa estava concentrat en el llum, el va llançar al lluny, més
enllà del pendent, cap a la cova.
El wampa va derrapar i es va detenir de cop, seguint l'arc
de llum que va rebotar a través del pendent congelat. Leia es va quedar gelada.
Després, amb un rugit, el wampa va donar mitja volta i va córrer darrere del
llum.
«Millor no em quedo a esperar!», va pensar.
La Leia va pujar a tot córrer pel pendent per dirigir-se cap
a Chewie i R2-D2. En menys de cinc segons el wampa descobriria que el llum no
era un deliciós sopar —de fet, el sopar deliciós estava escapant— i tornaria.
La princesa va prendre el comlink del seu cinturó i el va
encendre mentre corria.
—Chewie! Com va aquesta porta?
Va escoltar els rugits del wookiee i les xiuletades de l’R2-D2
a través del comunicador.
—Ja gairebé arribo! —va cridar la Leia—. Deixin de barallar-se
i acabin!
Va tornar a col·locar el comlink en el seu cinturó, quan un
enutjat bram es va escoltar darrere d'ella.
—I... aquí ve buscant el seu sopar —es va dir la Leia.
El wampa va rugir, més a prop aquesta vegada. La Leia va
accelerar el pas i va mirar cap enrere. La bèstia estava més a prop que mai i
corria pel terra congelat a una velocitat sorprenent.
Leia va poder veure la porta més endavant. Estava oberta,
però Chewie es trobava parat enfront d'ella, intentant soldar alguna cosa amb
el bufador, mentre R2-D2 es dedicava a cargolar la part de baix.
—Allà vaig! —els va cridar a tots dos.
El wampa estava a un metre de distància o menys. Ella podia
percebre l'olor d’almesc del seu pelatge. La gola li dolia i els seus pulmons
li demanaven a crits un descans.
La porta estava just davant. El wampa va deixar anar una
urpada que gairebé la fereix, però en aquest moment la Leia es va impulsar cap endavant,
mentre Chewie saltava a un costat. Ella va haver de llançar-se, però va
aconseguir travessar l'obertura.
—Ara, Chewie!
Chewie va pitjar el botó d'activació i la porta va
xerrotejar mentre es tancava. El wampa colpejava de l'altre costat. Per un
moment, Leia, Chewie i R2-D2 es van quedar allà, escoltant com el wampa assotava
amb fúria contra la porta.
BANG! BANG! BANG!
Un bony va aparèixer en el metall. Leia va contenir l'alè
mentre Chewie li estrenyia la mà. Un moment després, els cops van disminuir; el
wampa era a punt de cansar-se. Al final només va haver-hi silenci. Leia va
observar als seus dos amics i es va portar un dit als llavis, després es va
acostar de puntetes a la porta. Va enganxar la seva orella contra el metall
just al moment en el qual s'escoltava el grinyol de les urpes del wampa
esquinçant el gel mentre s'allunyava pel túnel.
Amb un rugit de felicitat, Chewie va llançar els seus braços
al voltant de la Leia i la va aixecar. La princesa el va abraçar també.
—De res, Chewie, però jo també et dono les gràcies. A tu i a
R2. Sense el seu sofisticat treball jo hauria estat el sopar d'aquest wampa.
Chewie va baixar la Leia i R2-D2 va xiular de felicitat. Els
tres amics van abandonar el fosc túnel i es van dirigir cap a les seves ocupades
vides a la Base Eco.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada