L'arma perfecta (V)

Anterior

Capítol 5

Almenys la rampa romania pujada, la qual cosa significava que l'Esparver era segur. Havia pres un camí llarg fins allà, sense parar de cridar al seu comunicador, alternant entre les amenaces i els afalacs cap a Orri, i obtenint només el silenci en resposta. Això és el que obtenia per confiar en algú, fins i tot en algú recomanat per Kloda, l'única persona en qui confiava de debò.

Ciutat Vashka era enutjosament prístina i ordenada, la qual cosa significava que hauria d'excavar més del normal per trobar a algú tan brut com ella. Hauria d'esperar fins que enfosquís del tot per tornar a la part sospitosa de la ciutat, trobar la cofurna dels baixos fons, i tractar de pescar allà un nou tallacodis. I aquest obtindria el que necessitava, perquè rebria amenaces en lloc de càlides instruccions. Perdre un dia en l'horari previst li va posar de mal geni. Bazine va prémer el botó del seu comunicador per activar la rampa, i els fins cabells del seu clatell es van estarrufar, alertant-la del perill. Extraient l’escalpel robat de la seva butxaca, va girar... i gairebé li va obrir el coll a Orri d'un tall. Ell va retrocedir a trompades, amb les mans enlaire i una petita burxada sagnant lleugerament en la gola.

—Per què has fet això? —va preguntar, amb veu tremolosa.

Bazine va tornar a guardar l’escalpel en la seva butxaca i li va mirar fixament, freda com el gel.

—Jo podria preguntar-te el mateix.

—He seguit el pla. Vaig obtenir la informació, vaig cobrir les meves petjades, i vaig tornar a la nau. Encara que em vaig perdre. I algú em va pispar el comunicador. —Va alçar el canell, mostrant una ferida—. Almenys no és fàcil trobar l’espaiport, veritat?

Deixant escapar un sospir, Bazine va pujar la rampa amb Orri trepitjant-li els talons. Volia creure-li... però mai creia en ningú. Quina classe d'idiota deixava que li robessin un senzill comunicador en una ciutat tan segura com la capital de Vashka? Si realment era tan estúpid, què podria haver fet que Kloda cregués que podria valer alguna cosa com a espia o mercenari? Els instints de l’Orri eren horribles. L'única opció que quedava era que els seus instints fossin fantàstics i fos un extraordinari actor. Havia d'esbrinar-ho.

Quan Bazine va entrar a la zona de càrrega, va girar bruscament, llançant una puntada alta al cap de l’Orri. Ell va llançar el braç per bloquejar-la, de forma ràpida però poc polida, i va deixar anar un grunyit en rebre, os a os, tota la força del cop. Després ella va provar una combinació bàsica de cops de puny, directe-creuat-ganxo-creuat, i ell amb prou feines va aconseguir seguir el ritme, esquivant i bloquejant de forma poc elegant però sense rebre autèntics danys.

—Què estàs fent? —grunyí.

—Posar a prova els teus reflexos —va respondre, sense rastre d'esgotament en la seva veu.

Després d'uns quants cops de puny més, el va agafar i va intentar una simple clau que li va fer xisclar i regirar-se.

—Auh! Auh! Para! Em trencaràs el canell! —va cridar, agitant les cames per tractar de colpejar-la.

Ella el va alliberar.

—No se't dóna massa bé.

Orri es va redreçar, fregant-se el braç i llançant-li una mirada plena de retret.

—Les puntades i els cops de puny són part del meu entrenament, però Kloda mai em va ensenyar res del que sigui que has fet amb el meu braç.

Bazine li va oferir un somriure tort.

—No ensenya les arts echani a la seva escola.

—Però per què m'has atacat? Vaig fer el que em vas demanar. Tal com vas dir.

Ella va somriure, va tancar la rampa darrere d'ells, i es va dirigir a la seva cabina.

—Només tractava de mantenir-te alerta. Em sorprèn que deixessis que algú et robés el comunicador.

Orri la va seguir per un instant, després es va detenir mentre ella creuava la porta i es llevava la perruca rossa.

—Tenien blàsters. Jo no tenia armes. Estava perdut i vaig prendre un gir pel carreró equivocat. No és tan sorprenent. Però vaig aconseguir la informació. L'últim registre de TK-1472 l’identifica com a resident en la Instal·lació de Retir Quaranta-vuit de la Vall de Vashka, que posteriorment va tancar. Aquí estan les coordenades. —Li va oferir un fragment estripat de plastifí cobert amb polida escriptura en majúscules, i ella el va agafar—. No està lluny d'aquí, però no hi ha llançadora. Suposo que haurem de llogar alguna cosa.

—Per què el van tancar?

Ell es va encongir d'espatlles.

—Això no va ser el que em vas demanar esbrinar.

—I per què creus que hauríem d'anar a una instal·lació tancada?

—Bé, el que tenien els registres d'aquest tipus és que estaven marcats com a confidencial, i quan em vaig saltar aquesta protecció, la majoria de la informació habitual tenia un codi que podria traduir-se per «emmagatzemat en la ubicació». De manera que tant si ell segueix estant o no en la Instal·lació Quaranta-vuit, els seus registres sí ho estan. Suposo que, pel motiu que fora, volien mantenir al teu paio lluny de la instal·lació principal. Tal vegada sigui perillós, o tal vegada estiguin ocultant alguna cosa. Encara que el lloc hagi cremat fins als fonaments, el més probable és que la sala de servidors segueixi intacta sota terra.

Irritada, Bazine va copejar amb el palmell de la seva mà el botó per tancar-li la porta en els nassos, i amb alleujament es va llevar la disfressa, canviant-la per les robes amb les quals se sentia més còmoda. Tot negre, tot cenyit, i tot cobert de malles, plaques d'armadura, i armes. La camisa de teixit deflector es va ajustar fàcilment sobre la seva samarreta negra sense mànigues. Mentre es col·locava la seva caputxa i les seves botes, va reflexionar en el que havia après sobre Orri Tenro: principalment, que Kloda tenia tota la raó. El tipus tenia grans habilitats com a pirata informàtic, instints molt pobres, i cap talent per a la manipulació o l'espionatge. No podies fingir mals reflexos. Només hi havia una cosa que pogués fer amb ell abans del següent pas de la seva missió.

Pobre Orri.

 Següent