Línies de sang (I)

Línies de sang

Claudia Gray

—En recordar els successos de la guerra contra l'Imperi i les milions de vides perdudes, de vegades semblaria que res podria justificar el terrible preu que vam haver de pagar. Però en pensar en aquelles persones que van caure durant el conflicte, recordem que van morir en la seva lluita per la justícia. Per la llibertat. Per l'extraordinària pau que gaudim en aquest moment. —El Senador Tai-Lin Garr va estendre els braços, assimilant la grandiosa celebració que es duia a terme en aquest moment a Hosnian Prime: la brillant resplendor del sol, el cel color aiguamarina, els incomptables ciutadans conformats per membres de milers d'espècies diferents, tots reunits sota les acolorides banderes dels seus respectius planetes. La bellesa i la promesa de la Nova República s'estenia davant de tots.

—Per això és pel que vàrem lluitar.

Tots van aplaudir. Molts van aclamar.

La Senadora Leia Organa va aplaudir juntament amb els altres i va pensar, quina llàstima que tot s'estigui enfonsant.

Fa molt temps, en una galàxia molt, molt llunyana...

Una generació sencera ha prosperat durant una era de pau. La Nova República, governada pel Senat Galàctic, ha exercit el seu poder per més de dues dècades. Les guerres que alguna vegada van dividir la galàxia van començar a esvair-se, fins a convertir-se en llegendes.

No obstant això, comencen a sorgir conflictes dins del Senat. En absència de la MON MOTHMA, antiga líder de la Rebel·lió i primera cancellera de la Nova República, s'han format dues faccions, extraoficials però poderoses: els POPULISTES, els qui creuen que els planetes haurien de conservar gairebé tota la seva autonomia i autoritat, i els CENTRISTES, els qui estan a favor d'un govern galàctic més fort i d'una milícia més poderosa.

Només els més grandiosos herois de guerra segueixen sent honrats per tothom. Una cerimònia per venerar la memòria de BAIL ORGANA ha aconseguit reunir a tot el Senat en rara harmonia. És un dia de celebració, però, fins i tot en aquests moments, les divisions ideològiques entre els diferents planetes que conformen la galàxia es tornen cada vegada més i més grans...

CAPÍTOL 1

—En rememorar els successos de la guerra contra l'Imperi i les milions de vides perdudes, de vegades semblaria que res podria justificar el terrible preu que vam haver de pagar. Però, recordant aquelles persones que van caure durant el conflicte, no oblidem que van morir en la seva lluita per la justícia. Per la llibertat. Per l'extraordinària pau que gaudim en aquest moment.

El Senador Tai-Lin Garr va estendre els braços, assimilant la grandiosa celebració que es duia a terme en aquest moment a Hosnian Prime: la brillant resplendor del sol, el cel color aiguamarina, la multitud conformada per membres de milers d'espècies diferents. Tots, reunits sota les acolorides banderes dels seus respectius planetes. La bellesa i la promesa de la Nova República s'estenia davant de tots ells.

—Per això és pel que vàrem lluitar.

La multitud va aplaudir. Molts el van aclamar.

La Senadora Leia Organa va aplaudir juntament amb els altres, mentre pensava, quina llàstima que tot s'estigui enfonsant.

Per a la majoria dels presents, ciutadans que havien viatjat a Hosnian Prime per a la cerimònia i el concert, els senadors agrupats en l'estrada feien l'efecte de ser un símbol de solidaritat i força. Aquí estaven representats tots els planetes, des dels del Nucli Galàctic fins als de la Vora Exterior. Entre ells hi havia humans que corresponien a una infinitat de cultures diferents, com ho deixaven clar els mantells, túniques i peces rituals que vestien. Tots observaven la cerimònia al costat d'espècies que anaven des dels aqualish fins als ithorians, des dels mon calamari d'ulls grans fins als petits i llanuts ashaftan. Aquella era una imatge d'unitat perfecta. No obstant això, la mirada aguda de la Leia aconseguia situar perfectament la invisible línia que dividia aquella reunió en dues meitats: els senadors centristes d'un costat i els senadors populistes (com ella) de l'altre. Era impossible mesurar la divisió física, però la ideològica s'estenia més cada dia. Aviat, la divisió seguiria creixent fins a transformar-se en una esquerda, una esquerda prou profunda per revelar la realitat: la pau que regnava en la galàxia era molt fràgil.

Prou.

Leia va fer un esforç per pensar de manera positiva. De manera racional.

La política galàctica sempre ha tingut partits, faccions, divisions. Sempre existiran. No tots els conflictes ideològics han de portar a un col·lapse total del govern.

Però l'ansietat que s'ocultava sota la lluenta superfície d'aquesta cerimònia li recordava els últims dies del Senat Imperial. Paraules educades que ocultaven amenaces implícites, una desconfiança gairebé total entre els planetes... L'ambient se sentia massa familiar.

Encara que també és cert que el Senat Imperial prenia decisions de tant en tant. Ho veus? Després de tot, la història no s'està repetint, va pensar amargament.

Hi havia un aspecte de la reunió que sí li agradava a la Leia: la nova estàtua que seria desvelada i dedicada durant l'esdeveniment. Era una estàtua de setanta metres d'alt, esculpida en pedra bromosa de Jelucani que resplendia com un diamant transparent enmig de la brillant llum, i en la foscor adoptava un to verd-grisenc, opac i pàl·lid. Quan Tai-Lin va acabar el seu discurs, acompanyat pels aplaudiments de la multitud, un núvol va tapar el sol. Llavors, la lluentor de la pedra bromosa es va atenuar per revelar els fins detalls de l'estàtua de Bail Organa, qui estava representat amb la toga tradicional del virrei d’Alderaan i amb una mà estesa cap a la gent, en el clàssic estil hagiogràfic. No obstant això, l'escultor havia format el rostre amb tremenda exactitud i afecte, com si es tractés d'un retrat summament íntim. Si bé era cert que els senadors i els planetes ja gairebé no estaven d'acord en res, almenys el llegat del seu pare havia perdurat.

Tai-Lin va fer un gest a la Leia mentre el seu pod surava de tornada al seu lloc; es permetia l'ús d'aquests pods per a aquest tipus de cerimònies, encara que actualment dins del Senat es consideraven «excessivament jeràrquics». El gest va ser tant per indicar-li que era el seu torn com per expressar-li el seu genuí i sincer suport. Ella li va esbossar un somriure ràpid, abans d'oprimir el botó dels controls que van fer avançar el seu propi pod des de les graderies i enfocar als droides amplificadors en la seva veu. Una càlida brisa va fer onejar els plecs color blau fosc de la seva capa i el seu vestit, mentre la Leia prenia el seu lloc davant de la multitud.

—Estic aquí, davant de vostès, no només com una senadora, sinó també com la filla de Bail Organa. —La veu de la Leia va ressonar, forta i clara, sense donar cap senyal dels dubtes que aguaitaven la seva ment aquell dia—. No obstant això, tot el que he fet en la meva carrera com a senadora ha estat basat en les valuoses lliçons que ell em va ensenyar. Sobre el valor. Sobre la força. Sobre el lideratge.

Lideratge era una cosa que el Senat necessitava desesperadament en aquests moments. Mon Mothma va seguir sent una figura molt influent fins i tot després que la seva feina com a cancellera arribés a la seva fi..., molt més influent del que la Leia s'hi havia adonat abans de la malaltia de la Mon Mothma. Sense la presència d'algú capaç de trobar un punt d'unió entre els buits ideològics per aconseguir un consens, el procés polític creat per a la Nova República començava a mostrar les seves febleses.

La Leia va seguir parlant càlidament, mentre les banderes onejaven entre la forta brisa.

—Ell va ocupar el lloc de virrei d’Alderaan al començament d'un dels temps més foscos que ha viscut la nostra galàxia.

Un silenci va envair a la multitud quan la Leia va al·ludir a la destrucció del seu planeta. Ella va fingir no adonar-se’n. El seu pod surava tan alt que no aconseguia distingir entre els centenars de milers de persones, pertanyents a milers d'espècies diferents i provinents de milers de planetes diferents, que conformaven la multitud vibrant, cadascuna amb pells, escates o pelatges diferents. Per a ella, només eren una massa de color i soroll. Era difícil connectar-se amb alguna cosa així. Però la Leia ho va intentar.

—Ell va ajudar a la Mon Mothma a crear l'Aliança Rebel, sense deixar mai de lluitar valentament per preservar la poca integritat i autoritat que el Senat Imperial havia deixat. No tinc el menor dubte que, si no ens l’haguessin arrabassat cruelment en la destrucció del meu planeta natal, hauria seguit lluitant al costat dels nostres soldats rebels. —Va fer una pausa, i després va continuar—: Vaig tenir el privilegi de conèixer-ho com a líder i com a pare. Si bé em sento orgullosa a pensar en la forma valerosa en la qual es va oposar a la tirania de Palpatine, també somric cada vegada que recordo com solia asseure's en el terra amb la seva petita filla per jugar amb blocs.

Una ona de riures afectuosos va recórrer l'audiència. Bé. Va aconseguir despertar a la multitud. Guanyar-se-la. Era moment que la Leia digués les paraules que els presents no desitjaven sentir.

—Ell em va ensenyar molt de política, lideratge i guerra, però, sobre totes les coses, em va ensenyar que cap preu és massa alt com per sacrificar els nostres ideals. Bail Organa estava disposat a morir si això significava derrotar l'Imperi. Ell creia en la Nova República que aconseguim crear i en la promesa d'un govern just i igualitari per tots els regits per la llei. —La multitud va esclatar en aplaudiments, i la Leia va fer una pausa per deixar que el soroll s'apagués abans de continuar—. Ell creia en la unitat i sabia que aquesta unitat té un preu, el de fer concessions. Mon Mothma, una de les seves primeres i més perdurables aliades, compartia aquestes mateixes conviccions i es guià per elles mentre va estar al capdavant del Senat. Volia que els planetes que conformen la Nova República trobessin un balanç i que sempre tractessin d'aconseguir un punt d'acord, des del qual poguéssim treballar junts per aconseguir un millor futur.

Això va aconseguir més aplaudiments, però ja era un so sense rellevància. Ara, només hi havia un punt en el qual els populistes i els centristes estaven d'acord: cedir és per als febles.

Leia va mirar l'estàtua i va imaginar que li parlava directament a Bail Organa, mentre concloïa el seu discurs.

—El meu pare ens va donar un llegat molt més valuós que qualsevol altre: la pau galàctica. Tots els aquí presents hem heretat la responsabilitat de preservar aquesta pau avui i d'ara endavant. Només en fer això podrem honrar veritablement la seva memòria.

Els aplaudiments i ovacions van esclatar novament de manera ensordidora. Allò era una demostració d'entusiasme més gran del que la Leia havia vist en molt temps. Per ventura la multitud va sentir el seu missatge? Havia aconseguit que entenguessin com de fràgil que s'havia tornat la pau que regnava en aquests moments? Persuadirien ara als seus senadors perquè fessin a un costat les seves interminables i insignificants disputes i finalment li proporcionessin a la galàxia el lideratge que aquesta mereixia?

De sobte, va sentir el so agut i xiulant dels caces Ala-X que volaven sobre ella. L'espectacle aeri militar havia començat. Per això era que la multitud aclamava. No van sentir les seves últimes paraules en l'absolut.

Era... decebedor, però no sorprenent.

Quan els Ales-X es van separar per compondre una altra impressionant formació, Leia va sospirar i va pitjar el botó que controlava el seu pod per tornar a les graderies del Senat. Si ningú l'estava escoltant, almenys podria gaudir de l'espectacle.

—Leia, ets molt pessimista —va insistir la Senadora Varish Vicly després de la cerimònia, quan diversos dels líders planetaris es reunien entorn de la base de la brillant estàtua de Bail Organa. Com tots els lonerans, Varish tenia un pelatge llarg i sedós de color daurat i un quartet d'extremitats primes i allargades que li permetien caminar en dues o quatre potes amb la mateixa facilitat. Ara caminava sobre dues, la qual cosa era més pràctic per seguir saludant a la multitud i estrenyent mans.

—Per descomptat que la gent va aclamar l'espectacle aeri! Les maniobres dels Ala-X són més emocionants que qualsevol discurs que s'hagi fet.

Leia va recollir un cabell solt que havia escapat de la seva llarga trena.

—Només desitjaria que aconseguíssim que la gent escoltés.

—Mira-ho d'aquesta manera... —El pelatge daurat de la Varish s'agitava per la brisa, mentre la meitat del seu rostre esbossava un gran somriure cap a algú que la saludava de lluny—. A la gent li agraden els pilots dels Ala-X perquè els recorden com els grans guerrers de la Rebel·lió. Ho veus? La gent encara no ha oblidat la guerra. És només que ha passat molt temps.

—Suposo que sí.

La Leia va pensar en si mateixa en prendre el seu lloc en el Senat com una legisladora novençana de tan sols catorze anys d'edat. En aquell moment estava bastant segura que era la persona més jove entre els milers de membres del Senat. Ara, de vegades se sentia com la més vella. La guerra havia fet mossa en la seva generació. Moltes persones, que podrien haver arribat a ser grans capdavanters, van morir. Entre la multitud i el mateix Senat, hi havia molts que ni tan sols havien nascut quan la Batalla d’Endor va tenir lloc.

Leia hauria d'haver sentit que la seva obsolescència era com una insígnia d'honor. La població no podria haver-se tornat tan complaent sense dècades de relativa pau, les quals els havien estat atorgades per la Nova República. Però la Leia no podia relaxar-se. No podia deixar de preocupar-se. És el que ocorre quan algú creix fugint, sota setge, sempre pendent que el capturin o matin en qualsevol moment. La paranoia es transforma en l'única manera de veure el món, i mai és possible fer-la a un costat del tot.

—Vinga. Si no t'animes abans del sopar, t'asseuré al costat del Comte Jogurner, ho dic de debò... Oh, Feleen, per aquí!

Varish va estrènyer el braç de la Leia abans de dirigir-se a la multitud per saludar a un altre dels seus amics polítics.

Leia va sacsejar el cap amb afectuosa resignació. Darrere dels seus interessos, que arribaven a semblar frívols, Varish Vicly era una persona íntegra, una populista tan convençuda com la pròpia Leia i una de les poques senadores amb les quals un podia passar-s’ho bé. (A diferència de, per exemple, el Comte Jogurner, qui tenia bones intencions però era incapaç de conduir una bona conversa, tret que el tema d'aquesta conversa fossin els whiskys de Cheedoan). No obstant això, la senadora no era la millor audiència quan es tractava d'escoltar els temors més profunds de la Leia.

Ja ningú vol saber de la guerra, es deia a si mateixa. Ningú vol témer al caos i la confusió. Per ventura no vaig lluitar per això? Perquè no haguessin de témer?

Va escodrinyar a la multitud en un intent de situar tant als seus amics com als seus enemics. Tai-Lin Garr, qui sobresortia per la seva característica túnica vermella, escoltava amb serietat a un grup d'espectadors que, aparentment, van arribar des del planeta de Tai-Lin, Gatalenta. El seu dens cabell negre estava lligat en un monyo; els seus ulls foscos es veien pensatius, fins i tot solemnes, però sense contrastar amb l'amable somriure en el seu rostre. Prop d'ell, hi havia un grup de senadors centristes que adulaven a una de les seves estrelles del moment, un jove polític de Riosa anomenat Ransolm Casterfo. Calia admetre que Casterfo era una figura bastant galant. Era alt, ben plantat, carismàtic i tenia només trenta-dos anys, una edat que alguna vegada li va semblar madura, però ara li semblava impossiblement jove. Massa jove com per haver combatut en la guerra, o com per tenir substància alguna; aparentment, els centristes triaven als seus representants basant-se en qui es veuria millor en la propaganda. L'humor de la Leia va millorar quan va veure, a la distància, a l'Almirall Ackbar. Havia viatjat fins a Hosnian Prime per a la cerimònia. Encara que ja rondava els vuitanta anys d'edat, per descomptat no deixaria que res li impedís honrar la memòria de Bail Organa. Leia va començar a obrir-se pas entre la munió cap a ell, amb l'esperança de posar-se al dia amb algú que recordés els vells temps.

—Princesa Leia? —La melodiosa veu que la cridava pel seu nom li hauria semblat seductora a qualsevol, però no a ella. L'única cosa que va evitar que la Leia fes un gest de disgust va ser el seu entrenament diplomàtic—. Princesa Leia, em permet una paraula?

Leia va aconseguir esbossar un somriure prou convincent abans de donar-se la volta.

—Lady Carise. Què puc fer per vostè?

Lady Carise Sindian, una senadora del planeta centrista Arkanis, era de la mateixa generació que Ransolm Casterfo, però es veia fins i tot més jove. Tal vegada aquesta impressió d'immaduresa provenia de les prioritats de Lady Carise, no del seu bonic rostre. La seva llarga toga platejada estava repleta de joies, com a mostra de la riquesa i el poder del seu planeta, en contrast amb la toga blava de la Leia, que era molt més senzilla i elegant.

—Hem de parlar sobre el govern de Birren —va començar a dir Lady Carise—. Com sap, Lord Mellowyn va morir...

—Per descomptat. Em va entristir molt assabentar-me.

Lord Mellowyn havia estat un parent llunyà de Bail Organa. En passar els anys, Leia havia emprès alguns viatges per visitar-lo, ja que Mellowyn era una de les poques persones que, no només recordava al seu pare, sinó que també havia tingut la fortuna de dir-li amic.

(Quan Leia pensava en el seu pare, pensava només en Bail Organa. Ell va ser el seu pare en esperit i, sens dubte, això era més important que tota la resta).

—Doncs bé, el seu lloc al govern passa ara als membres majors del seu llinatge per línia de sang directa —va continuar Lady Carise. Els seus ulls color caf fosc s'il·luminaven en fer esment de qualsevol cosa relacionada amb títols de reialesa. En aquells dies, no hi havia pràcticament ningú que es prengués de debò els títols de noblesa hereditaris, ni tan sols els membres del Consell de les Cases Reials. No obstant això, per a Lady Carise no semblava existir honor més gran que aquest—. Però, ja que Lord Mellowyn no tenia fills, el títol passa a vostè ara.

La Leia es va cobrir la boca fingint que estava sorpresa, quan en realitat tractava d'ocultar la seva decepció. Una de les poques coses que recordava de Birren és que els rituals que celebraven sempre duraven setmanes. Birren era un petit i somnífer planeta de la Vora Interior, que podria considerar-se com un lloc idoni per estiuejar..., però, per a una senadora amb treball molt urgent i important, era un frustrant exili.

—Però el títol és merament cerimonial, cert? M'imagino que a la gent de Birren no li urgeix molt reemplaçar a un governant testaferro.

—Però el títol! —va exclamar Lady Carise, obrint àmpliament els ulls i, tal vegada inconscientment, sacsejant el cap—. Com podem negar-li a la gent la certitud, el consol de saber que aquesta antiga tradició es manté?

—Ordenaré al meu personal que s'encarregui de l'assumpte immediatament.

Aquesta era l'escapatòria habitual que la Leia utilitzava quan volia posar-li fi a una conversa oficial; sonava com una resposta oficial i diplomàtica, però sense prometre res. Lady Carise va somriure i va assentir abans de donar-se la volta, satisfeta de moment.

Els Ales-X van passar volant una altra vegada. Encara que l'espectacle aeri havia acabat, els pilots seguien lluint-se, cosa que gaudien enormement. Ara com ara no tenien cap propòsit significatiu, cap deure sagrat, només l'eufòria pura que se sent en volar en llibertat.

Quant temps ha passat des que vaig ser així de despreocupada?, va pensar la Leia. Alguna vegada ho vaig ser?

Probablement no.

El breu lapse entre la cerimònia i el sopar de la Varish per als senadors populistes no va donar a la Leia oportunitat alguna de relaxar-se. En lloc d'això, va haver de reunir-se amb el seu personal. Afortunadament, almenys en aquestes reunions podia comptar amb tenir una conversa racional... gairebé sempre.

—Quina meravellosa celebració! —va dir C-3PO, mentre recorria l'àmplia i ovalada oficina estatal de la Leia d'un costat a l'altre. Els rajos del sol de la tarda entraven per la finestra i donaven un to daurat al mobiliari totalment blanc; la xapa daurada del droide brillava com si fos nova—. Una concurrència molt distingida. M'atreveixo a dir que tots els presents compartiran l'anècdota d'aquest esdeveniment amb els seus néts algun dia.

—Mai vaig imaginar alguna cosa així... —havia murmurat Han una nit, assegut en el seu llit; el caparró d’en Ben estava recolzat sobre l'avantbraç del seu pare—. Tenir un fill. Ni tan sols havia pensat a tenir fills. Però ara aquí està, i...

—I ja ets pare. —Leia s'havia acostat a ell, sense resistir l'oportunitat de molestar al seu espòs—. Pensa-ho, Sr. Contrabandista..., tal vegada fins i tot arribis a ser avi algun dia.

El riure d’en Han l'omplia d'una càlida sensació.

—Parla per tu, dolçor. Jo mai seré tan vell.

—Princesa Leia?

Leia va despertar del seu somni, de tornada al present i al lloc on es trobava.

—Disculpa, Greer. Ha estat un llarg dia. Què em deies?

Greer Sonnel, l'assistent de la Leia, va seguir com si res, com si la seva cap no acabés de quedar-se perduda en els seus pensaments durant diversos segons.

—L'han convidat a la recepció que s'oferirà per al Senador Bevicard de Coruscant. Els vaig dir que s’ho pensaria. Vol que rebutgi la invitació immediatament o espero fins demà?

—Espera fins demà.

No era convenient tornar-se massa predictible.

La Greer va assentir, mentre amb els dits maniobrava hàbilment el seu datapad. El seu espès cabell negre blavós estava recollit en un pentinat senzill, i el gruixut xal de llana que usava sobre el seu vestit provenia del seu escabrós planeta d'origen: Pamarthe. Greer tenia preferència per tot el que fos senzill i pràctic. Sempre. Leia sabia que li va costar adaptar-se al seu treball en el Senat, probablement perquè sempre hi havia moltes formalitats i, sobretot, coses sense sentit. No obstant això, Greer sempre es comportava a l'altura de qualsevol desafiament i havia aconseguit perfeccionar les seves habilitats diplomàtiques durant els últims mesos.

—Vol que la rebutgi amb educació ordinària o amb cortesia extra?

—Extra. L'honestedat mereix cortesia. Bevicard és un escurçó, i almenys no esmento respecte al que és. —Leia va sacsejar el cap amb decepció—. És més del que un pot esperar d'un centrista actualment.

—Però... —va començar a dir Korr Sella, filla de Sonfiv i becària de l'oficina, que tenia només setze anys. Es va detenir abans de continuar i es va encongir en el seu seient—. Disculpi, Princesa Leia. Vaig parlar sense pensar.

—T'adonaràs que no sóc molt rigorista quan es tracta de protocol, Korrie. —De reüll, Leia va aconseguir a veure a C-3PO, que girava el tors cap a ella, sens dubte escandalitzat de pensar que algú, qui fora, fos capaç d'ignorar el protocol—. Què anaves a dir?

De moment, la noia es veia tan afligida que la Leia temia que fora a posar-la en una situació incòmoda. No obstant això, abans que pogués retirar la pregunta, Korrie va trobar el valor per parlar.

—El que anava a dir era: no hauria d'acceptar la invitació? Per tractar de forjar llaços d'amistat i de consens entre els centristes i els populistes?

—En una galàxia ideal, sí. Desafortunadament, aquesta no és la galàxia en la qual vivim. —Leia sonava tan insensible que fins i tot ella mateixa es va sentir disgustada, així que, en un to més amable, va dir—: La invitació era simbòlica, no genuïna. Si hagués acceptat, Bevicard estaria summament mortificat.

Korrie va assentir, encara que la seva expressió denotava inquietud.

—En veritat estan tan separats els partits?

Leia es va recolzar en el respatller de la seva cadira, fregant-se el coll adolorit. Si Varish no hagués organitzat un banquet per a aquesta nit, podria relaxar-se una mica.

—Em temo que sí, així és.

—Oh —va dir Korrie, ajupint el cap, però no sense que abans Leia aconseguís veure de reüll la confusió i la mortificació reflectides en el rostre de la noia.

Alguna vegada, jo vaig ser tan jove com ella. Creia fermament que el poder del govern aconseguiria el que es proposés. Leia s'havia unit al Senat Imperial als catorze anys; no va ser sinó fins que Alderaan va ser destruït davant dels seus propis ulls quan va perdre tota la fe en el pes de la llei sobre l'Imperi. Com estranyo aquest sentiment, la noció que la justícia sempre guanyarà al final.

—Ja he preparat una declaració sobre l'homenatge, perquè l'enviem al servei de notícies planetàries. Pot revisar-la i dir-me si vol editar alguna cosa, o si l'enviem així.

Greer va prémer la pantalla del seu datapad per enviar-li el document. No feia falta; Leia sabia exactament què deia el document, així com coneixia la xerrameca de girs subtils i concisos que els senadors centristes posarien a les seves pròpies declaracions.

—Bàsicament, amb això acabem per aquesta tarda, Princesa Leia. Li queda una hora abans del banquet de la Senadora Vicly. Què li agradaria fer ara?

Leia s’adonà de la resposta només uns moments abans que sortís de la seva boca.

—Vull renunciar.

Korrie va arrufar les celles. Greer va fer una pausa abans de parlar.

—Disculpi? Vol renunciar... a tenir aquesta reunió, o...

—Vull deixar el Senat. Vull deixar de manera definitiva el govern.

Una sensació excitant i desconeguda va sorgir dins de la Leia. Tal vegada així se sentia la llibertat.

Vull renunciar.

 Següent