Línies de sang (V)

Anterior

CAPÍTOL 5

La superfície planetària de Bastatha estava sobreescalfada a causa del gegantesc sol vermell que orbitava prop del planeta, per la qual cosa la superfície era inhabitable gairebé per a qualsevol ésser, amb excepció d'alguns bacteris impossibles d'erradicar i droides miners molt resistents. A mesura que la Lluentor de Mirall passava pel bromós cel daurat, esquinçava els núvols de sulfur i metà, gasos que bullien a les valls del planeta.

A Bastatha, referir-se als baixos mons no era només una forma de nomenar els llocs clandestins, doncs hi havia llocs que es trobaven literalment sota terra.

Leia va observar com la Lluentor de Mirall se submergia en la superfície del planeta, girant àgilment just a temps per entrar per una petita obertura que es convertia en una cova en avançar. L’Ala-X de Joph Seastriker els seguia a prop, malgrat les nombroses estalagmites i estalactites que dificultaven el pas pels ja de per si mateix estrets espais que tenien per avançar. Els fins rajos de sol aviat van desaparèixer i l'aire, més net, es va tornar poc respirable per als humans. Greer va baixar la velocitat; ara només podien usar els sensors i les llums de navegació per seguir avançant.

Finalment, van arribar a la plataforma on les «autoritats locals» els esperaven. Allò era un oasi de llum en la foscor de la cova. Mentre Greer preparava la Lluentor de Mirall per a l'aterratge, Leia es va acomodar el cabell.

—Deixa'm parlar a mi.

A Casterfo no li va agradar la petició, com ella hi havia previst.

—Sens dubte les autoritats locals voldran escoltar el que tots dos hem de dir.

—Les «autoritats locals» són només marionetes que fan tot el que els líders dels càrtels ordenen. El nostre treball és revelar molt poc i no prometre res. —Leia va alçar una cella—. Entesos?

—A la perfecció —va respondre Casterfo, amb un esbufec—. Si en algun moment ens topem amb qualsevol cosa de la galàxia que vostè no conegui, si us plau avisi'm. M'agradaria registrar l'esdeveniment per a la posteritat.

Acaba de dir el que crec que...

Abans que la Leia pogués perdre el componiment, C-3PO va intervenir.

—Oh, senyor, no fa falta que es preocupi per això. Estic programat per registrar totes les converses que resultin indispensables, a més, com sabrà, domino set milions de formes de comunicació amb fluïdesa...

—Sí, ho sabem. —Leia va fer un gest per indicar a l’androide que guardés silenci, després es va concentrar a tornar a la seva manera diplomàtica. D'acord: a Casterfo no li agradava ella, així com a la Leia no li agradava ell. No obstant això, mentre ell pogués tenir bastant sentit comú com per callar i deixar que ella s'encarregués de tot, estarien bé.

Els magistrats, tots dos niktos, pràcticament es van posar als seus peus en rebre'ls, com els enviats diplomàtics de la Nova República que eren.

—Quin gran honor —va dir el Magistrat Tosta, amb una mà en el pit—. Poder conèixer a la famosíssima Princesa Leia Organa en persona!

—Però clar que estem igualment encantats de conèixer al Senador Casterfo —va xiuxiuar el Magistrat Xun—. Amb tan poc temps en el Senat, ja és una figura molt respectable.

Van repartir afalacs a tots, i van insistir a convidar al personal i als pilots a sopar també. Tots van acceptar, excepte Greer. Ella va demanar quedar-se en la nau, i ho va fer de manera tan convincent que ningú va sospitar que no es tractava d'una preferència personal, sinó de les ordres precautòries de la Leia. Així que van emprendre el camí, amb Leia i Casterfo al capdavant, i Korrie i Joph just darrere d'ells, acompanyats d'un cor de lloances per part de Tosta i Xun. Lloances per a la Nova República, per a l'historial bèl·lic de la Leia, per a la vestimenta de tots, etcètera. Fins i tot C-3PO va ser cobert d'afalacs.

—Quin droide tan inusual i sofisticat. En veritat porta amb vostè tant temps? Extraordinari.

Afortunadament, C-3PO era l'únic membre de l'equip que es deixava seduir amb aquest tipus d'adulacions. El grup va avançar mentre els seus guies s'endinsaven més i més en les cavernes de Bastatha. Tots els negocis i els assumptes personals es tractaven en aquests enormes túnels de pedra, la majoria dels quals s'havien convertit en majestuosos arcs i voltes a les mans d'algun escultor. Els colors naturals de les roques van ser polits fins que els túnels van brillar com núvols clapejats de negre, vermell i diversos tons de gris. L'aire viatjava pels túnels en forma de ràfegues i vendavals erràtics, els quals de vegades feien volar les vores de la vestimenta de la Leia.

El so es queda atrapat a dalt, va pensar ella. D'una altra manera, cada paraula faria ressò en els murs. Seria possible que els estranys corrents d'aire de Bastatha fossin indomables, fins i tot amb la tecnologia climàtica moderna? Leia no ho creia. No, aquest lloc estava dissenyat per tancar tots els secrets.

—Els hem preparat una taula en el nostre millor establiment —va dir Tosta, amb un to de veu adulador. La seva cridanera vestimenta enfosquia fins i tot les gales de Casterfo—. Enmig de les esplendors de la vida nocturna, que s'han tornat tan famosos recentment aquí a Bastatha.

La qual cosa significa que Rinnrivin Di no vol sentir que algun de vostès ha tingut l'oportunitat de parlar amb la delegació senatorial, va pensar la Leia.

—Sí, tinc entès que estan tractant de posicionar aquest planeta com una espècie de centre turístic, cert?

—Per massa temps, el mercat de les apostes ha estat monopolitzat per gent incivilitzada —va intervenir Xun—. Nosaltres podem oferir una experiència molt més sofisticada.

Clar que podien. Leia i el seu grup van ser escortats a través d'una porta gegantina que dividia el túnel; una divisió arbitrària però efectiva per separar el món exterior de l'interior. Diverses columnes ricament tallades semblaven sostenir el sostre a una altura de cinquanta metres per sobre d'ells. Estaven decorades amb teules d'un metall brillant que formava espirals ascendents al llarg de les mateixes. Semblava haver-hi aproximadament mil visitants repanxolats en les llargues taules ovalades. Alguns només menjaven o bevien, però la majoria apostava i jugava. Els droides repartidors de cartes havien estat uniformement coberts amb coure brillant perquè lluïssin més com a ornaments que com a eines mentre repartien les cartes, giraven les rodes i anunciaven als guanyadors i perdedors.

—I aquí estem. —Tosta els va dirigir a la seva taula amb un gest de la seva mà escamosa. La taula estava situada pràcticament enmig del saló de jocs—. Fins i tot tenim hidromel de Riosa, per honrar al Senador Casterfo.

Leia va acceptar la copa sense dir gran cosa. Li agradava la hidromel, però no podia gaudir el dolç sabor mentre Casterfo s'esponjava amb les adulacions dels niktos.

—I només estem aquí per menjar? —va preguntar ella—. O podrem gaudir del millor que Bastatha té per oferir?

Els niktos es van quedar esbalaïts, òbviament confosos.

—Senadora Organa —va començar a dir Xun—, permeti'm oferir-li una disculpa si és que els preparatius no són del seu total agrado...

—Els seus preparatius són esplèndids —va dir la Leia, somrient càlidament abans d'assenyalar els jocs d'atzar que es trobaven prop d'ells—. Però, després de la nostra hidromel, se'ns permetrà jugar també?

Els rostres dels dos niktos es van il·luminar immediatament.

—Per descomptat que sí! —va dir Tosta—. Quin joc li agradaria més a la noble senadora?

—Sàbacc si no els molesta.

El somriure en els seus rostres va créixer encara més, la qual cosa era un clar senyal que esperaven guanyar molts diners en poc temps. El sàbacc era bastant complicat, i les probabilitats estaven sempre a favor de la casa.

Però pocs jugadors de sàbacc van aprendre a jugar amb Han Solo i Lando Clarissian.

—De debò? —va murmurar Casterfo, acostant-se a la Leia—. Volem donar aquesta classe d'exemple com a representants del senat?

—Aquestes persones no tenen respecte pel decòrum, sinó per l'astúcia —va respondre Leia, mirant-lo de reüll—. A més, si està molt preocupat per posar un bon exemple, tal vegada no hauria de passar tant temps observant la galeria superior.

Sobre ells, en una gran balconada, passejaven persones d'almenys una dotzena d'espècies i quatre gèneres diferents (segons el que Leia havia aconseguit distingir fins al moment).

—No estava... No va ser la meva intenció... —La pàl·lida pell de Casterfo es va posar vermella mentre ell intentava trobar les paraules adequades—. Els convidats d'aquí semblen estar determinats a cridar la nostra atenció.

—Clar, és perquè no són convidats. Intueixo que, en realitat, són el que el casino denomina «treballadors independents».

Leia va gaudir de l'expressió en la cara de Casterfo quan aquest es va adonar que havia estat menjant-se amb els ulls als acompanyants, sense intenció alguna de llogar-los, la qual cosa era groller a qualsevol planeta. Es va enfonsar en el seu seient, clarament contrariat per la vergonya i el remordiment.

El banquet en si va ser suficientment agradable, incloïa menjar que era popular en diferents planetes, tot molt ben preparat. Leia va entaular petites converses sobre «desenvolupament econòmic» amb els seus amfitrions niktos per cortesia, encara que en realitat prestava més atenció al que ometien que al que deien. Per exemple, Tosta i Xun parlaven molt dels seus «inversors» sense declarar mai qui eren aquests o quins eren els seus interessos financers principals. Lloaven a la Nova República en termes que, si bé podrien resultar molt afalagadors per a un populista (doncs parlaven del respecte per la independència dels planetes, d'un govern menys controlador, etc.), eren pràcticament insults davant els ulls de Casterfo, qui, per la seva banda, clarament no estava segur de la forma adequada que un centrista havia de respondre a tot això. Per descomptat, els niktos no estaven declarant-se aliats del partit; simplement no volien que ningú interferís en els seus assumptes.

Els ulls de la Leia captaven encara més informació que les seves oïdes, molta de la qual era simplement divertida. Per exemple, la imatge de Joph Seastriker amb la seva cabellera rossa. El noi tractava d'aparentar maduresa i experiència, quan en realitat es veia tan jove i innocent com un camp de flors. Mentrestant, Korrie navegava en les converses habituals de cortesia amb destresa, posant especial esforç a recordar cada paraula. Si Greer hagués estat aquí, la seva àgil ment hauria estat capaç de reproduir totes les converses amb gairebé la mateixa precisió que C-3PO. No obstant això, Greer li havia estat ensenyant a Korrie els seus millors trucs, i semblava que Korrie aprenia ràpid. Casterfo va fer un comentari que elogiava el menjar, els preparatius, etcètera, i Leia s’adonà que cridava l'atenció de la gent sense si més no intentar-ho. No era la mateixa classe de fascinació que ella causava en les persones quan murmuraven: «La Princesa Leia, la Rebel·lió, la senadora, la princesa». Ransolm Casterfo no era tan famós, almenys no encara, però el seu atractiu físic i la seva joventut, en combinació amb el seu evident poder i prosperitat, li donaven un encant al que pocs podien resistir-se. En general, l'expectació que causava era principalment per franca curiositat, encara que molts també sentien certa atracció.

Leia va somriure en imaginar a Casterfo com una llaminadura brillant que podia agitar davant de la multitud... Era la distracció perfecta.

Una taula d'humans que estava prop d'ells va cridar la seva atenció. Cap d'ells estava jugant a cartes; sostenien begudes, però semblaven trigar molt a prendre-les. Aquest no era un grup d’apostadors experimentats, ni tan sols de gent que buscava divertir-se. Eren callats. Observadors. Curiosos. De tots ells, la que més cridava l'atenció de la Leia era una dona gran, possiblement amb uns deu o quinze anys més que ella, que el seu llarg i arrissat cabell fosc tenia cridaneres metxes platejades. El seu rostre deixava al descobert l'impacte de petites cicatrius que no s'havia molestat a guarir; tal vegada havia participat en la guerra. Encara que parlava poc, el seu llenguatge corporal deia molt; aquesta dona manava. Els seus ulls foscos escodrinyaven l'estada sense parar, d'un costat a l'altre, tan implacablement com un sensor de seguretat.

La seva mirada no es va posar ni en la Leia ni en Casterfo ni una sola vegada. Bé podrien haver estat objectes inanimats per a ella. Però va ser justament aquesta falta d'atenció, o l'esforç per aparentar-la, la qual cosa va posar a la Leia sobre avís. Qualsevol altra persona almenys hauria notat l'arribada sobtada d'una missió senatorial, que a sobre es trobava enmig de l'habitació. La impassibilitat d'aquesta dona era una pista: ella tampoc volia cridar l'atenció.

Qui era? I per què era tan important per a ella passar desapercebuda?

Després del sopar, quan el droide repartidor de cartes els va oferir començar amb el joc de sàbacc en la seva taula, Leia va sacsejar el cap.

—No hi ha suficient risc perquè el joc sigui veritablement emocionant. Si fossin tan amables de dirigir-me a una de les taules més grans...

—Senadora Organa... —va dir Casterfo, horroritzat, mentre s'acostava a ella—. Què creu que està fent?

—Crec que estic a punt de jugar a les cartes.

—Aquests són professionals. S'adona que, si perd, podrien tractar d'utilitzar el seu deute per demanar-li favors especials o fer-li extorsions polítiques?

—Relaxi's —va dir la Leia, tocant el braç de Casterfo.

No es va relaxar, encara que, un parell d'hores després, les seves queixes havien donat un gir radical de direcció. Casterfo es va inclinar sobre l'espatlla de la Leia en la taula de joc, aixafat per la multitud que s'havia acostat a observar.

—Pensen que vostè està fent trampa.

—Ho dubto —va respondre la Leia, al mateix temps que llançava una carta al camp d'intercanvi, una octagonal i iridescent columna d'energia que es trobava enmig del tauler de joc. Al seu voltant només quedaven alguns jugadors: un humà de pell fosca i gest arrufat; un lonerà que es passava l’estona llevant-se el pelatge que li cobria els ulls, com si millorar la seva visibilitat fora a millorar també la seva mà; una dona toydariana de pell blau fosc i llarg musell, que planava de manera irregular al final de la taula. Davant de la Leia s'amuntegava una bona quantitat de les fitxes que representaven els seus guanys fins al moment. No obstant això, ja hi havia posat gran part d'elles al centre de la taula, apostant per la mà que tenia. I estava temptada a apostar la resta de les seves fitxes—. Per què pensarien que estic fent trampa, Casterfo? Vostè mateix ho va dir: són professionals. Saben que porto les de guanyar.

—La seva ratxa de bona fortuna sembla ser més que bona sort —va dir Casterfo estugós.

—No es tracta de sort, sinó de probabilitats.

Han i Lando li havien ensenyat com calcular les probabilitats que sortís cada carta. El truc era seguir aquestes probabilitats i mai, mai, deixar-se portar per l'emoció del moment. I, malgrat tota l'emoció que l'envoltava, amb els oficials niktos complaguts per veure que la senadora es divertia i Joph i Korrie rient amb delit, Leia va mantenir la calma.

El distribuïdor aleatori va parpellejar en canviar novament les cartes a les seves mans. La senadora va obrir molt bé els ulls quan va reconèixer l'última carta que necessitava.

—Joc —va dir, mentre pitjava el control.

Instantàniament, les mans de tots els jugadors van quedar exposades. La del lorenà només tenia setze punts, gairebé ni valia la pena prendre-la en compte. Tant la toydariana com l'altre humà tenien dinou punts. Per la seva banda, la mà de la Leia tenia l'as de monedes i l'as de sabres, que combinats valien trenta punts; clarament es passaven del límit. No obstant això, centellejant al mig el camp d'intercanvi, estava l'estrella, una carta que tenia un valor negatiu de deu.

—Vint punts! —va cridar Joph, aplaudint. I uns altres el van seguir—. Guanya una altra vegada!

El repartidor va empènyer més fitxes cap a la Leia, mentre la multitud murmurava i aplaudia. Però en comptes de prendre-les...

—Aquestes no són per a mi, són per a tothom —va exclamar Leia—. M'agradaria convidar a un glop a tots els presents!

La sala es va omplir d'ovacions, i immediatament els droides van començar a rodar entre la concurrència carregant safates amb gots alts que contenien un líquid verd i fumejant.

—Ho hauria d'haver previst —va dir Casterfo, creuant els braços—. Un truc barat per guanyar-se a la multitud.

—No tan barat —va dir la Leia, en observar com la seva pila de guanys començava a disminuir; les begudes a Bastatha eren de la millor qualitat i, per tant, molt costoses. Però exactament per a això és que havia guanyat els diners.

—Molt ben jugat, senadora —va dir Korrie, amb un got de la cosa verda a la mà—. Li agradaria un comptatge dels seus guanys i pèrdues? Clar que no hi ha moltes pèrdues que comptar...

—No és necessari, Korrie. Diverteix-te una mica, però vés amb compte. Aquesta cosa és molt més forta que la hidromel de Riosa. —Leia va mirar a un dels droides cambrers, un que es veia prou sofisticat quant a tecnologia com per respondre preguntes—. Tots gaudeixen de les seves begudes?

—Els intoxicants gratis són dels regals més benvolguts per les formes de vida biològiques dotades de sentits.

—I què hi ha d'aquells? —va preguntar la Leia com si res—. Les persones d'allà que acaben de rebre la seva beguda, just davant de nosaltres?

La taula de la qual parlava era la de la dona d'ulls foscos que havia vist abans. Encara que no va reaccionar a la victòria de la Leia, ella i els seus companys van acceptar les seves begudes de manera ràpida i silenciosa, tractant d'evitar l'atenció que acabaven d'obtenir.

—El grup Daxam IV no ha arxivat cap queixa durant aquesta visita a Bastatha, senyora.

Daxam IV. Leia va catalogar el nom mentalment per després. Tal vegada la seva curiositat només s'havia fixat en un grup qualsevol de persones, apostadors freqüents que naturalment visitaven un planeta com aquest sovint, ja que resulta més calmat que la majoria. Les seves sospites només eren pressentiments, però els seus pressentiments havien resultat ser certs en múltiples ocasions.

Luke deia que aquests instints eren una prova que la Força residia en ella, una evidència que treballava a través de la seva germana tot el temps. Tal vegada Luke estava en el correcte, però Leia també creia que es devien en gran part a la seva experiència i al seu sentit comú. I ambdues li deien la mateixa cosa: «Aquesta dona de Daxam IV portarà problemes».

Quants problemes? Només el temps ho diria.

 Següent