Línies de sang (VIII)

Anterior

CAPÍTOL 8

Quan Ransolm Casterfo s’adonà que la Leia Organa estava en perill, no va dubtar en acudir al seu rescat. Sí, és veritat que ella li havia insultat, havia estat difícil en diverses ocasions, havia estat susceptible i havia estat a la defensiva, però era la seva companya en la delegació i un membre del Senat. I necessitava ajuda. Això era tot el que calia saber.

Estava analitzant algunes de les noves construccions sobre un hoversled, quan el seu monitor li va informar que el senyal rastrejat s'havia desviat pronunciadament de l'itinerari planejat pels «empresaris». Casterfo es va detenir només el temps suficient com per enviar un missatge a la Lluentor de Mirall, informant a la delegació que les coses havien sortit terriblement malament. No va sol·licitar reforços, ja que les cavernes que es trobaven aquí a baix eren massa petites com perquè qualsevol de les seves naus pogués passar sense risc. Només tenia la intenció de notificar el perill en el qual es trobaven ell i Leia perquè els altres poguessin contactar a les autoritats i sabessin el que els havia ocorregut si no sobrevivien. Després, va conduir el seu hoversled directament cap al perill.

Ransolm considerava que havia estat valent. Decidit. Possiblement heroic, fins i tot.

La seva recompensa? Assabentar-se que acabava d'arruïnar una operació. Un parany del qual ningú s'havia molestat a informar-li. Genial.

Quan els mafiosos s'acostaven més, Ransolm va forçar els motors del hoversled i va accelerar. El sobtat canvi de velocitat va fer que la Princesa Leia deixés anar un crit ofegat.

—Agafi's a mi!

Un dels seus braços envoltà la cintura de Casterfo. I amb la mà que tenia lliure, va treure el blàster del seu cinturó.

—Aquí vénen! —va cridar ella. La seva veu competia contra el vent mentre s'aferrava fortament a ell.

Ransolm no podia donar-se el luxe de mirar als seus atacants. Havia de perdre'ls de vista. I, per fer això, havia de volar ràpidament entre cavernes per les quals els altres no voldrien entrar. Això significava que mantindria els seus ulls fixos al capdavant.

Trets verds de blàster passaven volant just davant d'ells. Ransolm es va preparar per rebre un cop en el hoversled, però la Princesa Leia va disparar cap amunt; llavors, les cavernes es van il·luminar amb el brillant centelleig d'una explosió. Amb el seu segon tret, un dels hoversleds que els perseguien es va estavellar contra una paret; Ransolm va aconseguir veure la resplendor de reüll.

Haig d'admetre una cosa..., va pensar ell, mai perd el valor.

Davant d'ells va aparèixer un passatge estret cobert d'estalactites. Ransolm va dirigir el hoversled directe cap a ell i va accelerar a màxima velocitat. Una part de Casterfo esperava que la princesa cridés alarmada. En comptes d'això, simplement va abraçar la seva cintura amb més força i va seguir disparant als atacants que venien darrere d'ells.

Les estalactites formaven un laberint sinuós dins de la caverna. Un sol error significaria una mort segura. Seria com ser devorats per unes gargamelles de pedra. No obstant això, Ransolm es va oblidar dels riscos, els va deixar anar per complet: si pensava en una mica més allà dels controls del seu hoversled, s'estavellaria en instants.

Esquerra, a dalt, esquerra una altra vegada, inclina't a la dreta, a dalt, a baix, vigila!

Només pensava en el seu proper moviment, un segon alhora. Per pilotar un hoversled calia inclinar el cos juntament amb la màquina. Tots dos havien de ser un mateix. Les estalactites passaven rabent davant del seu camp visual a un instant de xocar amb elles, una vegada i una altra. Però sempre les esquivava just a temps. Ransolm va sentir una descàrrega d'adrenalina que el va portar més enllà de qualsevol temor.

—S'estan acostant massa! —va cridar la Leia, mentre els seguia llançant una sèrie de trets curts intermitents. De sobte, les pedres van retrunyir. Per ventura havia provocat una ensulsiada? El temor momentani de Ransolm es va transformar en satisfacció quan s’adonà que la Leia havia donat en algunes de les estalactites, assegurant-se que s'esfondressin davant dels seus perseguidors. Les explosions que van esclatar enrere d'ells van il·luminar els penyals que estaven al davant; les gargamelles fosques prometien una sortida de la caverna.

—Anem a pujar —va dir ell, aferrant els controls amb més força—. Prepari's!

Van sortir de l'esquerda i van arribar a una pedrera més gran. Ransolm va girar verticalment. L'impuls amb prou feines els va permetre mantenir la seva posició.

—Encara tenim dos trepitjant-nos els talons. —Leia va maleir una altra vegada—. Veu algun altre lloc on puguem perdre'ls?

—Encara no.

En veritat aconseguirien eliminar-los, després de tot el que havien fet?

Ransolm va sentir els motors abans de veure el tret que passava per dalt. I va quedar bocabadat en adonar-se del que volava sobre ells: un caça Ala-X a tota velocitat entre les cavernes amb prou feines més amples que la mateixa nau. El caça es va obrir pas per una petita obertura de la pedra i va baixar en espiral fins a on estaven, llançant ràfegues als perseguidors niktos. Just abans d'estavellar-se, l’Ala-X es va tornar a elevar, inclinant-se ràpidament per passar entre les estalactites.

—Què rajos està fent Seastriker aquí? —va preguntar la Leia.

—No tinc idea. Com va aconseguir volar fins aquí sense estavellar-se?

—No ho sé, però sembla que acaba de salvar-nos la pell.

I així era. Els perseguidors que quedaven s'havien convertit en res més que enderrocs brillants escampats entre les roques. Seastriker va inclinar les seves ales en direcció al hoversled per indicar a Ransolm i Leia que tornessin a la Lluentor de Mirall mentre ell els cobria.

Ransolm va fer descendir el hoversled i el va estabilitzar. El braç de la Leia va deixar anar la cintura de Casterfo quan aquest baixava la velocitat a un nivell més tolerable. La respiració del senador es va desaccelerar en adonar-se que la persecució en veritat havia acabat. La seva missió de rescat havia estat tot un èxit.

Innecessària, però tot un èxit.

—Saps? No ets dolent per pilotar —va dir la Leia.

Ell la va mirar i, per a la seva sorpresa, va veure que estava somrient.

Ransolm va començar a somriure també.

—I vostè no és dolenta per disparar.

***

El Magistrat Xun es va disculpar profusament amb la Leia pel segrest, i perquè les autoritats de Bastatha no havien pogut capturar a Rinnrivin Di. Ella va acceptar les seves disculpes mentre es preguntava si en veritat tenien alguna intenció de perseguir-lo. D'alguna manera se les va manegar per sonar penedida en explicar-los que ara Bastatha es trobava sota llibertat condicional d'assessorament per part de la Nova República; era un càstig relativament insignificant, considerant les circumstàncies. Ja que Bastatha no era un planeta membre de la Nova República no podien fer més, però el càstig els donava el dret d'observar i rastrejar les activitats que es duguessin a terme al planeta per un temps. Tal vegada ella i Casterfo encara no tenien al líder del càrtel a les seves mans, però sí l'oportunitat de rastrejar a la resta de l'associació.

Naturalment, si és que el càrtel decidia no ocultar-se a Bastatha per un temps, la qual cosa era el més probable...

—Llestos per a l'enlairament —va cridar Greer des de la cabina, quan la Leia acabava de parlar amb les autoritats de Bastatha—. Llestos?

—Només una cosa més. —Leia va entrar a la cabina i va encendre el comunicador—. Tinent Seastriker, s'adona que va actuar fora dels protocols estàndard de seguretat el dia d'avui, cert? —Li havia ordenat buscar ajuda, no volar amb el seu Ala-X per un espai que hauria portat a la majoria dels pilots a una mort segura.

—Sí, senyora. —La veu de Joph es va entretallar lleugerament en l'altaveu—. Estic reportat?

—No, no ho estàs. Només vés amb compte la propera vegada. Els protocols tenen la funció de protegir-los, a més jo sabia els riscos que estava prenent. D'acord?

—Per descomptat, senyora. —Seastriker no sonava penedit, però Leia va sacsejar el cap i va deixar l'assumpte per la pau.

Greer va dubtar una mica abans de parlar.

—De debò Joph va entrar a la caverna?

—Així és. —Leia va reconèixer la mirada de Greer; li recordava la mirada d’en Han cada vegada que veia una nau de carreres nova. Era anhel pur. I amb major suavitat en la seva veu, va dir—: Ho estranyes? Volar així?

El somriure de la Greer es va esvair en posar les mans en els controls i preparar-se per a l'enlairament.

—Només m'agradaria haver-ho vist. És tot.

La Leia no va insistir, però li va donar una palmada en l'esquena mentre tornava a la sala principal de la nau. Korrie ja s'havia anat a la seva cabina; estava molt ocupada amb els informes que la Leia hauria d'omplir al seu retorn, la qual cosa significava que Ransolm Casterfo estava assegut sol a l'habitació, prenent un te de Gatalenta. La seva elegant capa blava estava tacada i trencada, era una paròdia del que solia ser, però, si s'ha de jutjar pel somriure en el seu rostre, no li importava. La seva expressió li recordava una mica a la de Ben quan era petit i corria a la casa després d'una tarda de joc rude amb els seus amics, amb el cabell esvalotat, completament brut i orgullós de si mateix.

—Ara veu per què sempre vinc preparada —va dir ella, assenyalant la seva pròpia túnica i els seus pantalons.

—Molt prudent —va dir Casterfo, assentint—. La propera vegada sabré què empacar.

Leia es va asseure en un banc al costat d'ell.

—Va ser molt valent el dia d'avui. També va ser molt imprudent, però m'agrada això en les persones.

—La vaig subestimar —va admetre ell—. És un error que no tornaré a cometre.

—Es refereix al fet que subestimà la meva intel·ligència o la meva arteria? —va dir ella, aixecant una cella.

—Vostè subestima la meva intel·ligència si espera que respongui això —va dir ell, amb un gran somriure.

La Leia va haver de riure's. En aquest tipus li aniria molt bé en la política.

—Si Rinnrivin no volia amenaçar-la, què pretenia? —va preguntar ell, més animat.

—Esperava que acceptés un suborn per encobrir les operacions del seu càrtel.

Casterfo es va redreçar immediatament, com si l’haguessin insultat.

—No puc creure que suposés que vostè acceptaria alguna cosa així. Amb el seu historial de servei en la Nova República...

—El meu historial és una mica més complicat del que creu. —Quan Casterfo va arrufar les celles, confós, Leia va prendre la seva capa de la banca on l'havia deixat en arribar i va treure l’holocub de la seva butxaca—. Els niktos odien als hutts, i... diguem que vaig tenir una trobada una mica desagradable amb un dels hutts fa unes dècades. No va acabar bé per a ell.

Va posar el cub en la petita taula davant d'ells i Casterfo el va prendre.

—Vol que vegi això?

—No precisament, no és molt agradable.

—Creu que no podré suportar-ho?

Leia s'adonava que aquell matí hauria pensat justament això. Però Ransolm Casterfo havia demostrat ser molt més que el vestit buit que ella veia.

—Depèn de vostè.

Va pitjar el control i va observar com apareixia la petita imatge pampalluguejant de la Leia i Jabba. Casterfo no va dir ni una paraula mentre observava com es desenvolupava novament l'escena de l'assassinat. Leia analitzava acuradament l'expressió en el seu rostre, a la recerca de signes de desgrat o, encara pitjor, gaubança. En comptes d'això, la cara de Casterfo només va revelar que entenia el perill en el qual la Leia es trobava, i que també entenia per què Jabba el Hutt havia de morir.

Quan va acabar l'escena, Casterfo va inhalar profundament.

—Mai hagués cregut que fos possible escapar amb vida de les cadenes d'un hutt, molt menys matar al hutt amb aquestes mateixes cadenes.

—Jo tampoc ho creia, fins que ho vam fer.

—Vostè i el seu germà, cert? El famós Luke Skywalker? —Ara l'expressió de Casterfo era com de nen ansiós per escoltar la seva història favorita una vegada més—. Com van idear el pla d'atac?

Ara que ho pensava, Leia mai havia explicat la història en detall, però es va adonar que li agradava fer-ho: els droides que Luke portava com a «obsequi», la disposició de Chewbacca per fingir la seva pròpia captura, la seva disfressa de caçadora de recompenses. Casterfo va escoltar tota la història, captivat.

Leia mai havia estat com aquests soldats que gaudeixen explicant les seves velles històries de guerra. Però de sobte va entendre per què ara li complaïa tant.

—Espectacular —va dir ell quan la Leia va acabar—. Tan intrèpida com totes les missions rebels de les quals he sentit parlar.

—Així que admet que els rebels eren intrèpids? No només terroristes?

—No. No només són terroristes.

Leia va pensar que podia donar-li una oportunitat al paio, encara que això no li semblava exactament retractar-se.

—No és del tot dolent, Casterfo.

—Vaja, quin gran elogi —va dir ell, arquejant les celles.

—Ho dic de debò. És valent i intel·ligent, i vola tan bé que hauré d'impedir que el meu espòs el recluti per a un dels seus equips de carreres. Té molts punts a favor, per ser centrista.

Ell va arrufar lleument les celles.

—En veritat creu que tots som tan terribles?

—Aparentment no —va admetre ella—. Però la forma en què parla de l'Imperi, amb tants afalacs, amb tanta admiració... no aconsegueixo entendre-ho.

—No és que afalagui l'Imperi. El govern de Palpatine va estar ple de corrupció i crueltat, això sí ho recordo bé. —Els ulls blaus de Casterfo es van creuar amb els de ella per un instant—. Acabava de complir sis anys quan la Batalla d’Endor es va dur a terme, però puc assegurar-li, princesa, que era prou gran com per experimentar la maldat de l'Imperi en persona.

Sonava com que hi havia una mica més ocult aquí, però Leia sabia que no era el moment idoni per entremetre’s en la vida personal de l'home. Només es va recolzar al banc mentre estudiava qualsevol moviment o ombra subtil en el rostre de Casterfo.

—Llavors com pot exhibir cascos de stormtrooper orgullosament en la seva oficina? I com pot acceptar una filosofia política tan similar a la de l'emperador?

—Oh, bé, els artefactes només estan allà pel seu valor històric, cert? —Casterfo va fer un gest indefinit amb la mà, com si li indiqués a un droide cambrer que es retirés. La irritació de la Leia va durar només un instant, abans que Casterfo continués—. Quant a filosofia política, l'única cosa que nosaltres els centristes volem és analitzar de manera imparcial quins aspectes de l'Imperi podrien haver funcionat. Centralitzar el poder, maximitzar l'eficiència del govern, unir a tots els planetes de la galàxia... En veritat pot dir que res d'això va ser bo en absolut?

—Qualsevol bé que hagi pogut sortir de l'Imperi va tenir un preu massa alt.

—Estic completament d'acord. Però i si poguéssim obtenir alguns d'aquests mateixos beneficis sense repetir els errors de Palpatine? —Casterfo es va inclinar cap endavant—. No pot negar que la Nova República està cometent els seus propis errors.

—No tan dolents com la tirania i el control total.

—No, però sí hi ha omissions i negligències.

Leia no va discutir-ho. No podia. Les paraules de Casterfo reproduïen exactament els mateixos dubtes que ella tenia sobre el rumb que havia pres la Nova República, un rumb que semblava conduir a la decadència.

El seu silenci va animar a Casterfo per seguir parlant.

—L'enfocament populista no és ideal sinó idealista. Requereix un líder que exerceixi el poder amb carisma i consens, en comptes d'una autoritat legal. Amb Mon Mothma teníem això. Però ella es va anar, potser per sempre. I la galàxia no podrà suportar la desorganització que ha regnat des de la seva partida. Hem de trobar un altre camí.

Ell detectava exactament les mateixes falles al govern que la Leia havia estat discutint amb Han durant anys. No obstant això, la qual cosa més la va impressionar del discurs de Casterfo no va ser el molt que coincidia amb les seves pròpies idees, sinó la passió amb la qual parlava. En aquestes altures, ella ja s'havia rendit en la seva missió de fer una diferència mitjançant la seva labor en el Senat. Però Casterfo encara creia poder.

Hauria de sentir-se malament per la ingenuïtat del senador o admirar la seva convicció? Aviat es va adonar que podia conciliar ambdues opcions.

—Crec que els centristes pretenen desviar-se massa de nosaltres... però no s'equivoquen sobre les febleses de la nostra constitució —va dir ella, traient de la seva capa el petit rastrejador que havia ocultat en el fermall metàl·lic del coll de manera enginyosa—. Veiem el mateix problema, però amb diferents solucions.

Almenys ella i Casterfo veien el mateix problema. Leia mantenia els seus dubtes sobre la majoria dels senadors centristes.

Casterfo va prendre un glop de te. La seva expressió era analítica.

—És una llàstima que mai hagi decidit llançar-se com a canceller. És vostè una líder poderosa, algú amb incansable autoritat moral. I més enllà d'això, sap quan és temps de deixar de debatre i començar a actuar. Si més populistes fossin com vostè, el Senat i la Nova República estarien millor.

—No sóc elegible per votar a Riosa, sap? No fa falta afalagar-me per aconseguir el meu suport. —Leia no va resistir somriure en dir això.

Ell va somriure també, prenent la seva broma en el sentit amb què ella hi havia previst.

—Ho dic amb tota sinceritat.

Després de diverses dècades en la política que li havien ensenyat que no havia de confiar gairebé en ningú, la Leia es va adonar que li creia. Si encara existia esperança que els populistes arribessin a acords i concessions amb els centristes, seria gràcies a polítics com Casterfo. Tal vegada podria presentar-lo amb Tai-Lin Garr i Varish Vicly abans de renunciar, per construir alguns ponts entre ambdues parts i iniciar el procés.

Clar que, abans de pensar en el futur, encara havia de bregar amb el present.

—S'adona que la missió no ha acabat, cert?

—No hem capturat a Rinnrivin Di, però segur serà qüestió de temps —va dir ell, arrufant les celles.

—La galàxia és molt més gran i fosca del que pensa. Els diners de Rinnrivin poden comprar el silenci dels altres, i la seva reputació pot infondre por. No crec que surti de la seva cova aviat. —Leia va sospirar—. Però no em preocupo tant per capturar-ho com per entendre a fons el seu modus operandi.

—És el d'un mafiós com qualsevol...

—Però a gran escala. Ryloth ni tan sols està prop de Bastatha, i la seva economia ja sofreix les conseqüències. És més, ni tan sols és un lloc que valgui molt la pena saquejar per si sol. L'únic motiu que té el càrtel de Rinnrivin per fixar la seva atenció en Ryloth és tractar d'arribar per mitjà d'ell fins als escassos conglomerats on els hutts encara tenen poder. I qualsevol que vagi a l’encalç de la fortuna dels hutt està jugant en les lligues majors.

La mirada de Casterfo era reflexiva mentre processava tota la informació.

—Va dir que els niktos odiaven als hutts. Podria ser que tinguin tant interès en la venjança com ho tenen en els guanys?

—Potser. O també podria haver-hi altres factors involucrats.

—Altres factors?

—Aconseguim descarregar una mica d'informació dels droides que Rinnrivin va abandonar en escapar —va dir la Leia. No tots eren únicament cambrers que servien begudes; alguns contenien informació financera important—. Korrie ja va fer una anàlisi preliminar. Encara que possiblement no abastin totes les operacions de Rinnrivin, les dades fan pensar en una xarxa criminal més gran que totes les que he vist en la meva vida, incloent la dels hutts.

Leia va teclejar el seu codi de seguretat en el terminal més proper; van aparèixer múltiples hologrames que exhibien els seus descobriments en forma de gràfiques. La tènue llum verda es reflectia en el rostre de Casterfo mentre ho estudiava tot.

—Rinnrivin ni tan sols està conservant la major part dels seus diners —va dir ell, amb incredulitat—. Ho està canalitzant a corporacions fantasma a diversos planetes de la Vora Exterior. Naturalment, han de ser corporacions controlades per ell.

—Aquesta va ser la meva primera impressió també. Sens dubte haurem d'investigar molt més abans d'estar segurs, però ara em sembla que Rinnrivin simplement està... regalant els diners. Estic parlant de quantitats estratosfèriques. I m'imagino que no ho estarà donant a caritat.

Casterfo es va aixecar immediatament, com si un blàster li hagués disparat en el cap una nova idea.

—El càrtel de Rinnrivin és nou. Massa nou com per haver arribat a ser tan poderós des de zero, tret que algú li hagi ajudat. Un patrocinador.

Bé, ho anava entenent ràpid.

—Sí, algú més va ajudar a Rinnrivin a formar el seu càrtel —va dir ella—. I per tornar el favor, Rinnrivin s'encarrega de fer el treball brut d'aquesta persona. Del que sobra, aconsegueix suficient guany perquè ell i els seus subalterns estiguin contents.

—Però qui podria fer alguna cosa així, en aquesta escala? —Casterfo va sacsejar el cap—. Els caps criminals no solen confiar en altres caps criminals perquè manegin les seves operacions. Siguin qui siguin aquestes persones, han de tenir raons extraordinàries per romandre ocults.

La Leia va dubtar. No tenia proves, només sospites. Les seves observacions li donaven una pista, però no era suficient per actuar. No obstant això, va sentir que si li explicava a Casterfo el que havia vist, almenys l'escoltaria.

—Vaig estar observant a un grup d'humans en el casino, anit. —Com podia descriure'ls? Ningú li havia cridat particularment l'atenció, excepte el seu líder—. A una dona en específic: major, bronzejada, amb metxes platejades en el cabell i algunes cicatrius en el rostre. S'esforçava tremendament per no mirar-nos. Com si volgués fer creure als altres que la nostra presència no li interessava. Però els seus esforços eren massa obvis. Sens dubte aquesta dona no volia que ningú es fixés en ella.

—La recordo —va respondre Casterfo, sorprenent-la —. No em vaig adonar de l'actitud evasiva que comenta, però sí recordo haver-la observat un llarg temps. Tenia cert aire d'autoritat. Em va fer pensar que podria haver estat en la milícia. La gent la tractava com si hagués estat el seu oficial al comandament alguna vegada.

—Va sentir parlar del planeta Daxam IV?

—No. Esperi... És una espècie de planeta desert, veritat? Un dels més freds de la Vora Exterior. —De sobte, Casterfo va entendre—. El lloc perfecte per acollir aquestes corporacions fantasma.

—No és el tipus de planeta que moltes persones volguessin visitar. És el lloc ideal per ocultar-se. —Leia va buscar en la seva memòria el rostre d'aquella dona, forçant-se a recordar cada petit detall—. Vaig descobrir que aquells incògnits del casino vénen de Daxam IV. Fins i tot semblaven intimidar als niktos que estaven a càrrec del lloc.

—Creu que estiguin lligats al càrtel? Podrien tenir el comandament sobre les operacions de Rinnrivin? —El rostre de Casterfo es va il·luminar. Leia tornava a veure la seva joventut, el seu ímpetu, però això ja no provocava que sentís desdeny. En comptes d'això, veia a algú que buscava des de feia temps una feina a l'altura de les seves ambicions.

I tal vegada ella podria proporcionar-la-hi.

—No tinc idea de si estan connectats en absolut —va dir Leia—. Daxam IV no va aparèixer en cap moment en el primer grup de planetes els fons dels quals rastregem, però podríem haver trobat només la primera capa d'una coberta. Potser això sigui només un pressentiment, però és un que compartim. Està disposat a seguir aquest pressentiment?

El somriure de Casterfo va créixer.

—A onsevulla que ens porti.

Semblava com si això es tractés d'una aventura en comptes d'una missió molt perillosa; com fora, Leia per fi havia pogut tenir novament aquesta sensació de risc. Tenia una cosa important i significativa a fer. Havia recuperat el seu sentit de propòsit, després de moltíssim temps. Massa.

Una mica de perill era el petit preu que pagar.

 Següent