54
CHANDRILÀ, ARA
—Oh, tornaré —BX-778 brunzí de manera que s'aproximava a la
veu d’LC. «Tan sols mantingues un ull atent en el petit Ben mentre estic fora».
LC la hi passava sempre parlant d'importants esforços senatorials i fent
diversos encàrrecs per a la princesa. I tot això estava molt bé, però deixava a
Beex amb una casa plena de tasques a l'atzar i ell no estava ni remotament
equipat per realitzar la major part d'elles.
—Babababa! —va cridar Ben, mentre entrava corrent amb un
trepant elèctric ben agafat en les manetes.
La cura dels nens era definitivament una d'aquestes tasques.
La número u de la llista, en realitat.
—Ben Solo! —va cridar Beex, tractant de reunir tota
l'autoritat en la seva veu que la seva programació servil permetria—. Deixa
això en aquest instant!
Ben es va detenir a mitja cabriola. Es va donar la volta,
amb els ulls oberts i humits.
—Espera! —va dir Beex—. No... no...
Ben va obrir la boca i va deixar escapar el gemec més fort i
dolorós que Beex hagués escoltat mai. Després el nen es va deixar caure en el terra
mentre les llàgrimes rodaven per les seves galtes.
—Això mai acabarà —va murmurar Beex i va saltar a l'acció—.
Una mica de caf remeiarà aquesta situació segurament! Alguna cosa agradable,
collida a Endor... —Alguna cosa en la ment de Beex va semblar caure en el seu
lloc, com la resposta a una pregunta que ell s'havia estat fent des que va ser
creat, però que mai hi havia estat conscient d'ella. Què era? Quan va aixecar
la vista, tothom havia pres un to tènue, carmesí, i va sentir com si d'alguna
manera estigués a to amb milions d'altres ments disperses per tota la galàxia i
tots estiguessin unificats en un sol i simple mandat: «Mataa».
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada