CAPÍTOL —14—
Tota l'Estrella de la
mort va semblar estremir-se. Era com si un petit grup de caces estel·lars
estiguessin bombardejant la superfície de l'estació espacial. Les llums van
parpellejar, van volar espurnes, diversos panells es van obrir per si sols,
incloent el panell del compactador d'escombraries.
Qyp no va perdre temps, va entrar volant i va aferrar a
l'aterrida Mideyean, moments abans que alguna cosa enorme i monstruosa (una
criatura bavosa d'un sol ull) s'alçà de les humides profunditats del
compactador, per atrapar a l’slitherette.
Una vegada fora de perill i tractant de recuperar l'alè,
Mideyean va intentar explicar, de la millor manera possible, el perill en el
qual es trobava un planeta innocent, amenaçat per l'estació espacial.
L'estació va tremolar de nou. Les criatures no sabien el que
ocorria fora, però havia de ser alguna cosa molt greu. L'equip d'animals es va
apressar a tornar a l'armari de neteja i van trobar a Bobbajo esperant. La seva
cara no mostrava el més mínim rastre de preocupació.
—Molt bé... —va dir el nu-Cosià—. Suposo..., que haurem...,
que destruir l'Estrella de la Mort.
Hmmm...
Va haver-hi una ràpida ronda de discussió; moments després,
es va decidir: no hi havia temps per seguir esperant, ni motiu per seguir
ocultant-se; el pla de provocar caos havia de canviar-se per una nova
estratègia: embussar el canó làser principal de l'Estrella de la Mort i fer que explotés. Afortunadament, el camí que
portava al canó estava a prop. La pregunta era, els animals podrien arribar al
sistema a temps per detenir el làser destructor de planetes abans que disparés?
I mentre la gran estació se sacsejava i tremolava per les
explosions que provenien de l'exterior, els tres animals es van apressar per
fer que l'interior explotés també.
CAPÍTOL —15—
El chevin de cara llarga va sacsejar el seu gran cap amb
incredulitat.
—Un moment —va dir—. Conec aquesta història! Apareix en els
hologrames d'història! La Batalla de Yavin! Però no hi ha forma que hagi estat
aquí o que aquests animals seus...
El bith calb li grunyí al chevin.
—Deixa que expliqui la història —va dir Arek—. És molt bona!
Bobbajo va assentir, dirigint-se al bith, i va seguir
parlant.
—Afortunadament..., per a l’snee...
CAPÍTOL —16—
Afortunadament per a l’snee, l’slitherette i la thwip, el
caos de la batalla espacial que es desenvolupava fora va atreure l'atenció de
totes les patrulles de l'interior de l'estació i els tres animals van
aconseguir arribar al petit ascensor de manteniment on es trobaven els
mecanismes de tret del superlàser.
No obstant això, per al seu infortuni, els sistemes més
importants eren massa grans per ser desactivats per un grup d'animals tan
petits, fins i tot si treballaven tots junts. Es necessitava quelcom més,
alguna cosa amb armament d'atac. Alguna cosa...
Alguna cosa que fos exactament com el petit però perillós
droide sonda de seguretat que s'acostava als animals en aquest mateix instant!
Mideyean es va moure ràpidament, va saltar sobre la petita
sonda i la va embolicar amb el seu cos. Qyp voletejà d'un costat a un altre per
convertir-se en un blanc perfecte per al confós droide, que va començar a
disparar com un boig; la seva punteria es va veure afectada per l’slitherette,
que es retorçava i l’estrenyia. El làser errant de la sonda no va aconseguir
donar a l’snee, però sí a diversos punts clau del panell d'accés, que estava
molt ben assegurat i que es va obrir amb un so metàl·lic. Smeep va saltar a
l'interior, va utilitzar les seves sis potes per ensumar entre els cables que
estaven exposats i va aconseguir arrencar-los, amb el que va provocar una pluja
d'espurnes. De sobte, el nucli de cristall de la computadora, que regulava
l'energia d'entrada i de sortida, va quedar vulnerable. Mideyean, qui seguia enroscada
al voltant de la sonda, la va dirigir al nucli, mentre l’snee picotejava la
seva coberta de metall.
Amb una furiosa descàrrega d'energia, el droide va disparar
una sèrie de violents trets cap a la thwip, però va anar massa tard, ja que
Smeep va aconseguir esquivar-los sense dificultat. En comptes de ferir-la a
ella, el blàster del droide li va donar al nucli de cristall de la computadora,
que va quedar destrossat a l'instant. Desesperats, els tres animals amb prou
feines van aconseguir esquivar la descàrrega d'energia de l'explosió.
Corrent de nou pels passadissos, les tres criatures eren
conscients d'haver fet tot el possible. El canó làser principal de l'Estrella de la Mort ja no podria
disparar. Concretament, quan intentés fer-ho, tota l'estació explotaria.
Definitivament, era l’hora de tocar el dos.
CAPÍTOL —17—
De tornada a la presó improvisada, Bobbajo va fer una pausa
en la seva història. Per un moment, fora de l'ajuntament del poble, on els
ciutadans de Reestkii estaven empresonats, tot va quedar en silenci. Encara
que, ningú es va adonar: tots, tant els nens, com els adults, escoltaven amb
atenció l'emocionant història del nu-Cosià.
CAPÍTOL —18—
Els animals van tornar a l'armari de l'Estrella de la Mort, on Bobbajo seguia amagat fora de perill.
Calmat com de costum, el nu-Cosià va parlar amb el seu característic ritme de
veu lent.
—Han estat..., molt ocupats..., amics meus —va dir Bobbajo.
Qyp, l’snee, va assentir i voleià amb entusiasme en l'aire,
mentre que Mideyean, l’slitherette, es va enroscar en el braç de Bobbajo en
forma de salutació amigable; Smeep, la thwip, va tustar amb entusiasme les
seves sis petites potes.
—Ahhh —va reflexionar Bobbajo. D'alguna manera, gairebé
màgicament, sabia el que volien dir i entenia la seva història—. Ja veig..., ja
veig... —va dir el nu-Cosià, mentre acariciava la seva llarga barba blanca—.
Llavors, crec que serà millor... que ens anem ara.
Sense viure grans aventures o enfrontar terribles perills,
el grup va aconseguir arribar al pod d'emergència, el qual van llançar des de
l'Estrella de la Mort cap a les
profunditats de l'espai. A través de la petita finestra del pod van aconseguir
veure la gran batalla que es desenvolupava fora. Caces TIE i Ales-X volaven
d'un costat a un altre, embardissats en una demostració d'acció i violència com
mai abans s'havia vist.
El pod va passar volant al costat d'una altra nau, un
vaixell de càrrega en forma de disc (el mateix que havia escapat de l'Estrella de la Mort moments abans).
Circulava ràpidament, sense adonar-se de la presència del pod que acabava
d'escapar, i va començar a disparar contra un grup particularment violent de
caces TIE que volaven per la trinxera meridiana de l'estació espacial.
Fins i tot des d'on estaven, Bobbajo i els seus petits amics
animals van aconseguir veure el breu centelleig del superlàser de l'Estrella de la Mort, que començava a
reunir energia per disparar. Ocorreria aviat. En qualsevol moment...
La seqüència de tret s’havia iniciat. L'Estrella de la Mort era a punt de destruir un planeta indefens.
Però, en les profunditats de l'estació espacial, on ningú aconseguia veure, un
petit regulador va fallar en tractar de dirigir la mortífera energia a la seva
destinació correcta i, en lloc de vaporitzar el planeta que tenia davant, la
gran arma va fallar; va retornar l'atac cap a l'arma destructora de planetes i
va destruir l'Estrella de la Mort des
del seu interior. L'única cosa que va quedar va ser una pluja de brases
resplendents, que es va esvair ràpidament en la foscor de l'espai.
El símbol de maldat que l'Imperi havia construït per aterrir
a la galàxia havia desaparegut, gràcies als esforços invisibles dels petits
amics de Bobbajo: els herois anònims de Yavin.
CAPÍTOL —19—
Amb una petita reverència, Bobbajo va acabar la història
impossible. Els nens atònits de Reestkii es van quedar asseguts en els seus
llocs, amb la boca i els ulls ben oberts. Després d'un moment de respectuós
silenci, van començar a saltar i aclamar. Els ciutadans adults es van acostar
per parlar amb el nu-Cosià en veu baixa. Jol Bengim va ser el primer a parlar.
—Escolti, apreciem que hagi mantingut als nens calmats. Va
ser el correcte. I haig d'admetre que és una història molt bona —el chevin
parlava amb molta confiança.
—Però, tots sabem que això no va ser el que va passar! —el
va interrompre Xavi Brightsun—. L'Estrella
de la Mort va ser destruïda per l'Aliança Rebel! Li van disparar a través
d'un conducte amb torpedes! Fins i tot tenien a un Jedi del seu costat!
Thaddeeus Marien recorria l'habitació i feia molts gestos
amb les mans.
—I això va ocórrer fa dècades! És una història antiga! Vostè
no podia haver estat allà! Impossible!
Bobbajo va somriure.
—La història..., és una cosa interessant. Només sabem...,
les versions que ens expliquen. Això no significa..., que no existeixin...,
altres veritats.
P’null Vun va sacsejar el cap.
—No importa. Va ser una distracció divertida, però, no hi ha
mascotes màgiques que ens salvin ara. No hi ha cap història que pugui explicar
que eviti que els esclavistes se’ns emportin.
Bobbajo es va encongir d'espatlles, va girar-se a mirar al
nautolà i va començar a caminar lentament cap a les grans portes del saló
principal.
—Esperi! —va cridar Xavi Brightsun—. No pot anar allà! El
mataran!
Bobbajo va ignorar l'advertiment, va arribar a la porta i la
va empènyer gentilment amb una mà. La porta es va obrir sense problema i, fora,
els pirates estaven...
Derrotats. O, més específicament, colpejats i inconscients.
Els ciutadans van sortir de l'ajuntament, tots amb expressions de sorpresa. El
vehicle de forma felina dels esclavistes era ara una ruïna en flames. Un parell
d'ells, que amb prou feines aconseguia veure-hi, estaven enterrats sota un munt
de caixes pesades que havien estat apilades i assegurades, moments enrere. Un altre
d'ells es va desplomar des d'una teulada i va quedar inconscient abans de
colpejar el terra.
Tot havia acabat. Els esclavistes estaven derrotats i els
únics defensors que podien haver-ho assolit estaven... On?
D'entre les restes i el caos dels esclavistes derrotats, van
aparèixer: els pishnes peluts es van acostar a Bobbajo i van acariciar les
seves cames amb el musell. El nu-Cosià es va ajupir i els va acariciar. Els
gvverps van sortir saltant d'entre les ombres i van rebotar alegrement sobre
l'esquena de Bobbajo, mentre el lonlan bulbós apareixia per saludar a tothom,
surant mandrosament en la brisa, com ho feia amb la seva forma mig inflada.
D'un en un, els animals van anar prenent feliçment els seus
respectius llocs en les caixes, gàbies i corrals de Bobbajo. Fins i tot
J’Rrosch va sortir saltant de les ombres, amb una expressió més rondinaire que
mai.
La gent de Reestkii va buscar per tot el petit poble, però
no van trobar a ningú més. Només més esclavistes inconscients i derrotats.
També, el cofre ple de totes les riqueses que havien saquejat per tot el llarg
i ample de la galàxia. Tresors que els ciutadans de Reestkii podrien conservar.
Mentre Bobbajo s'acomodava l'elaborat arranjament de gàbies
sobre l'esquena, la gent de Reestkii va observar al nu-Cosià i a la seva
col·lecció d'animals amb sorpresa.
—Però, com...? —va dir Thaddeeus—. Només són animals. I
ells... Per ventura van ser ells els qui...?
L'enorme boca de Jol Bengim es va obrir i es va tancar
immediatament. La sorpresa era tal que s'havia quedat sense paraules. P’nll Vun
va aconseguir parlar.
—Tot això..., tot el que ens va explicar sobre l'Estrella de la Mort..., va ser només una
història, cert? Els seus animals..., aquests animals no podrien fer alguna cosa
així, veritat?
—Va ser només una història —va repetir P’nll.
Bobbajo va somriure.
—Clar..., que ho va ser..., —va acceptar—. Però les
històries..., poden ser molt poderoses. Mai..., subestimis..., la seva força.
I llavors, el nu-Cosià va començar a allunyar-se
tranquil·lament del petit poble, a la recerca de la següent història que
explicar.
FI
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada