CAPÍTOL 38
ESTACIÓ
DE PROVEÏMENT, SISTEMA GYNDINE
Els
Infern del Llibertí, la Broadside, i
el Falcó Mil·lenari es van posar en
un satèl·lit de reparació i proveïment abandonat. Orbitava el planeta Gyndine,
cremat i arruïnat pels yuuzhan vong durant la guerra que portava el seu nom.
Pertanyia a Tendrando, la corporació liderada per Lando Calrissian i la seva
dona, Tendra Risant. Estava fora de servei i apagat, però Han i Leia encara
tenien els codis que obririen les escotilles i reactivarien els suports vitals.
Allà van
traslladar a tot el personal, embarcant a tothom rumb a Endor al Broadside, donant-los als pilots d'Ala-X
un breu respir.
Al
celler principal del Falcó Mil·lenari,
que havia servit principalment com a sala per a la tripulació la major part
dels anys que en Han havia tingut el vaixell de càrrega, Han i Leia van asseure
a l’Allana en un sofà i es van ajupir per estar més a la seva alçada.
-Ara anem
a portar-te de tornada a Hapes -va dir la Leia.
Veient a
l’Allana des de tan a prop durant tant de temps, a ella se li feia dur
concentrar-se. La nena petita era tan familiar, mirant-la amb uns ulls que la Leia
coneixia tan bé.
La
comprensió de per què la coneixia va ser com sortir d'un estany després de
passar molt de temps sota l'aigua. Tot d'una la Leia podia respirar de nou,
podia pensar de nou. Allana tenia la coloració de la Tenel Ka, la seva pell
clara, el seu cabell pèl-roig, els seus ulls grisos, però la seva cara, la seva
expressió, la seva vívida intel·ligència, eren tan semblants a les d'ell quan
era nen, abans dels yuuzhan vong i els voxyn i la Vergere i qui sap què, que
havia retorçat tota la felicitat de la seva vida fins arrencar-la-hi. La Leia
va descobrir que no podia parlar.
Però Allana
es va moure, feliç.
-Ets la
Leia Organa Solo.
La Leia
va assentir, en silenci.
-Ets la
mare d’en Jacen.
La Leia
va assentir de nou.
-Ell és
el meu pare.
Finalment
la Leia va trobar una altra vegada la seva veu.
-Ho sé
-va xiuxiuejar.
Es va
agenollar i va embolicar-la en una abraçada. Es va posar dempeus amb la nena en
els seus braços.
-Sóc la
teva àvia.
La Leia
es va tornar per mirar de cara al Han. La cara d'ell estava congelada per la
sorpresa.
La Leia
va veure com movia la boca mentre intentava trobar la broma perfecta per a la
situació. Però no n'hi havia cap. La seva expressió es va suavitzar, i merament
li va donar uns copets a la petita al braç, un gest maldestre d'afecte.
-Hola, petitona.
Jo sóc el teu avi.
LLUNA
SANTUARI D’ENDOR, RESTES DE L'ESTRELLA DE
LA MORT
La Jaina
va trobar a Jag estirat en una manta a prop de la vora de l'ombra de les
restes, mirant a l'enorme bola vermellosa d'Endor mentre s'enfonsava rere de
l'horitzó d'arbres. Es va asseure al seu costat, permetent-se un moment per
apreciar la bellesa de la vista.
-He de
marxar -va dir ella.
-Ara?
-No, però
aviat. Unes quantes hores, uns quants dies.
-On?
-No ho
sé.
Ell va
somriure.
-Et recomano
que ho descobreixis abans d'anar-te'n.
-Això és
el que estic intentant fer. -Ella va negar amb el cap-. Alema està morta. Jacen
és el pròxim.
-Tothom que
conec simplement planeja ser el que s'enfronti a Jacen Solo. El Gran Mestre Skywalker,
Ben Skywalker, la meitat dels Cavallers Jedi, tots els Mestres Jedi... cada
pilot que conec planeja ser-hi en un caça estel·lar la propera vegada que ell
estigui en un. Així que suggereixo que et posis a la cua.
-Si és
algun altre, no em queixaré. Però si he de ser jo, vull estar preparada. Tu em
vas ensenyar que no ho estava. -Ella es va prendre un moment per considerar les
seves paraules-. Sóc la seva bessona. Tinc tant poder com ell... potencialment.
Però ell ha tingut un entrenament que jo no he tingut. Necessito
contrarestar-ho amb entrenament que ell no ha tingut. I la classe d'enginy que
tu em vas mostrar.
Ell la
va mirar a les creixents ombres.
-Et donaré
tota l'ajuda que pugui. Però crec que Alema estava just a la meva alçada. Jacen...
ell és molt més perillós.
-Ho sé.
Però volia que entenguessis que m'has ajudat. Em vas ajudar a arribar fins
aquí. Simplement necessito anar més enllà. I això vol dir anar-me’n lluny.
Ell va
fer que sí.
-Només recorda
qui ets. Això ha de significar-ho tot per a tu. I recorda que això no vol dir
res per a Jacen. Ja ha demostrat que no es preocupa gens per les famílies
d'aquells que tortura i mata.
-Aquells
que tortura i mata. -Jaina es va quedar gelada mentre una cosa se li va passar
pel cap-. Aquells que tortura i mata...
-Què passa?
-Oh, no.
-Ella va negar amb el cap, gairebé sense ser conscient d’en Jag, mentre la idea
prenia formació-. No puc.
-No pots
què?
Ella el
va mirar, esperant que alguna cosa en l'expressió o les paraules d'ell
poguessin dir-li per què la seva idea estava equivocada, perquè era dolenta.
Però no
hi havia res. Era l'única resposta. Era inevitable.
Ella es
va aixecar.
-He de
marxar.
-Ho sé.
Ja vas dir això.
-Però ja
ara sé on. Necessito fer alguns preparatius. No et preocupis. Diré adéu abans
d'anar-me'n.
Ella es
va apartar de la confosa expressió d'ell i es va dirigir de tornada cap al post
avançat. Cap a la seva missió. Cap a un acte d'últim recurs.
Cap al
seu professor.
FI
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada