Fúria (IV)

Anterior

CAPÍTOL 4

LLUNA SANTUARI D’ENDOR, POST AVANÇAT JEDI

El pis superior del post avançat havia estat una vegada una plataforma d'aterratge per llançadores i caces TIE, i ara, uns quaranta anys estàndard més tard, relíquies d'aquesta era encara embrutaven la plataforma. Una roda abandonada d'un tren d'aterratge d'una llançadora, un carret rodant oxidat que un cop havia contingut eines i corroïts cargols i femelles escampades que ni el vent i ni el temps havien pogut netejar de la superfície.

Ells es van trobar allà, els mestres Jedi a l'exili: Luke Skywalker, Kyle Katarn, la remeiera mon cal Cilghal, Kyp Durron, la ferotge rèptil Saba Sebatyne i Octa Ramis de Chandrilà. Octa, entrenada per Kam i Tionne Solusar, tots dos encara recuperant-se de les seves ferides gairebé fatals rebudes a mans dels soldats d’en Jacen Solo, estava més cansada que descansada, amb la seva calma a la Força sent clarament una conseqüència del seu rígid autocontrol més que de la seva pau interior.

Kyp va captar l'atenció d’en Luke.

-Tinc alguna cosa perquè saltis.

Amb un gir del seu canell i un esforç a través de la Força, va enviar la vella roda volant per l'aire cap al Luke.

Luke va fer una tombarella cap a la dreta i la roda va passar inofensiva per sobre d'ell. Ell va aterrar dempeus, encenent el seu sabre làser, mentre la roda queia a la superfície d'aterratge i rodava fins a prop de la vora més allunyada abans de bolcar-se i quedar-s'hi.

-Té gràcia. -Ell es va avançar cap a Kyp amb una amenaça burleta-. I això és tot el que pot fer un Mestre?

Kyp va arronsar les espatlles i va encendre el seu propi sabre làser.

-Podria també ser-ho.

Luke va sentir els espetecs-xiuxiuejos mentre els altres mestres encenien les seves armes. Aquest exercici amistós seria horriblement perillós per a qualsevol que no fos un Mestre Jedi, però tots els presents estaven tan en harmonia amb la Força i amb els altres que les possibilitats d'un accident eren, com sempre, gairebé nul·les.

Luke va carregar cap a Kyp però llavors, força lluny de l'abast del sabre làser, es va aturar de sobte. La cara d’en Kyp va tenir temps suficient per registrar la sospita abans que Luke s'esforcés a través de la Força, agafant les branques superiors dels arbres que havien crescut per sobre del post avançat. Va tirar cap avall. Una branca ampla va colpejar a Kyp de cap a peus, fent-li caure a la plataforma d'aterratge, i escampant fulles que giraven per tota la teulada.

Kyp va riure i va rodar per alliberar-se, posant-se dret.

-No és just.

-La superioritat tàctica mai és justa.

-Vull dir que m’omplis el pèl de fulles i bestioles.

Luke va sentir l'aproximació de la Cilghal des del darrere. Va saltar cap amunt i cap enrere, invertint mentre volava, i va bloquejar el cop de la Mestra mon cal amb la seva espasa en passar. Va aterrar darrere d'ella. A uns quants metres de distància, Saba Sebatyne i Corran Horn es batien en duel, cadascun adoptant una postura formal i tradicional. Saba utilitzava un sabre làser en cada mà i Corran, amb la seva pròpia arma ajustada a la seva segona longitud, amb la fulla ara de tres metres de llarga i un porpra brillant en comptes del seu platejat habitual. Octa Ramis, qui li havia proporcionat a la Saba la seva segona arma, s'acontentava amb estar a un costat, utilitzant la Força per llançar pedres, arrencades del sòl molt per sota, a través del tumult de mestres que practicaven. Kyle Katarn estava dret al costat d'ella, mirant als altres, practicant moviments d'espasa rituals i esperant que un oponent s'acostés obertament.

Kyp va avançar una altra vegada contra Luke, colpejant els turmells d’en Luke mentre la Cilghal travava l'espasa del Gran Mestre. Luke va ballar per sobre del cop baix i va posar un peu al tors de la Cilghal, més per donar una empenta que un cop de peu, abans d'aterrar una altra vegada. La mon cal va retrocedir uns quants passos, oferint un assentiment d'apreciació.

Kyp va llançar una successió de cops ràpids a les espatlles d’en Luke, mantenint-lo ocupat mentre la Cilghal es recuperava.

-En realitat, és un pla per a una missió contra Jacen. Un «capturar o neutralitzar» -va dir ell, amb el seu sabre làser centellejant cap al Luke.

-Neutralitzar. -Luke va arrufar les celles. Va envoltar a Kyp, intentant posar-lo en el centre del seu intercanvi a tres bandes, però la Cilghal va caminar cap a ell de manera que Luke va romandre al centre-. El que vol dir «matar».

Kyp va assentir, sense penediment.

-Aquesta no és una missió d'assassinat, Luke. Però si la captura no està clara, si l'elecció és sortir corrent i deixar-li a ell al càrrec de l'Aliança o acabar amb ell en aquell moment i en aquell lloc...

-Sí. -Luke va sentir l'aproximació de la Cilghal darrere seu. Es va inclinar cap enrere, amb la mà del seu sabre làser baixant fins a la superfície de la zona d'aterratge per mantenir la meitat superior del seu cos lliure, i el sabre làser de la Cilghal va passar a través d'on la cintura havia d'haver estat. Luke es va redreçar instantàniament, subjectant l'empunyadura d'ella amb la seva mà lliure, i es va apartar, amb el sabre làser d'ella ara a la mà. Ell va girar una fulla en direcció a cada Mestre-. Continua.

Amb un sospir exasperat, la Cilghal va fer un pas enrere i es va obrir cap a Kyle. El sabre làser de l'home va saltar de la seva mà i va volar cap a la de la Cilghal. Kyle no va oferir cap resistència. La Cilghal el va agafar en l'aire, va dir «Gràcies» i es va precipitar cap a Corran.

Kyp va mirar dubitativament a les armes bessones d’en Luke i es va col·locar en una postura defensiva.

-L’equip consistirà en un o dos mestres, tres o quatre Cavallers Jedi i un guia natiu. S'aproximaran a l'Edifici del Senat a través de la ciutat inferior. -Mentre Luke s'acostava i començava a llançar atacs de prova en una ràpida successió, Kyp els va rebutjar a prop del seu cos amb igual velocitat i un moviment mínim-. Quan Jacen entri o surti de l'edifici ells munten el parany. Gas coma i xarxes de descàrrega com a primera onada i els Jedi fent el seu atac directe immediatament després.

Es va aturar per mirar intensament al Luke.

Luke va sentir l'atac: la Força, propulsant nombrosos petits objectius cap a ell. Va saltar cap enrere i va aixecar dos sabres làser mentre una pluja de velles femelles i cargols arribaven fins a ell amb la velocitat de míssils. Era com defensar-se contra els insectes d'impacte yuuzhan vong per primera vegada en anys, però les velles habilitats no s'havien esvaït. Va calcular quins objectes tenien una oportunitat de colpejar-lo i els va incinerar amb les fulles, deixant que els altres passessin inofensius fins més enllà.

El problema era que els que passaven volant aviat donaven la volta per un altre atac.

Mentrestant, Kyp va continuar.

-Tenim una llançadora o un altre vehicle tancat aterrat per a una extracció ràpida. Però el truc és que és un vehicle droide buit. El nostre grup, amb Jacen, el seu captiu, en realitat reentra a la ciutat inferior a través d'una escotilla modificada d'accés de manteniment a nivell del sòl que serveix com a sortida. Mentre que la llançadora fa la seva fugida i arrossega els perseguidors, el nostre grup torna pel camí pel qual va arribar cap a l'autèntic punt de partida.

-Qui és el líder del grup?

Kyp va arronsar les espatlles.

-Encara no s'ha determinat.

Les veus d’en Corran i Kyle es van elevar simultàniament.

-Jo.

Luke, pensatiu, va acabar d'incinerar els últims cargols voladors. Va apagar el sabre làser de la Cilghal i el va llançar per sobre de la seva espatlla. Va sentir com xocava a la gran mà palmejada d'ella.

-Què hi ha del teu guia natiu? Algú que et porti per la ciutat inferior, m'imagino. Confies en ell?

Kyp va assentir.

-No fins més enllà d'on pugui llançar-la, a ella.

Aquest va ser Corran, amb la seva veu puntuada pels cops mentre la Saba avançava cap a ell, intentant rebutjar la seva espasa més llarga.

Kyp va posar una cara agra.

-Horn, no pots llançar a ningú a cap distància. Amb la Força, almenys. Això posa la teva opinió en dubte.

-Ella. -Luke va apagar el seu sabre làser-. Potser hauria de conèixer-la.

Kyp va desactivar la seva pròpia arma.

-Està a un nivell per sota. Puc fer que pugi si vols conèixer-la ara.

-És clar.

Luke va mirar al seu voltant buscant una cosa que li servís com a cadira, un tron ​​improvisat per al Gran Mestre Jedi, i va decidir contra la roda del tren d'aterratge per estar només lleugerament per sota de la seva dignitat i altitud preferida. Va triar el vell carret d'eines i es va asseure en ell. Les seves rodes corroïdes grunyiren sota el seu pes. Una d'elles, podrida més enllà del punt de la funcionalitat, es va ensorrar lentament, inclinant el carret lleugerament cap endavant.

Mentrestant Kyp va parlar en un comunicador. Els altres mestres van deixar l'exercici, apagant els seus sabres làser, i es van reunir al seu voltant.

Una secció de la teulada va lliscar a un costat i una placa de metall de l'estil d'un ascensor es va elevar per ocupar aquest espai. En ella estava dreta una noia adolescent amb vestidures Jedi. Era pèl-roja i va enrotllar nerviosament un floc de cabell en els seus dits. Davant un gest d’en Kyp, ella es va aproximar.

Luke la va reconèixer i va arrufar les celles.

-Et conec. Seha, del Temple.

Ella es va aturar davant seu i va assentir.

-Sí, Gran Mestre.

La seva veu era feble. La seva cara estava tan pàl·lida que Luke va pensar que podria estar a punt de desmaiar-se.

Ell va intentar recordar el seu arxiu en l'Orde Jedi. Ella no havia estat molt temps amb ells. Una òrfena des de la infància, va recordar ell. Havia estat apadrinada a l'Orde per...

Per Jacen. Ah.

-Sembla haver alguna qüestió sobre la teva fiabilitat.

Seha va assentir, amb l'agitació convertint el seu moviment en ràpid i vacil·lant.

-Alguna gent no confia en mi.

-Per què?

-Perquè sóc una traïdora a l'Orde Jedi.

Les celles d’en Corran Horn es van elevar. Semblava dèbilment impressionat.

-Bé, li donaré punts per la seva honestedat.

Luke el va ignorar.

-Potser serà millor que ho expliquis.

Ella va mirar al seu voltant, com si busqués cares comprensives, però va tornar la seva atenció al Luke.

-Jo era petita quan els yuuzhan vong van venir a Coruscant. Quan va ocórrer la vongformació. La majoria de la meva família va morir. No els recordo, excepte al meu pare. Vivíem a la ciutat inferior, tan baix i sense contacte amb el món que els yuuzhan vong havien estat expulsats de feia mesos abans que jo ho sabés. El meu pare era mort per aquell temps, colpejat per un insecte yuuzhan vong que no va veure a temps. Jo em vaig quedar allà, amb els altres refugiats i bojos i marginats, perquè eren l'única gent que coneixia.

»Però vaig conèixer a Jacen. Ell baixava de tant en tant, de vegades passaven anys entre una visita i una altra, per visitar al seu amic, el Cervell Planetari. La meva llar era a prop del cau del Cervell Planetari. Jo pensava que era una cosa horrible i malvada, però Jacen em va dir com estava actuant d'acord amb la seva naturalesa, que la seva aparença no tenia res a veure amb el que era al seu interior. Jacen va descobrir que jo era sensible a la Força i ho va arreglar perquè jo em convertís en aprenent de l'Orde, malgrat que jo ja era gran per ser aprenent.

-Sé el que és ser gran per ser un aprenent. -La veu d’en Luke era serena, però va deixar que un to tallant llisqués en la seva veu-. Llavors com vas trair a l'Orde?

-Vaig fer coses per a Jacen. Li vaig mantenir informat del que passava al Temple. Després que es convertís en el cap de la Guàrdia, em va demanar que portés coses dins i fora del Temple per a ell, com quaderns de dades sobrants i components electrònics de recanvi. -Va prendre aire profundament abans de continuar-. Quan el seu fill va desaparèixer... vaig ser jo qui li va ajudar a sortir del Temple sense que el veiessin.

Luke la va mirar durant un llarg moment.

-Per ordre d’en Jacen.

-Sí.

Luke va apartar la mirada d'ella mentre les seves emocions amenaçaven amb girar fora de control. El relat d’en Ben de la seva missió en solitari mai havia inclòs una confirmació que Jacen li havia enviat. Ben mai havia donat detalls voluntàriament d'on havia anat o de què havia fet. Luke havia sabut intel·lectualment que només Jacen podia haver despatxat al noi. Però ara, almenys, Luke tenia una prova, una testimoni que ho corroborava, i la confirmació el va colpejar més durament del que hauria esperat.

La noia havia ajudat a portar a terme el pla. Hi havia posat en perill a Ben. I tot per una equivocada lleialtat cap a un home molt dolent.

Luke la va mirar de nou. Va intentar romandre impassible, però aparentment ella va veure alguna cosa en l'expressió d'ell i va fer un involuntari mig pas cap enrere.

Luke no es va preocupar d'intentar mantenir la fúria fora de la seva veu.

-Com vas ser descoberta?

-No ho va ser. Ella es va oferir.

La Cilghal va posar una reconfortant mà a l'espatlla de la Seha.

-Quan vam rebre la notícia de la massacre a Ossus. -Seha va parpellejar i van arribar les llàgrimes-. No sé com va poder fer això, enviar a un boig a negociar amb les vides dels nens, a torturar a Kam Solusar i la Tionne i matar tots aquells altres. –Les seves llàgrimes corrien ara lliurement, però ella les ignorà-. Jo vaig trair l'Orde... però així no. No vaig a fer-ho així.

-No ets una Jedi. -La veu d’en Corran era aspra-. Les teves emocions estan per tot arreu. Fins i tot un aprenent sap això. Així que no podem confiar en tu com en una Jedi, no podem confiar que siguis una operativa calmada i segura de si mateixa, i ara has deixat a l'home més perillós de la galàxia decebut de tu. -Va fer un gest cap al Luke-. A més, t'has ofert voluntària per anar en una missió per capturar al segon home més perillós, quan tot el que havies de fer per conservar la confiança de tots era mantenir la boca tancada.

Seha el va mirar.

-La confiança no val res quan està construïda sobre mentides. Potser sóc la noia més estúpida que mai han conegut, però fins i tot jo puc imaginar-m’ho.

Ningú li va respondre immediatament. Fins i tot l'expressió d’en Corran era més avaluadora que enfadada i Luke sabia, tant per experiència com pel que sentia a través de la Força, que Corran havia estat punxant a la noia professionalment, simulant la seva pròpia demostració d'emocions.

Finalment la Cilghal va trencar el silenci.

-Per ser justos, després que l'Orde va deixar de donar suport a Jacen i a l'Aliança a Kuat, quan la Guàrdia es va moure contra el Temple per apoderar-se d'ell, Seha va ajudar a destruir els ordinadors. Es va dur un grup complet d'arxius i va guiar a dues Cavallers Jedi fins a un lloc segur a través de la ciutat inferior.

Luke es va aclarir la gola per captar l'atenció de la Seha.

-Pots quedar-te a l'Orde sense anar en aquesta missió.

Un somriure breu i incert centellejà en els llavis de la Seha.

-Puc?

-Pots. Has. Jacen és... extraordinàriament perillós. Si et veu, podria consagrar un únic i negligent atac contra tu. Aquest atac distrauria a un Mestre Jedi, feriria un Cavaller Jedi... i a tu et mataria.

Ella va empassar.

-Coneix algú en l'Orde les aproximacions a les oficines d’en Jacen de la ciutat inferior?

-Zekk, potser.

Ella va negar amb el cap.

-Ell no les coneix des de la vongformació. Des de la reconstrucció després de la guerra. Serà millor que em quedi amb la missió.

-I que mantinguis ajupit el cap.

-I que mantingui ajupit el cap.

Luke va agafar aire llargament i després va mirar al seu voltant.

-Em disculpeu tots? Kyp, si us plau escorta la Seha fins a baix i després torna amb mi en uns minuts.

Tots van inclinar el cap i, amb cara greu, es van retirar, descendint a la planxa ascensor en la qual Seha havia arribat.

Sol, Luke es va posar dret allunyant-se del mal equilibrat carret d’eines, tancant els ulls, capbussant-se en la Força... buscant una guia.

El seu cor havia de ser l'única guia que necessitava, amb la Força oferint-li l’ocasional empenteta quan les coses no estaven clares. Però el seu cor s'havia cremat fins a quedar irreconeixedor quan la Mara havia mort i el que quedava eren trossos, i cada tros suggeria un curs d'acció diferent. Llançant-lo tot en un esforç contra Jacen. Persegueix a l’Alema Rar i fer-la pagar per matar la Mara. La podridura és massa profunda. L'Orde Jedi ha de retirar-se i deixar que els bel·licosos estats lluitin fins al final. Només llavors pot començar la reconstrucció. Aquesta mort és meva. Aquesta mort és meva.

I la Força guardava silenci. Semblava que havia passat una eternitat des que li havia mostrat alguna guia sobre la visió més general. Tot el que li oferia aquests dies era una guia per als problemes immediats, l'aquí i l'ara. Havia estat així des de feia... quant de temps? Almenys des de la mort de la Mara. Podria haver començat abans d'això.

Potser ell ja no podia llegir la Força. Potser ella triava no parlar-li ja a ell.

I si això era veritat, ell no podia seguir sent el Gran Mestre de l'Orde. Portaria als Jedi a la ruïna.

-Gran Mestre?

Luke va obrir els ulls. Kyp estava dret davant seu. Luke no li havia escoltat ni sentit arribar.

Luke va forçar els seus pensaments de tornada cap al present.

-Tu has estat fent el pla per a aquesta missió.

-Sí.

-Per què hi ha dubtes sobre qui va a liderar-la?

Kyp va dubtar durant un moment.

-Els Mestres Horn i Katarn s'han presentat voluntaris. Jo també estic disposat a liderar-la. Però no he assignat el líder de la missió encara... perquè crec que hauries de liderar-la tu.

-Absolutament no.

-Si us plau, escolta’m. Hi ha preocupació a l'Orde. Ve de no saber cap a on anem. Els Jedi necessiten que tu els ho mostris. Necessiten que tu els lideris. Una missió com aquesta els mostra les teves metes, el teu cor.

Si jo lidero aquesta missió, atacaré a Jacen amb odi. Un de nosaltres morirà i Ben seguirà el nostre exemple mutu i es perdrà en el Costat Fosc. Luke no necessitava que la Força li mostrés el futur per saber que això era veritat.

Va pensar en això durant un llarg moment.

-Aquí està la meva decisió. El Mestre Katarn liderarà aquesta missió.

La cara d’en Kyp es va enfonsar.

-Sí, Gran Mestre.

-Deixaré que els dos ultimeu els detalls.

La conferència havia acabat i Luke es va tornar per enfrontar-se al bosc d'Endor il·luminat pel sol i la pau momentània que li oferia.

Següent