CAPÍTOL 4
-Misa stà
preguntiant-sue unia cosa, -va murmurar Jar Jar mentre el Comandant Wollod
portava el heyblibber privat del Cap Nass fora de la cel·la subaquàtica gungan.
Jar Jar estava assegut a la cabina de popa del submergible de luxe amb el Capità
Tarpals, la Major Fassa, i Lob Dizz. El Cap Nass i el Comandant Wollod eren a
la cabina davantera, asseguts darrere dels controls del heyblibber.
El
Capità Tarpals va ignorar el comentari d’en Jar Jar. Donada la tendència de Jar
Jar als problemes, Tarpals no podia creure que el Cap Nass permetés a Jar Jar estar
dins del heyblibber. Tarpals podia imaginar fàcilment a Jar Jar provocant algun
tipus d'accident que deshabilités la nau. O pitjor. En realitat, Tarpals
difícilment podia creure que el Cap Nass hagués decidit utilitzar el seu preuat
heyblibber, ja que el Cap Nass semblava passar més temps tenint-lo polit i a
punt que pilotant a través del mar. En qualsevol cas, Tarpals sabia que era millore
no tenir cap conversa que encoratgés les entremaliadures d’en Jar Jar.
Fassa es
va girar cap a Jar Jar i va preguntar:
-Qüè stàs
tusa preguntiant-tue?
Tarpals
va tancar els ulls. Va lluitar contra la urgència de retorçar-se en el seu
seient i va tractar d'ignorar les paraules de la Fassa també. Cada vegada que
ella parlava a Jar Jar, Tarpals es posava molt incòmode. No podia entendre com
Fassa podria haver-li jurat un deute de vida a Jar Jar, fins i tot encara que Jar
Jar hagués arriscat la seva pròpia vida per salvar-la d'un aquamonstre sando.
Tarpals sabia que Jar Jar era més afortunat que valent. Al contrari que Jar
Jar, Fassa era forta, gràcil, intel·ligent, preciosa...
Preciosa?! En el moment en què la paraula va
entrar en la ment del Capità Tarpals, els seus ulls es van obrir de cop i la
seva cara marró estatge es va posar vermella. Fassa no era només una Major al
Gran Exèrcit, sinó la neboda del Cap Nass, i Tarpals no es permetia pensar en
ella llevat com una companya soldat. Almenys, havia tractat de pensar en ella
només com una companya soldat. Ja que Fassa era una Major, el superava en rang,
així que qualsevol pensament de romanç era...
Romanç?! La cara d’en Tarpals es va posar
vermella d'un to carmesí més profund. Esperant que ningú s'adonés de la seva
pell, va tractar de semblar casual mentre girava el cap i mirava a través d'una
finestra ovalada a l'aigua fora del submarí.
Jar Jar
es va girar cap a la Fassa i va respondre:
-Misa stà
preguntiant-sue sobre il qüe parliaren ils droides die qüest culega Capità
Swagg. Quom saben ils pirates dil lloc sagrat? És un secriet ben guardat, qüest.
-És un muito
buon pensament, Jar Jar, -va dir la Lob Dizz-. Misa stava preguntiant-mue lia
matixa cuosa. Misa sospita qüe ils pirates tinen sensors sofisticats en susa
nau. Usant ils sensors, puodenhaver escanejat buscant formacions
arquitectòniques. Només hiha unia forma qüe ho sapiguem segur.
-Quom?
-va inquirir Jar Jar.
-És simple,
-va dir la Lob Dizz-. Nosa hauriem dagafar lia nau pirata i inspeccionar-lia amb
nosa propis ulls.
-Açò és
simple pera misa, -va protestar Jar Jar.
Sense
advertència, el heyblibber va virar amb força cap a babord. La Major Fassa es
va inclinar per mirar per la finestra ovalada al costat del seient del Capità
Tarpals.
-Nosa aniem
a l'Estret Paonga? -va preguntar la Fassa.
-Açò semblia,
-va respondre Tarpals. Amb Fassa tan a prop d'ell, no podia evitar fixar-se que
feia olor d’algues fresques. Va tractar d'aclarir la seva ment i concentrar-se
en la missió. Es va girar cap a la Fassa i va dir-, il túnel die l’Estret
Paonga isil camí muito més ràpid ail pantà. El Cap Nass deupensiar qüe és unia
buona dreciera il lloc sagrat.
-Pro hiha
monstres en l’Estret Paonga! -va exclamar Jar Jar-. Si misa fos il Cap Nass misa
aniria rodant lia Península Ostrad finsal pantà. Sa rutes muito més segura.
-Tusa espantinat,
-va murmurar Tarpals mentre el heyblibber entrava al túnel submarí. Era la
primera cosa que havia dit a Jar Jar des que el heyblibber deixés la cel·la
subaquàtica a Otoh Gunga, i les paraules van ferir a Jar Jar com una bufetada a
la cara. Qualsevol gungan es prenia a malament que li diguessin que estava
espantat, molt menys que li diguessin ranaspantadixa.
Fassa va
mirar a Tarpals i va preguntar:
-Tusa no
espanties die ries, Capità Tarpals?
Mirant
als ulls de Fassa, Tarpals va sentir la seva gola assecar-se però va aconseguir
mantenir la veu constant fins i tot mentre responia.
-Ara matix,
ries espantia misa més qüe star nel matix sub qüe Jar Jar Binks.
Abans
que Jar Jar o Fassa poguessin respondre, el Comandant Wollod va cridar des de
la cabina de comandaments de control.
-Seria millore
qüe us lligueu allià enrere! Nosa tenim probliemes.
-No siguis
ximple, -va dir el Cap Nass-. Sols és un opee assassí dil mar.
-Opee assassí
dil mar?! -va exclamar Jar Jar. Va mirar per la finestra ovalada i es va trobar
mirant just cap al gran ull groc de la criatura gegant.
El Cap
Nass va prémer l'accelerador, i el heyblibber ràpidament va accelerar, deixant
a l’opee bastant enrere.
-Misa sempre
cuorre amb qüest opee quan misa agafa lia ruta dil túnel, -va clamar el Cap
Nass-. Misa sempre guanya també.
Segons
més tard, el heyblibber va sortir del túnel i el Cap Nass el va portar a la
costa d'un pantà immens. El navili va trencar a través de la superfície i el
Cap Nass el va portar al costat d'un grup d'herba alta pantanosa. El Comandant
Wollod va baixar l'àncora, llavors va seguir als altres gungans fora del
submarí cap al pantà.
Jar Jar
va ser el primer a veure el heyblibber dels Representants, ancorat a una curta
distància del navili del Cap Nass.
-Mira allià!
-va dir Jar Jar amb un to de murmuri. El heyblibber dels Representants es
bressolava lleugerament a l'aigua, fins i tot encara que la pròpia aigua estava
bastant tranquil·la.
El Cap
Nass es va girar cap al Capità Tarpals i va dir:
-Penses qüel
Representant Been puotstiar a bord?
Tarpals
va sacsejar el cap i va respondre:
-Muito dubtós.
Sil Representant Been stigués a bord hauriafet senyals a nosa.
-Llaviors
puotsier hiha pirates a bord, -va dir el Cap Nass-. Nosa millore qüe comproviem,
Jar Jar, tusa vuasier il navegador.
-Misa?
-va panteixar Jar Jar.
-Sí. Ti ets
il més prescindibile. Qüesta és tusa oportunitat per sier valent. Ara vés.
Jar Jar
no veia que hi hagués cap manera en què pogués dir que no. Fassa va tractar
d'ocupar el seu lloc, però el Cap Nass no ho permetria.
Després
que Jar Jar marxés, la resta va observar-lo reptant a través de l'alta herba
fins al heyblibber amarrat. L'única arma d’en Jar Jar era una llança llarga
anomenada cesta.
-Nosa hem
die detenir-li! -Va dir Fassa-. Si hiha pirates a bord, Jar Jar puot sier
maxiatrapiat! -el Cap Nass va agafar el braç de la Fassa i la va fer enrere.
-Tusa no
vua ficar-tue probliemes també, Fassa, -va dir ell-. Si Jar Jar stà tan
determiniat a mostrar-sue quom un guerrer, nosa hem de deixar fazuer-li ala
seva manera.
-Il ha entriat
ail sub, -va observar la Lobb Dizz.
Mentre
que tothom observava el progrés de Jar Jar, Fassa va fixar la mirada en el Cap
Nass i va dir:
-Misa sap
el qüe tusa pensament, oncle. Tusa spera qüe Jar Jar sigui aplastiat.
-Bé, deveitat,
Fassa, -va respondre el Cap Nass-. Qüè t’ha donat qüesta idea?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada