Fúria (VII)

Anterior

CAPÍTOL 7

KASHYYYK, BASE MAITELL. HANGAR DEL FALCÓ MIL·LENARI

Waroo va deixar una enorme caixa de metall sobre de la taula de sàbacc. El wookiee va oferir un suau grunyit com a pregunta.

En Han abaixà la mirada cap a la caixa. Semblava de la classe de les que els viatgers rics utilitzaven per transportar la roba delicada i cara. Equipada amb escuma inserida, una caixa com aquesta també era ideal per transportar armes, i aquesta era prou gran per contenir diversos rifles làser amb les culates plegables o pistoles làser per assortir a un parell d'esquadrons.

Han, oposat al wookiee, va negar amb el cap.

-M'has enxampat, amic. Estàs segur que és per a mi?

Waroo va assentir.

La Leia va mirar detingudament a la caixa.

-No sento cap sensació d'amenaça en ella. Vas fer un escàner de rutina?

Waroo va grunyir una afirmació.

-Neteja, Huh. Però sense indicació de qui la va enviar. -Han li va dirigir una altra mirada a les juntes sobre de les panys. En l'ombra creada per la pròpia caixa, els amples panells del pany brillaven lleugerament-. Això no és massa reconfortant.

-És un escàner. -Jag, liderant a Jaina i Zekk, venia caminant del profund hangar on els seus Ales-X tenien les seves badies d'atracada. Acabant de tornar d'una patrulla de rutina, ell havia informat que les línies dels tallafocs excavades pel Lillibanca amb l'ajuda dels Solo i altres pilots, incloent a Lando Calrissian, estaven aguantant -. Llegeixen les petjades dels polzes.

-Huh. -Experimentalment, Han va col·locar els seus polzes en els panells, però no els va tocar. Va mirar la Leia-. Assumeixo que em donaràs una empenta si això comença a esclatar.

Ella va fingir desinterès.

-Probablement.

-Sí.

Ell va col·locar els seus polzes en els panells.

Aquests van xiular, van fer petits sorolls estridents i llavors van cedir sota la pressió dels seus polzes. Ell va pressionar més fort i aquests van cruixir fins arribar al seu lloc. Curosament, Han va aixecar la tapa de la caixa.

La caixa realment tenia escuma inserida, però no contenia armes de foc. En el fons hi havia la peça frontal d'un pectoral, en forma d'una estilitzada representació del pit d'un home humà ben musculat. A la part superior de la caixa hi havia dos guantellets de metall, gairebé fins al colze de llargs. Els tres estaven fets d'un metall sense brillantor, quelcom com la plata raspallada o el ferro polit.

Un tros de plastifí estava incrustat entre el puny d'un guantellet i l'escuma inserida que el sostenia. Han el va treure, el va desplegar i va llegir en alt les paraules escrites a mà en ell.

-Amb la més profunda simpatia.

La Leia va arrufar les celles.

-Simpatia per què?

Un pes va caure sobre el pit d’en Han. Ell va tractar d'ignorar-lo.

-Aquests són esclafaossos. Una arma mandaloriana. Il·legal des de fa generacions, a més molt difícil de fer de totes maneres, si es té en compte que la major part de les vetes de beskar estan esgotades. Això és del que estan fets.

Jag va negar amb el cap en no reconèixer el terme.

-Beskar?

-Ferro Mandalorià. Un metall molt, molt dur. La llegenda diu que l'armadura feta d'aquesta cosa pot rebre un cop de sabre làser i sobreviure. Els mecanismes en les mans dels guantellets els permeten aixafar qualsevol cosa que agafin. Colls, caps, rifles làser, just qualsevol cosa. Vaig veure un parell una vegada, fa anys. Un altre contrabandista els va ensenyar abans d’entregar-los a Jabba el Hutt.

Jaina va semblar sorpresa.

-Aquest és aquell parell?

-No, nena. Aquests són nous. Sense cicatrius.

La resposta no va aclarir la confusió de la Jaina.

-De manera que l'armadura és un pectoral mandalorià?

Han va assentir.

-Sí. La placa posterior està probablement a sota. -Va aixecar la placa frontal, revelant una peça d'armadura que encaixava, amb la seva superfície contornejada més com una esquena humana, descansant allà. La placa frontal no era pesada. Semblava més alumini que ferro-. Uh... huh.

Jaina va negar amb el cap.

-Encara no l'agafo.

-És un regal, Jaina. De Boba Fett.

Han va sentir a la Leia prenent aire. Ell es va asseure feixugament a la seva cadira habitual. Sense voler agreujar el mal de la Leia o el seu propi, però incapaç d'ignorar simplement la continuada curiositat de la Jaina, va aixecar el tros de plastifí.

-Ho pilles? Simpatia per la meva pèrdua d'un fill. Una cosa que ell entén, atès que va perdre una filla. Una filla torturada fins a la mort pel meu fill. Està dient «És tan trist que perdessis el teu fill. Aquí tens una petita joguina amb la qual pots acabar amb ell».

La cara de la Jaina es va tornar impassible.

-Oh. Vas a utilitzar-los?

-No.

-Així que ha malgastat molts diners per a res.

Han va assentir.

-Molt diners. Fins i tot si els mandalorians estan extraient beskar altra vegada, aquests són molts crèdits i esforç per a una broma sarcàstica. -Va mirar una altra vegada al contingut de la caixa-. Excepte que només és mitja broma. A ell li agradaria ajudar a qui vulgui que mati a l'assassí de la seva filla. Probablement li agradaria fer alguna cosa per qui vulgui que tregui al coronel Solo de l'equació. Potser fins i tot senti una simpatia real. –Allargà la mà i va tancar la tapa de la caixa de cop-. El seu missatge és tan complicat, tan retorçat, com el mateix Fett.

Jaina, clarament desinteressada, va arronsar les espatlles i es va tornar per anar-se'n.

-Hora d'una sanidutxa. -Ella va tirar de la màniga d’en Zekk-. I després més entrenament.

Ell la va seguir, protestant.

-Què et sembla l'entrenament primer i després la sanidutxa? Així no tenim una sanidutxa sense sentit al mig.

Jag es va quedar darrere, mirant la caixa.

-Han, fins i tot a risc de sonar insensible...

Han va esbufegar.

-Si tu creus que és insensible, sigui el que sigui probablement trauria la pintura del bany d'un hutt.

Jag li va dirigir un somriure breu i de disculpa.

-Realment no va a utilitzar aquest equipament?

Han va negar amb el cap.

-Una armadura que atura un sabre làser, amb Alema Rar sent el nostre objectiu...

-Creus que et seria útil a tu.

-No tan útil com una cosa que va dir l'altre dia, però si. Molt útil.

En Han va arrufar les celles.

-Què vaig dir?

-Una cosa sobre les tàctiques de l’Alema.

Però Jag no va donar més explicacions.

-D'acord, nen. Agafa-la, és teva.

La Leia va tallar les paraules d’en Han.

-Amb una condició.

Jag es va aturar a mig camí de recollir la caixa.

-I tant. Digui.

-Digues què està passant amb la meva filla.

Jag va sospesar la caixa experimentalment. Aparentment no era ni de lluny tan pesada com havia esperat.

-Està completament centrada en el nostre objectiu. Alema Rar.

-Això ho sé. Però fins i tot enfrontar-se a una perillosa enemiga no la tornaria tan freda i impassible.

-Sense emoció. -Jag va mirar cap a la Jaina i Zekk que se n'anaven. Anaven caminant cap a la clariana a l'ombra dels arbres que habitualment utilitzaven com lloc d'entrenament-. Bé, és tota aquesta cosa de l'Espasa dels Jedi. Anar a l’encalç de l’Alema Rar és només una pràctica per a ella. Creu que s’haurà d'enfrontar al seu germà. I que un d'ells no sortirà viu.

En Han va sospirar. Va allargar el braç per agafar la mà de la seva esposa. Els dits de la Leia van agafar fort els seus.

-És clar, nen. Molta gent està ansiosa per un enfrontament amb el coronel Solo.

-Jaina... –Jag va dubtar, lluitant per trobar les paraules-. Ella creu que qualsevol distracció ara podria ser fatal per a ella després. Això significa qualsevol alegria de qualsevol classe. Qualsevol cosa que la faci somriure és l'enemic. El cas és que ella realment s’assembla molt al seu germà, abans del seu canvi, i no vull que ella deixi de banda la seva humanitat de la manera que ho ha fet ell. -Li va oferir a la Leia un breu somriure de disculpa per les seves paraules-. Estic intentant trobar una manera de dir-li que si esmoles una espasa tot el temps, fins i tot quan no està esmussada, per quan la necessitis no quedarà metall. Es trencarà. Però ella no escolta.

La veu de la Leia era baixa, preocupada.

-Has fet servir aquestes paraules exactes?

-Ella no aprèn de les paraules, Jedi Solo. Ella només aprèn de l'èxit. I del fracàs.

Jag li va dirigir a ella una mirada comprensiva i va marxar caminant sota la llum del sol, amb la caixa de metall entre les mans.

Següent