Maul Tancat (XXI)

Anterior

21

FUS

Van pujar a Maul a un ascensor de servei abarrotat, dos guàrdies flanquejant-li a cada costat amb un altre a la seva esquena, empenyent el canó del blàster contra la seva esquena. Mirant amunt cap a la superfície reflectant de l'interior de l'ascensor, va reconèixer la cara d’Smight, el jove recluta que li havia escanejat per primera vegada quan va arribar.

–Què estàs mirant? –Li va preguntar Smight.

El llavi inferior d’en Maul es va retreure prou com per revelar els seus canins esmolats.

–Toca’m amb aquesta joguina teva una altra vegada, –va dir ell, la seva veu completament inexpressiva–, i ho esbrinaràs.

La cara d’Smight es va contraure, però no va empènyer a Maul amb el blàster de nou.

Quan l'ascensor es va aturar, els OC li van fer passar a una brillant oficina, l'interior llis i elegant no podia haver estat més diferent a la resta de la presó. Caminant a través de l'entrada, Maul va veure la dona de pèl fosc amb ulls freds dreta just dins, darrere de l'escriptori. La seva mirada era prou calmada, però el somriure a la cara semblava com si hagués estat enganxat al seu lloc per un parell de mans massa tremoloses.

–Reclús 11240, –va dir ella–. Sóc la Guardiana Sadiki Blirr. Perdona si no et donc la mà.

Maul no va dir res.

–Hem tingut alguns desenvolupaments imprevistos avall a la plataforma mèdica aquesta tarda. –Ella va assenyalar amb el cap als monitors darrere d’ella–. La nostra vigilància en aquest període de temps és incompleta, i espero que siguis capaç d'ajudar-me a omplir els buits.

Maul no va respondre.

–Ja has sentit a la Guardiana, –va dir un dels guàrdies, no va ser Smight aquesta vegada sinó un home fornit amb denses celles negres–. Digues el que li vas fer a Voystock.

–Va tenir un accident, –va dir en Maul.

–Ets un kàrkit mentider, –va deixar anar el guàrdia, estenent el braç cap al seu blàster.

–En realitat, –va dir la Sadiki, fent-li un gest amb la mà, sense treure-li els ulls a Maul de sobre–, no estic ni remotament preocupada pel que li va passar a l'Oficial Voystock... o per qui va ser finalment responsable que obtingués el que s'havia buscat. En tot el que em consta, era tan gandul com estúpid, i va morir en el procés d'ajudar i ser còmplice d'un intent de fugida definitivament sense èxit. No és que cap de les coses sigui particularment inusual per aquí, excepte perquè ho va fer amb una destacable malaptesa i incompetència. –Ella va arronsar lleugerament les espatlles–. Fos el que fos el seu destí, estic segura que s'ho mereixia. No se li trobarà a faltar.

Ara el seu somriure era diferent, absolutament confiat, fins i tot radiant, i Maul es va adonar que la seva avaluació inicial de la Guardiana havia estat errònia... el nerviosisme que havia percebut no havia estat més que un artifici, fet per fer-li sortir del seu joc. En certa manera, gairebé l'admirava.

–En el que estic extremadament interessada, –va continuar la Sadiki, estenent el braç darrere de l’escriptori i traient una pantalla perquè Maul pogués veure-la–, són aquestes lectures d’electroencefalograma. Potser tu les reconeguis?

Maul va mirar a la pantalla, observant les regulars formes ondulades que oscil·laven per ella, ones sinodals rítmiques d'una sedació profunda.

–Aquest és un registre de la teva activitat cerebral del teu escaneig mèdic inicial des de la teva arribada al Rusc, –va dir la Guardiana–. I aquí veuràs una cosa molt peculiar. –Ella va teclejar un interruptor i les formes ondulades van saltar, llançant-se a un paisatge erràtic, punxegut de pics esmolats i enfonsaments–. Què està passant aquí?

Maul va trobar la seva mirada amb absoluta indiferència.

–No tinc ni idea.

–De veritat. –Quelcom subtil es va retorçar en les comissures dels llavis de la Guardiana–. Mira ara, això és realment interessant, perquè tu has deixat completament sense paraules al meu droide mèdic. Si mires aquí –ella va assenyalar la pantalla– hi ha aspectes certament molt especialitzats en el teu còrtex activant-se, que el droide mai ha vist en cap nivell de la son REM. Aparentment aquesta forma ondulada es diu el fus òmicron. El meu droide diu que només es veu en certs telèpates molt competents. El que et fa certament molt especial.

La cara d’en Maul va romandre freda i inexpressiva. Sadiki va estendre el braç i va tocar la seva cara, fent passar les seves ungles per la corba de la seva mandíbula. Inclinant-se, va baixar la seva veu a un murmuri.

–Tens un secret, amic. I aquí hi ha la clau d'ell. No crec que estiguis en la meva presó per accident... i no crec que estiguis aquí per lluitar.

–Llavors potser hauries de deixar-me anar, –va dir en Maul.

–Oh, –va dir ella amb un somriure–, mai podria fer-ho. No ara que t'has tornat un favorit entre la comunitat de joc galàctica. T'has convertit en un estel, Jagannath. Això és el que estan dient de tu, no? La Dent?

Maul la va mirar de prop. A distància, la seva atenció va ser atreta cap a l'escriptori que ocupava l'altre extrem de l'oficina. Sota ell, alguna cosa estava brillant molt lleument, exercint una llum verda gairebé imperceptible per la catifa marró. Ell va aixecar la mirada, cap a la Sadiki, que encara sostenia la pantalla a la mà.

–Deixa'm veure això.

–Això? –Ella va vacil·lar un moment, llavors l’hi va donar–. Serveix-te tu mateix.

Maul va agafar la pantalla i va mirar el monitor pla per un moment, on les formes ondulades de la seva activitat elèctrica cerebral es retorçaven i s’esmolaven. Va moure el seu cap.

–Això no vol dir res per a mi, –va dir ell, i amb un moviment de canell la va llançar per l'oficina de manera que va colpejar el sòl sota l'escriptori.

Sadiki el va mirar serenament. Ella no semblava del tot molesta pel petit arravatament; si de cas, semblava validar les seves pròpies sospites sobre qui era.

–Ets un espècimen bastant excepcional, no és cert? Exquisidament entrenat, pràcticament fet a mida per sobreviure en gairebé qualsevol ambient... fer, ràpid, ple de recursos, i adaptable contra gairebé qualsevol obstacle o oponent imaginable. Un instrument de precisió de salvatgisme. –Ella es va aturar, la seva veu suavitzant-se lleugerament–. En certa manera, realment ets el reclús perfecte per a Sub Rusc 7. Ets el que hem estat esperant.

Els ulls d’en Maul es van moure sota l'escriptori, on la pantalla de la Guardiana havia aterrat. El monitor de la pantalla es reflectia cap amunt per revelar el que havia pensat que havia d'haver–hi... una diminuta part d'electrònica simplificada emetent una lleu llum verda des de sota l'escriptori. Va mirar de nou a la Sadiki.

–Hem acabat?

–No del tot. –Ella va fer un gest als guàrdies–. Deixeu-nos.

Smight semblava insegur.

–Està segura...

–Ara. –Sadiki els va fer un gest cap a fora amb un moviment impacient del cap, tancant l'escotilla darrere d'ells i segellant-la. Quan es va girar per encarar-lo, la seva expressió havia canviat una altra vegada, tornant-se centrada i intensa.

–No se suposava que sobrevisquessis al teu enfrontament amb el wampa, –va dir ella–. Ho has deduït per tu mateix, suposo. De fet, estaria disposada a apostar que hi ha moltes coses que saps però que no compartiràs amb mi. Com el per què estàs buscant a Iram Radique.

L'expressió d’en Maul no va canviar.

–Això és una pregunta?

–Pots pensar que el teu autèntic propòsit aquí pot mantenir-se en secret, però queda't tranquil –la seva cara es va retorçar, tornant-se angular i dura–, no hi ha res que passi dins d'aquestes parets que jo no pugui esbrinar. M’informaràs del que ja has descobert dels assumptes d’en Radique aquí, i qui et va enviar aquí per trobar-lo. –Ella esperà–. Va ser el Clan Desilijic? Els hutts?

En Maul no va dir res.

–Molt bé. –Ella va somriure, però no hi havia goig ni plaer en això–. Que sigui a la teva manera. I mentrestant... –els llavis de la Sadiki es van contraure lleugerament més, mostrant només la part inferior de les seves dents–. Tingues per segur que seguiré emparellant-te. Finalment sé que m'ho diràs tot.

Maul no es va moure.

–Tot això depèn.

–De què?

–De qui més estigui escoltant.

Ella va parpellejar cap a ell, sense comprendre’l.

–Què vols dir?

Maul va assenyalar amb el cap cap a l'escriptori.

–Aquest dispositiu ocult sota l'escriptori és un micròfon en miniatura. Suposo que no el vas posar aquí tu mateixa... la qual cosa vol dir que probablement no tenies ni idea que hi era.

–Què...? –Sadiki es va girar d'ell i va anar cap a l'escriptori, es va ajupir per mirar-hi a sota, va tirar deixant anar el dispositiu, i llavors va tornar la mirada a Maul. L'expressió de xoc i desesperació en els seus ulls era profundament gratificant.

–Llavors, –va dir en Maul–. Suposo que hem acabat aquí?

Següent