CAPÍTOL 19
Luke va
sentir l'onada d'odi fluir a través d'ell. Era tan forta que la va sentir com
un cop de peu a les entranyes i es va preguntar durant un instant si Jacen
havia perfeccionat algun nou atac amb la Força.
Però no,
el corrent inferior era de frustració, indefensió, fins i tot por. No era un
atac. Era com un home en el seu últim segon de vida, reconeixent el fet.
I Luke...
no va odiar-lo. Va disparar de nou, amb els seus canons làser espellofant la
part superior del fuselatge d’en Jacen mentre el seu objectiu, amb un vol
evasiu brillant, evitava que els seus atacs colpegessin una porció més vital
del caça estel·lar.
Luke va
romandre calmat, reaccionant, a punt per defensar-se, a punt per matar. Va
sentir a les altres dues parelles d’InvisiblesX aproximar-se a la seva posició.
Aviat, estarien a l'abast de tret. Aviat, això s'acabaria.
* * *
Escuts, llavors.
Caedus
va desconnectar les contramesures electròniques i va activar els seus escuts.
Atès que no podia evadir-se de la detecció dels seus enemics, hauria d’eludir-los
durant un temps.
Tampoc
hi havia cap necessitat de mantenir silenci en les comunicacions.
-Solo a Ànakin Solo. Estic sota l'atac de caces
estel·lars. Envieu-me el suport dels caces estel·lars fins aquí ara. Porti
també l’Ànakin Solo.
La veu
suau i controlada de la Tebut li va respondre.
-Al moment,
senyor.
Caedus
va girar completament per començar el seu esprint de tornada cap a la formació
de naus capitals. Però va poder sentir a Kyp i Corran girar per col·locar-se en
el seu camí, mentre que Luke romania molt més a prop darrere d'ell.
Caedus
va ofegar una maledicció. Maledicció, però eren bons, acorralant-li lluny del
seu santuari salvador. Si de cas, la seva ràbia va créixer.
I amb
cada increment de la seva fúria, els sanglots de l’Allana es van tornar més
alts, amb el seu cos estremint-se contra el d'ell.
No podia
consolar-la. Consolar-la ara seria morir.
Movent-se
d'un costat a un altre, amb els seus propis coneixements i comprensió de la
Força convertint-lo en un objectiu impredictible, es va apartar de la formació
de l'Aliança, dirigit pels seus perseguidors, amb les seves maniobres menjant-se
tanta velocitat, que no tenia cap oportunitat de distanciar-se d'ells. Els
làsers d’en Luke, de vegades juntament amb els de Kyp i Corran, li arribaven
perillosament a prop, encenent ocasionalment els seus escuts i sacsejant el seu
Borrós.
Es va
perdre en el temps, es va perdre en la seva ràbia, existint en el moment. No
podria haver recordat el seu nom, només que havia de volar, que havia de
protegir la seva filla. La suor sortia a dolls d'ell. El seu vestit de vol
havia deixat d'absorbir-la feia temps. Ara s’entollava en les seves botes i
amarava el seu seient de pilot.
Llavors
va haver-hi... intrusió. Més presències. Kyp i Corran estaven sobtadament
bastant lluny, reduint el nombre d'atacs que arribaven.
Caedus
va aventurar una mirada al seu panell sensor. Mostrava un camp de batalla
canviat.
Ara
estava lluny de la formació de l'Aliança. De fet, ja no hi havia una formació
de l'Aliança. Les naus capitals de l'Aliança i els corellians havien emergit en
una única formació, una en la qual les antigues naus corellianes estaven rebent
una horrible pallissa però seguien lluitant. La major part dels caces de
l'enfrontament estaven lluny d'aquesta zona, amb els corellians emportant-se
les de l'Aliança lluny en la distància.
Més a
prop, hi havia caces marcats com de l'Aliança a les rodalies d’en Jacen,
intercanviant foc amb els InvisiblesX, seguint-los per les seves emissions
làser.
Mentre
Caedus mirava, els InvisiblesX van cessar el foc làser. Ara dependrien
únicament de les seves bombes ombra, llançades amb l'ús de la força i per tant
indetectables per als sensors ordinaris.
Però no
Luke. Ell es va quedar a la cua d’en Caedus, encara llançant foc làser al Borrós,
com feia el company d'Ala d’en Luke. Però un trio de caces de l'Aliança, dos Ales-X
XJ7 i un d'aquests desmanegats caces Aleph de morro rodó, atacaven ara als
perseguidors d’en Caedus.
A certa
distància, un centelleig vermell representant a un enemic de la mida d'un petit
transport va entrar a la pantalla. El seu senyal del transceptor mostrava que
era el Comandant de l'Amor. Més enllà
d'això, l’Ànakin Solo també va
entrar-hi.
Caedus
va assentir. Va retornar la seva atenció al seu vol. Una distracció momentània
ara el mataria, però el final d'aquest enfrontament estava a la vista. L’Ànakin Solo arribaria, els seus turbolàsers
i canons d'ions foragitarien als Jedi i ell podria tornar a estar fora de
perill.
* * *
Luke es
va quedar a la cua d’en Jacen, però la situació estava empitjorant. Sanola Ti
s'havia tornat per entaular combat amb els Ales-X i l'Aleph enemics, però si
els seus pilots eren bons, ella no podria contenir-los. I sense els altres dos
mestres per ajudar a acorralar-lo, Jacen seria capaç de tornar a l’Ànakin Solo. Luke havia d'acabar aquesta
batalla ara.
Es va
obrir més a la Força, esperant que li donés comprensió no només d'on estaria
Jacen sinó també d'on pretenia estar al segon següent. Jacen no s'estava
amagant-se en la Força ara. Estava... estava...
Estava amb una nena petita.
Luke es
va sobresaltar. Va aixecar els polzes del gallet dels làsers i va provar de
nou.
Hi
havia, de fet, una nena petita a la cabina amb Jacen. La seva presència havia
estat escombrada per l'odi que Jacen havia injectat en la Força, però ara Jacen
s'estava calmant i l'angoixa de la nena petita la convertia en una presència
més brillant.
L’InvisibleX
d’en Luke es va estremir. Un tret làser quàdruple de l'Aleph que el perseguia
li havia fregat durant el seu moment de sorpresa.
Mata a Jacen... i mataràs a una innocent.
Luke va
virar per allunyar-se del seu objectiu i va enviar una ordre no verbal als
altres Jedi perquè formessin al seu deixant. Va sentir la sorpresa i el
desassossec d'ells, però ell va tornar la seva determinació més forta,
insistent.
Els
InvisiblesX van virar per allunyar-se, cap a l'espai buit.
Els
caces amb els quals s’havien estat enfrontant els van perseguir, però van
abandonar després de potser mig minut. Van tornar per envoltar al prototip TIE d’en
Jacen, actuant com el seu escorta.
* * *
Caedus
es va enfonsar quan es va rendir a l'esgotament. Va mantenir una mà en la seva
palanca de control, guiant al Borrós de tornada cap a l’Ànakin Solo, i va utilitzar l'altra per abraçar l’Allana contra
ell. Ella va aixecar la mirada cap a ell, amb els ulls vermells i les llàgrimes
sense disminuir, singlotant en la seva angoixa.
-Coronel
Solo a escorta de caces. Qui està pilotant el Twee[1]?
La veu
d'una dona va respondre immediatament.
-Ballarina
U, senyor.
-Vull dir
el seu nom.
-Sí, senyor.
Tinent Syal Antilles, senyor. Del Bus
Blau.
Caedus
va fer una ganyota. Hi havia estat ajudat per la filla gran d'un enemic, d'un
altre traïdor a l'Aliança.
No
obstant això, ell sempre havia promès recompensar la lleialtat i el mèrit, i
feia uns moments havia decidit fer simplement això pel pilot de l'Aleph.
-Ara és
capitana Antilles.
-Uh. -No
era tant una paraula com una exhalació. Caedus no podia dir si ella havia sonat
més complaguda o adolorida. A través de la Força, ella només se sentia
sorpresa, tot i que l'altra presència a la cabina amb ella, indubtablement el
seu artiller, se sentia exultant. La veu de la Syal era freda, professional-.
Gràcies, senyor.
-I tingui
present que el pilot de l'InvisibleX que ha foragitat és un pilot bastant bo.
Antilles, ha forçat a retirar-se a Luke Skywalker.
Davant
d'ell, l'espai llunyà en la distància rere de l’Ànakin Solo, en la proximitat de les naus capitals, va ser
sobtadament transformat per una columna de llum, de quilòmetres d'ampla, que va
girar i va retrocedir com una cosa viva.
* * *
L'espai
va girar i es va retorçar, com si un nen venjatiu estigués jugant amb els
controls d'un monitor, estirant i distorsionant-ho tot en el terç central de la
pantalla. Caedus va veure naus, perfilades pel llamp, allargant-se com si
estiguessin sent dibuixades amb línies. El foc de turbolàser es va corbar de
manera impossible, un últim tret làser llançat de tornada, estavellant-se
contra els escuts del creuer que l'havia disparat. Les naus es van contraure
fins a petits puntets i van desaparèixer del tot.
Amb la
brillantor i la distorsió va venir un cop a la Força. Va colpejar a Caedus, una
vasta i instantània pèrdua de vida.
Els
sanglots de l’Allana van cessar. Ella es va ensorrar a la falda d’en Caedus,
misericordiosament alleujada de la càrrega per la inconsciència.
L'espai
es va enfosquir i va girar fins a tornar a la seva forma habitual. On una
vegada havia surat i lluitat el grup de naus, ara només no hi havia res, o
potser la ferralla recargolada sense raigs destructius o llums de posició que
les il·luminés.
* * *
A punt
de distribuir les coordenades hiperespacials per al seu primer salt, Luke es va
retorçar mentre l'onada de dolor i por li va colpejar. Era més que suficient
per incapacitar-lo, però ell va poder sentir el xoc ressonant en els altres a
través de l'agrupament de batalla.
Va
connectar la imatge de l’holocàmera posterior al monitor de la seva cabina.
Mostrava l’Ànakin Solo i petits
centelleigs del més que distant combat principal de caces estel·lars... i buit
on totes les naus capitals havien d'estar.
Insensibilitzat,
va considerar les opcions. Tornar per ajudar... ajudar a qui? Amb sis
InvisiblesX? Cercar la causa... sense un grup de científics o equipament sensor
adequat?
Jacen
era viu. Luke podia sentir-lo. També podia sentir la Leia, no massa lluny, i la
Jaina i Zekk. Estaven fora de perill. Fos el que fos que havia colpejat la
regió, semblava ser un atac de tot o res i havia acabat.
Amb la
boca seca, va activar el seu panell de comunicació i va transmetre la ruta de
salt.
-Marxem.
* * *
Les
alarmes de proximitat van xisclar per tot el pont del Comandant de l'Amor. La Leia va sentir un buit que s'obria
elevar-se per empassar-se-la. Ella el va fer retrocedir i va veure la Jaina
tornar-se cap a ella amb la cara pàl·lida.
Era com
aquell dia, feia molt, quan hi havia vist destruït Alderaan. Llavors no hi
havia sabut que era sensible a la Força i no s'havia adonat que estava sentint
el xoc de tots aquells milions de morts igual que el seu propi sentit de pèrdua
i horror.
Aquest
cop a través de la Força era molt menys sever, però la seva sensibilitat cap a
aquestes coses era molt més gran. Es va posar dempeus amb cames tremoloses.
-Què acaba
de passar?
Han va
mirar entre ella i la Jaina, i després va tornar la seva atenció als seus
sensors.
-Alguna cosa
acaba d'aparèixer darrere de nosaltres, darrere del... darrere de la nau del
coronel Solo. Una cosa enorme, si la seva signatura gravitacional és una
indicació. Llavors es va esvair. Les alarmes de proximitat van pensar que
estàvem massa a prop d'una massa planetària. -Va mirar una altra vegada i va fer
un grunyit de sorpresa-. Les dues forces d'atac han desaparegut.
-Desaparegut?
Simplement desaparegut?
-Simplement
desaparegut. La majoria dels caces estan encara allà fora. Lluny d'on estaven
les naus capitals.
-Centràlia. -La veu de Jaina estava
debilitada-. Això ha degut de ser l'Estació Centràlia
disparant.
-Sí.
-Han es va escorar dràsticament cap a babord i accelerà-. La nau del coronel Solo
està darrere de nosaltres i els caces s'estan dirigint cap a nosaltres des de
davant. És hora d'anar-nos-en.
La Leia
va buscar amb els seus sentiments i va percebre una forta presència d’en Luke i
la presència que s'esvaïa que era Jacen.
Estaven vius. En el cas d’en Jacen,
ella va sentir alleujament i por.
[1] Twee, sobrenom del caça estel·lar Aleph,
fent referència a la semblança d’aquest amb el cap d’un twi’lek. (N. del T.)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada