Fúria (XVIII)

Anterior

CAPÍTOL 18

Jag i Zekk s'estaven lligant els cinturons d'unes butaques del saló del iot, unes butaques fastuoses i avergonyidorament còmodes, quan Alema Rar va emergir de l'escotilla del bany de popa. El seu somriure era tota innocència.

-Hola, nois. Té Han Solo un moment per a nosaltres?

Zekk estava dempeus en un instant, amb el seu sabre làser encenent-se amb un espetec-xiuxiueig. Alema va aixecar el seu de sota de les seves vestidures negres i el va encendre.

Deixant-se anar i aixecant-se, Jag es va tornar cap a la cabina.

-Problemes! Alema!

Enfrontant-se de nou a l’Alema, ell no es va preocupar de treure la seva pistola làser. Sabia que era una futilitat, almenys mentre ella el tingués a la vista. En el seu lloc va allargar la mà cap a la gran bossa de viatge que hi havia als seus peus, va rebuscar en ella i va treure un casc. Tenia una gran obertura del visor sobre els ulls més que una placa frontal i estava sense decorar, de color gris brunyit.

Envoltada com estava l’Alema en les seves robes, era difícil dir si aquesta era la twi’lek mutilada que havia estat seguint durant anys o la miraculosament curada a la qual Han, Leia i Waroo s'havien enfrontat a Kashyyyk, però la seva cara, immaculada, sense signe de dany muscular o trencament en l'os de la galta, suggeria que era l'última.

Va creuar la seva mirada amb la d’en Zekk i va negar amb el cap. Llavors Jag es va posar el casc i va encendre el seu sistema intern amb un moviment del botó sota el seu coll.

Alema va atacar, envestint a Zekk amb una velocitat que superava la que el seu entrenament Jedi havia d'haver-li permès. El Jedi alt la va bloquejar, intentant enredar la fulla de l’Alema amb la seva pròpia.

Però l'atac d'ella no era seriós. El moviment de l’Alema la va portar més enllà d'ell en una capbussada rodant que l'hauria enviat cap al més probable dels contraatacs si ell n’hagués llançat un. Ella va caure sobre el terra encatifat del compartiment més enllà d'ell, va rodar fins posar-se dreta i, sense que la seva velocitat disminuís, va carregar cap a l'estret passadís que duia a la cabina.

Jag va sentir el brunzit i el cruixit de sabre làser en copejar sabre làser. Alema immediatament va retrocedir de nou cap al compartiment i la Leia la va seguir, amb les dues intercanviant cops tan ràpids com el llamp amb les seves armes.

Però mentre que l’Alema estava genuïnament colpejant al coll, la cintura i els membres de la Leia, la Leia semblava com una actriu d'escenari. Els seus cops estaven dissenyats per connectar amb la fulla del seu oponent i res més. Fins i tot Jag, que no era un espadatxí, podia veure que la Leia va deixar passar una oportunitat de fer miques a la twi’lek.

Jag va passar per tots els sensors del casc, mirant-la durant uns quants segons amb cada un. Els sensors primaris mostraven a tots els presents com poc definits, la carn no reflectia els sons del sensor tan bé com les superfícies dures, però Alema estava fins i tot més borrosa que els altres. Sota els infrarojos, on la Leia variava en tons verds, amb la roba i les diferents àrees del cos apareixent com intensitats lleugerament diferents, Alema era d'un color homogeni, el mateix to exacte del cap als peus, excepte per la fulla del seu sabre làser, que radiava molt més brillant.

Experimentalment, va llançar un so de sonar. Registrant-se més alt que el que l'oïda de la majoria de les espècies podia registrar, no era audible, però retornava una imatge tan crua com la del seu radar. I Alema no era enlloc de la imatge.

Jag va somriure.

Mentre ella ballava davant la Leia, alternativament avançant i retrocedint, Alema va fallar en guardar la seva esquena contra un possible assalt per part d’en Zekk. El Jedi alt es va mantenir inert, com si no estigués temptat. Quan la retirada de l’Alema va amenaçar que ella ensopegués amb ell, Zekk merament va fer un pas cap a un costat, donant-los a les dones lloc per maniobrar.

-Què galant. -Hi havia menyspreu en les paraules de l’Alema mentre ella va deixar de colpejar la Leia per mirar a Zekk-. Bé, simplement haurem de matar-vos un a un en lloc de a tots junts. -Ella va mirar entre ells-. Llevat que Han Solo desitgi sortir i estalviar-vos els problemes de morir amb noblesa, per descomptat. Qui serà el primer?

Cap d'ells es va moure. Cap excepte Jag, que va fer un gest cap a la popa.

-Escotilles d'aire per allà.

-Lluiteu amb nosaltres!

La Leia va negar amb el cap.

-Em sap greu, Alema. No estem tan avorrits.

Alema va obrir la boca per la sorpresa en la seva direcció i llavors ho va entendre.

-Ho sabeu. Qui us ho va dir?

Jag va arronsar les espatlles.

-Lumiya, és clar. Ella t’odiava, saps?

Ell va intentar fer que la mentida sonés casual, improvisada.

-Mentider!

Alema es va llançar contra ell, amb la seva fúria i la seva velocitat apropant-se a Jag que no va ser capaç de reaccionar.

Però la Leia hi va arribar primer, interposant la seva fulla, capturant l'atac de l'Alema i bloquejant-lo, amb una expressió desdenyosa a la cara.

-Si només vols una mica més d'entrenament amb l'espasa, Alema, torna a l'Orde. Luke xiularà per cridar a un nen per hi vagi a practicar amb tu.

Alema va mirar la Leia, amb la seva expressió suggerint que un tesaurus sencer de frases expletives estava passant-li pel cap.

Llavors ella es va moure. No era el moviment d'una persona que estava cansada. Va semblar, al seu lloc, com si l’Alema estigués pintada en una tela que acabava de rebre la primera ràfega de vent del matí. Va onejar per la cintura i l'ondulació es va estendre en direcció al seu cap i els seus peus.

Llavors ella va desaparèixer, com si mai hagués estat allà.

Jag va agafar aire profundament.

-Gràcies, Leia.

Ella va desactivar el seu sabre làser.

-Podries pensar en aprendre a regatejar... vas treure alguna cosa útil?

Ell va somriure.

-Molt.

* * *

Els InvisiblesX del Grup Espasa Roja (Luke, Kyp, Corran, Tyria Tainer, el rodià Twool i Sanola Ti de Dathomir) va sortir de l’hiperespai i es va veure enfrontat a la imatge de la força d'atac de l'Aliança Galàctica dibuixada en una estreta formació, a la força d'atac de la Confederació en alguna classe de formació suïcida i oberta i a una furiosa pantalla de caces estel·lars lluitant entre elles.

Luke va arrufar les celles, considerant-lo. La zona d'enfrontament, encara no s'havia convertit en la classe de camp de batalla caòtic a la qual estava acostumat amb els enfrontaments de les naus capitals i, amb tota certesa, no anava a proveir de molta cobertura als Jedi en el seu atac contra l’Ànakin Solo.

Luke va sentir una distracció, alguna cosa atraient la seva atenció lluny de la zona d'enfrontament cap a una àrea buida de l'espai cap al costat de babord de les naus capitals de l'AG. Li va portar un moment reconèixer la font de la distracció: Twool, l’InvisibleX portava menys armament però millors sensors que els altres vehicles del Grup Espasa.

Twool, i el seu treball que era detectar l'aparell de rastreig d’en Jacen Solo amb aquells sensors.

Twool havia d'estar seguint a Jacen ara i Jacen havia d'estar en el punt cap al qual Twool havia dirigit l'atenció d’en Luke.

Luke va sentir, i ràpidament va intentar mitigar, una sensació d'excitació, fins i tot de celebració. Si Jacen estava allà fora en alguna classe de passeig, potser observant l'enfrontament de les naus capitals des d'una distància segura, es que els Jedi podrien ser capaços d'ignorar diversos nivells de les defenses d’en Jacen per als que s'havien preparat. Els compartiments de càrrega dels seus InvisiblesX estaven carregats amb equipament especialment triat i carregat per aquesta missió, que originalment implicava haver d’acostar l'esquadró furtivament fins a l’Ànakin Solo mentre esperava a l'espai, després llançar una salva de torpedes de protons que destrossarien els motors i tenir a la majoria dels Jedi desviant els atacs de represàlia i els caces estel·lars mentre Luke i Kyp, carregats amb equipament, abordaven secretament i intentaven arribar fins a Jacen.

Si Jacen estava realment lluny de l’Ànakin Solo, en canvi, l'esquadró d’en Luke podria concebiblement volar simplement fins a ell i obligar-lo a què es rendís... o disparar-li.

Però com comunicaria Luke una complicada revisió de les ordres als altres mentre mantenien silenci en les comunicacions?

Va pensar en això i després es va relaxar. No hauria de fer-ho. La situació de les ordres que ell havia ideat per a aquesta missió seria suficient fins i tot en aquesta nova situació.

Els altres Jedi anaven a seguir al Luke cap a l’Ànakin Solo. Ell iniciaria l'agrupament de batalla Jedi, no utilitzat fins llavors de manera que Jacen no tingués un advertiment per avançat, i tots els Jedi presents anaven a començar a completar les seves respectives missions.

Però amb aquesta nova situació, Luke merament necessitava donar als altres una sensació, en la Força, de la seva nova direcció i començar a dirigir-se cap al lloc que Twool li havia apuntat. Mentre tots s'acostaven a Jacen, els seus propis sensors passius, menys sensibles que els d’en Twool, captarien el senyal de l'aparell de seguiment que la Seha havia col·locat a la capa d’en Jacen. Quan estiguessin prou a prop, Luke obriria foc contra el vehicle d’en Jacen i simultàniament iniciaria l'agrupament de batalla. Cap comunicació addicional era necessària.

Amb la més feble de les empentetes de «seguiu-me» donada als seus companys a través de la Força, Luke es va escorar cap a l'objectiu distant.

Cada un dels tres Mestres tenia a un Cavaller Jedi com a company d'ala i la d’en Luke era Sanola. A causa de què ella era la Cavaller Jedi més jove en aquesta missió, estava aparellada amb el Mestre més experimentat, el que no preocupava al Luke ni intel·lectualment ni emocionalment... excepte que li recordava, aproximadament tres vegades per segon, que hauria d'haver estat l’InvisibleX de la Mara el que acompanyés al seu.

Encara que no la buscava activament en la Força, podia sentir la Sanola darrere d'ell, prou a prop per vigilar-lo visualment i prou lluny per què un moment de desatenció no causaria que s'estavellés amb ell. Ella era una Jedi bona i estudiosa i, encara que jove, havia heretat les habilitats de pilotatge que caracteritzaven a la seva tia Kirana. Luke no necessitava preocupar-se per ella.

Una mirada cap al costat de babord de la seva coberta li va mostrar que les naus capitals de la Confederació s'estaven acostant a la zona de combat dels caces. Les línies que deixaven les naus que es batien estaven ara fluint lluny de la zona. Semblava que els superats caces de la Confederació estaven retirant-se, perseguits pels seus venjatius companys de l'AG.

En Luke va arrufar les celles. No va sentir una sensació de pànic d'aquesta direcció. Però això no era de la seva incumbència.

Un punt vermell d'objectiu va aparèixer a la pantalla sensora d’en Luke, identificat com el senyal del localitzador d’en Jacen. Luke va tallar el seu accelerador i va navegar en punt mort els últims pocs quilòmetres, obert a la Força però sense expressar-se a través d'ella.

La fina línia que representava el seu InvisibleX es va acostar a la zona d'objectiu. Pacient, Luke va esperar que els altres Jedi arribessin.

Ell podia sentir-los, dèbilment, acostant-se a la seva localització...

Era l'hora. Luke es va obrir als altres Jedi i va sentir la seva consciència emergir amb les d'ells, combinant-se en l'agrupament de batalla que els feia tan efectius en missions de grup. Simultàniament, sense preocupar-se de treballar amb ordinadors d'objectius, punts en les pantalles i classificacions, va girar el morro del seu caça un pèl cap a estribord, va localitzar el seu objectiu amb els seus sentiments i va disparar. Quatre llances de llum vermella van saltar del seu InvisibleX i van convergir en un punt distant de l'espai.

Caedus va sentir el canvi un moment abans que entengués què significava. Un instant estava surant en l'espai amb una nena petita plorant, agitat perquè no podria fascinar-la o convèncer-la perquè deixés de plorar. I el següent, estava expectant, esperançat, a punt per una batalla...

No eren les seves emocions. S'havia embolicat en un agrupament de batalla Jedi. Fins i tot Allana el va sentir. El cap d'ella va pujar, amb la seva angoixa momentàniament oblidada.

Amb una maledicció que no havia pretès pronunciar davant de la seva filla, Caedus va agafar la palanca de control del Borrós i va accelerar.

No prou ràpid. Les superfícies interiors de les seves pantalles solars van centellejar fins a posar-se vermelles i el seu Borrós es va sacsejar com si hagués estat assolit des del darrere per un tret làser de màxima potència. El Borrós va girar a causa de l'impacte, llavors els acceleradors es van connectar i ell va ser llançat lluny d'aquell lloc de l'espai, executant una acrobàcia més abans que pogués recuperar completament el control del seu prototip TIE.

Utilitzar els escuts o continuar utilitzant la tecnologia invisible? Totes dues eleccions eren igualment bones i igualment dolentes. Es va decidir per l'última, esperant que el seu sobtat esclat de velocitat li hagués tret de la vista directa dels seus atacants.

Va poder començar a desxifrar les identitats dels que li emboscaven. Luke, la presència brillant. Kyp Durron. Corran Horn. Dos o tres més que no coneixia prou bé per reconèixer-los.

Tres Mestres aquesta vegada. Havien après la lliçó a l'Edifici del Senat quan ell havia acabat amb Kyle Katarn.

Les dues vegades li havien atacat quan estava en companyia de la seva filla. La seva fúria va créixer, a punt per alimentar els seus poders.

Va sentir als seus enemics buscant-li, els va sentir tornant-se darrere d'ell. Ell es va fer més petit en la Força, reduint la seva presència al no-res. No els donaria res amb el que treballar.

Làsers van brollar al seu darrere, fallant per metres. Ell va girar a estribord. L'andanada de làser va seguir els seus moviments, desprenent el seu panell solar de babord abans que l’andanada acabés.

Caedus va grunyir. Estaven fent una bona feina seguint-lo. O el Borrós no era tot el que s'esperava que fos, o tenien altres maneres de determinar la seva localització.

Llavors Allana va començar a plorar una altra vegada i Caedus va saber que tenia la seva resposta.

Estaven seguint la presència en la Força de l’Allana, ho havien d'estar fent. L’estaven utilitzant a ella per fixar-li a ell com a objectiu. Oportunistes hipòcrites... amb tots els seus discursos de protegir els innocents, ara estaven utilitzant a una nena petita que no tenia culpa de res, fent trossos la seva vida per agafar-lo.

La seva fúria va créixer, consumint, fonent tot el que veia dins de la cabina, cada estrella fora del finestral, en una boira vermellosa. Era tan gran que ell no va poder contenir per més temps la seva presència en la Força. La seva fúria va fluir a través d'ell, a través de l’Allana, a través dels seus perseguidors i a través de tot el que estava en sintonia amb ell o amb la Força.

* * *

El Comandant de l'Amor va esperar, unit pels patins d'aterratge magnètics a la popa de l’Ànakin Solo, Han i Jaina estaven alerta buscant una oportunitat de llançar-se quan els artillers de la nau estiguessin més distrets. L'oportunitat encara no havia arribat. El complement de caces estel·lars del destructor estel·lar havia estat llançat, unint-se a l'enfrontament entre les flotes de naus capitals, sense que quedés cap per assetjar el iot, però en l'instant en què el iot s'allunyés de la nau es col·locaria a la vista de seus turbolàsers i els seus canons d'ions.

La Leia, asseguda a la cadira del capità, es va tornar més inquieta... i llavors va ser colpejada per una onada d'odi. El rubor i la calor la van inundar... i l'odi pels Jedi, odi pel Luke, per la Confederació, pels làsers i explosius i el caos. Ella va panteixar, amb la seva esquena patint espasmes per la sobrecàrrega d'emoció. Al seient d'estribord davant d'ella, va veure la Jaina sacsejar-se, però la seva filla estava menys afectada del que havia estat ella.

-Amor? Leia! Què passa?

En un instant Han estava al seu costat, agafant la mà d'ella que queia, amb una preocupació indefensa a la cara.

-És Jacen. Està allà fora. -Ella va fer un gest cap a estribord, lluny de l’Ànakin Solo-. Està... No ho sé. Mai l’he sentit així. -Ella va negar amb el cap per aclarir-lo -. Luke també està allà fora.

L'expressió d’en Han va canviar de preocupació a ombrívola determinació.

-D'acord. Ens anem ara, amb turbolàsers o sense. És hora de provar que puc volar en una galleda de sorra a través d'una tempesta d’ions.

Va tornar al seu seient i es va cordar l'arnès.

La veu de la Jaina era un retret.

-Que nosaltres podem.

-D'acord. Discutirem qui és el segon millor quan estiguem allà fora.

Següent