25
JOC DE CRANIS
No
s'estava servint menjar en aquell moment, però Maul va trobar a Coyle al
menjador de totes maneres, sobre mans i genolls. El chadra-fan estava murmurant
per a si mateix airosament mentre furgava entre els contenidors de deixalles de
la cantonada, furgant buscant restes i llançant-les a una safata que havia tret
de la cuina. Maul va esperar fins que Coyle es va aturar, es va aixecar, i es
va girar, els seus bigotis degotant alguna cosa densa i pastosa.
–Jagannath,
–va dir el chadra-fan, assenyalant, tan agradable com sempre–. Preparat per
lluitar de nou, no? –Ell es va fregar les seves mans–. Tots estem esperant
veure't victoriós, i molt aviat.
Maul no
va respondre. La seva resposta, quan va arribar, va ser estendre el braç i
llançar un petit grapat d'ossos a la safata d’en Coyle. El chadra-fan va arrufar
les celles, momentàniament desconcertat, llavors va alçar la mirada de nou a
Maul, parpellejant ràpidament.
–Què és
això?
–Per a tu,
–va dir en Maul–. Perquè ho facis servir en el teu treball.
–És així?
–Coyle va alçar un dels ossos i el va examinar pensatiu–. Sí, puc donar-los ús,
sí, certament, podria. Gràcies, Jagannath. Tens la meva gratitud, sí, la tens,
tot i que em fa preguntar-me...
–He estat
mirant en el teu rerefons, –va dir en Maul–. Per què vas ser enviat aquí a Sub Rusc
7 en primer lloc.
Les
celles d’en Coyle es van torçar.
–Oh sí?
–No sempre
vas ser un escultor. Abans de venir aquí, vas fer... altres coses. –Ell esperà–.
Falsificació de diners, per ser exactes. Crèdits a demanda.
La cara
del rosegador es va tornar la mateixa imatge de la innocència serena.
–Ho vaig
fer?
–Si et
demanés que exercissis la teva tasca de nou per a mi, –va dir en Maul–, podria
subministrar-te qualsevol nombre d'ossos per a les teves escultures a canvi.
–De quant
estem parlant, exactament?
–Tres-cents
mil crèdits.
–I per
què els voldries?
–Necessito
comprar una cosa.
–Bé. –Coyle
es va fregar les mans i va inclinar el seu cap de costat a costat pensatiu–.
Bé, bé, bé. Necessitaria materials, és clar. Un mitjà de fabricació, els
millors amics d'un artesà són les seves eines. I el producte final...
–Fes una
llista, –va dir en Maul–. Dóna–la a Zero. Ell aconseguirà el que necessitis.
–I per a
mi?
Maul es
va aturar i es va girar.
–Què vols?
–El meu
treball més recent, –va dir en Coyle–. Crec que l’has vist. Podria beneficiar-se
de cert tipus de crani. Un gran... sàuric, potser? –La seva llengua va sortir i
es va humitejar els llavis–. He sentit que hi ha un varactyl deathspine[1]
tancat en una de les cel·les inferiors...
–Un varactyl?
–Criatures
intrigants, les has vist, germà? Quinze metres de llarg. –El chadra-fan va somriure–.
Veuràs, és quelcom fascinant, la forma en què les cavitats dels seus cranis amb
plaques armades estan dissenyades per alimentar i amplificar el so, per crear
cert tipus específic de soroll quan l'aire els travessa...
Maul va
assentir.
–Està fet.
[1] Deathspine, columna vertebral de la mort o
espina-mortal, al final he decidit deixar l’original en anglès. (N. del T.)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada