Maul Tancat (XIV)

Anterior

14

POT DE MOSQUES

Strabo odiava les instal·lacions de bugaderia.

Quan va ser portat per primera vegada a Sub Rusc 7 feia divuit mesos estàndard, la bugaderia era el seu lloc de treball. Hi havia suat durant hores al costat de les rentadores i assecadores gegants, treballant dur al costat de droides defectuosos i reclusos a través de muntanyes d'uniformes amarats de sang i llençols. Assignat a ell aparentment de forma aleatòria, la suor, la pudor, i la monotonia trencadora d'esquenes per això, havia estat pitjor que la mort.

Però no hi havia durat molt. Aviat s'havia alçat entre les files dels Gravetat Massiva –estrangulant a l'antic líder i movent-se sense esforç cap al seu lloc– i com a resultat, no hi havia hagut de tornar aquí baix en gairebé un any.

Fins i tot així, des del moment que havia portat a la resta dels Gravetat Massiva a dins, l'astringència punyent de la càmera abarrotada era massa familiar per al seu nas, com un horrible tipus de benvinguda. Les màquines estaven en silenci ara, apagades durant la nit, però el silenci lleument udolant era d'alguna manera fins i tot més inquietant.

–No li veig el sentit, –va grunyir ell–. Baixar aquí baix al mig de la nit així. –Ell va mirar per sobre de la seva espatlla al membre de Gravetat Massiva que estava darrere seu–. Estàs segur que aquest era el missatge?

–Això és el que deia. –El reclús conegut com Izhsmash era un nelvaanian, de morro llarg i dents esmolades, i el segon al comandament d’Strabo–. El missatge va arribar directament des d’Halcon.

–El Capità dels guàrdies ens crida a tots aquí baix, per a què? Alguna cosa que no poden dir-nos allà dalt? –Strabo va negar amb el cap–. Tot això fa pudor.

El seu tinent no va respondre. El nelvaanian era un pirata informàtic, portat aquí a Sub Rusc 7 amb càrrecs de sabotatge d'informació. No era un lluitador ni un assassí per naturalesa, però la seva combinació de lleialtat i les seves habilitats tecnològiques estrambòtiques li feien indispensable per Strabo i els Gravetat Massiva... o almenys tan indispensable com un podia ser en un ambient on dos reclusos qualssevol podien ser cridats, en qualsevol moment, per massacrar-se l'un a l'altre.

Ara, sabia Strabo, no era el moment d'alçar aquest punt. Una hora abans, Izhsmash li havia informat que havien rebut, via droide custodi, un missatge encobert de l'OC Halcon, el capità dels guàrdies aquí a Sub Rusc 7, dient-los que portessin a tota la banda de GM, tretze en total, a les instal·lacions de bugaderia per algun tipus de cimera entre banda i guàrdies. Strabo havia estat dirigint la banda prou com per saber que ignorar tal cimera seria sota el seu risc. Halcon probablement no detonaria les càrregues en el seu cor per tal acte menor de desobediència, però el guàrdia podia fer la seva vida miserable de milers d'altres formes, tot des d’escurçar les racions o posar-lo en tancament complet fins que estigués grimpant per les parets.

Així que aquí estaven, els Gravetat Massiva en massa, obrint-se pas entre les tines de químics i les canonades que bombaven litres de detergents industrials, solvents, juntament amb els criogènics líquids necessaris per refredar la càrrega d'energia superconductora que passava per les enormes rentadores i assecadores.

–Quant se suposa que hem d'esperar aquí en qualsevol cas? –va grunyir Strabo, portant la seva mirada al costat de les rentadores i assecadores, els seus forats buits, de setanta centímetres oberts i immòbils a la penombra–. Va dir tan sols Halcon el que volia de nosaltres?

–No.

–Ni tan sols una pista?

–Em va dir que baixéssim. –Izhsmash va arronsar les espatlles–. Això és tot.

–El fill de vogger sap que no pot tocar-nos, no? –Va dir Strabo–. Pel que fa a...

Tot d'una va deixar de parlar. Acabava de detectar el tap–tap–tap no massa sigil·lós de les botes amb talons d'acer aproximant-se a la meitat de la foscor des de l'altre costat de la sala. Hi havia només un punt d'entrada a les instal·lacions, el que volia dir...

Ja són aquí esperant-nos.

–Halcon, –va bramar Strabo, la seva veu estrident només lleugerament atenuada pels confins claustrofòbics de la sala–. Som aquí. Vols dir-nos què és tan important en aquestes hores de la nit?

Hi va haver un bump sòlid mentre l'escotilla se segellava darrere d'ells, i per quan es va adonar del que estava passant, Strabo ja havia vist qui estava davant d'ells.

No eren guàrdies.

Reis dels Ossos.

I davant d'ells, el propi Vas Nailhead, el seu crani calb enfadat sobresortint per sobre dels Gravetat Massiva com una pústula dolorosa.

Sota les circumstàncies, Nailhead semblava tan sorprès com Strabo.

–Què dim...? –estava dient, caminant cap endavant, ja prou a prop que Strabo podia comptar als setze Reis reunits darrere d’ell–. Tu?

–Nailhead. –Strabo va mirar enrere cap a ell, el nom torçant-se des dels seus llavis com una maledicció. En la seva visió perifèrica estava al corrent d’Izhsmash i la resta de les tropes dels Massiva ombrívolament preparant-se per a la batalla, tirant dels seus fuets de cable d'empunyadura curta, dards de corda, i arpes voladores de dins dels seus uniformes. Aquestes armes de cadena, dissenyades a partir de materials rebutjats, esmolats i entrenats en secret, eren les eines preferides per infligir dolor dels Massiva i sempre estaven a mà–. Què esteu fent aquí? Buscant la revenja?

–Si això és el que vols, –va dir en Nailhead, i els seus ulls es van moure sobre l'espatlla d’Strabo fins a Izhsmash.

–Vaig rebre un missatge per portar als Reis aquí baix, –va dir el nelvaanian–. Halcon me’l va enviar a través d'un droide d'utilitats.

–A nosaltres també, –va dir en Nailhead.

–Què? –Strabo va aclucar els ulls–. Això no pot...

La resta de la frase es va perdre davant un brunzit sibilant de les altes tines contenidores al costat de la paret. Les dues bandes van girar per mirar a la font del so, i quan van reconèixer el que era, Strabo va sentir que se li gelava la sang. Densos núvols de vapor congelant estaven sortint-se dels tancs, alçant-se al seu voltant, succionant l'oxigen de l'aire.

Criogènics, va pensar ell, la seva ment recordant les advertències que va rebre sobre els detergents de nitrogen líquid i heli emmagatzemats dins dels tancs, com qualsevol tipus de fuga o bretxa literalment succionaria l'oxigen dels pulmons de qualsevol prou desafortunat com per quedar-se atrapat dins.

Ventiladors extractors al sostre. L'interruptor del sostre...

Ja era massa tard. Strabo va sentir que la seva tràquea s’estrenyia fins a la mida d'una agulla, ennuegant-se amb el que hauria d'haver estat aire però en el seu lloc perforava la delicada línia interior de la seva gola com un eixam de vespes. Els seus pulmons es van col·lapsar com sacs de cuir buits dins del seu pit, la força drenant-se del seu cos d'una vegada mentre el sòl s'aixecava per colpejar-li la cara com un enorme puny tancat. Els seus ulls i nas estaven cremant, els seus pulmons tremolant al límit de regirar-se. No podia aixecar-se ja per activar els ventiladors extractors molt més del que podia agafar alè sense obstruccions.

D'alguna part davant d'ell, va venir un udol ampli i feble. Strabo va alçar el cap i va mirar a través dels seus ulls entelats de llàgrimes. Nailhead i els Reis dels Ossos estaven desplomats, agafant-se els pits, tossint i esbufegant, caient a terra en piles entre els membres dels Gravetat Massiva. En menys de trenta segons la fugida de crio havia aconseguit el que cap mesura de diplomàcia havia pogut mai, unint a ambdues bandes en un deute fraternal desesperat d'oxigen. Strabo va veure a la seva pròpia gent col·lapsant al costat dels Reis, costat a costat a terra, en els seus últims moments, tan indistingibles com mosques en un pot mortal.

Per les llunes de Rennokk, morirem tots aquí, va pensar salvatgement. Un impuls, un mecanisme primitiu d'autodefensa va sorgir, més poderós que res al nivell conscient, superposant a tots els altres instints.

Surt. Surt. Surt ara...

Trontollant cap enrere, obrint-se pas a cops de colze violentament a través de les files de la seva pròpia gent, Strabo es va dirigir a la sortida, només per trobar-la segellada. Una cosa va agafar el seu braç, i es va adonar que hi havia algú al seu costat, una forma gran, frenètica.

Era en Nailhead. L'home amb barba s'havia obert pas lluitant també, i estava tirant encara més desesperadament de la palanca d'alliberament manual, colpejant, tractant de sortir. La seva cara, un cop imponent, era una lluna de terror peluda i enganxosa de suor.

Just sobre l'escotilla, Strabo va sentir alguna cosa agafar-se al seu braç.

Ell va mirar amunt.

El zabrak, al qual anomenaven Jagannath, estava mirant a baix cap ells dos, el seu nas i boca protegits per algun tipus de respirador improvisat. Strabo simplement el va mirar, insegur de si el que veia era real o un efecte secundari dels criogènics. No va tenir més que un moment per rumiar sobre les possibilitats abans que el zabrak li fes a un costat, caminant pel centre de l'alcova cap a on les tines obertes de criogènics estaven escampant grans núvols de color metàl·lic més intensament que mai.

Apaga-les! Va voler cridar Strabo, encara que en aquest punt la seva veu era un pàl·lid record. Has de...

Però Jagannath ja estava en moviment. Utilitzant els esglaons encastats directament a la paret, es va alçar i va grimpar sense esforç a la part superior del tanc, va estendre el braç i va tancar dos jocs de vàlvules. Va tirar d'un altre interruptor, i Strabo va observar meravellat mentre les fulles dels ventiladors del sostre començaven a moure’s, absorbint els criogènics, ventilant oxigen fresc a l'habitació segellada.

Després d'un moment, l'aire va començar a aclarir-se. Els ventiladors van seguir girant. Strabo els va observar donar i donar voltes mentre lentament –terriblement lents– els nusos ardents dels seus pulmons van començar a desembolicar-se i desaparèixer.

El zabrak va apagar els ventiladors de nou.

El silenci va caure.

–Escolteu-me.

Strabo es va fregar els ulls, va tossir i va escopir, i finalment va mirar amunt. Al seu voltant, a banda i banda, els membres dels Reis i els Massiva estaven mirant al zabrak amb expressions idèntiques de meravella desesperada, mig conscients.

–Què kark vols? –va dir en Nailhead, però la seva veu era un fantasma esquinçat, buit del seu antic jo.

Jagannath el va ignorar.

–El que ha passat aquí, aquesta fugida de crio, no ha estat un accident. El Capità dels guàrdies, Halcon, va fer això. Li vaig escoltar planejant-lo. És pel que us va cridar aquí baix.

Ningú va dir res. Podia haver estat per com de sobtat que acabaven de transpirar, però cap banda va alçar el primer murmuri de dissentiment.

–Ell vol eliminar les bandes, –va dir el zabrak–. A tots vosaltres. Us heu tornat més problemàtics del que valeu. La Guardiana Blirr no li hauria deixat lliurar-se de tots alhora... alguns de vosaltres encara teniu enfrontaments per fer... així que Halcon anava a fer que semblés un accident.

Silenci.

–No tenia per què salvar-vos, –els hi va dir Jagannath–. Simplement podria haver-vos deixat morir aquí fàcilment. I cada un de vosaltres... –Els seus ulls grocs es van moure entre les bandes, assimilant les seves cares pàl·lides, brutes–. Tots vosaltres heu vist com els vostres anomenats líders han actuat just ara... donant-vos l'esquena per salvar-se a si mateixos. Aferrant-se com gossos a la porta per sortir. No podria haver-los importat menys.

Una ganyota col·lectiva va sortir de la multitud. Strabo va alçar les seves mans en una postura instintiva d'autodefensa. Els membres dels Gravetat Massiva i els Reis dels Ossos es van girar per mirar-lo a ell i a Nailhead, el dolor i el pànic en els seus ulls ja canviant d'una sospita acusatòria a una explosió d'ira.

–Te raó! –va cridar algú–. Jo també ho vaig veure!

–Ells ens van portar aquí!

–Van se r els!

–Espereu! –Strabo va fer un pas enrere i va xocar contra Nailhead, que ja tenia la seva esquena contra la paret. Els altres reclusos es van agrupar cap a ells, encara més a prop. Els llavis d’Izhsmash s'havien retret en una ganyota per revelar els esmolats canins i incisius. Strabo va sentir mitja dotzena de mans arribant de mitja dotzena de direccions diferents, agrupant-se per agafar-los, preparats per escorxar-los.

–El moment de les bandes arriba a un fi aquí, –va dir la veu d’en Jagannath des de dalt–. Halcon no descansarà fins que us hagi destruït a tots.

–No pot fer això! –va cridar Strabo als membres de les bandes, als Reis i als Gravetat Massiva per igualtat–. Estem protegits! A causa del que fem, de la forma en què servim a Radique...

La seva veu es va trencar. Tots els reclusos que havien estat a punt d'atacar-los només mig segon abans van fer un pas enrere, creant un espai obert al seu voltant, com si acabessin d'esbrinar que Strabo estigués infectat amb algun tipus de malaltia horrorosament contagiosa. Fins i tot Nailhead es va apartar d'ell.

Jagannath va mirar a baix cap a ell.

–Què passa amb Radique?

Strabo va baixar el seu cap.

–Com treballen les bandes per a ell? Què fan?

Strabo va mirar a Izhsmash, però el nelvaanian es va negar a trobar la seva mirada. Cap d'ells ho faria. S'havia acabat per a ell. Strabo es va adonar que havia passat de ser un líder a ser un complet renegat en el moment en què va esmentar aquest únic nom.

–Digues, –va dir Jagannath, fent una mirada més per les dues bandes abans de dirigir la seva mirada de tornada a Strabo. El missatge mut estava clar: El teu regnat aquí s'ha acabat. Només jo puc protegir-te ara.

Strabo va obrir la boca i la va tancar de nou. Quan finalment va aconseguir invocar la seva veu, les paraules van sortir involuntàriament, com si tiressin dels seus llavis amb un ganxo invisible.

–Les parts, –va dir ell–. Els components d'armes.

–Què passa amb elles?

–Arriben... Arriben de contraban a les naus de lliurament. Cadascun aconsegueix una peça, prou petita com per ficar-la en el nostre uniforme i ocultar-la en la nostra cel·la. Ningú sap el que ningú obté. Ningú sap com encaixen juntes. Ningú sap on van i com arriben allà.

–Com les aconsegueix Radique?

–Ningú ho sap. Simplement desapareixen.

Jagannath el va mirar.

–Desapareixen?

–És tot el que sé, –va dir Strabo–. I ens paga de la mateixa forma. Amb els khipus. –Ell va estirar el camal dels pantalons per revelar una corda de nusos lligada al voltant del seu turmell–. Codifiquen un compte ocult, una forma de pagament a la qual els guàrdies no poden accedir.

El zabrak es va girar per supervisar la resta de la sala.

–Sé que tots vosaltres treballeu per a Radique en certa manera. El que vol dir que ja serviu a un propòsit comú. Ara tots servireu a un líder. –Ell es va alçar–. A mi.

–Mai! –A la seva esquerra, Strabo va veure a Nailhead llançar-se cap endavant amb els seus punys premuts, els ulls cremant, i es va adonar que ell mateix també havia fet un pas per enfrontar aquesta indignitat de ple, com si una part animal d'ell es negués a inclinar-se davant el recentment assenyalat líder.

El zabrak va reaccionar més ràpid del que ell o Nailhead podien. Agafant a Nailhead des de darrere, l'anomenat Jagannath va enganxar els dits a les fosses nasals del menjador de carn i va llançar el seu cap cap enrere per exposar la seva gola abans de portar el seu puny contra el cartílag de la tràquea d’en Nailhead, fent-li caure a terra en una pila esbufegant, afeblida. Strabo va veure el zabrak pivotar, disparant els seus peus cap amunt de manera que va colpejar a Strabo en el plexe solar, portant-li a doblegar-se sense aire.

La foscor s'estava acostant. Strabo va lluitar per deslliurar-se'n. La veu d’en Jagannath semblava venir de molt lluny, però hi havia una freda ferocitat en ella que no podia ser ignorada.

–Ara treballareu per a mi, –va dir el zabrak–. Podeu mantenir la vostra lleialtat a les vostres bandes, però per ara, jo em posaré al comandament per sobre de tots. Intervindré entre vosaltres i els guàrdies. –Es va girar cap a Nailhead, mirant directament als ulls del menjador de carn–. També, a partir d'aquest punt no hi haurà més assetjaments al reclús conegut com Zero, queda entès? Això va per totes dues bandes.

Ningú va dir res. Strabo va mirar als seus peus. De moment, almenys, no podia aconseguir mirar els altres membres de la banda que solia dirigir.

Quan va tornar a mirar a dalt, el zabrak s'havia anat.

Següent