Maul Tancat (XXXIV)

Anterior

34

VÀNDALS

Quan el panell posterior de la seva cel·la va lliscar en obrir-se, Vas Nailhead va suposar que estava somiant.

Al contrari que la majoria de reclusos aquí, Nailhead passava una gran part del seu temps sol a la cel·la. Després de tota una vida en diverses presons al voltant de la galàxia, no tenia cap interès real en barrejar-se amb la resta de reclusos. Com suposat cap dels Reis dels Ossos, encara continuava el seu regnat de terror... però amb el zabrak, Jagannath, al comandament de les dues bandes ara, el títol d’en Nailhead s'havia tornat principalment simbòlic.

Res li excitava ja. Encara menjava carn, però no ho gaudia com solia fer-ho. Aquests dies passava la major part del dia pensatiu sobre el correu de fans i ofertes de suport o lliscant dins i fora d'un somni profund, poc satisfactori. Més i més es trobava pensant en el seu planeta natal, la seva família, la descendència que havia deixat enrere. Els seus companys Reis dels Ossos encara feien un jurament de lleialtat cap a ell, però en secret Nailhead desitjava que l'algoritme li enfrontés a un d'ells, només per canviar les coses.

Somiava amb marxar d'aquí, però, com cada reclús, sabia que l'única manera de sortir era a través de les taules del sòl.

Somiava amb el cuc.

Aquest cop, quan la presó havia començat a moure’s al seu voltant amb el retruny familiar i els grinyols del ferro de la reconfiguració, Nailhead simplement va suposar que s'havia adormit durant la crida de clarí i que el següent combat estava a punt de començar. Hi havia passat de tant en tant. Va alçar el cap i va mirar al voltant, preguntant-se no del tot mandrosament si seria seleccionat per a un enfrontament, potser contra el propi Jagannath en una batalla que –si en Nailhead guanyava– restauraria una mica de l'excitació i glòria a la seva vida. Però mentre la consciència li tornava, es va adonar que la porta de la seva cel·la encara estava oberta, i no hi havia res del clam habitual dels reclusos tornant per al tancament.

Llavors què estava passant?

Va ser llavors quan el panell va lliscar per obrir-se darrere d'ell.

–Nailhead, –va dir una veu.

Vas Nailhead va mirar al noghri que caminava dins la seva cel·la. Era Strabo, el seu jurat enemic, que fins molt recentment havia estat el capitost dels Gravetat Massiva. Tot i així, aquí estava davant de Nailhead amb una lluentor d'incredulitat perplexa, com si el propi Strabo no pogués creure del tot que hagués vingut aquí.

–De què va això? –va grunyir Nailhead.

Strabo no va dir res. I llavors Nailhead els va veure, els altres reclusos, reunits darrere del noghri... una barreja aleatòria de membres dels Reis dels Ossos i els Gravetat Massiva colze amb colze. Els Massiva estaven armats amb els seus dards de cable i armes de melé. Els Reis estaven portant tots ossos, esmolats i punxeguts amb puntes de metall i fragments, modificacions especialitzades que havien afegit.

–Algú ens va deixar sortir, –va dir Strabo.

–Què?

–Reconfiguraren les nostres cel·les. Van obrir un passadís posterior per a nosaltres.

–Per què?

–Qui sap? –Strabo va arronsar les espatlles–. Tot el que sé és, que les coses solien ser diferents per aquí. Potser no genials, però almenys tenien sentit, saps el que vull dir? Abans que aquest monstre de pell vermella vingués i ho canviés tot...

–Justa. –Nailhead es va trobar assentint–. Abans quan estàvem al comandament, –barrinà ell, i va alçar la mirada cap a Strabo–. Llavors creus...?

–Potser aquest individu... sigui qui sigui... va obrir les parets per a nosaltres. Potser perquè vol que ens encarreguem de certa situació.

–Tens un pla?

–Tinc una arma. –Strabo va assenyalar amb el cap a l'escotilla oberta de la qual ell i els altres acabaven de sortir–. I si seguim el passadís? A veure on ens porta.

–Sí?

–Hi ha pitjors formes de passar un parell d'hores, –va dir Strabo, i, estenent el braç, va llançar un os de fèmur esmolat a Nailhead, que el va agafar hàbilment en l'aire, tot i que encara no tenia ni idea del que estava ocorrent–. Llavors què dius? Fem un passeig?

–Sí. –Aixecant-se, posant-se les mans en els malucs, i estirant la seva esquena, Nailhead li va somriure–. Suposo que pot ser que ho faci.

Costat a costat, els dos líders de les bandes es van dirigir de tornada a través de l'escotilla amb els altres seguint-los, cap a les parets de la presó.

Següent