Fúria (XII)

Anterior

CAPÍTOL 12

KASHYYYK, BASE MAITELL

La concepció popular del que era el planeta wookiee de Kashyyyk era un bosc complet de pol a pol, amb quilòmetres de profunditat, amb el terra del bosc sent una capa impossiblement gruixuda de matèria orgànica, arrels recargolades, monstres i foscor.

I per descomptat, hi havia enormes franges de terreny que podrien ser descrites exactament d'aquesta manera. Però també hi havia oceans, muntanyes i regions on la vegetació, creixent a sobre de plataformes de roques només a uns quants metres més avall, no era més alta que en qualsevol altre planeta. Allà, els éssers vius podien estar drets a terra i veure el cel a través de les branques.

Era en un lloc així on les forces d'ocupació de Palpatine havien construït la Base Maitell unes sis dècades abans. Havien portat edificis prefabricats, havien vessat duracret, havien fet créixer hangars i s'havien instal·lat defenses en els perímetres. Des de llocs com aquest, havien governat el món. Llavors, després que Palpatine morís, els wookiees havien reclamat el seu planeta, una base cada vegada, obligant als soldats d'assalt a sortir volant. La vida salvatge de Kashyyyk havia enterrat moltes de les bases, mentre que altres, com Maitell, havien estat mantingudes per utilitzar-les esporàdicament com a llocs on la gent d'altres mons podien ser allotjats i les seves naus espacials podien aterrar.

Zekk, panteixant a l'ombra d'un arbre de menys de trenta metres d'alt, va decidir que els anys no havien esborrat la lletjor utilitària de la base. Malgrat que lianes verdes i marrons penjaven de les teulades de molts edificis, les parets seguien sent d'un blanc grisenc brut, brillant com ossos al sol. Els carrers i marques d'aterratge eren línies precises i rectes, creuant-se en angles rectes, completament estranyes a la natura fluent i orgànica del món al seu voltant. Tot i que actualment estava sent emprada pels wookiees com a base d'organització per a les operacions d'extinció d'incendis, aquest lloc encara no pertanyia aquí.

-Ei. -La crida de Jaina era brusca-. Una altra vegada.

Zekk la va mirar. Ella estava dreta, vestida amb les seves vestidures Jedi, perspirant i tensa, amb el sabre làser sense encendre a les mans.

Zekk va sospirar.

-Dóna'm un minut.

-Necessito practicar.

-No estic segur que puguis aprendre res practicant més amb mi. M'has sobrepassat amb el sabre làser. Practicar és l'única cosa en el que penses, dia i nit. Dubto que cap Cavaller Jedi pugui oposar-se a tu. Necessites practicar amb un Mestre.

-Vinga.

El seu to no era persuasiu, sinó autoritari.

Negant amb el cap, convençut que era una mala idea, Zekk es va aproximar a ella. Va encendre el seu sabre làser...

Abans que pogués fins i tot aixecar-lo, Jaina va fer un gest. L'empunyadura va saltar de la seva mà i va volar fins a la de la Jaina. Anticipant l'escomesa d'ella, ell va girar per sortir del mig mentre ella arribava corrent fins a ell. Ell es va ajupir per sota de l'atac, agafant l'empunyadura del sabre làser sense encendre d'ella i va tirar.

Però ella no el va deixar anar. Utilitzant la seva pròpia fortalesa per augmentar el seu moviment, ella va fer una tombarella per sobre d'ell. Llavors, mentre aterrava, ella va llançar un cop de peu, colpejant de banda el genoll d'ell.

Ell va caure, rodant per allunyar-se del cop que li seguiria, i va sentir un calfred de por.

-Espera! Fi de la pràctica!

Ella es va aturar, enfadada, i va baixar la vista fins a ell.

-Què?

-Si no tinc un sabre làser, no puc practicar.

-Bé, hauries de subjectar bé el teu. -Ella el va apagar i l’hi va llançar. Llavors es va retirar fins a la seva posició d'inici i va reassumir la seva posició de preparada-. Vinga.

-Canviem a sabres làser d'entrenament.

Arrufant-li les celles a ella, Zekk es va acostar a la motxilla de treball d'equipament que havien portat. Llavors, del seu interior, va treure dues armes de pràctica. Fetes per ser utilitzades per reclutes i aprenents Jedi, les seves fulles d'energia produïen una dolorosa descàrrega, però no provocaven accidents que poguessin tallar un membre... o un cap.

-No aprendré res enfrontant-me a una arma de descàrregues. Vinga, agafa el teu sabre làser.

Zekk va negar amb el cap i es va aproximar a ella amb una arma d'entrenament a cada mà.

-No aprendràs res practicant amb mi llevat que canviïs a armes de descàrrega. Perquè d'una altra manera no seré part d'això. Jaina, estàs jugant massa dur. Ets un perill per a tu mateixa i per a altres.

-Zekk, saps que pots confiar en mi.

-Sé que solia fer-ho. Abans que et convertissis en...

Zekk va veure el que s'estava aproximant des de la direcció de l'hangar del Falcó Mil·lenari i la seva veu es va esvair.

Els ulls de la Jaina es van estrènyer, com si ella veiés més enllà del simple truc d'ell i s'ofengués per això. Llavors, o mitjançant la Força o simplement en convèncer-se per l'expressió d'ell que algú realment s'estava aproximant, ella es va tornar per mirar.

Caminant cap a ells venia Jacen Solo.

Estava vestit de cap a peus amb l'uniforme negre de la Guàrdia. Portava unes gruixudes botes militars i uns gruixuts guants. El visor del seu casc ocultava les seves faccions. La seva capa onejava darrere d'ell mentre caminava.

Zekk va sentir un calfred de por gairebé sobrenatural. Amb el seu uniforme complet, Solo s'assemblava tant a Darth Vader que qualsevol aliat amb els Jedi, recordant o havent estudiat els temps passats de la Purga Jedi, estaria similarment afectat.

La veu de la Jaina va sortir en un xiuxiueig.

-Massa baix.

-Sí, Vader era molt més alt.

-Massa baix fins i tot per ser el meu germà, idiota. -Ella va aixecar la seva veu perquè l'intrús pogués sentir-la -. Siguis qui siguis, això no té gràcia.

Arribant la vora de la clariana on practicaven, el seu visitant va aixecar el seu visor, revelant les faccions d’en Jag Fel.

-No estava intentant ser divertit. Però, Zekk, hauries d’haver-te vist la cara.

Zekk va parpellejar en direcció a ell.

-Estàs intentant aconseguir una cita amb algú lleial a l'Aliança?

-No.

-Perquè no vas a trobar a moltes a Kashyyyk.

Jag va fer un gest cap a la Jaina.

-Vaig venir a entrenar amb ella. Ja saps, sabres làser.

Jaina li va dirigir una mirada desdenyosa.

-Jag, saps fins i tot com utilitzar un sabre làser?

-Sé la Lliçó U. No agafar la punta brillant.

Jaina va fer una pausa, òbviament insegura de com respondre a la curiosa petició d'ell. Va caminar per enfrontar-s’hi.

-Jag, no vull ferir els teus sentiments. Sento el major respecte per tu com a pilot, com a tàctic i com a soldat. Però en un combat cos a cos, no ets ni de prop el meu igual. I no pots començar a simular les habilitats d’en Jacen. No trauré res d'una sessió d'entrenament i podries sortir ferit.

-I tant que podria sortir ferit. -Ell va mirar al seu voltant-. Quins són els sabres làser autèntics i quins els falsos?

Zekk li va lliurar una de les armes de pràctica.

-Aquest és una de les segures. -Li va lliurar l'altra a la Jaina-. Mostra-li del que estàs parlant, Jaina. Necessito el descans.

Reticent, ella li va lliurar el seu sabre làser a Zekk.

-Ell sap exactament del que estic parlant. Ha estudiat a l’Alema Rar durant anys. Sap del que ella és capaç. Jo sóc pitjor.

-Bé, llavors això no requerirà molt del teu temps o la teva energia. -Jag va abaixar la mirada i després li va donar un copet a la seva cuixa-. Aquí, dóna'm una sacsejada. Perquè sàpiga en el que m'he ficat.

Negant amb el cap amb exasperació, Jaina va encendre la seva arma d'entrenament. La seva fulla violeta va saltar a la vida amb un espetec-xiuxiueig més suau que el d'un sabre làser autèntic. Llavors, lentament, es va inclinar per colpejar la cama d’en Jag.

L'espasa va fer un espetec. La cama d’en Jag es va sacsejar amb un espasme muscular i ell gairebé va caure.

Va descansar el seu pes en ella de nou i va donar uns quants passos experimentals al seu voltant.

-Ah. Ja ho pillo. Aposto a què ensenya als joves Jedi les virtuts del fet que no els assoleixin.

Zekk va assentir.

-Sí.

-D'acord, fem-ho. Zekk, tu decideixes quant.

Jag va baixar la seva visera, esdevenint un creïble, encara que lleugerament més baix, simulacre d’en Jacen Solo. Va encendre el seu sabre làser d'entrenament i el va aixecar d'una manera creïble, subjectat amb les dues mans.

-Endavant.

Gairebé més ràpid del que l'ull podia seguir, Jaina va carregar. Jag va moure la seva fulla lateralment per escombrar la d'ella fora de la seva línia d'atac, una maniobra maldestra que encaixava amb un estudiant d'espasa de primer any. Jaina el va esquivar abans que les seves fulles es trobessin i es va impulsar, ficant la seva espasa a través del costat del coll d’en Jag.

Jag va deixar escapar un crit i va retrocedir, donant-se copets al lloc del cop.

-Uau!

-Els colls no estan malament. -Zekk es va fregar el seu propi amb comprensiu record-. Espera fins que rebis un en la parpella. O a l'entrecuix.

Recuperat, Jag es va posar una vegada més en la posició de preparat.

-Una altra vegada.

-Endavant.

Aquest cop Jag va iniciar l'atac, un tall vertical bàsic. Ell era prou fort per comunicar-li suficient energia.

Jaina va fer un pas cap al costat i el seu cop lateral el va colpejar a la part superior del braç.

-Aug. Maleïda sigui.

Jag es va fregar el lloc de la ferida.

Jaina li va dirigir una mirada exasperada.

-Tècnicament, aquest assalt no ha acabat, perquè tot el que vaig fer va ser tallar-te el braç, en teoria. Un Jedi podria ser capaç de continuar durant un temps amb una ferida com aquesta. Però diguem-ne un punt guanyat per a mi.

-Sona raonable. Jaina, ets ràpida.

-Vaig a seguir endavant fins que cregui que sóc prou ràpida. Hem acabat?

-Ep, no sóc prou brillant per haver acabat ja. -Jag va reassumir la seva posició de preparat-. Una altra vegada.

En Zekk va esbufegar, divertit.

-Estaria malament de la meva part admetre que realment estic començant a gaudir això?

-Sí.

-Endavant.

Jag va intentar la mateixa maniobra. Jaina es va apartar cap a un costat, girà... Jag va aturar el cop amb el seu avantbraç esquerre. La brillant fulla va rebotar. El braç d’en Jag no es va moure, no va reaccionar davant la descàrrega elèctrica.

Ell va allargar aquest braç. Tan ràpid com un duelista amb pistola làser desenfundant i disparant, va agafar l'empunyadura de l'arma de pràctica de la Jaina just per sobre de la mà d'ella i va estrènyer.

L'arma va cruixir. El raig de llum va desaparèixer.

Jaina, agafada amb la guàrdia baixa durant només una fracció de segon, va retrocedir, va preparar la cama i li va donar una puntada de peu a Jag en el plexe solar.

El seu plexe solar va fer Konk, amb un soroll metàl·lic.

Jag va colpejar amb la seva espasa d'entrenament la cama de suport d'ella. Aquesta va patir un espasme i ella va caure. Va rodar per terra, però Jag ja s'estava tornant a la direcció del seu gir. La seva fulla la va tocar al clatell. Ella va completar el gir, acabant sobre la seva esquena, aixecant la vista cap a ell amb una expressió adolorida.

-Què ha estat això?

Jag va arronsar les espatlles i va aixecar de nou el seu visor.

-He guanyat.

La cara de la Jaina es va retorçar de fúria.

-Volar és el que millor fas. Així que vola.

Va fer un gest com si empenyés l'aire davant seu.

Els peus d’en Jag van deixar el terra. Va volar cap enrere cinc metres i es va estavellar al tronc de l'arbre que els hi donava ombra. Llavors va lliscar cap avall sobre de les arrels retorçades. Les fulles van ploure sobre ell.

-Jaina! -Zekk va córrer cap a Jag i es va inclinar sobre ell-. Què creus que estàs fent?

Jag va fer una ganyota de dolor.

-Castigar-me. Per avergonyir-la.

Jaina va saltar acrobàticament fins posar-se dreta i es va dirigir enfadada cap a Jag.

-No estic avergonyida. Em vas enganyar.

Ella estava cridant ara i Zekk va veure distants caps tornant-se per mirar: wookiees treballant en l'àrea i humans en l'hangar del Falcó.

-Quina part d'enganyar-te resultaria impossible perquè Alema Rar o Jacen Solo la fessin?

Rígidament, Jag va començar a aixecar-se i acceptà una mà que Zekk li oferia perquè s’ajudés. La mà enguantada d’en Jag va caure cap Zekk, rígida i metàl·lica.

Una vegada que Jag va estar dempeus, Zekk va donar uns copets a l'avantbraç de l'home amb els seus artells.

-Què tens allà baix?

Va repetir l'experiment en el pit d’en Jag, que també va ressonar metàl·licament.

-Els esclafaossos i el pectoral de beskar de l'altre dia.

Jaina es va aturar davant d’en Jag, gairebé escopint amb la seva fúria.

-Què estàs intentant provar?

-T’estàs entrenant per perdre. Per morir.

Això la va aturar. Ella va aixecar la mirada cap a ell, amb la seva fúria esvaïda en un instant, reemplaçada per la sorpresa... i el dubte.

-Jaina, t'he observat des de fa molt de temps, preparant-te per una confrontació amb l’Alema i, no estàs enganyant a ningú aquí, amb el teu germà. Has entrenat i entrenat i suat i perseverat, i, fins on puc dir, has fet un treball brillant per a la tasca equivocada.

-Explica’t.

Els ulls d'ella van buscar els d'ell.

Zekk es va sorprendre de no veure més fúria en els d'ella. Ella havia d'haver tingut por exactament del que Jag estava parlant i, de forma típicament jainariana, no ho va discutir amb ningú, sense tractar amb això excepte a través del rebuig.

-Espasa Dels Jedi. Això és el que ets, fins i tot encara que ningú està segur del que significa. Però estic segur d'això. Hi ha dues paraules importants aquí. Espasa i Jedi. T'has estat convertint en una espasa sorprenent, però has oblidat el que significa ser una Jedi.

-No estàs qualificat per dir això...

-Contesta'm això. Quin Jedi que coneguis m'hauria llançat cap a aquest arbre tan durament per guanyar un assalt de pràctica? No sabies que la meva armadura protegia la meva esquena. Podies haver-me trencat la columna. El casc no protegia el coll. Podies haver-me trencat aquesta part. Quin Jedi li hauria fet això a un amic?

Ella va negar amb el cap. Era com si els arguments d’en Jag fossin trets làser i ella estava desviant la majoria d'ells inofensivament fora del seu camí, però els trets ocasionals estaven travessant la seva guàrdia, aconseguint-la, cremant-la.

-Així que ets una bona Espasa i una Jedi corrupta. Però fins i tot si tornes a ser una bona Jedi, moriràs. Saps per què? Perquè estàs entrenant en talents Jedi com si fossis a tenir un autèntic duel Jedi amb els teus enemics, tot sabres làser i trucs del Costat Lluminós de la Força. Però necessites pensar com algú que caça Jedi. Com jo. -Es va acostar tant a la Jaina que Zekk va pensar per un moment que ell anava a inclinar-se i besar-la -. Això és el que vaig fer. I et vaig vèncer.

-Una vegada. -Les paraules d'ella eren suaus i insegures-. La tercera vegada.

-Estàs absolutament segura que si hagués intentat aquesta tàctica en el nostre primer assalt, no hauria funcionat?

Ella va guardar silenci durant un llarg moment. Llavors va negar amb el cap.

Jag es va descordar el casc i se’l va llevar, sostenint-lo al seu costat.

-Jaina, com el teu oficial al comandament, t'estic ordenant que et prenguis lliure el dia d'avui. Res d'entrenament, res d'estratègia, res de res. Presenta't a mi a primera hora del matí. En aquell moment, si creus que necessites un altre dia lliure, vull que m'ho diguis. El tindràs.

-Sí... Coronel.

Jag va assentir cap a ella i Zekk i després va girar i es va dirigir de tornada a l'hangar.

Jag va mantenir el seu pas ràpid fins que va arribar a l'hangar del Falcó. Llavors va mirar al seu voltant i, veient que no hi havia ningú a la vista, es va moure més a poc a poc i pesadament cap a la rampa d'accés del Falcó. Es va asseure a la vora inclinat, inclinant-se contra el seu angle de descens per romandre dret. Va posar a un costat el seu casc, i llavors es va treure lentament els guants negres dels esclafaossos, mirant a terra amb la mirada buida mentre ho feia.

-Esperava...

La veu va sorgir de la figura alta i fosca que va semblar materialitzar-se davant Jag. Jag es va posar dret d'un salt, allargant la mà per agafar una pistola làser que no hi era, i llavors es va relaxar en reconèixer a qui li parlava.

-... Que estaries content. -Zekk li va arrufar les celles-. No nerviós. I malhumorat.

Jag va seure de nou i li va arrufar les celles al Jedi. Amb cura, va usar la seva mà dreta per llevar-se l’esclafaossos del seu braç esquerre. El va dipositar al costat del seu casc.

-No estic malhumorat.

-I jo sóc un sullustà.

-Sí, les orelles em van donar la pista.

Zekk li va dirigir un breu somriure.

-Només volia donar-te l'enhorabona.

-Per què?

-Per fer que ella ho comprengui. Semblava tan sorpresa com si l'haguessis travessat amb una pica d'energia. Ara està pensant.

-Bé. -Jag es va treure l'altre esclafaossos i el va deixar a un costat. Es va mirar els palmells de les mans, que estaven enrogides i suades-. No m'agrada cridar-li.

-Bé, no vas cridar molt.

-No és això. -Els ulls d’en Jag es van enfocar més enllà del sòl, en algun lloc i moment distants-. Fa anys, vaig pensar que podia veure el meu futur en els seus ulls. El meu futur, potser fins i tot el futur del meu llinatge, del meu nom. Des de llavors, s'ha apartat de mi. Jo vaig ajudar a què passés. Per ira. Per orgull. –Negà amb el cap i va tornar a creuar la seva mirada amb la d’en Zekk-. Però no puc deixar que s'aparti del que significa ser humana.

Zekk es va quedar callat durant una estona llarga, i quan va parlar de nou, la seva veu era inusualment suau.

-Jag, vaig a compartir amb tu un secret. Ets irritant, com les pólvores pica-pica en un vestit aïllant.

Jag el va mirar.

-A sobre, no tens sentit de l'humor, ets més cec per a la Força que una roca, maneges un sabre làser com un hutt borratxo i ets baixet. Però després d'avui, estic summament orgullós de tenir-te com a company d'armes.

I va estendre la mà.

Jag la va mirar com si esperés que un insult final estigués escrit en el seu palmell i després la va estrènyer.

-Gràcies.

-Així que, tinc el dia lliure?

Les espatlles d’en Jag es van enfonsar.

-És clar.

-Vés a prendre una copa o alguna cosa semblant, coronel.

Zekk va girar i es va dirigir a la sortida per la porta principal de l'hangar, caminant cap a les habitacions del personal de la base.

Jag es va asseure on era durant llargs minuts, després va recollir les seves coses i va marxar.

La Leia, en silenci, va sortir de les ombres a la part superior de la rampa d'accés i va negar amb el cap. Va mirar cap enrere per sobre de la seva espatlla.

-Han?

-Sí, amor.

-Com li ensenyes a un home que és un idiota noble que s'està sacrificant a si mateix i patint molt?

-No ho sé, amor. Principalment els hi disparo.

-Ho consideraré.

Següent