dissabte, 20 de maig del 2017

Festival dels guerrers (VIII)

Anterior



CAPÍTOL 8

Com la Major Fassa, el Capità Tarpals s'havia desviat lleugerament de la Gran Desagradable Gratis-Per-A-Tots. Tarpals es preguntava si potser no hauria d'haver confiat en el hohokum per transportar-lo a les costes del pantà nord. Li havia deixat en algun tipus de territori poc familiar i extremadament enfangat. A causa que Tarpals va estar forçat a moure’s cautelosament pel terreny, sabia que estava perdent temps a la Gran Desagradable. Afortunadament, el segon punt de control -marcat per una alta torre de vigilància vella- era clarament visible per Tarpals, sol sobre un turó d'herba en la distància.
Tarpals va arribar a una clariana i va trobar a vuit gungans -vestits en els uniformes de la Patrulla de Costes del Llac Umberbool- asseguts a les branques d'un arbre alt. Els gungans tenien l'esquena cap a Tarpals, i estaven mirant a una cosa més enllà de l'alta herba del pantà. Tarpals es va aixecar de puntetes i va veure prop de dues dotzenes de participants de la Gran Desagradable obrint-se pas a través dels pantans.
En l'arbre, l'oficial al comandament de l'equip de la Patrulla de Costes passava un compacte parell de veurelluny a un dels altres soldats.
-Manteniu vosa ulls oberts per qüalsievol màkinak, -va dir l'oficial de comandament-. Nosa no vuol cap mal als participants dila Gran Desagradable.
Mentre la Patrulla de Costes monitorava als atletes que passaven, Tarpals va examinar els transports de la Patrulla sota l'arbre. Hi havia quatre kaadu i un únic hidrotobogan. El kaadu de dues cames era un mitjà de transport típic pels pantans de Naboo, i l'esvelt hidrotobogan -un navili llarg, de tipus trineu que suportava fins a quatre gungans i que merament necessitava una empenta per arrancar- era fins i tot més ràpid. Tarpals dubtava que la Patrulla de Costes apreciés que prengués prestat un dels seus transports, però un kaadu o l’hidrotobogàn era just el que necessitava per creuar els pantans.
Des d'on estava Tarpals, també va veure el que semblava ser un sender de terreny ferm que portava a través del pantà i pujava un turó d'herba cap al segon punt de control. Cap dels altres participants de la Gran Desagradable havia descobert el sender, que semblava ser una ruta més directa cap a la torre de vigilància.
Mentre els membres de la Patrulla de Costes estaven asseguts a l'arbre, Tarpals va caminar silenciosament cap a un dels kaadu lligats. Mentre lliscava les mans sobre les regnes de la criatura, Tarpals va escoltar un cop sec a terra darrere d'ell. Es va girar per veure l'oficial de comandament de la Patrulla de Costes al costat del kaadu.
-I qüè pensa tusa qüe tà fent? -va preguntar l'oficial de comandament. Tarpals es va adonar que l'uniforme de l'oficial indicava que certament era un Comandant. Els altres gungans van mirar a baix des dels seus respectius llocs a l'arbre.
-Misa competeix nela Gran Desagradable, -va respondre el Capità Tarpals-. Misa gafa prestiat qüest kaadu pera arribar al segon punt de control.
-Prestiat, diu tusa? -va respondre el Comandant-. Semblia més aviat qüe tusa robià a missa! Pro ja qüe misa i la Patrulla de Costes suom uns entusiestes dila Gran Desagradable, tusa tens il kaadu.
-Gràxies, -va respondre Tarpals mentre agafava les regnes del kaadu.
-Misa no terminiat! -va afegir el Comandant de la Patrulla de Costes mentre agafava les regnes de Tarpals-. Tusa tens il kaadu... si tusa venç a misa en combat.
Les espatlles d’en Tarpals es van sacsejar. Es va adonar que havia simplement d’haver saltat al kaadu i galopar en lloc d'intentar ser discret. Els enfrontaments de combat amateur eren el tipus de situació estúpida que portava a retards en acabar la Gran Desagradable.
El Capità Tarpals va mirar als peus nus del comandant de la Patrulla de Costes, i va dir:
-Tusa vuol lluitar estil Paonga o estil Umberbool?
El Comandant semblava confús. Mai havia sentit a parlar de l'estil Umberbool, i estava a punt de demanar una explicació quan Tarpals sobtadament va saltar sobre la seva espatlla i el va llançar al pantà.
Tarpals va saltar sobre el kaadu i va enfonsar els talons en els laterals de la criatura. El kaadu va sortir corrent cap a la senda. Darrere d'ell, Tarpals va escoltar les rialles i els aplaudiments de la Patrulla de Costes. Quan va escoltar al Comandant cridar:
-Buona sort, guerrer! -Tarpals va somriure.
No va ser fins que Tarpals va aconseguir la part superior del turó d'herba que va saber que un profund barranc el separava del segon punt de control. La torre de vigilància estava tan a prop, que Tarpals podria haver-la colpejat amb una roca, a pesar del bé que li hauria fet això. Ara Tarpals sabia per què tots els altres participants de la Gran Desagradable havien pres una ruta diferent del pantà. A no ser que pogués trobar un camí per creuar el barranc, hi havia poca probabilitat que pogués acabar en el top cent de la competició.
A la banda del barranc de Tarpals, un arbre alt sortia d'un sortint rocós, i diverses enfiladisses llargues penjaven de les branques més altes de l'arbre. Tarpals imaginava que podria balancejar-se en una enfiladissa fins a l'altre costat del barranc.
Per obrir-se pas fins a l'arbre, Tarpals va haver d'obrir-se pas a empentes a través del dens fullatge. Es va ensopegar amb alguna cosa i va caure a terra, just prop d'una caiguda al barranc. Es va alçar amb cura dempeus, i va veure que havia ensopegat amb diverses pedres grans ovoides. Tot d'una, un fort so de grall va fer que Tarpals alcés la mirada.
Un gegantí Peko Peko -un rèptil volador amb unes ales de sis metres- estava escombrant cap avall des del cel. Tarpals es va adonar que no havia ensopegat amb pedres després de tot. Estava al niu del Peko Peko.
Acabava d'ensopegar amb els seus ous.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada