31
CLAREDAT
Mitjanit.
El
dipòsit de cadàvers.
Maul
havia trobat el camí aquí baix des de l'últim combat. Ningú havia tractat
d'enfrontar-s'hi pel camí. Alguna cosa havia canviat en el grapat d'hores des
que matés a Rook... un canvi fonamental en la polaritat de la pròpia multitud.
Ara els altres reclusos, incloent els membres de les bandes i fins i tot els
guàrdies, s'apartaven d'ell per complet. No tant per por o respecte sinó per
autoconservació, la forma en què un ramat de formes de vida no intel·ligents
mantindrien la distància d'una que portés una infecció letal. Era com si
percebessin el que Maul havia fet i com s'havia marcat per la mort.
No és
que li importés. Si li portava més a prop d’en Radique, res més importava.
Ara es
va agenollar davant la imatge de l’holoprojector, baixant el seu cap davant la
cara del seu Mestre.
–Milord,
he continuat en l'obstinació...
–Suficient.
-Li va tallar Sidious a mitja frase, el seu to amb tocs d’irritació–. Per què
continues posant a prova la meva paciència, el meu aprenent? Per què
persisteixes en humiliar-te a tu mateix mentre em fas esperar respostes que
hauries d’haver-me donat fa dies?
Maul va
encongir els seus ulls en un intent de veure més clarament. Mitjançant l’holoprojector
improvisat, Sidious estava mirant des del que semblaven milles per sobre,
distant però formidable, un pes que no podria aixecar. La pregunta,
aparentment, no era retòrica.
–Ho estic
intentant, Mestre. El camí és difícil.
–T'atreveixes
a posar-me excuses? –La veu d’en Sidious va rugir en el seu cap–. Després dels
anys que he passat entrenant-te? Millorant les teves habilitats, preparant-te
per a cada eventualitat, entrenant-te en els camins de la supervivència,
resistència, i atac? Quant de temps has pregat per una oportunitat de tenir
algun rol en el Gran Pla?
–I li
estic agraït–, li va dir en Maul–. La meva lleialtat cap a vostè està més enllà
de qüestió, compromesa amb la meva pròpia sang vital...
–Les declaracions
de lleialtat són inútils sense la victòria. –La crueltat gotejava de les
paraules d’en Sidious–. Les abstraccions no m'interessen en aquest punt. El
temps és breu. Ho entens?
–Sí, el
meu Mestre.
–Em pregunto
si ho fas. O si ha arribat el moment que trobi un altre aprenent més mereixedor
de l'honor.
Maul es
va tensar i es va aixecar.
–No!
–Llavors
demostra que ets digne. Deixa de malgastar el meu temps amb promeses buides de
fidelitat i completa la missió amb la qual has estat carregat.
–Mestre,
si tan sols se’m permetés invocar al poder del Costat Fosc...
El
pensament es va tallar, sense acabar. Maul va sentir una mà invisible agafar la
seva gola, agafant el cartílag i tallant-li l'aire. Trontollant, ell va caure
de nou de genolls, a la fredor del terra del dipòsit de cadàvers.
–Se t'ha
donat tot el que necessites i més. Gaudeixes d'uns avantatges físics
innombrables amb els que aquests combatents inferiors només podrien somiar. I
saps molt bé les conseqüències de revelar les teves autèntiques habilitats del Costat
Fosc, especialment en aquesta fase tardana. Molts estan observant. No ets
l'únic dins de Sub Rusc 7 que està buscant a Radique.
–Sí, el
meu Mestre.
–No em
facis esperar més. Troba’l ara i fes els preparatius apropiats.
Maul va
aconseguir fer una simple reverència, ofegada de conformitat, i d'una vegada la
pressió va desaparèixer. Tan sobtadament com s'havia materialitzat, la imatge
de l’holoprojector parpellejar tallant-se i la visió incorpòria d’en Sidious
s'havia anat, devorada pel buit del qual havia sortit.
Maul va
caure a terra i va baixar el seu cap, pressionant el seu nas contra el fred
acer. Mai havia experimentat tanta urgència del Lord Fosc, tan profunda i
aclaparadora sensació de propòsit, conduïda per... què? Hi havia alguna cosa
més preocupant al seu Mestre, quelcom perillós per al propi Lord Sidious que no
havia compartit amb Maul? La idea li posava intranquil, com sempre ho feia.
Va
mantenir ajupit el cap, esperant respostes que no vindrien. Va romandre
d'aquesta manera durant molt de temps mentre la tensió es reunia en els músculs
del seu interior, estrenyent els punys, estrenyent la seva mandíbula, posant-ho
tot rígid. La ira vermella ja estava començant a bullir al seu interior. I, com
sempre, li va donar la benvinguda, fins i tot mentre agafava netes respiracions
d'aire en els seus pulmons. En els moments en què tota la resta li traïa, la
ira hi era, una companya solitària.
Es va
aixecar i es va quedar dret. El seu pit cremava, els seus músculs li feien mal,
el seu cap bategava, i hi havia una baixa repicadissa en els seus pulmons.
Mestre. Em dedico a vostè.
L'escotilla
va lliscar obrint-se. Maul la va travessar, i aquí va ser on estaven esperant-lo,
just dins el passadís obert. Agafat per complet amb la guàrdia baixa,
escassament va tenir temps de comprendre el que estava passant.
Què...?
Una
enorme explosió negra i vermella va esclatar davant dels seus ulls, i no va
saber res més.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada