Fúria (XV)

Anterior

CAPÍTOL 15

Minuts més tard, dos guàrdies de seguretat van entrar al Saló de Comandament amb la Leia entre ells. Presentaven una imatge ridícula: dos homes alts amb uniformes impecables, amb les seves sivelles, botons, visors i pistoles làser lluents, flanquejant una diminuta dona canosa amb simples vestidures Jedi.

Tot i així, Caedus no creia que la Leia semblés prou diminuta. Ella necessitava estar encadenada, sense el seu sabre làser en el seu cinturó, amb l'expressió alacaiguda, amb els ulls derrotats. Ella necessitava patir per tot el seu mal comportament des que va començar el conflicte amb els corellians. Bé, la realitat aviat igualaria a la seva imaginació.

Ell va fer un gest cap als guàrdies. Ells van girar i van deixar el saló. La porta es va tancar darrere seu.

Ell no es va preocupar de mantenir la impaciència i la indiferència fora de la seva veu.

-I bé?

La Leia el va mirar. Clarament, la imatge visual que ell presentava, un usuari de la Força alt i perillós vestit tot de negre i amb capa, li estava recordant més al seu pare que al seu fill i Caedus va gaudir en haver-la desconcertat... Però ella no va deixar que el que estava sentint es reflectís en la seva cara o la seva veu.

-Jacen, és hora que et miris a tu mateix.

-Sóc molt conscient del que semblo, mare. He de conrear la meva imatge acuradament per les aparicions en les holonotícies.

-No estic parlant de la teva aparença. Estic parlant de la teva vida.

Ell va sospirar.

-Saps?, realment esperava que haguessis vingut amb algun argument excitant i nou per persuadir-me en el meu camí. No és que hi hagués possibilitats que tingués èxit. Però seria més entretingut. No tens alguna mena de súplica que trenqui el cor? Alguna metàfora brillant llançada contra mi i que em faci doblegar per l'angoixa de la culpabilitat i que em faci revaluar-me tota la meva estructura ètica?

Ella va negar amb el cap, i no hi va haver equivocació possible en la tristesa en els seus ulls.

-Tot el que tinc és la veritat i el record de qui solies ser.

Ell va pressionar un botó al braç de la cadira. La porta darrere de la Leia es va obrir.

-Estàs desaprofitant el meu temps. Vés-te'n ara.

Ella va mirar al botó i el va apagar sense l'ajuda d’en Caedus. La porta es va tancar de nou.

-Ja no tens temps per a mi?

-Per quin dels teus jo? La mare que solies ser o la criminal interplanetària en què t'has convertit? No sóc l'únic que ha canviat.

-La història decideix qui és un criminal, Jacen.

Finalment, la irritació real va començar regirar-se dins d’en Caedus i ell es va aixecar davant l'argument.

-No, la llei decideix qui és un criminal. La història simplement els perdona i per raons tan estúpides com variades. Han Solo era un contrabandista d'espècia, un delinqüent que no es penedia. Tu, fins i tot quan eres una adolescent, eres una traïdora al legítim govern galàctic, una conspiradora planejant una guerra i un enderrocament. El titella de govern que tu vas instal·lar en el seu lloc pot haver-vos perdonat als dos, però sereu criminals la resta de les vostres vides.

L'expressió d'ella es va tornar de menyspreu.

-Has estudiat alguna vegada a Darth Vader? Clarament, vas heretar la teva intel·ligència i el teu enginy polític del teu avi.

Ell va fer que sí.

-En això estem d'acord.

A l'hangar privat col·locat a un costat per a l'ús del comandant de l’Ànakin Solo, un grup d'especialistes de seguretat, portant equipament estàndard d'escaneig, va baixar per la rampa d'entrada del iot. Moments després que l'últim aconseguís el sòl de l'hangar, la rampa es va elevar fins a col·locar-se al seu lloc, segellant el iot.

Jaina Solo, es va estirar sobre la seva esquena en un lloc opressivament petit, veient-los anar-se'n. No els va veure directament, sinó a través del monitor portàtil que tenia a les mans. Una connexió de dades escudada anava de l'aparell a una paret d'aquest compartiment de contraban.

Al seu costat, Han es va agitar però no va obrir els ulls.

-S’han anat?

La Jaina va girar el botó de la part inferior de la pantalla, canviant la imatge a totes les càmeres exteriors del Comandant de l'Amor.

-No, estan caminant al voltant del perímetre del iot, fent un escàner final. -Irritada, va comprovar el seu crono-. Durant quant de temps pot la mare entretenir-lo?

Han va arronsar les espatlles.

-És difícil d'endevinar. La meva estimació és que ell no se sentirà culpable, però està bastant reaccionari aquests dies. Si ella pot prémer els botons adequats sobre l'argument, ell estarà defensant la seva política i les seves decisions des d'ara fins al seu pròxim aniversari.

-Com farà sentir això a la mare?

L'expressió d’en Han es va tornar trista.

-Tu què creus?

Una petita rascada va sonar en el costat més allunyat del compartiment.

La Jaina va mirar més enllà dels seus peus a la caixa situada allà, al terra del compartiment. Un cub d'un metre a cada dimensió, estava feta de fines barres de duracer brillantment pintades. Dins hi havia una peça aspra de polímer amb la forma d'un tronc d'un arbre caigut i sostingut en l'escultura hi havia un rèptil, de poc més d'un metre de llarg, verdós, amb dos grups de potes amb urpes i una llarga cua. Els va mirar com si esperés una rèplica a la seva afirmació.

La Jaina va encongir el nas.

-Odio aquesta cosa.

Era un ysalamir, un llangardaix del planeta Myrkr, un d'una espècie que havia desenvolupat feia molt l'habilitat de projectar una bombolla invisible d'energia de la Força al seu voltant, fent invisible a tot allò dins i fora del seu límit indetectable per als sensibles a la Força. Així que mentre Jaina i Han, i Zekk i Jag en el compartiment següent, romanguessin a prop, Jacen no podria detectar-los.

Per descomptat, els sensibles a la Força dins de la bombolla estaven encegats per força mentre romanguessin allà.

La veu d’en Han es va tornar bromista.

-Pobre nena. Tot d'una ha de dependre només de la seva vista, les orelles i els seus enginys...

-Encara és com perdre un dels teus sentits.

-... Igual que el seu vell. -Va obrir un ull i va mirar al rèptil. Va fer un gest amb la mà-. Aguanta aquí, petit. Et portaré de tornada amb Karrde quan acabem aquí.

Com si respongués, l'ysalamir va treure la llengua durant una fracció de segon.

El moviment en el monitor va atreure l'atenció de la Jaina.

-L'equip del sensor se'n va. Però encara hi ha dos guàrdies a la sortida i dos justament fora.

Han es va inclinar per veure el monitor.

-Has connectat amb les holocàmeres?

Jaina va assentir.

-Sí. No vull encendre-les i apagar-les amb la Força constantment, però podem utilitzar els punts cecs entre els vehicles aparcats la major part del temps. I tenim una autèntica peça de sort. La llançadora d’en Jacen està just aquí, en aquest hangar.

-Vinga.

En Han va empènyer el panell de duracer directament sobre el seu cap i aquest es va obrir, admetent l'aire fred dels condicionadors d'atmosfera del Comandant de l'Amor.

Van executar el seu pla en diverses fases, cadascuna completada molt ràpidament i amb la precisió que només els Jedi i algú com Han Solo podien arreglar.

Silenciosament, els quatre van sortir del Comandant de l'Amor a través d'una escotilla de càrrega en el punt cec entre el seu costat d'estribord i la massa de maquinària de manteniment al seu costat. Jaina, portant el paquet electrònic pel qual la Iella Antilles havia supervisat la seva construcció, un paquet disfressat com un droide ratolí, va arribar fins a la ranura de dades i va connectar el paquet.

El seu codi, optimitzat no només per aquesta tasca sinó també per a aquesta nau específica, va copiar les holocàmeres de l'hangar, va fer un bucle i va extreure les fallades visuals com ara una barra lluminosa que parpelleja que podrien alertar els que miraven que estaven veient una gravació. Llavors la programació va subvertir les mesures de seguretat, no la programació principal de la nau, només aquelles relatives a les holocàmeres, i va començar a enviar al pont el bucle de l'enregistrament en lloc d'imatges en viu.

Després, mentre Han i Jag cobrien la porta des de posicions ocultes, Jaina i Zekk es van llançar cap als guàrdies d'allà. L'avantatge de la sorpresa els va permetre creuar metres de distància abans que els guàrdies poguessin pujar els seus rifles làser i uns quants cops ràpids els van fer caure. Els Jedi els van arrossegar fins a un costat, fora de la vista de la porta.

La tercera fase va ser igualment perillosa en potència i igualment reeixida. Els quatre es van posicionar fora de la vista de les portes de l'hangar, dos a cada costat, i llavors les van obrir. Van sentir un intercanvi de sorpresa dels guàrdies d'allà, però cap trepitjada suggeria trànsit addicional al corredor de fora. Amb els rifles làser preparats, els guàrdies van entrar a l'hangar.

Mentre la parella va veure els intrusos en la seva visió perifèrica, Jag va prémer de cop el botó que tancava portes. Jaina i Zekk van caminar cap endavant i van llançar els seus atacs. La puntada de la Jaina va aixecar al seu objectiu completament del sòl, trencant-li les costelles tot i l'armadura del seu pit, enviant-li a una profunda inconsciència. Però l'oponent d’en Zekk, clarament un combatent experimentat en el cos a cos, va bloquejar el cop de puny d’aquest amb la culata del seu rifle i va girar el canó per disparar.

Així que en Han li va disparar a la cara. La seva pistola làser estava ajustada en atordir i el guàrdia merament va sentir un espasme i va caure.

Zekk va deixar escapar un sospir d'alleugeriment, no per la desaparició del perill, sinó per la grandària del seu oponent.

-Aquest és prou gran.

-Treu-li la seva armadura i posa't en marxa. -Jaina va agafar el seu succedani de droide ratolí i es va dirigir a la llançadora d’en Jacen-. Malgrat el que diu el pare, no podem imaginar quant de temps ens durarà la distracció de la mare.

-Sí, senyora.

Han va ajudar a Zekk a llevar-li l'armadura del guàrdia més alt i a posar-se-la. Va baixar la veu fins a un murmuri perquè la Jaina no el sentís.

-Estic acostumat que sigui impetuosa. Però no crec que l'hagi vist somriure en, no sé, mesos.

-No ho ha fet. Ha perdut molt des que aquesta guerra va començar.

-La Leia ha perdut tant com ella. I la Leia encara pot somriure. Ella sap que ha de fer-ho, de tant en tant, o es tornarà boja.

-No crec que això sigui ja un problema, Han. Crec que Jag li ho va fer comprendre.

En Han va mirar la seva filla, que, havent superat la seguretat de la porta de la llançadora, estava entrant en el vehicle.

-Espero que tinguis raó.

Zekk es va posar dret i va recollir el seu llarg cabell sobre del seu cap, aguantant-se’l mentre Han li col·locava l'última peça de l'armadura, el casc, al seu lloc. Zekk va baixar el casc i va recollir el rifle làser del guàrdia.

-Propera parada, els raigs tractors... i la instal·lació d'algun equipament de comunicació molt especialitzat.

Han li va dirigir un somriure tort.

-Jacen s’atiparà que la gent millori la seva nau.

-Bé.

* * *

-Si creus que el govern de Palpatine com emperador va ser legítim, has de creure que qualsevol govern, no importa com de destructiu que sigui, és legítim. –La Leia pràcticament va escopir les paraules-. Per què ens vam preocupar de recuperar Coruscant dels yuuzhan vong? Segons la teva manera de pensar, ells eren els governants legítims de la galàxia!

Caedus es va remoure, irritat, però no es va aixecar.

-Això no és el que he dit i no posis paraules a la meva boca. Palpatine va treballar dins del sistema per obtenir la prominència. Això estableix una continuïtat de govern. Això és part de la legitimitat. El que tu vas fer amb els Rebels, com el que els yuuzhan vong van fer, va ser arribar com un reformador de planetes agrícola, aixecant i destruint tot al seu pas...

Un segon grup de portes, les que portaven cap endavant al pont, es van obrir. La tinent Tebut es va quedar allà dreta, semblant momentàniament sorpresa d'haver interromput l'acalorada conversa entre dues de les persones més famoses de la galàxia.

Agraït per l'ajornament, Caedus va girar la seva cadira cap a ella.

-Sí?

-Hem sortit de l'hiperespai, coronel. Estem en el lloc de la negociació.

-Gràcies. -Caedus es va aixecar-. Vine al pont, mare. En el cas poc probable que això no sigui alguna mena de trampa dels teus amics de la Confederació, podries ser testimoni d'una reeixida negociació per al seu retorn legítim a l'Aliança Galàctica.

La Leia va acompanyar-lo a la porta.

-No puc donar suport a cap resultat. No mereixes negociar i beneficiar-te d'una pau. I no vull estar aquí si és un parany.

Darrere de la Tebut, van caminar fins al pont i van ser assaltats pel soroll habitual: la xerrada dels oficials en els seus llocs en les fosses a cada costat de la passarel·la principal, el xiuxiueig dels ordinadors i una altra maquinària, les veus distorsionades i modulades del personal que arribava a través de les freqüències dels comunicadors i els intercomunicadors.

Caedus va marxar per la passarel·la fins als vasts finestrals del costat de proa. Va poder veure el casc de l’Ànakin Solo allargant-se per sota i davant d'ell, amb les cúpules dels seus generadors de projectors gravitacionals sortint com cobertes dels hàbitats i les formes distants i lleugerament irregulars de les naus enemigues entre les estrelles que no parpellejaven.

-Informi.

L'oficial en el lloc del sensor, una dona amb un accent coruscantí, va parlar.

-Van sortir de l'hiperespai trenta segons després que nosaltres. Els seus números coincideixen amb els nostres, nau per nau. Estem recollint dades de les pròpies naus. El nombre oposat de l’Ànakin Solo és el destructor estel·lar Valòrum.

-Valòrum? -La sorpresa d’en Caedus era genuïna-. Intel·ligència: la seva millor especulació: el van anomenar amb el nom d'un dels oponents polítics d’en Palpatine per punxar-me?

-No, senyor. -L'home en el lloc d'intel·ligència tenia la pell fosca. Encara jove, era completament calb i el seu accent suggeria mons de les Regions desconegudes-. Aquest era el seu nom original per al seu llançament, fa uns seixanta anys. És un classe Victòria, dels últims anys de l'Antiga República.

Caedus es va tornar cap a la seva mare.

-Aparells antics. S'estan tornant desesperats.

La Leia va assentir.

-El que augmenta les possibilitats de igual manera de què això sigui una negociació legítima i un parany. Així que és informació, però no informatiu.

-Deixa d'intentar ensenyar-me política, mare. Ja he aconseguit més del que tu mai vas aconseguir i encara no he acabat.

-Llevat que jo ho vaig aconseguir en ser triada per fer-ho, no reescrivint la llei i empresonant al meu predecessor.

Caedus es va tornar per apartar-se negant amb el cap. La Leia s'estava enganyant si pensava que hi havia una diferència significativa.

-Comunicacions! Ha establert contacte l'enemic?

La tinent Tebut, de tornada al seu lloc, va assentir.

-Sí, senyor. Han enviat les salutacions de rutina i han preguntat per vostè.

-Deixi que esperin. Hem establert contacte amb el Bus Blau?

-Sí, senyor.

-Posi-la a l’holo.

Un moment després un holograma va girar fins a tenir resolució davant Caedus i la Leia. Va mostrar a una dona del poble duro, amb pell blavosa, grans ulls vermells i un tall sense llavis en lloc de boca sense un nas sobre ella. Portava un uniforme blanc d'almirall. Va assentir cap a Caedus.

-Coronel. -Reconeixent a la Leia, va assentir de nou, amb la seva veu mostrant una lleugera nota de sorpresa-. Jedi Solo.

-No, almirall Limpan, tristament la meva mare no ha vist la llum de la raó i s'ha tornat a unir a l'Aliança. Estan en el seu lloc?

-Ho estem.

Caedus va mirar en direcció a la seva mare.

-No planejo una violació dels termes de la nostra reunió avui, mare, però si tendeixen un parany, tinc elements de la Segona Flota preparats per saltar com una petita sorpresa. Parlant de sorpreses, almirall, si el nostre contacte per holocomunicador s'interromp més de quinze segons, consideri això com l'autorització per saltar. Sempre podrien dur a terme alguna mena de sabotatge o interferència per trencar el contacte entre nosaltres.

-Entesos, senyor.

-Ànakin Solo a l'espera.

L’holograma de l’almirall Limpan es va esvair.

El quadern de dades d’en Caedus trinà, indicant que havia rebut un missatge i l'oficial d'intel·ligència li va parlar.

-Aquests són els detalls de les forces enemigues, senyor. Totes naus velles. Algunes d'elles gairebé abandonades. Algunes encara estan llistades com a fora de servei.

Caedus no es va preocupar de llegir el llistat.

-Molt bé. Comunicacions, posi al comandant enemic. Posem aquesta farsa en moviment.

No hi va haver holograma aquesta vegada. El Valòrum era massa vell per tenir holotransmissor o tenia massa pocs recursos per utilitzar-ne un. Els monitors de tot el pont, incloent aquells a prop dels finestrals de proa van centellejar simultàniament per mostrar una dona d'edat, de cara llarga, amb l'uniforme d'un capità de la Força de Defensa Corelliana.

Caedus es va moure per col·locar-se davant un dels monitors. Tebut va assentir cap a ell per fer-li saber que la seva holocàmera estava transmetent ara. Caedus va permetre que un petit descontentament crepités en la seva veu.

-Una capitana? Envien només a una capitana naval per a aquesta negociació?

-Capitana Hoclaw. -La dona corelliana li va dirigir un assentiment de salutació burlesc i amistós-. Tècnicament, vostè és un coronel, segons recordo. Però tots dos tenim el poder i l'autoritat per entrar en negociacions vinculants.

-Suposo. Així que, està preparada per rendir-se?

-Estic preparada per arribar al millor acord que estigui en l'interès de tot el món, involucrant el retorn del sistema corellià a l'Aliança. Però si les seves primeres paraules van a ser «Així que, està preparada per rendir-se», aquesta operació pot durar fins i tot més temps del que ha de portar. Veig que està dempeus. Potser hauria d'agafar una cadira.

Caedus va poder veure que la capitana Hoclaw estava asseguda en una còmoda cadira d'oficial encoixinada en el fons del seu pont.

-Gràcies, no. Comencem.

Següent