Fúria (X)

Anterior

CAPÍTOL 10

CIUTAT INFERIOR DE CORUSCANT, PROP DE L'EDIFICI DEL SENAT

Hores després de la seva arribada al seu destí, cada Jedi s'havia posicionat sota un accés cobert diferent a nivell de la plaça, excepte la Seha, que compartia el del Mestre Katarn.

Valin va estudiar les seves mans. Els seus palmells estaven embenats sobre les ratllades i talls que s'havia fet fins arribar en aquest lloc i després durant les hores d'entrenament que Seha li havia donat, seguint una vegada i una altra rutes des dels seus punts assignats fins al punt de sortida on el Mestre Katarn i Seha estaven situats ara.

Però no li importava. Ara sospitava que podria obrir-se camí de tornada fins al punt de sortida si tingués els ulls embenats, durant un terratrèmol i amb una orquestra completa sonant estrepitosament al seu costat. L'única cosa que convertiria la fugida en un boig desordre cap a la ruta d'escapament seria dels molts residents lents i verinosos que es trobaven a la ciutat inferior, molt més nombrosos des que els yuuzhan vong havien executat la seva vongformació de Coruscant i havien introduït milers de noves espècies com part del seu esforç per reformar el planeta.

Valin penjava d'una columna vertical similar a la que Seha havia apuntat abans. Suspès dels esglaons d'accés de duracer per cables i ganxos presoners d'escalada, assegut en un ample gronxador de tela que havia estat còmode una hora abans, estava tot just a un metre sota l'escotilla de sortida. A part del seu vestit relliscós i la seva motxilla, portava un equip òptic, no uns electrobinoculars, sinó un monitor d’holocàmera construït en unes ulleres. Unit a elles hi havia un fi cable òptic que pujava i passava pel mecanisme de tancament de l'escotilla d'accés, amb la petita punta de l’holocàmera sortint a través de l'altre costat i orientada cap a l'entrada principal de l'Edifici del Senat. Just ara mostrava ben poc. Encara quedava una hora o més fins a l'alba i hi havia poc trànsit de vianants o de lliscants a nivell de superfície. Per sobre, però, els rius de trànsit de lliscants aeris romanien constants, amb brillantors multicolors de moviment en centenars de llums de posició. Això era Coruscant, en temps de guerra o de pau, mai dormia i sempre estava vívidament plena de color.

El cable de l’holocàmera no era l'únic que sortia d'ell. Un altre anava des del seu audiòfon fins a la paret, on estava connectat per un tros de cua verdosa. Baixava per la columna i seguia fins al lloc que Katarn i Seha compartien.

Les transmissions de comunicador podrien ser detectades, especialment tan a prop de l'Edifici del Senat, on la seguretat era tan alta. Els intercanvis d'imatges o sensacions a través de la Força podrien ser detectats per Jacen Solo. Això deixava un substitut antiquat però remarcablement segur, l'intercomunicador.

La veu de Mithric li va arribar ara per ell.

-Kolir ha tret l'antena i està rebent notícies de l'HoloRed.

Valin va esbufegar.

-Què hi ha de nou?

-Elements de la Tercera Flota van atacar Commenor. A més d'atacar les forces militars, van fer caure asteroides sobre el planeta mateix. Van caure sobre centres de població com bombes destructores de ciutats.

Valin va xiular.

-Van haver de ser ordres del coronel Solo, no de l'almirall Niathal.

-Això és el més estrany. Aparentment no van ser de cap. El comandant de la força d'atac ho va fer per iniciativa pròpia. Ha estat portat a Coruscant per enfrontar-se a càrrecs.

La següent veu que va sentir Valin va ser la de Kolir.

-Els commenori van a venjar-se. Vull dir, més enllà d'una resposta militar normal. Oi?

-Probablement. -Aquest era el Mestre Katarn-. Encara que no va ser per ordres dels caps d'Estat, l'AG simplement va violar les convencions de guerra. Com els persuadirà l’almirall Niathal que va ser un comandant sonat i que els commenori haurien de lluitar amb justícia? No crec que passi.

La vista de l’holocàmera d’en Valin, un panorama dolorós de 360 ​​graus, va mostrar llums llunyanes que s'acostaven, un curt fluir d'elles a nivell del sòl.

-Aixequeu els caps, Jedi. Sembla que un comboi s'aproxima a la meva posició.

En Mithric va esbufegar.

-Relaxa’t. No serà el coronel Solo. Ell només apareix quan hi ha holocàmeres prop per gravar l'esdeveniment, el millor per a la moral de l'Aliança.

Valin va arrufar les celles.

-Una fal·làcia lògica. Les úniques ocasions de què tenim coneixement són les seves entrades públiques. No podem concloure que no fa entrades privades.

La veu d’en Mithric es va tornar fustigadora.

-Tots els Horn es delecten amb les seves facultats lògiques?

La resposta del Mestre Katarn era suau.

-Tranquils, si us plau.

Però va servir per fer callar a tots.

El comboi, tres lliscants aeris, van passar per la posició d’en Valin. El primer era un vehicle negre de la Guàrdia de l'Aliança Galàctica, un model petit i veloç de quatre passatgers. Els llums d'alerta sobre del vehicle no estaven actius. El segon era un lliscant civil: llarg, negre, tancat i, per la manera en què rebotava sobre els seus repulsors mentre creuaven els pegats desiguals de la plaça de duracret, molt pesat i probablement blindat. El tercer era un transport de grup de la GAG. Els seus costats semblants a lloses podien aixecar-se per revelar a un esquadró complet de soldats armats i amb armadures.

I l'individu la identitat del qual Valin podia imaginar a través de la finestreta del costat del segon lliscant va disparar les alarmes en la seva ment.

-Uh, aquest podria ser ell. Són tots GAG i un VIP.

La veu d’en Katarn va romandre estranyament calmada.

-Has vist a Solo?

-No, però hi ha altres males notícies. El segon vehicle porta a un droide de combat CYV.

Els droides Caçadors de Yuuzhan Vong, dissenyats en el fragor de la Guerra Yuuzhan Vong, eren formidables. En un combat entre una Cavaller Jedi i un droide CYV, les possibilitats estaven igualades. Si la Jedi era poc experimentada, si la batalla durava prou perquè ella es cansés, era possible que ella fos la perdedora... un perdedora morta.

-Oh, odio aquests trastos.

Hi havia una abundància d'abatiment i experiència en el to de la Kolir.

-Prepareu-vos. -Katarn va continuar sonant calmat, gairebé avorrit -. S'estan aturant prop de la meva posició.

Valin es va asseure a la vora del seu seient del gronxador, penjant dels esglaons de duracer, i va allargar la mà cap a la seva motxilla per treure el llançador de granades d'allà. Va enganxar el seu braç a través dels esglaons de la paret de manera que pogués més fàcilment utilitzar les dues mans per obrir les potes tancades de l'arma. Es van col·locar al seu lloc amb un soroll tranquil·litzador. Ho va fer tot amb el tacte, mirant a través de l'alimentació de la seva holocàmera mentre els tres vehicles van frenar fins a aturar-se simultàniament.

Primer les plaques del costat del transport de tropes es van aixecar. Sis soldats de la GAG amb rifles làser van sortir dels bancs de cada costat. Sis van flanquejar el vehicle central. Els altres sis es van moure cap a l'Edifici del Senat i llavors es van aturar, es van ordenar en dues línies de tres, amb tres metres d'espai entre les línies.

Valin va escalar fins que el seu cap va estar just a sota de l'escotilla. Estava semblant més i més com un endavant.

Les portes del segon vehicle es van aixecar i el primer a sortir va ser el CYV. L’angulós droide es va moure per sortir del seient davanter, va obrir la porta posterior del costat del passatger i va treure una caixa de transport del seient del darrere. Amb un metre d'alta i d'ampla i metre i mig de llarga, negra com la majoria de l'equipament de la GAG, la caixa era prou gran per ser difícil de manejar. El droide la va posar a un costat i després la va aixecar, demostrant remarcable cura i delicadesa.

Valin volia desesperadament obrir-se a la Força i veure si podia endevinar el contingut de la caixa, però aquesta acció podria alertar a Jacen. Ell simplement es va mossegar el llavi.

Llavors la porta posterior del costat del conductor es va obrir i Jacen Solo, amb la seva capa ondulant per una lleugera brisa, va sortir.

La veu d’en Katarn va romandre espantosament calmada.

-Espereu fins que estigui a uns quants metres del vehicle.

El mateix Solo va esperar fins que el droide de combat portés el seu misteriós paquet fins al seu costat del lliscant. Llavors, costat a costat, van caminar cap a l'entrada de l'Edifici del Senat.

-Endavant.

* * *

Darrere d'ell, des de tot arreu de la gairebé deserta plaça, Caedus va sentir quatre cops de metall i va saber que hi havia problemes.

Ell i el CYV-908 van girar. Va sentir una feble exclamació de queixa que provenia de l'interior de la caixa mentre Allana rodava... Llavors, des de la foscor, va venir una successió de sorolls com Pomp, Pomp, Pomp, que li eren familiars, com els sons fets pels llançadors de granades col·locats per suportar el foc automàtic.

Ell va encendre el seu sabre làser.

-Assegura el paquet.

En la seva visió perifèrica, va veure el droide de combat girar de nou, completant un gir de 360 ​​graus, acompanyat per un altre «Auf!» de l’Allana, i llavors va començar a córrer cap a les portes, amb els seus talons de metall ressonant amb cada pas.

Una flamarada es va encendre en l'aire per sobre i Caedus es va obrir cap amunt, sentint a través de la Força, notant el descens d'alguns cilindres de metall caient... Va aixecar una mà per apartar-los, però un xiulet d'alarma va fer que ell s’engarrotés. Aquest no va venir a través de la Força sinó d'una simple comprensió matemàtica. Quatre cops metàl·lics. Dos llançadors de granades disparant. Què estaven fent les altres dues posicions?

Tenia un moment abans que les granades descendents estiguessin prou a prop per explotar i fer-li mal, així que va mirar cap avall, cap a la plaça fosca, i va estendre les seves percepcions en aquesta direcció.

I els va sentir: més cilindres de metall, almenys una dotzena, rodant cap a ell més que volant. Ara podia sentir les ondulacions en la Força mentre eren impulsats telequinèticament cap a ell.

Desafiant, va llançar la seva mà cap a la foscor i va sentir el seu propi poder donant-li la volta als cilindres. Aquests van començar a rodar de tornada per on havien vingut.

El cel per sobre es va encendre com si el migdia hagués arribat més de sis hores abans. Pitjor, perquè la brillantor superava la d'un migdia alt. Els soldats a tot el seu voltant van cridar i van aixecar els seus braços sobre els seus ulls. Els visors dels seus cascos no podien enfosquir-se prou ràpid per protegir als que els portaven d'aquestes granades de resplendor.

Caedus va maleir. La seva assumpció que els míssils que queien eren explosius, que tenia un segon abans que arribessin fins a ell, li acabava de costar les seves tropes de suport. Però ell, almenys, podia veure.

En la foscor, les granades rodants van explotar amb sorolls humits de Crump. Granades de gas, llavors. Gas coma? Gas atordidor? La brisa venia de darrere d'ell. El gas no li arribaria ni a ell ni a les seves tropes.

Finalment va detectar més que simples empentes telequinètiques. Va sentir presències mentre els seus enemics estaven extraient les seves habilitats de la Força. Les va sentir llançar-se contra ell i els va veure mentre entraven en la brillantor de les llums de la part frontal de l'Edifici del Senat: quatre Jedi, amb el Mestre Katarn sent el primer d'ells.

Katarn va encendre el seu sabre làser mentre s'aturava a uns quants metres de distància.

-Vols rendir-te, coronel Solo?

-No a un traïdor.

Caedus va mirar als altres tres mentre els seus esprints augmentats per la Força es van acabar, deixant-los en un semicercle davant seu. Tres Cavallers Jedi: el Horn més jove, el falleen Mithric i la bothana Hu'lya. Ell va resistir la urgència d'esbufegar-los. Separats o col·lectivament, aquests Cavallers Jedi no eren rivals per a ell.

Katarn, però, era una amenaça. Tot i això, els Jedi tenien només uns moments abans que els reforços de l'AG hi arribessin. El seu atac ja era una derrota.

Ell va sentir l'atac d’en Katarn i va aixecar la seva fulla en un bloqueig tan ben practicat que la seva memòria muscular podia haver-ho fet mentre ell dormia. Amb la seva mà lliure, va fer un gest cap a la Jedi bothana. Tot d'una ella estava volant, llançant-se de costat per estavellar-se contra el falleen, fent-los caure a tots dos.

La fulla de Katarn va colpejar la seva, rebotant amb un espetec-xiuxiueig, i va venir des de l'altre costat mentre el Mestre Jedi executava un gir a la velocitat del llamp. Caedus va retrocedir, sense enfrontar-se a la fulla. I va veure com la fulla passava inofensiva més enllà d'ell.

Va fer un pas cap endavant altra vegada per donar un cop de peu lateral, llançat no a Katarn sinó contra Valin Horn que es llançava cap endavant. El taló de la bota va arribar al Cavaller Jedi en el pic de la seva barbeta, llançant a Horn volant cap enrere. Dos segons havien passat des que va començar l'atac.

* * *

Només el cap de la Seha sortia de l'escotilla del paviment mentre veia els seus quatre companys assaltar al coronel Solo.

D'alguna manera, era una cosa bella i brillant de veure. Els cinc combatents es movien com si haguessin estat coreografiant aquest esdeveniment des de feia anys i havien planejat, durant tot el temps, que els dos costats estiguessin igualats d'alguna manera. Cada vegada que els sabres làser es trobaven, el centelleig de llum resultant, lleugerament més gran que les dues brillantors, retallava als cinc combatents contra les ombres. Al voltant d'ells, soldats encegats de la GAG es retiraven, trobant-se els uns als altres pel tacte, mantenint els seus rifles làsers aixecats i llestos, esperant el moment en què la seva vista comencés a tornar i els hi permetés disparar. Per sobre, encara que a distància de l'Edifici del Senat, els rius de llums dels lliscants aeris centellejaven al seu pas.

I la Seha encara havia de dur a terme una tascar.

A la seva mà lliure ella sostenia un pegat de tela negra. Era quadrat, de cinc centímetres de costat i molt suau i flexible, malgrat el fet que la capa central consistia en un circuit introduït en un polímer flexible.

Un costat estava cobert per una capa transparent de plastifí. Amb la seva dent, va aixecar una cantonada del plastifí i després va treure tota la capa, deixant-la caure en el forat d'accés que ella ocupava. En treure el plastifí, va quedar exposada una capa d'adhesiu.

Amb els seus propis poders de la Força, molt menys subtils que els dels seus aliats, va enviar el pegat de roba, a centímetres per sobre del nivell del sòl, cap a la lluita.

Però no podia enviar-la cap al seu objectiu, encara no. El Mestre Katarn havia estat clar sobre això. Ella havia d'esperar fins que les coses fossin més caòtiques i que distraguessin més.

Així que va guiar el pegat tan a prop de la lluita com va poder, i va esperar, va esperar...

* * *

Deu segons.

Caedus va rodar sota la puntada de Katarn al seu cap, rebent una esgarrapada a la galta, i va girar cap a la cama del Mestre, però la fulla de la Kolir va interceptar la seva abans que arribés a la carn. La seva fortalesa va aconseguir apartar l'arma d'ella, però ella va rebutjar el cop d'ell i li va estalviar a Katarn una amputació.

S'estan coordinant. Bé per a ells. Dolent per a mi.

Caedus va sentir una sirena: un vehicle de la GAG que arribava. No, dues... potser tres.

Es va permetre a si mateix certa satisfacció per la seva velocitat de reacció. No hi havia esperat res d'aquesta classe en un altre mig minut.

Llavors, de cua d'ull, va veure el primer vehicle que arribava, una vella llançadora blindada de la classe Sentinella. Era groga, amb llocs oxidats. No podia distingir les marques en mirar-la, però sabia que no portava els colors de la GAG o l'Aliança. Entrant en l'espai aeri sobre la plaça, va començar un descens sobre els seus repulsors perillosament empinat i ràpid. Darrere d'ella venien tres lliscants aeris de la GAG, un d'ells disparant un làser muntat sobre de la llançadora.

Ah. Així que no estaven responent amb brillant velocitat a una alarma. Estaven perseguint el vehicle d'escapament Jedi. Caedus va girar cap a Horn, un cop que no pretenia abatre’l sinó causar que el jove Jedi retrocedís fins al camí del falleen, cosa que va fer. Mentre que es van destorbar l'un a l'altre, Caedus va fer un gest a la Jedi bothana, llançant-la cap a Katarn.

Katarn va llançar el seu sabre làser cap al costat i va agafar a Hu'lya amb les dues mans, evitant que ella caigués i preparant-se per apartar-la del perill si Caedus la seguia.

Caedus no ho va fer. Ell va mantenir els seus sentits en el sabre làser de Katarn i, quan es va orientar per volar cap a ell des del costat, negligentment el va apartar amb la seva pròpia fulla.

Quinze segons.

Caedus li va dirigir a Katarn i a Hu'lya un petit somriure.

-Podríeu estalviar-vos molt de dolor dient-me ara on ha instal·lat Luke la nova caserna general Jedi. Ho juro, quan estigueu a les meves mans, respondreu en aquesta pregunta.

La bothana es va posar dreta i es va preparar.

Katarn va agafar el seu sabre làser que tornava.

-El que vol dir que ens torturaràs fins a la mort. T'estàs escoltant, Jacen? Saps fins i tot qui ets ja?

-Ho sé. Sou vosaltres els que no teniu idea de qui sóc.

Ell va sentir l'energia de la Força creixent dins de Mithric i Horn. Va fer un gest, llançant a la bothana telequinèticament cap endavant, posicionant-la entre ell i ells. Va sentir com si l'esforç en la Força d'ells parés de cop i volta.

Katarn va avançar, amb el sabre làser preparat. Caedus va retrocedir davant seu. Amb part de la seva consciència, estava seguint-li la pista als quatre vehicles que s'apropaven, seguint les seves trajectòries...

Un dels vehicles de la GAG estava circulant davant i a estribord de la llançadora que descendia. El seu arc, que pretenia col·locar-se davant del morro de la llançadora de manera que pogués disparar contra la cabina, el portaria a prop dels combatents, només a uns quants metres sobre ells. La maniobra del pilot era tranquil·litzadora, amb el vehicle clarament sota control. Caedus podia veure als Jedi tot just registrant la seva presència, atès que no figurava en el combat.

Caedus va allargar una mà com si pretengués llançar a Katarn lluny d'ell. El Mestre va aixecar la seva pròpia mà, un gest de rebuig. Però Caedus es va obrir cap a la llançadora de la GAG que arribava, tirant-la cap avall i cap a tots ells.

Un moment de distracció o centrar-se en un altre costat. Això va ser tot el que va requerir. Per quan Katarn va sentir la llançadora venint cap a ell, girant, amb la popa a mers dos metres de la seva esquena, ja era massa tard perquè ell enviés una ordre fins i tot a nervis i músculs augmentats per la Força. La seva cara va canviar amb la consciència del perill.

Llavors la part de babord de la llançadora va colpejar-li l'esquena, llançant-lo cap endavant per estavellar-se contra Caedus. La llançadora, continuant el seu moviment fora de control, va girar fins a la localització dels altres Jedi, llançant a Hu'lya contra el permacret i causant que Horn i Mithric saltessin per posar-se fora de perill.

Katarn estava ara tan a prop de Caedus que cada tret facial, cada cicatriu i línia de la seva cara atrotinada, cada cabell de les celles, bigoti i barba eren visibles.

Caedus va sentir un esclat de satisfacció i alegria mentre l'expressió d’en Katarn canviava d'una de sorpresa a una de dolor. Katarn va mirar cap avall per veure el sabre làser d’en Caedus enterrat fins a l'empunyadura en el seu pit.

Un soroll, a mig camí entre un grunyit i un so de mort, va sortir dels llavis d’en Katarn. Somrient, Caedus va alliberar el seu sabre làser d'una tirada i va deixar que el colpejat Mestre Jedi caigués cap per avall sobre el paviment.

Següent