Fúria (II)

Anterior

CAPÍTOL 2

OFICINA DE REUNIONS DEL CAP D'ESTAT, CORUSCANT

La veu de la consellera era com el brunzit dels insectes i Darth Caedus sabia què fer amb els insectes: ignorar-los o aixafar-los.

Però en aquest cas, no podia permetre’s ignorar el brunzit. La consellera, fossin quines fossin les seves fallades com a oradora, li estava donant dades crítiques. Tampoc podia aixecar una bota per aixafar la font del brunzit, no amb l’almirall Cha Niathal, la seva companya en el govern de coalició que dirigia Coruscant i l'Aliança Galàctica, asseguda a l'altra banda de la taula, ni amb els ajudants al seu voltant i els enregistraments de les holocàmeres en marxa.

Per fer pitjor les coses, la consellera aviat conclouria i inevitablement es dirigiria a ell pel nom que tant li disgustava, el nom amb el qual havia nascut, el nom que aviat abandonaria. I llavors de nou sentiria, i hauria de resistir, la urgència d’aixafar-la.

Ella ho va fer. La dona omwati de pell blava, amb el seu plomós cabell tenyit d'un negre ombrívol i el seu uniforme naval acabat de planxar, va aixecar la vista del seu quadern de dades.

-En conclusió, coronel Solo...

Caedus va fer un gest per interrompre-la.

-En conclusió, la retirada de tota la flota hapana de les forces de l'Aliança elimina almenys un vint per cent de la nostra fortalesa naval i ens empeny a un joc de retirada i atrinxerament si anem a evitar que la Confederació ens sobrepassi. I la traïció dels Jedi en abandonar-nos a Kuat està a més causant una pèrdua d'esperança entre els segments de la població que creuen que la seva intervenció vol dir alguna cosa.

-Sí, senyor.

-Gràcies. Això és tot.

Ella es va aixecar, va saludar i se'n va anar en silenci, amb la seva postura recta. Caedus sabia que ella li temia, que havia estat lluitant per mantenir les seves bones formes durant tota la reunió i ell ho aprovava. La por en els subordinats significava una complaença instantània i un esforç extra per part d'ells.

Normalment. Altres vegades significava traïció.

La Niathal es va dirigir als altres ajudants presents.

-Hem acabat aquí. Gràcies.

Quan la porta de l'oficina es va tancar amb un Whoosh! després de l'últim d'ells, Caedus es va tornar cap a la Niathal. La Mon Calamari, amb el seu uniforme blanc d'almirall gairebé brillant, estava asseguda en silenci, examinant-lo. La mirada dels seus bulbosos ulls no era més amenaçador que de costum, però Caedus sabia el missatge que contenia: Pot resoldre aquest embolic dimitint.

Aquestes no van ser les seves paraules, però.

-No té bon aspecte.

La seva era la veu greu tan comuna en la seva espècie i en ella no hi havia res de la simpatia que l'almirall Ackbar havia estat capaç de projectar. La Niathal no estava expressant preocupació per la seva salut. Estava suggerint que ell no estava en condicions per al treball.

I gairebé tenia raó. A Caedus li feia mal tot. Mers dies abans, havia afrontat el duel de sabre làser més ferotge i terrible de la seva vida. En una cambra secreta a bord del seu destructor estel·lar, l’Ànakin Solo, ell havia estat torturant a Ben Skywalker per enfortir l'esperit del jove, per preparar-lo per la vida com a Sith. Però havia estat descobert pel pare d’en Ben, Luke Skywalker.

Aquesta baralla... Caedus desitjava haver tingut una hologravació d'ella. Hi havia durat el que li havia semblat una eternitat. Hi havia estat brutal, amb l'avantatge primer de part d’en Luke, després d’en Caedus, en el que sabia que havia estat una brillant demostració de tècnica de sabre làser, de poder nu de la Força i de subtils coneixements Jedi i Sith. Fins i tot amb tot el seu dolor, Caedus va sentir inflar-se el seu orgull, no només perquè havia sobreviscut en aquest duel, sinó perquè l’havia portat tan bé.

Al final, Caedus havia perdut la seva posició d'avantatge, Luke s'havia alliberat de les lianes de tortura que injectaven verí amb què Caedus havia estat estrangulant-lo, quan Ben havia enfonsat una vibronavalla tan profunda a l'esquena d’en Caedus, clavant-la a través de l’espatlla, que gairebé li havia arribat al cor.

Això havia acabat la lluita. Caedus havia d'haver mort immediatament. Per raons que no entenia, Luke i Ben li havien perdonat la vida i s'havien marxat. Era un error que li costaria car al Luke.

Portant dotzenes de ferides menors i majors, incloent la punxada de la vibronavalla, un ronyó perforat per un sabre làser i una feroç ferida al cuir cabellut, Caedus havia estat tractat i havia reassumit el comandament de l’Ànakin Solo, només per experimentar més ferides, una ferida emocional, aquesta vegada. A l'espai de Kashyyyk, la seva Cinquena Flota havia estat envoltada per forces de la Confederació. Arribant tard, les forces hapanes podrien haver-li rescatat... però la Reina Mare hapana, Tenel Ka, la seva companya i amant, li havia traït. Influenciada per la traïdora persuasió dels propis pares d’en Caedus, Han i Leia Solo, ella havia demandat un preu per la continuïtat del seu suport militar a l'Aliança, i aquest preu havia estat la seva rendició.

Per descomptat, ell s'havia negat. I, per descomptat, ell s'havia obert camí batallant per sortir del cèrcol, liderant les restes de la Cinquena Flota de tornada a la seguretat de Coruscant.

Així que quan la Niathal havia dit que no tenia bon aspecte, tenia raó. Sentia molt la seva pitjor ferida. No la ferida de la vibronavalla, ni l'esquinç del cuir cabellut, ni el dany del ronyó, les tres s'estaven curant. Les tres eren de la classe de dolor que li enfortien.

Era la ferida del seu cor el qual el turmentava. La Tenel Ka s'havia tornat contra ell. La Tenel Ka, l'amor de la seva vida, la mare de la seva filla Allana, l'havia abandonat.

L'expressió severa de la Niathal no es va moure. Pot resoldre aquest embolic dimitint.

Ell li va dirigir un somriure tens.

-Gràcies per la seva preocupació, però m'estic recuperant ràpidament. Tinc un pla. Ens caldrà seguir els protocols recomanats d'una lluita en retirada durant uns quants dies... en aquest moment els hapans tornaran a la guerra del nostre costat. El nostre treball avui és descobrir la millor manera d'emprar-los quan tornin al camp de batalla. Atès que la Confederació creu que són neutrals, podem utilitzar els hapans per un devastador atac per sorpresa. Necessitem decidir on tindrà lloc l'atac.

-Està segur que els hapans tornaran a unir-se a nosaltres.

-Ho garanteixo. Tinc una operació en marxa que assegurarà això.

-Quins recursos necessita per dur-la a terme?

-Només aquells que ja tinc.

-He vist els detalls de la seva operació?

Caedus va negar amb el cap.

-Si no avanço cap arxiu, ningú pot interceptar-lo. Si no dic una paraula sobre els detalls, ningú pot sentir-los. Massa depèn de què els hapans tornin perquè jo arruïni les coses divulgant els detalls lliurement.

La Niathal va romandre en silenci. Una personalitat més incendiària s'hauria ofès davant la implicació d’en Caedus qüestionant la seva habilitat per manejar els assumptes secrets. La Niathal va escollir no reconèixer-lo com un insult. Ella merament es va tornar cap al següent assumpte en la seva agenda.

-Parlant de secrets... Belindi Kalenda d'Intel·ligència informa que el doctor Seyah ha estat apartat del projecte de l'Estació Centràlia. Seyah ha informat que està sota sospita de ser un espia de l'AG.

-Cosa que, per descomptat, ho és. Quin és el seu nou càrrec i com pot aconseguir-nos alguna informació útil des d'allà?

La Niathal va negar amb el cap de la manera lenta i ombrívola dels mon cal.

-Kalenda li va ordenar sortir. Ja està de tornada a Coruscant.

Caedus va resistir la urgència de trencar alguna cosa.

-Ella és una idiota. I en Seyah és un idiota. Podia haver-se quedat, capejar qualsevol investigació que fessin contra ell i començar a enviar-nos informació una altra vegada.

-Kalenda estava segura que seria arrestat, investigat i executat.

-Llavors s'hauria d'haver quedat en el lloc fins que li arrestessin! Qui sap el que la seva covardia ens ha costat? Fins i tot informant de moviments de naus i tropes podria resultar-nos un avantatge crític en la batalla.

Caedus va sospirar i va treure el seu quadern de dades. Obrint-lo de cop, va mecanografiar una breu nota per a si mateix.

La Niathal es va aixecar i es va inclinar perquè els seus bulbosos ulls poguessin veure, de dalt a baix, la seva pantalla.

-Què és això?

-Una nota per a mi mateix per fer que arrestin a Seyah. Li va donar a Kalenda informació falsa perquè li tragués d'una zona de perill, el que és equivalent a la deserció sota foc. Confessarà. Serà executat.

-Ah.

La Niathal va tornar al seu seient, però no va oferir una protesta.

Caedus va apreciar això. La Niathal estava clarament arribant a entendre que el mètode d’en Caedus era el millor: mantenia els subordinats motivats i mantenia la gent inútil fora de les files.

-Què és el següent?

-Bimmisaari i alguns dels seus planetes aliats en el sector Halla acaben d'anunciar que estan desertant per unir-se a la Confederació.

Caedus va negar amb el cap desinteressadament.

-No és una pèrdua significativa.

-No, però és més pertorbador com a primer signe d'una tendència. Intel·ligència ha detectat més trànsit de comunicacions entre Corèllia i el Romanent Imperial i entre Corèllia i els mons del Sector Corporatiu, el que podria no ser més que un increment en l'esforç de reclutament per part de la Confederació. O pot haver estat iniciat pels altres grups, un preludi de negociacions i més desercions.

-També irrellevant. -Caedus va sentir un centelleig d'irritació. Sí, aquests eren assumptes que els caps d'Estat conjunts necessitaven tractar, però tots es resoldrien quan el Consorci de Hapes tornés a la cleda-. Alguna cosa més?

-No.

-Excel·lent.

Quan la reunió hi va haver acabat i la Niathal va marxar, Caedus va romandre a l'oficina. Va mirar a les parets nues. Li calmaven. Necessitava calmar-se.

Al seu interior, estava cremant amb fúria, ressentiment i una sensació de traïció. Totes les emocions que alimentaven a un Sith.

En els dies que havien passat des de la seva topada amb Luke, havia arribat a adonar-se que estava completament sol en l'univers. Era com un gemegós lament d'un nen de cinc anys: Ningú m'estima. Va poder arreglar-se-les per somriure per com d’autocompassiu que sonava.

Però era veritat. Tots els que un cop havien sentit amor per ell ara li odiaven. El seu pare i la seva mare, la seva bessona Jaina, Tenel Ka, Luke, Ben... Intel·lectualment, mentre abraçava el camí dels Sith, havia sabut que passaria. Un a un, aquells que li tenien afecte es desprendrien d'ell com les capes exteriors de la pell, deixant-li convertit en una massa de nervis sagnants i agonitzants.

Ell ho havia sabut... però experimentar-ho era una altra qüestió. El seu cos podia estar curant-se, però el seu esperit patia més dolor cada dia.

Tots aquells que ell havia estimat l'odiaven... excepte l’Allana. I no permetria que la Tenel Ka tornés a la seva filla contra ell. Faria trossos a qualsevol que s'interposés entre la seva filla i ell.

A qualsevol.

LLUNA SANTUARI D’ENDOR, POST IMPERIAL AVANÇAT ABANDONAT

Anys abans, abans que Jacen Solo hagués nascut, abans, de fet, que Luke i Leia sabessin que eren germans, abans que la Leia fins i tot s'hagués confessat a si mateixa que estava enamorada d’en Han, Yoda li havia dit al Luke que les descàrregues elèctriques, aplicades a diferents intensitats i a intervals irregulars però freqüents, evitarien que un Jedi es concentrés per canalitzar la Força. Podien deixar a un Jedi indefens.

Però Yoda mai li havia dit al Luke que les descàrregues emocionals podrien fer el mateix.

Podien fer-ho. I de la mateixa manera que cap quantitat d'autocontrol li permetria a un Jedi ignorar els efectes de les descàrregues elèctriques en el seu cos, tampoc podia l'autocontrol mantenir al Luke fora de perill dels seus records. Cada pocs moments un record, aplicat novament com un cable conductor de corrent sobre la seva pell, li trauria de l'aquí i l'ara i li llançaria al passat recent.

A l'abordatge de l’Ànakin Solo. A trobar a Jacen torturant, torturant, a l'únic fill d’en Luke, el seu fill Ben. Al duel que va seguir, al Luke contra el nebot que una vegada havia estimat... el nebot que ara controlava habilitats en la Força del nivell d'un Mestre, encara que no havia estat elevat, i mai ho seria, al rang de Mestre Jedi.

I cap dolor que Luke patís en aquesta lluita era igual al d’en Ben demandant el dret a acabar amb Jacen. Aquesta demanda li havia portat fins on era ara, assegut amb les cames creuades al terra de l'habitació del pis superior d'un post avançat imperial abandonat, mirant a través d'un ampli finestral de transpariacer al frondós bosc d'Endor del que tot just era conscient, amb el seu cos curant-se, però amb el seu esperit malalt i ferit fins i tot després de tots aquests dies.

Impactat gairebé més enllà de la comprensió per la set de sang d’en Ben, Luke havia evitat que el seu fill executés el cop mortal contra Jacen. I tampoc s'havia decidit Luke a acabar amb Jacen ell mateix. S'havia dut a Ben en una sobtada fugida de l’Ànakin Solo, una fugida per evitar que Ben donés el següent, i possiblement irreversible, pas cap al Costat Fosc que Jacen havia planejat per al noi.

Però va ser la decisió correcta? En aquell moment, havia semblat l'única elecció possible. El futur d’en Ben, la seva decència, havia inclinat la balança. Si algun dels Skywalker hagués matat a Jacen, Ben hauria caigut cap a la foscor.

Alguna gent tornava de la foscor. Luke ho havia fet. D'altres no. Ben convertint-se en un agent de la maldat de per vida no havia estat una cosa certa.

El que era cert era que Jacen era viu. I ara, mentre Jacen ultimava els seus plans per a la conquesta galàctica, més gent moriria. Moririen per milers almenys, probablement per desenes o centenars de milers, potser per milions.

I Luke seria el responsable.

Així que havia estat la decisió correcta? Ben contra milers de vides?

La lògica deia no. No, llevat que en caure al Costat Fosc, Ben es convertís en una força per a la maldat tan gran com ho era Jacen Solo o com el seu avi mutu, Ànakin Skywalker, Darth Vader, ho havia estat.

Les emocions deien si. Sí, llevat que Ben interpretés la negativa d’en Luke com un signe de debilitat i aquesta decisió fomentés el menyspreu cap a ell, menyspreu pel Luke i el Costat Lluminós de la Força. Això el podia empènyer al camí d’en Jacen malgrat l'intent d’evitar-ho.

I de qualsevol manera, aquests milers moririen.

Un rectangle de blanc translúcid, alt i molt fi, va aparèixer al finestral davant d’en Luke. Ràpidament es va eixamplar, revelant-se com el reflex d'una porta obrint-se a la paret darrere d'ell. El Mestre Jedi Kyp Durron estava dret a la porta, amb les seves vestidures marrons arrugades, el seu llarg cabell castany canós humit i descabellat per la suor. La seva expressió, normalment una plàcida diversió que cobria el que amb freqüència era interpretat com una resta de presumpció, era ara més ombrívola, amb la neutralitat amagant la preocupació.

-Gran Mestre?

-Passa.

Luke no es va tornar per enfrontar-se a Kyp. La vista de la selva d'Endor era calmant.

Kyp va entrar i la porta es va tancar darrere seu, eliminant el rectangle il·luminat del camp de visió d’en Luke.

-Els timbres de la porta no semblen estar funcionant en aquest passadís, i no responies al teu comunicador...

Luke va arrufar les celles.

-No el vaig sentir. Potser se li ha acabat la bateria.

Va treure el seu comunicador de la túnica del seu vestit de treball blanc d'estil Tatooine. La llum d’stand by del petit objecte cilíndric estava encara encés. Sorprès, Luke el va encendre una altra vegada i el va guardar.

-És només un informe de rutina. Els InvisiblesX estan dispersats, per parelles, en una àrea extensa, sota xarxes de camuflatge. Molts dels pilots han trobat llocs d'aterratge útils en àrees on les restes de la segona Estrella de la Mort van caure i van crear zones cremades. Els nens estan reunits en dos grans càmeres, actuant com a dormitoris, en aquest post avançat, però un equip de reconeixement de Cavallers Jedi ha trobat un sistema de cavernes no molt lluny que proporcionarà un ampli espai per a una instal·lació d'entrenament... i una mica de defensa contra els sensors orbitals. Els Cavallers Jedi estan recol·locant un niu de cries d'aranyes d'allà. Una vegada que s'assegurin que totes les aranyes i els seus ous s'hagin anat, començarem a transferir als nens.

-Bé. Però no us esforceu massa en convertir aquestes cavernes en habitables. Deixarem Endor abans que passin moltes setmanes més.

Kyp va assentir.

-A part d'això, també estem tractant bé amb els ewoks locals.

-Algun que coneguem?

-No... El territori del grup de la família d’en Wicket està encara limitat a àrees al sud d'aquí. Però la teva idea de dur a C3PO com a intèrpret està donant els seus fruits. Al clan local sembla agradar-li.

-Bé.

Kyp no va respondre immediatament, així que Luke es va tornar per mirar-lo. El Mestre més jove va semblar estar sospesant les seves següents paraules. Luke va aixecar una cella en la seva direcció.

-Alguna cosa més?

-Hi ha una qüestió sobre la nostra propera acció contra Jacen.

-Ah, sí. -Luke es va tornar per mirar pel finestral altra vegada-. No ho sé. Per què no t'encarregues d'això?

Hi va haver un llarg silenci, i llavors...

-Sí, Gran Mestre.

El rectangle de llum va reaparèixer. El reflex d’en Kyp es va moure fins a ell i es va tancar de nou, deixant al Luke en silenci i pau.

I confrontat pel record d’en Jacen, sagnant i apallissat gairebé més enllà del reconeixement, allunyant-se de quatre grapes d'ell, amb la vibronavalla d’en Ben allotjada en la seva esquena. La cara d’en Ben va aparèixer davant seu, vocalitzant les paraules Aquesta mort és meva.

Luke es va estremir.

Següent