Maul Tancat (XVII)

Anterior

17

VOLTATGE FANTASMA

Una hora després que hagués guardat el transmissor i abandonat el dipòsit de cadàvers de la presó, Maul va estar circulant en silenci entre la multitud de Sub Rusc 7. Hi havia despatxat un altre missatge a través d'un droide de manteniment –el mateix que havia utilitzat per convocar les bandes a la bugaderia de la presó– i estava esperant tornar a escoltar del reclús amb el qual havia contactat.

Mentrestant, era i observava les multituds de presoners movent-se en els seus assumptes. Hi havia, com sempre, un tipus de sensibilitat augmentada que venia cada vegada que passava algun temps significant amb el seu Mestre... un consciència augmentada de les coses tant ocultes com exposades, el presagi espurnejant de camps d'energia latents que havia arribat a pensar com un voltatge fantasma. Fins i tot aquí, entre les despulles de la galàxia, Maul el trobava revelador i exhilarant.

Estava creuant la galeria de fora del menjador quan va albirar al reclús anomenat Izhsmash a través d'una multitud de reclusos. L'expressió del nelvaanian no va canviar, però el reconeixement en els seus ulls li va dir a Maul que havia rebut el missatge que Maul li havia enviat abans.

Sense una paraula, Maul va pivotar, dirigint-se a la rampa corrugada de duracer a través del passadís estret que portava als túnels de manteniment de sota. Juntes nues elèctriques van atreure la seva mirada plana, declamatòria pel terra sota els seus peus, perfilant la seva silueta com una ombra espurnejant tallada de la negror del propi univers. Vint metres més avall, es va aturar i es va ajupir en la profunditat de les ombres, escoltant les petjades aproximant-se.

Després d'un moment, Izhsmash va parlar, la seva veu xiuxiuejava.

–He vingut sol, –va dir ell–. Què vols?

Maul es va girar i va sorgir a la vista.

–Informació.

–Pots amenaçar-me tot el que vulguis. No parlaré de Ra... –Recomponent-se, es va detenir–. No parlaré d'aquest individu.

–No és per això que et vaig demanar que vinguessis, –va dir en Maul–. En qualsevol cas, dubto que sàpigues res sobre Iram Radique que no hi hagi esbrinat ja.

Izhsmash va arrufar les celles.

–Llavors per què...?

–Strabo em va dir perquè vas ser sentenciat en aquest lloc, –va dir en Maul–. Ets un programador renegat. Un lladre de dades. Es diu que vas escriure el codi criptoviral original d'aquest atac a la Xarxa Phage.

–Això mai ha estat...

Maul va alçar la seva mà.

–Necessito que hackegis la base de dades de la presó. Que em donis la informació sobre tots els reclusos i el seu historial criminal. Necessito una llista completa.

–Portarà temps.

–Sé quelcom sobre piratejar sistemes, –va dir en Maul, la seva ment tornant al que sentia feia tota una vida, quan aquell conegut com Trezza li havia ensenyat habilitats de sabotatge d'ordinadors durant part del seu temps a Orsis–. Però ara mateix no vull exposar-me. Fes-m'ho saber quan estigui acabat.

El nelvaanian va inclinar el seu cap.

–Alguna cosa més?

–T'ho faré saber.

Izhsmash va assentir i es va girar per anar-se'n, i de cop i volta les llums sobre ells van parpellejar i es van apagar. Maul el va mirar, immediatament alerta per la reacció del reclús.

–Què ha estat això? –va preguntar ell.

–Algun tipus de caiguda de tensió. Sembla com un tall d'energia.

–És poc comú aquí?

–Molt. –Izhsmash va capcinejar–. Hi ha molts respatllers i relés auxiliars. L'última vegada que va passar... –Ell va mirar per sobre de la seva espatlla, llavors de tornada a Maul–. Va ser un intent de fugida.

–Què va passar?

–Va ser fa prop d'un any. Un parell dels presos van tractar de sobrecarregar la xarxa principal d'energia de la presó des de la plataforma mèdica i reprogramar el droide quirúrgic per desarmar les càrregues per poder sortir.

–Funcionà?

Izhsmash va negar amb el cap.

–Van morir a la plataforma mèdica.

–Els guàrdies els van agafar?

–No van ser els guàrdies.

–Qui llavors?

Izhsmash es va llepar els llavis. Els seus ulls van caure a terra, llavors es va aixecar per trobar els d’en Maul, i la seva veu era només el fantasma d'un xiuxiuejar.

–Radique.

–Per què?

–Mai deixa que ningú marxi. Qualsevol reclús que hagi treballat per a ell en algun sentit, que pogués saber alguna cosa sobre ell, que pogués ser capaç de proveir als seus enemics amb la més lleugera ombra dels seus assumptes. És pel que ha basat la seva operació en una presó on ningú sobreviu. Si intenten escapar...

Maul va sentir alguna cosa accelerar-se en el seu interior. D'alguna manera profundament intuïtiva que desafiava tota explicació lògica, ja sabia que havia trobat el que estava buscant, el següent pas cap a la seva missió aquí. Fora això el treball del Costat Fosc, com Sidious havia promès, o una cosa tan aleatòria com el pur atzar, tot just importava.

Abans que Izhsmash acabés de parlar, Maul ja estava movent-se de tornada per la rampa i per la galeria que l'esperava a l'altra banda del nivell principal de la presó.

Cap a la plataforma mèdica.

Següent