Fúria (XIII)

Anterior

CAPÍTOL 13

CORUSCANT

La guerra continuava fent estralls.

De nou al comandament de les seves porcions de l'exèrcit de l'Aliança i sense estar ja distret per l'absència de l’Allana, perquè, secretament, ella l'acompanyava a tot arreu, transportada de contraban entre els edificis governamentals de l'AG i l’Ànakin Solo en llançadores, guardada només pels oficials de més confiança i CYV-908, Caedus va descobrir que estava bloquejat en alguns fronts i amb un gran èxit en d'altres.

Primer, estava la situació hapana. La Tenel Ka no li va lliurar les seves flotes immediatament al seu control. En el seu lloc ella les va retirar fins a l'espai del Consorci de Hapes i va tallar tota comunicació amb l'Aliança Galàctica... i amb la Confederació, amb el planeta Kashyyyk i, fins on qualsevol podia dir, amb els Jedi. Caedus no sabia bé què fer amb aquesta maniobra. La Tenel Ka podia haver mort per l'explosió que li va permetre a Caedus escapar del seu palau, o subseqüentment deposada, amb la seva successora triant tornar al Consorci a una posició neutral. O la Tenel Ka podia estar corrent el que ella havia de veure com un risc terrible amb la vida de la seva filla. De qualsevol manera, Caedus encara havia estat capaç de convertir la situació en una victòria. En utilitzar els seus recursos d'Intel·ligència per suggerir als analistes de la Confederació que el tractat de no agressió de la Tenel Ka amb ells ara era nul, Caedus es va assegurar que la Confederació mantenia recursos per monitorar i protegir-se contra un possible atac hapani i això li donava a Caedus suficient lloc per respirar. D'aquí a poc, ell podria determinar si la Tenel Ka encara governava el Consorci, podria posar-se en contacte amb ella... i persuadir-la que la vida de l’Allana estava perduda si no cooperava completament.

Mentre esperava posar-se en contacte amb la Tenel Ka, Caedus es va concentrar en altres coses.

Com ara els Jedi. Havien tingut força èxit a desaparèixer després de la batalla de Kuat, tant que l'únic signe que ell havia vist de la seva activitat havia estat el fútil atac contra ell uns quants dies abans. Va despatxar la Tahiri en el seu InvisibleX perquè seguís les seves pròpies pistes i fonts, perquè descobrís on s'havien aquarterat els Jedi. Ell havia pensat que ella podia simplement utilitzar la seva associació amb els altres Jedi per descobrir la informació, però no, semblava que la Tenel Ka se les havia arreglat per comunicar les seves sospites de la Tahiri als altres Jedi de Kuat. Tahiri encara no tenia una resposta per a Caedus. Era una galàxia gran i ella era, als ulls d'ell, una noia estúpida, i una desemparada, constantment importunant-li perquè li donés noves oportunitats de caminar en el corrent al passat i reexperimentar les meravelles de l'Ànakin Solo en els dies i hores anteriors a la seva mort.

Caedus va negar amb el cap en referència en això. Havia vist tant d'Ànakin en els últims mesos que havia arribat a menysprear al mocós. Les raons per les que alguna vegada havia tingut al noi en tan alta estima i per què havia triat anomenar al seu destructor estel·lar amb el seu nom, ara se li escapaven a Caedus.

Mentrestant, la guerra continuava fent estralls. Amb els hapans de tornada en escena, l'Aliança ja no hauria de preocupar-se sobre les etapes de la lluita de retirada. L'equilibri de poder estava de nou lleugerament inclinat a favor de l'Aliança. Caedus personalment liderava les noves operacions de la flota a Kuat i els voltants del sistema corellià, comandant elements de la Cinquena i la Segona flotes respectivament, i la seva habilitat de la meditació de batalla Sith ajudava a les seves flotes a infligir grans pèrdues en ambdós escenaris d’operacions.

Commenor es venjava del bombardeig de l'asteroide i d'una manera salvatge. El primer signe d'això era el pic estadístic en el nombre de refredats de cap entre humans que havien passat recentment per l’espaiport de la Ciutat Galàctica, civils i militars per igual. En uns dies aquells refredats de cap van degenerar en violentes febres i perilloses deshidratacions, i la infecció es va expandir com els focs als boscos de Kashyyyk a través de les files de les forces armades i les classes socials més baixes. Si no es tractava, la malaltia podia matar. Era afflicèria, causada per un bacteri transportat per l'aire, i la cura per a ella havia estat descoberta un segle abans, amb la malaltia declarada extinta no gaire després.

No hi havia magatzems d'antibiòtics específics per a l’afflicèria. No hi havia hagut cap necessitat d'això en cent anys. Algunes quantitats van ser ràpidament cultivades i distribuïdes... entre l'exèrcit. No hi havia prou per protegir la població civil, i, en la tercera setmana des del començament, quan les primeres dosis van començar a filtrar-se a les xarxes de distribucions civils, la malaltia havia assolit proporcions epidèmiques, causant l'escassetat massiva de personal en indústries de fabricacions crítiques.

Els espies capturats i interrogats per la Guàrdia van confessar ser commenori... i haver escampat el bacteri. Les porcions de l’HoloRed controlades per l'Aliança udolaven amb ràbia. El trànsit espacial civil va ser severament restringit quan les mesures de quarantena es van dur a terme.

La guerra continuava fent estralls.

Hi havia altres molèsties. Els subordinats d’en Caedus informaven que el doctor Seyah, espia fracassat a l'Estació Centràlia, havia desaparegut minuts abans que anessin a arrestar-lo. En els dies subsegüents, no va aparèixer cap pista d'ell, suggerint fortament que Caedus havia tingut raó en sospitar d'ell. Era òbviament un doble agent que havia estat rescatat fins a la salvació pels seus senyors corellians.

Allana estava responent cada cop amb menys entusiasme el temps que passava amb Caedus. Ell havia de mantenir la seva frustració sota control i esperar que ella superés el fet de trobar a faltar la seva mare. Potser era hora de treballar una mica en ella, per disminuir el seu afecte per la Tenel Ka esborrant-li assenyadament alguns records aquí i allà. Alguns tènues dubtes havien detingut la seva mà fins ara, però si la situació continuava empitjorant, donaria aquest pas.

I la guerra continuava fent estralls.

KASHYYYK, BASE MAITELL, HANGAR DEL FALCÓ MIL·LENARI

En Han va maniobrar el Falcó amb facilitat sobre la carretera de duracret i fins a entrar a l'ombra de l’hangar habitual. La nau, ell ho sabia, estava coberta de sutge per la missió d’apagafocs que acabaven de concloure. No va ser una missió per fer tallafocs, aquest cop havien anat a rescatar una unitat de bombers wookiees que havien quedat atrapats pel foc que es movia més ràpidament del que s'esperava. Estava segur que el vaixell de càrrega estava cobert de sutge perquè la Leia, al seient del copilot, realment ho estava, de cap a peus, excepte per un pegat rosa amb la forma de les ulleres al voltant dels seus ulls i un oval en forma de màscara per respirar voltant de la seva boca. Els wookiees que ella havia pujat a bord estaven similarment descolorits i feien pudor de fum.

Tan aviat com el Falcó va entrar en l'hangar i els ulls d’en Han es van ajustar a les profundes ombres que hi havia, la Leia i ell van veure un nou visitant. Aparcat a la següent badia al costat de la del Falcó estava un gran iot de línies corbades i un casc d'un blau cel i verd que giraven. El seu exterior, també, estava brut amb pegats de sutge i cremades, evidències de la seva recent contribució a la missió per apagar els focs.

Han va fer una ganyota de dolor.

-Que suposes del fet que quan Lando giri l'esquena, agaféssim a alguns adolescents wookiees perquè la destrossessin? Que li pintessin de graffiti tot el casc?

El to de la Leia era més pensatiu.

-Em pensava que Lando estava estacionat a l'altra banda de Kashyyyk.

-Ho estava.

En Lando no estava a la vista. Han i Leia havien posat el Falcó abans que Lando fes la seva aparició. La rampa d'entrada del Comandant de l'Amor va baixar i ell estava dret a la part alta, vestit amb sinteseda porpra i una capa flotant a l'altura del maluc de vellut negre.

Però no era el mateix vell Lando. La seva cara estava fixa, gairebé sense emocions, i la seva complexió semblava feta de cera.

La Leia no va esperar que ell descendís. Ella va començar a pujar la rampa en direcció a ell.

-Lando, què passa?

-He de marxar.

Lando se les hi va arreglar per fer dos passos tremolosos per baixar per la rampa abans que la Leia arribés fins a ell. Ella el va sostenir allà, el va redreçar i després es va girar i el va ajudar a baixar la rampa.

Han va intentar mantenir la seva veu tranquil·la, impertorbable, però l'aparició d’en Lando va encendre totes les alarmes al seu cap.

-Què passa, vell amic?

En arribar a la part inferior de la rampa, Lando va ficar la mà en una butxaca de la seva túnica. Va treure una targeta de dades que va mirar inexpressivament durant un moment abans de lliurar-la al Han.

-Això és tot el que necessites per al Comandant de l'Amor. Registre, els plànols comentats, tot. Vaig pensar en donar-lo a la causa. La lluita contra incendis, missions encobertes... Pots vendre’l si mai vas curt de crèdits.

-Lando, què passa?

En aquest punt, la Leia ja no podia mantenir la preocupació fora de la seva veu.

-És la Tendra...

La Leia va empal·lidir i Han va sentir una punxada de por. Tendra havia d'estar-se morint, o estar morta ja, perquè Lando estigués tan afectat.

No era just. Lando havia trobat la seva parella perfecta molt després que hagués abandonat la idea de trobar-la mai, i una gran part de la seva vida junts havia estat interrompuda per crisis prolongades, incloent la Guerra Yuuzhan Vong.

I ara això...

Lando estava lluitant clarament per continuar.

-Tendra està... ella està... tindrà un nadó.

La Leia es va quedar gelada per la sorpresa, mirant els seus sorpresos trets.

-Què? Què?

Un somriure va començar a florir a la cara d'ella.

La cara d’en Han va començar a blegar amb alleujament.

-Això és tot? Ens tenies realment preocupats.

-Tot? Això és tot? -Lando li va posar una mà al casc del iot per anivellar-se -. Bé, podeu deixar d'estar preocupats. Jo no. Sóc massa vell per ser pare. Pels ossos negres de l'Emperador! No estic preparat.

La Leia el va abraçar.

-Lando, hi ha dos tipus de persones en aquest univers: aquells que creuen que no estan preparats per ser pares, i aquells que s'enganyen a si mateixos.

Tot d'una, alleujat del pes de la preocupació que li aixafava, Han va somriure. Es va inclinar, descansant les seves mans als genolls.

-Amic, la propera vegada que em facis un ensurt com aquest...

-Em dispararàs? Tinc la teva paraula?

-Lando, escolta. -La veu de la Leia era constrenyedora -. Tendra i tu aneu a ser els pares que tots els nens somien. Rics, famosos, elegants... i tan espantats de fer-ho malament que aneu a mimar el vostre fill fins a matar-lo. Tinc raó?

Lando ho va considerar. La seva expressió estava començant a tornar-se normal.

-Quina edat ha de tenir ell abans d’iniciar-lo en el sàbacc?

-Dos. -Han es va dreçar-. I res d'entrenament per a l'apreciació del vi fins que ell tingui almenys quatre anys.

La Leia va corregir.

-Ella.

-És només que... això és una cosa que no puc arreglar amb encant o amb un joc trucat o amb una pistola làser desenfundada.

La Leia li va somriure.

-No pots arreglar-ho perquè no està trencat.

-Sí. -Lando va agafar aire profundament, fortificant-se contra el futur-. Me n'he d'anar. El meu transport a casa enlaira en mitja hora. Em preocupava no veure-us abans que marxés.

Han li va donar uns copets a l'espatlla.

-Bé, la teva sort aguanta, vell amic.

Lando li va fer una masegada final a la Leia i va agafar al Han per fer-li una ràpida abraçada.

-Vull saber on esteu els dos en tot moment. Per si de cas he d’holotrucar-vos per algun consell.

-Simplement envia el teu missatge on el soroll sigui més alt. Allà estarem nosaltres o Luke.

-D'acord.

Amb el seu caminar alegre altra vegada, Lando es va dirigir a les portes principals de l'hangar. Va fer un gest de comiat amb la mà, dirigint-los una última mirada per sobre de la seva espatlla i li va fer un cop d'ull final i malenconiós al Falcó Mil·lenari. Després se'n va anar.

La Leia es va ficar sota el braç d’en Han, embolicant-se al voltant de les seves espatlles.

-Estic tan gelosa.

-Jo no. Imagina intentar tenir cura d'un nadó amb aquesta guerra en marxa.

-Imagina tenir una cosa, una vida innocent, en què pensar, a excepció de tota la resta, incloent la guerra.

-Sí... Bé. Tens raó. -Ell la va girar cap al Falcó-. Vinga, vegem si podem enganyar a alguns paios grans i peluts perquè rentin la nau.

A BORD DE L'ÀNAKIN SOLO

Era bo tornar a ser a casa i a Caedus li va sorprendre que realment havia començat a pensar en la seva nau d'aquesta manera. Tota la seva vida, la seva «casa» havia estat qualsevol lloc on penjava la seva roba a la nit, mentre les missions i metes dels seus pares i després les seves pròpies li portaven d'un costat a l'altre de la galàxia.

Ara podia viatjar aquestes mateixes distàncies i encara dormir al mateix llit cada nit. Podia mantenir a l’Allana amb ell, fora de perill, tan fora de perill com ella podia estar en qualsevol lloc de la galàxia, en les habitacions ocultes tan a prop de la seva cabina oficial. Tenir una localització familiar en qualsevol lloc al que anava li oferia un consol que mai havia experimentat abans, oferint-li una petita compensació per la pèrdua d'amistat que havia patit des que es va embarcar en el seu pla per restaurar l'ordre, i va descobrir que apreciava aquest fet.

Per descomptat, podria mantenir a l’Allana fins i tot més fora de perill, i tenir fins i tot més consol, si viatgés en una nau més gran, més poderosa i més pesadament defensada, una cosa que encaixés amb el Cap d'Estat de l'Aliança Galàctica. Hauria d'anar a la taula de dibuix i fer un petit disseny preliminar.

Aquests eren els seus pensaments mentre era al pont de l’Ànakin Solo, mirant a través dels finestrals davanters en un rar moment d'inactivitat. Per davant i per sota en posició relativa a la quilla de la nau, va poder veure una Arma-Nova de Defensa Espacial Golan III, una de les diverses estacions espacials, plena de generadors d'escuts i armes, guardant l'espai sobre Coruscant. Estava prou lluny per ser poc més que un allargat triangle blau amb petites protuberàncies i tiradors per tot arreu, com una pistola làser de forma estranya apuntant a l'espai. També visible, hi havia la constant i calmant corrent de vehicles i naus entrant o sortint de l'atmosfera: transports de tropes, vaixells de càrrega transportant subministraments militars, transports d’holonotícies i interceptors navals per assegurar que tot era com havia de ser.

-Senyor?

Caedus es va tornar per enfrontar-se a qui li parlava. El capità Kral «Deuce» Nevil, un home quarren amb un historial distingit en operacions de caces estel·lars, havia estat transferit, com molts companys pilots, a operacions navals i a un paper de comandament quan les seves habilitats en una cabina havien començat a esvair-se. Ara portava l'uniforme blau naval amb la mateixa professionalitat amb la que havia portat el cridaner uniforme taronja de pilot d'Ala-X, però Caedus de vegades es preguntava si tindria el mateix entusiasme en el seu paper com a nou capità de l'Ànakin Solo.

Caedus va assentir, donant a entendre que havia sentit al seu capità.

-L’almirall Niathal està pujant, senyor. En la seva llançadora personal.

-Vaja. -Caedus ho va considerar. Fossin quines fossin les notícies que ella li portava havien de ser prou importants per no poder esperar a la seva següent reunió programada. Ni podien ser consignades a la potencial inseguretat d'una transmissió d’holocomunicador-. Faci els preparatius estàndard per a la seva arribada i faci que Seguretat efectuï un escombrat en la meva sala de conferències.

-Sí, senyor.

Nevil va saludar-lo i es va retirar.

Següent