Maul Tancat (XIII)

Anterior

13

UN CONTE D’ADVERTÈNCIA

Maul estava esperant dins de la cel·la quan el twi'lek vingué del menjador, ocultant-se en les ombres a la dreta de l'escotilla. Davant el so dels passos aproximant-se, va sortir a la vista.

Per un moment Zero simplement el va mirar. Per a crèdit seu, no es va molestar a tractar de córrer. Ni tan sols semblava particularment sorprès.

–Jagannath, –va dir ell–. Et veus sorprenentment bé, considerant-ho tot.

Maul no va dir res. A les dotze hores des del seu últim combat, s'havia recuperat gairebé del tot de les ferides que el wampa li havia infligit. La seva cara encara portava les marques incrustades de sang de les seves urpes, però havia recuperat per complet l'ús del seu braç, i les seves forces realment semblaven haver-se intensificat en resposta de l'atac, com un organisme que hagués prosperat després de ser tallat fins a prop de l'arrel.

–Ja saps, –va dir en Zero–, em preguntava quan tindríem ocasió de trobar-nos.

–No m'ho has posat fàcil, –va dir en Maul–. Enviant aquell guàrdia a buscar-me als túnels.

–Bé, per descomptat, algú com jo no es pot permetre exercir una ombra massa gran. Estic segur que ho entens. En qualsevol cas, –va dir en Zero, fent-li a Maul un petit somriure–, no vas semblar tenir cap problema per manegar-te-les.

–Esperava un parany, –va dir en Maul.

–En aquest cas me n'alegro de no haver-te decebut. A què dec el plaer?

–Necessito una cosa.

–Una refrescant manca de pretensió. –El twi'lek va somriure de nou–. Si us plau, seu. Posa't còmode. Puc portar-te alguna cosa?

Maul es va quedar dempeus, permetent que el seu silenci respongués per ell. En l'hora que havia passat esperant dins de la cel·la, anticipant el retorn d’en Zero, l'havia buscat a consciència. La investigació havia mostrat ser molt productiva. Encara que per fora era similar a qualsevol altra cel·la de Sub Rusc 7, la cambra d’en Zero havia estat personalitzada amb milers de subtils luxes que escaparien a una observació casual. Sota el matalàs havia descobert una petita biblioteca, una càmera d'emmagatzematge secreta plena de subministraments privats de menjar, beguda, i estris, i caixes senceres de components electrònics en diversos estats d'acoblament.

–Alguna cosa de menjar, potser? –va preguntar Zero, estenent el braç sota el llit per treure un petit moble de menjar preparat–. El meu propi sopar va ser d'alguna manera bruscament interrompuda, així que espero que em perdonis si...

–Vull a Iram Radique.

–Jo... –Zero es va aturar del que estava fent i va mirar amunt, la seva expressió il·legible–. Perdona?

–Sé que és aquí. Busco una audiència amb ell en privat, tan aviat com sigui possible. I tu sembles ser algú que pugui organitzar alguna cosa així.

El twi'lek no va dir res. Maul va romandre mantenint-li la mirada.

Has de ser implacable, li havia dit Sidious. Utilitza cada mitjà al seu abast per reunir informació. Tenim una quantitat extremadament finita de temps en el qual hem de preparar la compra del dispositiu nuclear d'en Radique i el seu lliurament en mans dels Bando Gora. Però a través de tot això has de mantenir en ment que a Sub Rusc 7, el nom d’Iram Radique sempre serà nomenat amb terror.

En aquest cas, però, Zero es va sorprendre. El va mirar en blanc per un moment, els seus llavis tibant-se, llavors retorçant-se... i llavors es va posar a riure, un bram espontani d'entreteniment que semblava, de moment almenys, costar-li cada unça de les seves bones maneres.

–He de disculpar-me, –va dir el twi'lek quan finalment va semblar recompondre’s–. Veuràs, és només... ai mare... –Intentant recuperar l’alè es va netejar les llàgrimes dels seus ulls i va mirar a Maul–. Iram Radique, dius? No demanes molt, no? –Amb un altre riure entre dents, va capcinejar–. Digues-me, hi ha alguna cosa més que pugui aconseguir-te mentrestant? El teu propi caça privat, potser? Una audiència amb el Senat Galàctic? Les llunes perdudes de Yavin?

Maul simplement el va mirar, inexpressiu.

–Disculpa’m, –va dir Zero–. No és culpa teva. Puc veure que t'han informat malament sobre l'abast de les meves habilitats aquí. Si estiguessis buscant cert tipus de menjar de contraban, o un uniforme més còmode, o fins i tot una mascota particular, llavors sí, potser podria ser d'ajuda, però...

–Vull a Radique, –va dir en Maul–. Sé que és aquí. I si algú pot trobar-lo, aquest ets tu.

El twi'lek s'havia recompost per complet ara i havia deixat de riure. Va baixar el seu pes sobre el matalàs, mirant a Maul amb el seu menjar sense obrir a la falda.

–Deixa'm que t'expliqui una història, –va dir ell–. Si m'ho permets. –Sense esperar la resposta d’en Maul, Zero va retirar l'embolcall sintètic que cobria cert tipus de plat de fruita d’un rosa vermellós d'aspecte setinat, el va moure un moment sota el seu nas, i li va fer una petita mossegada.

–Fa prop de dos anys, un altre reclús va arribar aquí... ell, també, clamava haver vingut buscant a Iram Radique. Aquesta ànima mal informada, de fet, clamava no només haver-se trobat amb Radique abans sinó que en realitat havia salvat la vida d’en Radique feia anys, a l'altre costat de la galàxia... i què Radique l'havia convocat aquí d'alguna manera a la Sub Rusc 7 per oferir-li algun tipus de protecció a manera d'agraïment. –Zero va donar un altre mossegada a la seva peça de fruita, va mastegar-la, i empassà–. Sense importar les inconsistències pràctiques d'aquesta història. Aquest nou reclús insistia que Radique estava tancat i ocult aquí en algun lloc. Sense importar quantes vegades vingués a mi a per respostes, insistint que l'ajudés, es va negar a acceptar els fets.

–Què són? –va preguntar en Maul.

Zero es va aturar prou com per acabar el seu mos i es va llepar els llavis abans de tornar a mirar a Maul amb una expressió de la més profunda sinceritat.

–Iram Radique no existeix. És un conte d'advertència, un mite... una història de llit que els traficants d'armes galàctics a temps parcial li expliquen als seus nens per les nits. «Que no et pugin els fums al cap o Iram Radique vindrà a per tu,» aquest tipus de coses. –Zero va acabar el seu piscolabis, va tirar el cartró a un costat, i es va aixecar davant d’en Maul, inclinant el seu cap de manera que pogués trobar la mirada d’en Maul, fins i tot mentre es mantenia a una distància acurada d'ell–. Escolta bé, Jagannath. L'anomenat home que busques no és aquí.

–Què li va passar al reclús?

–Perdona?

–El que va venir aquí clamant que havia salvat la vida d’en Radique, –va preguntar en Maul–. Què li va passar?

–Oh, –va dir vagament Zero–, ell encara està per aquí en algun lloc. Finalment va deixar de buscar. Desenganyat dels seus deliris, suposo. Aquest lloc té tendència a fer això. Ho descobriràs per tu mateix... si sobrevius prou.

Maul no va dir res.

–Ara, –va dir el twi'lek–, ja que t'has pres la molèstia de venir buscant-me, em sento forçat a preguntar, hi ha alguna cosa més que estiguis buscant? Alguna cosa real?

–Sí, –va dir en Maul.

–I què podria ser?

–Necessito un dispositiu transmissor. Un mitjà indetectable per a comunicacions a llarg abast... qualsevol transmissor d'imatge bàsic subespacial servirà. Sé que tens les parts necessàries aquí a la teva cel·la.

–Tu... –Per primera vegada, Zero semblava perplex–. Ho has descobert, no?

–El necessito tan aviat com sigui possible–, li va dir en Maul.

–El que estàs demanant no serà barat, –va dir en Zero–. Has d’adonar-te que els components que vas veure han de ser passats per contraban sota un gran cost personal...

–Què vols? –va interrompre’l Maul.

–Bé. –El twi'lek va agafar alè, deixant-lo sortir lentament–. Ja que ho preguntes, sembla que estic tenint algunes dificultats recents amb les bandes. Els Reis dels Ossos i els Gravetat Massiva, ells...

–Què més?

–Què més? –Zero va parpellejar davant seu, desconcertat–. T'asseguro, que això és més que suficient.

–Prepara el transmissor per a mi–, li va dir en Maul–. No tindràs problemes amb les bandes.

Següent