Maul Tancat (XXXVI)

Anterior

36

EL QUE VA DIR LA FEBRE

Eogan havia estat fent aixecaments a la barra superior de la seva cel·la quan les parets van començar a moure’s. El seu pensament inicial, en pànic, era que estava a punt de ser aparellat, aquesta mort havia arribat per a ell fins i tot abans del que havia temut.

Si us plau, no. No estic preparat. Encara no. Mai.

Quan la reconfiguració es va aturar i no va passar res, Eogan va sentir un salvatge arravatament d'alleujament, seguit immediatament per una sensació de vergonya tan aclaparadora que el va portar al terra de la cel·la, on es va quedar immòbil, odiant-se per la seva covardia. Què hauria pensat seu pare d'ell, amb el cap cot, pregant a qualsevol déu que pogués estar escoltant que no hagués de lluitar, ni ara, ni mai?

–Eogan?

Ell va alçar el seu cap davant el so de la veu demacrada i va mirar al voltant per veure a Jagannath allà. El zabrak estava sostenint alguna cosa en els seus braços com un munt de bugaderia. Li va portar un moment a Eogan adonar-se que el munt era un home i que l'home era, de fet, el seu pare.

–Pare? –La seva mirada va volar cap al zabrak, calenta i acusadora–. Què li has fet?

–Jo no vaig fer res, noi, –va dir Jagannath–. El vaig trobar així.

–Eogan. –Artagan Truax va mirar al seu fill a través d'uns ulls marejats i entelats. La seva pell s'havia posat del color del plastifí vell, la carn tan pàl·lida que el traç blau de les seves venes era clarament visible en les seves galtes i al pont del seu nas. Eogan va mirar el monyó inflat on la cama del vell havia estat, va percebre la febre radiant de la cara del seu pare i l'olor embafadora del teixit infectat, i va saber el que significava abans que el zabrak pogués dir les paraules.

–S'està morint.

Jagannath va assentir.

–Ha contret septicèmia de la ferida. –Baixant a Artagan Truax al catre, –va dir–. Ell no parlarà amb mi. Necessites preguntar-li. Sobre Iram Radique i els Bando Gora.

Eogan va capcinejar.

–No sé el que...

–Escolta'm, noi. No hi ha temps per excuses. He vist a Iram Radique. Necessito saber qualsevol altra cosa que el teu pare pugui dir-nos sobre la relació de Radique amb els Bando Gora. Són els que van a prendre possessió de l'arma més destructiva d’en Radique, un dispositiu nuclear prohibit. Aquesta és la meva missió.

–Però mai he sentit sobre els Ban...

–És un culte a la mort. El teu pare em va dir que solia lluitar al costat d'ells, que van tractar de matar a Iram Radique i ell va salvar la vida d’en Radique.

–El meu pare mai s'uniria a un culte, –va dir Eogan–. No sap el que...

–Gora! –udolà el vell, la seva cara retorçant-se en una màscara de terror. Les seves mans es van alçar per enganxar i agafar l'aire–. Lloat sigui el crani sota la caputxa! Escorxeu la pell i beveu la sang!

Eogan va fer un sorprès pas enrere.

–Mai li havia sentit parlar així abans.

–Necessito saber el que sap, –va dir Jagannath–. Hi ha assumptes urgents pels quals haig d’intercedir entre ells i Iram Radique. Si pot dir-te qualsevol cosa sobre com contactar amb ells...

–No! –D’un cop el vell es va aixecar, agafant al seu fill per les espatlles i tirant d'ell a prop seu. La claredat sobtada havia baixat sobre la seva cara, i les seves pupil·les es van esmolar, fixant-se en Eogan–. Iram Radique mai farà negocis amb els Gora. Mai.

–Pregunta-li com arribar als Gora, –va dir el zabrak a Eogan–. Pregunta-li com podem contactar amb ells. Fes-li parlar.

–Jo... Faré el que pugui, –va dir Eogan–. Però hi ha un altre enfrontament de camí. I si he de lluitar?

El zabrak el va mirar.

–Moriràs.

Eogan va obrir la seva boca i la va tancar de nou. No semblava haver-hi una resposta raonable en aquelles les paraules, i no en va intentar cap.

–Tot aquí, –va dir el zabrak–, tot el que veus al teu voltant, és una prova. No cometis errors. Si no tens la força o habilitat per a sobreviure, la Rusc et trencarà. –Ell va fer un pas més a prop d’Eogan–. En el seu interior, el teu pare va ser prou fort com per sobreviure i protegir-te, però tu no tens el seu cor. Fins i tot tal com està ara, en aquest estat desgastat, mai seràs la meitat de l'home que ell és. –Ell senyalà amb el cap al vell grunyint i murmurant per a si mateix en el catre–. Ara fes-te útil i fes-li parlar.

Eogan no va dir res. La seva mandíbula tremolava.

–Pare, sóc jo. Eogan. –Tornant a mirar cap a dalt al zabrak, –va dir suaument–. Necessitem saber sobre Iram Radique.

Els ulls del vell van parpellejar i es van tancar. Tota la força va fugir d'ell i la seva boca va quedar oberta, la seva cara sense forces. D'un terrible instant Eogan va pensar que havia mort. Llavors va veure el pit alçar-se i caure, un alè superficial i pausat, però un alè al cap i a la fi, seguit per un parell de paraules breus, tot just coherents.

–Què va ser això? –Jagannath va mirar a Eogan–. Què ha dit?

–Ha dit «Zero».

–Zero? Què passa amb ell?

Eogan li va arrufar les celles al zabrak.

–Ha dit... –El noi va abaixar la mirada cap al seu pare, llavors va tornar a alçar-la cap Jagannath, parpellejant en confusió–. Respon a un altre nom.

Següent