29
ESPECTADORS
Sadiki
estava a la seva oficina, observant l’holo en directe del combat subaquàtic,
quan el seu germà va irrompre darrere seu.
–Bé, –va
dir ella–, arribes just a temps. Està començant ara. Pren seient.
Dakarai
no es va moure. Es va quedar dret, la seva cara pàl·lida clapejada amb taques
altes de vermell en les galtes i front. En el seu silenci, la seva indignació
era més que aparent. Semblava onejar-li a la pell en ones gairebé visibles.
–Què passa?
Però per
descomptat ella ja ho sabia. Havien passat per tot això abans. En les últimes
setmanes abans que Sub Rusc 7 es tornés completament operacional –quan Dakarai
s'havia adonat de quant del seu disseny original anava a ser tirat per la borda
perquè ells es moguessin cap endavant– s'havia tornat emmorronat i remot,
retirant-se encara més bruscament d'ella, desapareixent durant dies a vegades.
El seu silenci hi havia pres un pes gairebé palpable. Només el fet de prometre-li
absoluta autonomia quan es tractava de l'algoritme i els combats havia estat
capaç Sadiki d’aplacar-lo.
I ara
ella havia violat aquesta regla també.
–Puc veure
que estàs molest. –Sadiki es va alçar dreta amb un sospir–. Perdona. Sé que
aquest combat en particular no és el que el teu algoritme demanava. Però
Dakarai, has de confiar en mi en això. El zabrak s'està convertint en un
autèntic problema per a nosaltres. Necessita ser trencat. I aquest combat...
Ell va
llançar-li un fi grapat de plastifí a la cara. Sadiki el va agafar i el va
mirar. Era una impressió de l'enfrontament actual de l'algoritme, el qual se
suposava que havia d'enfrontar a dos reclusos completament diferents l'un
contra l'altre.
–Ho sé, –va
dir Sadiki–. Però t'estic dient...
–Guardiana.
Sadiki
es va girar i va mirar a l’holopantalla que s'havia activat sobre el seu cap.
La cara del Comissionat de Joc Dragomir Chlorus brillava davant seu, inflamada
de fúria.
–Comissionat,
–va dir la Sadiki–. Estic començant a pensar que la seva posició no li manté
prou ocupat.
–Sadiki,
què et creus que estàs fent?
–Emparellant
al meu campió regent. Com pots veure...
–El combat
que vas publicar indica un conjunt completament diferent d’oponents. Les
probabilitats que dones per aquest combat no tenen res a veure amb el zabrak o
l’aqualish. El que vol dir o que tu deliberadament vas escollir desafiar les
regulacions de la Comissió de Joc... –Ell es va detenir–. O que has estat hackejada.
–Hackejada?
–Sadiki va fer una ganyota–. Comissionat, li asseguro...
–Veus
una tercera explicació?
–Si us
plau. –Ella va mirar a Dakarai, com si pogués d'alguna manera, en desafiament a
tot el que ella sabia d'ell, parlar en la seva defensa–. Si tan sols em
permetés investigar...
–És massa
tard per això. Has sobrepassat els teus límits per última vegada. –Hi va haver
un silenci ominós mentre Chlorus invocava tot el pes de la seva autoritat–. La
Comissió de Joc Galàctic t'està tancant.
–Què?
–Ja m'has
sentit.
–Tu... –La
cara de la Sadiki no va canviar, però el seu coll es va posar vermell, el color
alçant-se lentament fins a la vora del pèl–. De veritat no vol anar per aquest
camí amb mi, Dragomir.
–Si estàs
suggerint que no tinc l'autoritat, –va dir Chlorus–, llavors tristament estàs
equivocada. Si creus que faronejo, llavors estàs equivocada amb això també. I
si jo fos tu, mantindria a tots els teus reclusos en tancament fins que això es
resolgui.
–Ara em
dirà com portar la meva presó?
Chlorus
la va mirar.
–Hauries
de donar-me les gràcies. Tens problemes molt més grans. I si haguessis fet el
més lleuger esforç per escoltar-me abans, res d'això hauria arribat aquest punt
de crisi.
–Li ho
he dit, els hutts no han mostrat ni el més lleu interès en...
–El Clan
Desilijic ja s'ha infiltrat en la teva presó, –va dir el Comissionat.
–Perdó?
–D'acord
a la informació que acabo de rebre, han tingut als seus soldats de a peu dins
de Sub Rusc 7 durant mesos en un esforç en marxa d'aconseguir trobar a Radique.
No és segur quants exactament, però les dades que m'he trobat en el meu
escriptori semblen indicar que la seva presència a la presó és significant.
–Vostè és
el comissionat de joc, –va dir la Sadiki–. Com és això assumpte seu?
–Diguem simplement
que necessites a algú que et vigili. –Chlorus sospirà–. Sé de la teva tendència
a ficar-te en bucs.
La Sadiki
es va permetre una respiració lenta, restauradora. En tots els anys que havia
estat aquí. Això era tot el més a prop que Chlorus havia estat d'acceptar la
breu relació de la qual havien gaudit durant els seus primers dies dirigint les
taules de sàbacc al Casino i Ressort malfactor a Coruscant. Ella havia estat
molt jove en aquell moment, nova en la seva posició, fàcilment manejada i fins
i tot seduïda per la seva autoritat. El que va passar entre ells va acabar
malament, amb penediments en tots dos bàndols. Però ara no era el moment ni el
lloc d'exhumar aquest cadàver en particular i esbrinar si hi havia alguna vida
en ell.
Ella va
forçar un somriure. Va sentir que funcionava.
–Dragomir,
això ha estat molt amable. En circumstàncies normals estaria afalagada, però...
–Atura’t.
Simplement... atura't. –Chlorus va fer una pausa, i quan va parlar de nou,
sonava més preocupat del que ella li havia escoltat mai–. Sadiki, he sentit
totes les teves excuses i prevaricacions, però en aquest punt, si saps alguna
cosa en absolut sobre els assumptes d'aquest home Radique, et recomano que ho
comparteixis amb els hutts immediatament. Altrament podries tenir un motí entre
mans que ni tan sols tu podries controlar.
–Motí?
Es refereix a disturbis? –Sadiki va mirar per sobre la seva espatlla a Dakarai,
però el seu germà va romandre inexpressiu, la seva cara dement il·legible. Ella
es va tornar cap a l’holopantalla–. Tots els nostres reclusos tenen càrregues electrostàtiques
implantades en els seus cors. Puc acabar amb qualsevol d'ells amb el toc d'un
botó. Si qualsevol d'ells fossin soldats rasos enviats aquí pels hutts...
–Sadiki,
no estic parlant de reclusos, –va dir Chlorus–. Estic parlant de guàrdies.
Ella
simplement el va mirar.
–Perdona?
–Quants guàrdies
té empleats Sub Rusc 7 en aquest moment? –va preguntar Chlorus.
–Entre setanta
i vuitanta. Però escanegem a cada un amb cura, amb una comprovació de rerefons
complet i una verificació d'identitat...
–La qual
cosa el Clan Desilijic pot forjar fàcilment per ficar a la seva gent dins, –va
dir el Comissionat. La seva veu era greu–. Roman vigilant, Sadiki. Parlaré amb
tu de nou aviat.
Sadiki
es va girar per mirar a Dakarai de nou. Però el seu germà ja no estava mirant
al comissionat.
Estava
mirant el combat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada