dilluns, 29 de maig del 2017

Maul Tancat (XXVI)

Anterior



26
VELL

Artagan Truax es va despertar davant el so de veus en la foscor, dues d'elles, atorgant tons de murmuri des d'un lloc que no podia veure. Al principi ni tan sols estava segur que fossin reals.
El sòl sota ell estava fred i dur. No sabia quant havia estat aquí tombat... el dolor a la cama, o el que quedava d'ella, estava jugant amb el temps, allargant-lo mentre el succionava dins i fora de la consciència. Estava tremolant i sacsejant-se, espasmes que només feien l'agonia més intensa. El seu front estava cremant de febre.
A través dels llavis esquerdats, va forçar les paraules:
–On estic?
No estava segur si realment ho havia dit en veu alta, encara que va haver de fer-ho, perquè els dos reclusos van detenir la seva conversa i li van mirar. Cap d'ells era humà, va veure ell... un era un aqualish, l'altre un twi'lek, al que els altres presoners deien Zero.
–No hauries de pressionar, Artagan, –va dir l’aqualish. Les seves paraules van sortir en una sèrie de lladrucs, però Artagan, que havia passat temps més que suficient entre aquesta espècie, lluitant per crèdits, mentalment va traduir les paraules en bàsic–. Necessites descansar. Estàs greument ferit, i realment no et pots permetre empitjorar-ho més del que ja està.
Artagan va tractar de moure’s, i va sentir el dolor explotar de tornada a través del monyó bastament embenat a la cama. Tota la meitat inferior del seu cos se sentia com si estigués en flames.
–Aigua, –grallà ell–. Necessito... beure.
–Quan vas estar a la plataforma mèdica, –va continuar l’aqualish–, vas dir algunes coses al zabrak que probablement no devies. –Ell es va detenir–. Informació sobre el Sr. Radique. Certs detalls que realment no hauries d'haver compartit. Podem estar d'acord en això, no és així?
–R... Radique? –Artagan simplement va alçar la mirada cap a ell, en algun lloc entre l'atordiment i la incredulitat.
–Aquells guàrdies volien matar-vos a tu i al teu fill res més veure-us pel vostre intent de fugida, –va continuar l’aqualish, i va mirar a Zero–. Ara, és cert que el Sr. Radique va ser capaç de protegir-vos de ser exterminats...
Artagan no va dir res.
–Però la seva protecció no durarà per sempre, –va dir el twi'lek–. Necessitem saber què li vas dir al zabrak, Artagan. Detalls. I si us plau sigues tan específic com sigui possible.
–Només li vaig dir...
–Sí?
El vell va obrir la boca i la va tancar de nou.
–On... Està el meu fill?
L’aqualish i el twi'lek intercanviar una mirada.
–Sí, el teu fill, –va dir l’aqualish–. Potser ell sigui capaç d'ajudar-nos amb les nostres preguntes.
–No. –El vell va capcinejar–. Deixeu-lo en pau. Deixeu-lo fora d'això!
Des algun lloc dins de la presó, les alarmes van començar a sonar.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada