26
VELL
Artagan
Truax es va despertar davant el so de veus en la foscor, dues d'elles, atorgant
tons de murmuri des d'un lloc que no podia veure. Al principi ni tan sols
estava segur que fossin reals.
El sòl
sota ell estava fred i dur. No sabia quant havia estat aquí tombat... el dolor
a la cama, o el que quedava d'ella, estava jugant amb el temps, allargant-lo
mentre el succionava dins i fora de la consciència. Estava tremolant i sacsejant-se,
espasmes que només feien l'agonia més intensa. El seu front estava cremant de
febre.
A través
dels llavis esquerdats, va forçar les paraules:
–On estic?
No
estava segur si realment ho havia dit en veu alta, encara que va haver de fer-ho,
perquè els dos reclusos van detenir la seva conversa i li van mirar. Cap d'ells
era humà, va veure ell... un era un aqualish, l'altre un twi'lek, al que els
altres presoners deien Zero.
–No hauries
de pressionar, Artagan, –va dir l’aqualish. Les seves paraules van sortir en
una sèrie de lladrucs, però Artagan, que havia passat temps més que suficient
entre aquesta espècie, lluitant per crèdits, mentalment va traduir les paraules
en bàsic–. Necessites descansar. Estàs greument ferit, i realment no et pots
permetre empitjorar-ho més del que ja està.
Artagan
va tractar de moure’s, i va sentir el dolor explotar de tornada a través del
monyó bastament embenat a la cama. Tota la meitat inferior del seu cos se
sentia com si estigués en flames.
–Aigua, –grallà
ell–. Necessito... beure.
–Quan vas
estar a la plataforma mèdica, –va continuar l’aqualish–, vas dir algunes coses
al zabrak que probablement no devies. –Ell es va detenir–. Informació sobre el
Sr. Radique. Certs detalls que realment no hauries d'haver compartit. Podem
estar d'acord en això, no és així?
–R... Radique?
–Artagan simplement va alçar la mirada cap a ell, en algun lloc entre
l'atordiment i la incredulitat.
–Aquells
guàrdies volien matar-vos a tu i al teu fill res més veure-us pel vostre intent
de fugida, –va continuar l’aqualish, i va mirar a Zero–. Ara, és cert que el
Sr. Radique va ser capaç de protegir-vos de ser exterminats...
Artagan
no va dir res.
–Però la
seva protecció no durarà per sempre, –va dir el twi'lek–. Necessitem saber què
li vas dir al zabrak, Artagan. Detalls. I si us plau sigues tan específic com
sigui possible.
–Només li
vaig dir...
–Sí?
El vell
va obrir la boca i la va tancar de nou.
–On... Està
el meu fill?
L’aqualish
i el twi'lek intercanviar una mirada.
–Sí, el
teu fill, –va dir l’aqualish–. Potser ell sigui capaç d'ajudar-nos amb les
nostres preguntes.
–No. –El
vell va capcinejar–. Deixeu-lo en pau. Deixeu-lo fora d'això!
Des
algun lloc dins de la presó, les alarmes van començar a sonar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada