Maul Tancat (XXIII)

Anterior

23

PLANTA DE FABRICACIÓ

Maul es va asseure a la seva cel·la posat al catre. L'escotilla estava oberta davant d'ell. La resta de la gentada estava vagant per la galeria, passant el temps, esperant que les alarmes assenyalessin el següent combat. Però de moment ell preferia la solitud, o el que passés per ella. La seva recuperació no havia estat completa. Necessitava temps i silenci per reconstruir les seves forces.

Inclinant-se cap endavant, va posar la seva mà dreta entre els seus genolls i es va aixecar del catre amb un braç, sostenint-se aquí durant un compte fins a cinquanta abans de baixar-se i canviar a l'altre braç. Va repetir aquest exercici deu vegades per a cada braç, enrere i endavant. Llavors utilitzant els dos braços es va aixecar directament en l'aire, estenent les seves cames, el cos erecte fins que cada múscul va tremolar amb l'esforç. No hi havia res particularment plaent sobre l'ardor profund, però era familiar i proveïa d'una reserva de ràbia que continuava creixent i alimentant-se en el seu interior des que va arribar de l'oficina de la Guardiana.

Ell va tornar a baixar al catre i va exhalar, sacsejant-se la suor del cap. Fins i tot amb l'escotilla oberta, va sentir una lleu sensació de claustrofòbia. La cel·la se sentia diminutament més petita. Potser ho era. Les parets retractables i els panells del sostre certament estarien programats per a aquests ajustos subtils, i en aquest punt, gairebé esperava que la Sadiki estigués alterant el seu sentit de la perfecció de qualsevol forma que pogués. Hi havia frustrat els seus intents d’interrogar-lo, però això no era gaire consol. El que realment anhelava fer era arrencar-li el cap amb les mans nues, però això no resoldria el seu problema, tampoc.

Vaig a seguir emparellant-te.

No hi havia esperat menys. Ella li mantindria lluitant fins que li matés o ell li digués per què estava buscant a Radique. Si el dispositiu d'escolta ocult sota el seu escriptori era alguna indicació, ella no era l'única tractant d'obtenir aquesta informació.

Els seus pensaments van migrar a Artagan Truax i el seu fill. Tots dos estarien sota vigilància pesada a causa del seu intent de fugida, fent-los inaccessibles de moment. Però Maul sabia que si esperava el moment, l'oportunitat es presentaria per si sola. Recordava les paraules xiuxiuejades del vell.

Eogan ho sap. Tot.

Sí. I si ho feia...

Alguna cosa es va moure fora de la cel·la.

Instantàniament dret, Maul s'estava movent cap a l'escotilla oberta en menys d'un segon. Però el que va trobar esperant-lo no era un reclús del tot.

L'ocell arpa penjat sobre el vestíbul va mirar-lo amb els ulls negres i sense llum... el mateix ocell que havia vist en els túnels.

Tenia alguna cosa a la boca.

Un tros d'os.

–Què estàs fent aquí? -li va preguntar Maul.

De cop i volta, l’ocell va deixar anar un grall agut, queixós, llavors va desplegar les seves ales i va alçar el vol.

Sense fer cap decisió conscient de fer-ho, Maul el va seguir.

Corrent pel llarg passadís, accelerant al costat dels ocasionals reclusos gandulejant fora de les seves cel·les, va tallar a través de grans rases d'espai obert, sense deixar mai que l'ocell s'allunyés de la seva vista. Les parets es van convertir en una taca. Saltant una barrera a l'altura del pit, alçant-se sobre una pila de runa a l'altra banda de la passarel·la, va colpejar per apartar dos presoners sense frenar-se.

L'ocell arpa va volar més ràpid. Va córrer cap amunt pel sostre, va tallar cap a l'esquerra i va desaparèixer a través d'un forat de ventilació.

Impulsant el seu cos cap amunt, Maul va saltar darrere d'ell, fent un salt de deu metres de caiguda, i va colpejar el terra corrent, els seus ulls instantàniament ajustant-se a la foscor, caçant-lo a través d'un laberint mig visible de droides utilitaris i sots-passadissos que es ramificaven en mitja dotzena de direccions. No podia veure ja l'ocell, però encara podia escoltar-lo clarament cap endavant, les seves ales colpejant amb força a través dels espais grisos, traint la seva posició.

Esprintant, saltant per una plataforma sense acabar, va aterrar a l'altra banda i va tallar per la passarel·la que s'adjuntava a una xarxa de cables que estaven fixos a l'altra paret. Maul va agafar els cables, va tirar de si mateix mà sobre mà fins al seu destí, i es va balancejar cap amunt i mitjançant una altra escotilla, fins a l'espai ampli obert que l'esperava allà.

L'ocell havia aterrat en un conducte elèctric aïllat i estava mirant-lo cap avall des d'una gruixut cau de runa –cables, filaments, trossos de circuit, i escombraries– que es va adonar que havia de ser el niu de l’ocell. Per un moment simplement el va mirar cap avall amb el que podia haver estat una admiració envejable. El petit tros d'os encara estava agafat en el seu bec.

Maul li va tornar la mirada.

Què estàs fent aquí, ocell?

Ell va mirar al voltant a l'espai on l'havia portat la caça, una regió que havia sentit descriure com la planta de fabricació. Segons la cultura de la presó, hi havia un altre nivell sense acabar en algun lloc sota l'abast embruixat de la botiga de metall, i per un moment simplement va fer un cop d'ull a les bigues arquejades del suport del sostre, llavors cap avall a la praderia d’acer de les plaques de duracer.

La paraula fàbrica semblava haver-se aplicat en la seva interpretació més vaga imaginable. El que se suposés que es fabriqués aquí no hi havia anat més enllà de la maquinària que havia estat instal·lada per construir-la. Cintes transportadores i prestatges de palets estaven buits al seu voltant. A dalt, lents fumades brillaven. Més vigilància. Ulls omnipresents.

Maul es va moure per tot arreu amb tot just una mirada. El fred buit de l'espai se sentia molt a prop, pressionant contra la closca externa de l'estació espacial amb la seva pròpia intensitat xiuxiuejant, i va sentir la gravetat artificial intensificant-se, un subproducte dels generadors de camp pobrament calibrats que ningú s'havia molestat a instal·lar apropiadament en primer lloc. Com a gran part de Sub Rusc 7, aquest lloc tenia una inconsistència barroera, com si tot s'hagués reunit a les fosques. De tota la tecnologia, només les càmeres, silencioses i omnipresents, semblaven funcionar d'acord als plànols. Els guàrdies estaven observant. Els guàrdies sempre estaven observant.

Va fer diversos passos més i es va aturar en curt.

L'estructura davant d'ell –suposava que calia dir-ne una escultura– estava construïda enterament d'ossos. S'alçava tan alta com ell, una conflagració llargaruda de costelles, cranis i falanges, humans i no humans per igual, tots enredats en algun tipus de composició totalment nova.

No era l'única del seu tipus. Mirant al voltant, va veure que aquesta part de la planta de fabricació era un autèntic bosc d'escultures d'ossos, algunes suspeses del sostre, altres penjades de les parets. Tan indiferents com eren a l'estètica, Maul trobava els propis conjunts estranyament inspiradors. El que estigués passant en les entranyes de Sub Rusc 7, algú o alguna cosa estava aquí baix creant una nova raça d'horrors en què la pròpia galàxia mai havia somiat ni en els seus més foscos malsons. Parlava a certa part d'ell que mai no havia sabut que existia. Per un instant va pensar en l'ocell arpa amb l'os en el seu bec, i va entendre ara per què l’havia seguit fins aquí. Li havia portat cap a qui feia totes aquestes coses.

Aquí va ser quan ho va escoltar... l'inconfusible brunzit de servo de les cintes transportadores movent-se des de darrere.

Girà per veure al petit droide de manteniment avançant despreocupadament cap a ell, portant més ossos amb ell. Quan el droide va veure a Maul, es va aturar i li va clacar en algun tipus de llenguatge de màquina.

–Què estàs fent aquí? -li va preguntar Maul.

El droide no es va moure. Llavors, amb un trinat en pànic, va revertir les seves cintes i va tractar d'allunyar-se, però Maul es va llançar cap a ell i el va retenir, evitant la seva fugida.

–Tranquil, Jagannath, –va dir una veu–. No hi ha necessitat de terroritzar el meu droide, no és així?

Maul va deixar a un costat el droide i va mirar al voltant per encarar al diminut reclús que estava dret darrere d'ell, assenyalant-li serenament. Era el chadra-fan que havia conegut al menjador, l'únic que no havia reaccionat a l'explosió a la cuina.

–Coyle?

–T'has perdut entre la plebs, no és així, germà? –Apartant al droide, Coyle li va donar un copet al cap i va enviar al seu droide de tornada pel camí pel qual havia vingut–. Què estàs fent aquí baix, ens preguntem?

–Vaig seguir l'ocell arpa, –va dir en Maul.

–Ocell? –Coyle li va fer l'ullet–. Ara aquesta és una endevinalla que val la pena pensar-hi, no? Per què el presoner va caçar l'ocell? –Llavors, sense esperar la resposta d’en Maul, es va agenollar i va començar a reunir els ossos que el droide havia deixat anar, brunzint en silenci per a si mateix mentre ho feia–. T'importa ajudar-nos amb això, germà? Tenim treball en progrés per aquí en algun lloc, no és així?

Maul va mirar les escultures d'os.

–Tots aquests són teus?

–És un hobby meu, no? –Coyle li va donar a la càrrega d'ossos una mirada inquieta–. Aquests no seran suficients. Se suposava que havia de trobar-me amb un parell dels Reis aquí... estaven portant-me un altre enviament. –Ell va balancejar un braç, abastant les escultures.

–Construeixo coses, ja veus. I en un lloc com aquest, els ossos són alguns dels materials de construcció més comuns. Captes el que vull dir, no?

Ell va fer un gest per la foscor vacant de l'altre costat de la cinta transportadora a la paret de l'altre costat, i Maul va alçar la mirada. La nova escultura del chadra-fan era una elevada convocació de fèmurs, costelles, i vèrtebres amb ales llises, esquelètiques i una cara feta completament de cranis. S'alçava sobre les ombres més elevades de la planta de fabricació, d'almenys vuit metres d'alt.

Però hi havia un aspecte en aquesta del qual Maul no s'havia adonat abans. Vistos des de cert angle, els ossos s'entrecreuaven per formar un patró. Com una equació matemàtica o algun alfabet estranger, un codi que desafiava la interpretació immediata.

Ell va inclinar el cap, apropant-se. Hi havia alguna cosa dins de l'escultura, quelcom que no podia veure del tot des d'aquí.

–Què vol dir?

–Significar? Fer saber? –Coyle va riure entre dents de nou–. Vol dir que encara no has respost a la meva endevinalla, germà.

–Quina pregunta?

–Per què el presoner va seguir a l'ocell? –El chadra-fan mirà la seva pròpia escultura per un moment, llavors, sense esperar la resposta d’en Maul, va agafar una pica d'ossos prims sota un braç i va pujar per una escala sobre la grua de manteniment al costat de l'escultura.

Maul el va mirar.

–Què més construeixes aquí baix?

–Oh, tot tipus de coses meravelloses.

–Armes?

–Ah, aquesta és una altra endevinalla, no? –Coyle va mirar a baix cap a ell, i aquest cop la seva cara de rosegador no tenia rastres d'expressió–. Qualsevol cosa pot ser una arma, –va dir ell en silenci–, no és així? –Llavors altra ombra de somriure mentre passava els dits per sota del braç de la grua i els sostenia en alt perquè Maul veiés el lleu residu negre vermellós–. «Bavós al tacte, sensació greixosa, però barreja’m amb sang i menjaré a través de l'acer». –Els seus ulls guinyaren–. Saps el que vull dir, germà?

–Suficients endevinalles. –Maul va sentir que la seva paciència s'estava esgotant. Va agafar al chadra-fan per l'espatlla, atraient-lo més proper–. Sé que m'estic acostant a Iram Radique. Necessito parlar amb ell aviat. El meu ocupador ha de fer-hi negocis.

–El teu ocupador? –una veu freda va sonar darrere d'ell–. I quin ocupador podria ser aquest?

Maul va alliberar a Coyle i es va girar. El twi'lek estava a menys d'un metre de distància, la seva mirada fixa en la d’en Maul. La seva aproximació havia estat absolutament silenciosa, com si s'hagués format en un corrent de fum negre.

–Zero, –va dir ell.

–Jagannath. –El twi'lek va assentir per saludar-lo, llavors va tornar la seva atenció a l'escultura d'ossos sense acabar al costat de la grua de manteniment–. Ah. –Ell la va tocar amb el que semblava genuïna admiració–. Això està anant molt bé, Coyle. Has fet grans progressos.

–Gràcies, –va dir en Coyle–. Encara no he acabat, malgrat tot. Necessito més ossos.

–No hi ha escassetat d'aquests. Què és el que diem? –El twi'lek ho considerà–. «El cuc acaba...»

Coyle va somriure, acabant la dita:

– «I sempre hi ha més ossos».

–Cuc? –va preguntar Maul.

–Ah, –va dir Coyle, girant-se cap a Maul–. Aquesta és la pregunta, no? –Ell va somriure, però aquesta vegada hi havia molt poca calidesa en ell, com si parlés en el mateix to rítmic–: «El malson està tenint un malson, en la profunditat de la foscor, del tot crescut».

Maul es va girar cap a Zero per a una explicació.

–De què està parlant?

–El meu amic parla del syrox, –va dir en Zero–, el Cuc-Llop de Sub Rusc 7. El que es mou pels conductes de la presó, on viu i engreixa amb la sang dels combats. Un malson dins el nostre malson, si vols veure-ho així. Potser ja t'hagis trobat amb la seva ventrada, Jagannath... i sens dubte ho faràs de nou. Però la pròpia cosa, bé... –Ell es va aturar i es va estremir de repulsió–. A la nit de vegades, en els conductes de manteniment més inferiors, si poses l'oïda contra la paret...

–Les històries de terror no m'interessen, –va dir en Maul.

–Sent tu una, –va obrir la boca en Coyle–. Pensaria que sí, no és així?

Ignorant al chadra-fan, Maul va mantenir la seva atenció centrada en Zero.

–Em vaig reunir amb l'home del que em vas parlar, –va dir ell. El que va venir aquí buscant a Iram Radique. El que li va salvar la vida. El seu nom és Artagan Truax.

–Truax... –L’expressió del twi'lek era impossible de llegir–. És això cert?

–Radique existeix, –va dir en Maul–. I sé que és aquí en algun lloc. Les bandes li serveixen... o algú que treballa per a ell. Fan contraban de les parts d'armes en els enviaments de subministraments. Hi ha una cadena de comandament, i Radique la fa servir per protegir la seva identitat. –Esperà que Zero negués alguna cosa d'això, però el twi'lek simplement el va mirar pensatiu. Quan va parlar de nou, la seva veu era baixa i acurada.

–Suposant que estiguis a un pas més a prop d'esbrinar la veritat, –va murmurar Zero–, caldrà buscar molt més que això.

–Qui està per sobre de les bandes? –va preguntar en Maul–. Qui és l'intermediari?

Zero el va mirar.

–Ja saps, Coyle té raó. Sub Rusc 7 és un malson. I tot i així... –El twi'lek va mirar-lo en silenci un moment–. Ja has estat testimoni del coratge dins d'aquestes parets també, no és així? I potser fins i tot altruisme?

Maul va sentir el seu front cremar de ràbia.

–Només veig debilitat. I la debilitat és la pròpia condemna, així com la força és la seva pròpia recompensa.

–És així de simple, llavors? –va suggerir el twi'lek, però l'observació no semblava tenir res a veure amb el que Maul havia dit–. I mentrestant, segueixes indestructible en la teva missió.

–Sí.

–La recerca d’Iram Radique.

–Sí, –va dir en Maul de nou. I en aquest moment va veure una altra possibilitat, una que no se li havia ocorregut conscientment abans d'ara. I si tot això... fins i tot totes aquestes endevinalles obliqües, aquesta inseguretat embogidora, les preguntes que per si mateixes semblaven sense sentit i accidentals... poguessin ser totes part d'una prova encara més gran de part d’en Sidious, una forma d'avaluar les seves capacitats com a Lord Sith abans que permetés a Maul participar de ple en el Gran Pla?

Ell va encongir els seus ulls al twi'lek.

–Necessito saber-ho tot.

–En aquest cas, Jagannath, et convido a buscar la resposta a la teva pròpia endevinalla. Ho recordes? –Ell va fer un gest a les escultures d'ossos.

–Per què el presoner va caçar l'ocell? –I ara Maul va veure el que s'estava movent dins, aletejant les ales negres en les ombres–. Jo no...

–Perquè és un ruc[1], –va dir en Zero.

Maul es va girar per mirar-lo. Però el twi'lek ja s'havia donat la volta i havia començat a allunyar-se d’en Maul, descendint en la foscor.

---

[1] Joc de paraules en l’original entre; Rook (nom) i rook (graula, corb). A mi m’ha semblat molt millor posar-hi la paraula ruc que s’assembla més fonèticament parlant. (N. Del T.)

Següent