Maul Tancat (VI)

Anterior

6

TOT FUNCIONA AMB SANG

Vint minuts més tard Sadiki i Vesto Slipher estaven prenent el turboascensor cap avall a través dels nivells de Sub Rusc 7, el muun en silenci al costat de l'ascensor amb les seves mans plegades i el mateix lleuger somriure, inescrutable en els llavis. En veure’l ara, Sadiki trobava que no li agradava aquest somriure molt més del que ho havia fet vint minuts abans.

–Els nostres pagaments de préstecs estan al dia, –li va dir al muun–. Realment no veig per què el CBI podria tenir algun motiu per investigar les nostres operacions aquí.

–Investigar és potser una paraula massa picant, –va dir Slipher, mirant plàcidament a les lectures de l’ascensor–. Pots considerar això com una auditoria de rutina, si ho prefereixes.

–I és un protocol estàndard despatxar els executius d'alt nivell en les auditories de rutina?

–Mmm. –El muun va somriure com si li concedís algun punt menor–. Ja veig. De fet, per ser perfectament francs, Guardiana, Sub Rusc 7 és un cas únic en el portafolis de la Vora Exterior del CBI. Per descomptat, no hi ha dubtes dels seus profits o de la seguretat de les nostres inversions aquí.

–Així que si estem tan enamorats els uns dels altres, –va preguntar la Sadiki–, per què l'interès sobtat en la nostra operació?

–Oh, –Va dir el muun–, l'hi asseguro, no hi ha res de nou sobre el nostre interès en Sub Rusc 7, Guardiana. –L’ascensor va començar a frenar–. Si de cas, el CBI sempre ha estat molt sensible als particulars únics del seu èxit bastant espectacular aquí al mig del no-res. –El somriure va tornar, tan desagradable com sempre–. Després de tot, el que està fent aquí és una altra forma de joc. Encara que al contrari que en els casinos, les carreres de beines, i les sales de sàbacc que el CBI finança, la seva operació mai sembla tenir un mal quart fiscal... ni una sola vegada. Per ser perfectament francs, hem començat a preguntar-nos com ha aconseguit un marge de beneficis amb una base tan sostenible.

–Fa que soni com si fos una cosa dolenta.

–És clar que no. –Alguna cosa es va aguditzar en la mirada del muun–. Però no estaria vostè d'acord en què si alguna cosa sembla massa bona com per ser certa, probablement ho sigui?

–Massa bo com per ser cert? –Sadiki va alçar una cella–. Bé, en aquest cas, doni un cop d'ull. –L’ascensor es va aturar del tot. Mentre les portes s'obrien, ella va fer un gest perquè ell sortís de la bastida oberta i no va poder evitar sentir un bot de diversió mentre els ulls d’Slipher s'obrien lleugerament, perdent la seva façana de desinterès.

Sota ells, una rajada de reclusos va irrompre a la galeria, grunyint i burlant-se, empenyent-se els uns als altres, amb els peus xocant al terra d'acer de la galeria mentre formaven un cercle obert. Enmig del cercle, algú estava cridant.

–Ah, –va dir la Sadiki–, les festivitats matinals ja han començat. –Directament sota ells, trenta iardes més avall, tres reclusos, tots ells humans, amb caps afaitats i denses barbes, estaven sostenint a un quart presoner i colpejant-lo salvatgement amb el que semblaven vares llargues d'ossos esmolats. Quan la víctima va caure de genolls, un dels seus assaltants el va alçar de nou mentre un altre clavava la llança d'os esmolat directament en el seu pit, enfonsant-la tan profundament que va sortir d'entre els omòplats del reclús en un esprai de sang i vèrtebres trencades.

–Oh, –Va dir el muun amb força–. Què...?

–Reis dels Ossos, –va dir la Sadiki–. Juntament amb els Gravetat Massiva, són una de les bandes més grans al Rusc. –Ella va arronsar les espatlles–. Bastant sovint, les tensions esclaten.

El muun ho va considerar per un moment.

–Com pot haver cap lleialtat a les bandes quan un membre pot ser aparellat contra un altre en qualsevol moment?

–Tenim en compte això, –va dir la Sadiki–. L'algoritme factoritza les variants sociològiques així com les físiques. En realitat, hem discutit la idea d'ajuntar grups sencers els uns contra els altres.

–De veritat?

–Oh si. La prospecció d'una baralla en equips de banda contra banda, per exemple, entre certs membres dels Reis i de Gravetat Massiva seria una cosa que la comunitat de joc mai ha vist abans. Ja ha generat força interès amb alguns dels corredors d'apostes.

–Puc veure per què, –va dir el muun. Va haver d’alçar la seva veu perquè se li escoltés: A baix el presoner empalat estava d'alguna manera udolant més fort. Els seus crits ofegats només van provocar rialles en la multitud, la resposta semblava encoratjar als tres Reis al frenesí encara més gran de violència. Udolant, van treure les seves armes i van apunyalar la víctima de nou fins que va col·lapsar, enfonsant-se cap endavant, la seva constitució trencada penjant de l'extrem de la llança improvisada com un titella retorçat. Un gran ànim es va alçar d'entre la multitud de presoners, i llavors tan sobtadament com havia començat, l'assalt va acabar, els altres reclusos es van allunyar, deixant als tres Reis dels Ossos doblegant-se sobre el cos aixafat de la seva víctima.

–Què estan fent ara? –va articular Slipher.

–Desossant.

–Jo... –El muun va empassar saliva audiblement–. Perdoni?

–Esqueixant els ossos, –li va dir Sadiki–. Els esmolen a les parets, els porten sota les seves mànigues, aquest tipus de coses.

–I vostè permet això també? –Sadiki va arronsar les espatlles–. Cada setmana estàndard o així els guàrdies busquen en les cel·les i confisquen qualsevol cosa que trobin.

–Ja veig. –El muun va assentir–. Suposo que tot és un gran espectacle.

–Oh no, –va dir la Sadiki–, no és del tot un espectacle. Aquest és un dels motius pel qual els jugadors no poden passar massa sense veure el que fem aquí. Enfronti’l, Sr. Slipher, en una galàxia on tant s'ha convertit en virtual o en simulat, el que oferim és tan real com passa. En realitat hem discutit la possibilitat d'oferir paquets VIP per als alts apostadors perquè puguin venir i veure els combats en persona.

–Aquí? A la pròpia presó?

–Tenim un gran interès per part de les comunitats d'aquí fins a Coruscant.

–Bé. –El muun estava desconcertat–. Sembla que vostè és una font de brillants idees, Guardiana.

–No només jo. –Va assentir la Sadiki modestament–. Encara que m'agrada pensar en aquest lloc com un creuer del qual la veritable superioritat emergeix, i tothom obté beneficis. La gent rattataki té una forma particularment memorable d'expressar-ho: Chee moto, mando sangui.

–Què vol dir?

– «Tot funciona amb sang».

–Un sentiment provocador, –va dir el muun, mirant avall de nou mentre els tres reclusos es giraven i fugien amb un arsenal d'ossos sagnants, deixant la massa sense forma, buida, al terra d'acer darrere d'ells.

–Són sorprenentment ràpids, no li sembla?

El muun va arronsar les espatlles. Tot i que la passarel·la on estaven estava voltada per una gruixuda capa de transpariacer protector, l'olor aclaparadora de la sang vessada, la tela bruta, i els bacteris en l'aire, va romandre surant a l'aire al seu voltant.

–Una mica diferent de les sales de sàbacc de Lamaredd, no? –va dir ella. Una nova possibilitat va semblar haver-se-li ocorregut a Slipher.

–Pot algun dels reclusos veure'ns aquí dalt?

Sadiki va agitar el seu cap.

–No des d'aquest angle. Tenim guàrdies estacionats en diversos llocs al voltant de la bastida superior, i càmeres a sota.

–I vostè simplement els permet vagar lliurement així?

–Lliurement difícilment és la paraula, –va dir la Sadiki, i va comprovar el crono en la seva pantalla–. Sempre estem vigilant-nos els uns als altres, i nosaltres sempre els estem vigilant a ells.

–Així que mai ha tingut una fugida? –ella li va alçar una cella.

–Pensava que estàvem discutint sobre els marges de beneficis, Sr. Slipher.

–És una pregunta vàlida. Aquests reclusos seus no tenen res a fer en tot el dia excepte estudiar els seus voltants i aïllar qualsevol vulnerabilitat en els seus sistemes de seguretat.

–Hem implantat a cada reclús...

–Estic al corrent del procediment, –va dir secament el muun–. Tot i així, se m'acut... –La seva veu es va apagar–. No importa.

–Què?

–Bé, m'ha donat una admirable demostració de per què la seva operació aquí continua generant tal fervent interès entre els jugadors i els aficionats als esports sagnants. Però això és només una part, no és així?

–No estic segura de seguir-lo.

–Oh, crec que sí. –Els seus dits es van entrecreuar cap a dins, pressionant contra el seu pit–. Perquè Sub Rusc 7 tingui aquests beneficis astronòmics que informa als meus directors de bord, ha de predir el guanyador de les rondes gairebé el cent per cent de les vegades. –Ell es va girar cap a ella–. Suposo que no estaria interessada a explicar-li al CBI com fa això exactament?

Sadiki es girà a mirar l'ascensor.

–Vingui amb mi, –va dir ella.

Següent