Maul Tancat (XVIII)

Anterior

18

COMENÇAMENT EN NEGRE

–Guardiana, –va dir Dragomir Chlorus–, encara no sembla entendre la gravetat de la seva situació.

–De veritat? –Sadiki Blirr es va enfonsar amb un grunyit silencis, rotant les puntes dels seus dits per la seva templa, on els primers vestigis d'una migranya mortal estaven fent-se notar. Aquesta conversa amb el comissionat de joc havia estat una de les més llargues en la seva memòria recent, i encara no hi havia un final a la vista. Llavors serà millor que el superis. Al capdavall, ja tinc a un representant del CBI aquí inspeccionant tota la meva operació, però suposo que estic massa densa per esbrinar el que significa.

Chlorus va sospirar.

–No és el CBI del que t'has de preocupar. El Clan Desilijic s'ha interessat en la seva operació. I ho continuarà estant per força temps.

–Els hutts? –Sadiki va fer un riure cansat–. Esperava adonar-me’n si tenia un problema amb ells, no ho creus?

La cara d’en Chlorus va romandre ombrívola.

–Bé, certament s'han adonat de vostè. I no s'han pres bé la forma en què Sub Rusc 7 s'ha menjat els seus ingressos.

–Això és absurd, –va dir ella–. Les seves operacions de joc són més lucratives que mai.

–No estic només parlant del joc, Sadiki.

Ella li va fer un cop d'ull alerta.

–Què més creus que fem aquí, granges d'humitat?

–Entengui que això està estrictament fora de registre. –El comissionat es va inclinar més a prop, baixant la seva veu–. Estic segur que ha escoltat els rumors sobre Iram Radique. El traficant d'armes que es diu que dirigeix ​​la seva operació en algun lloc dins de Sub Rusc 7.

–Oh no. –La migranya de la Sadiki va saltar de creixent a completament formada en un instant–. Aquest vell acudit de nou no.

–Sí, vostè m'ho ha dit, Radique no està en la seva presó, ni tan sols existeix. Però els hutts no estan tan segurs. De fet, aparentment han decidit veure-ho per si mateixos.

–Què vols dir amb veure-ho per ells mateixos?

–Simplement vull dir que...

El senyal es va congelar. En el fons la Sadiki va escoltar un to regular, de baixa freqüència començant a prémer mentre un panell de llums d'alarma vermelles i grogues saltaven per la part superior de la consola. Ella es va tensar.

–Mira, Dragomir, tinc una situació aquí. Me n'he d'anar. Parlarem de nou.

–Sadiki, esperi...

Tallant la trucada, ella va saltar al comunicador i va teclejar al control central per a l'estació d'energia principal de la presó.

–Control, em còpies? –va preguntar ella–. Aquí la Guardiana Blirr. Necessito un informe d'estatus per a la Secció 1212.

–Copiat, Guardiana, –la veu del guàrdia arrossegava les paraules amb una manca exasperant de preocupació–. Sembla una avaria menor a la plataforma mèdica.

Sadiki va colpejar el botó d'acceptació en les alarmes d'advertència, silenciant-les.

–Avaria menor? Des del meu punt de vista sembla que tot un nivell ha caigut.

–Esperi per confirmació. –La lectura a la pantalla del comunicador li identificava com l'OC Madden–. Sí, rebut, Guardiana. Sembla que és simplement una falta transitòria. Estem resetejant-lo ara.

Sadiki va alçar les pantalles de vigilància de la plataforma mèdica, però els monitors estaven d'un blau sòlid en cada freqüència.

–On és la meva energia de reforç?

–Hi ha d'haver caigut amb la principal.

–Llavors m'estàs dient que no tenim res ara mateix?

–Negatiu. Ah, vull dir, afirmatiu. Això és... –Ara Madden realment sonava una mica nerviós, la qual cosa Sadiki hauria trobat gratificant si no esperés que ell actués de forma competent sota aquestes circumstàncies–. No es preocupi. Estem apedaçant tota la vigilància a través del droide quirúrgic de GH-7. Hauria de tenir un suport audiovisual en tan sols un segon.

–Qui està a la plataforma mèdica ara?

–Esperi. –Hi va haver un trinat d'una pantalla electrònica sent encesa–. No hi ha formes de vida orgànica. En realitat sembla que només hi ha el GH-7. I... –una pausa–. Esperi.

–Què és?

–Els sensors tèrmics estan captant alguna cosa.

–Qui és? –La Sadiki va sentir la migranya escampant-se, enviant-li dolors aguts per la part posterior del seu coll.

–Potser només sigui una lectura errònia, –va dir en Madden–. Esperi.

La seva veu es va tallar. Amb una ganyota, Sadiki es va girar i va teclejar un seguit d'ordres, traient una llista actual d'admissions a la plataforma mèdica de la presó. D'acord amb el cens actual, hauria d'estar buida.

Ella va tornar a colpejar el comunicador, més fort del que pretenia.

–Madden? Em còpies?

Una explosió d'estàtica i llavors Madden va tornar, sonant lleu:

-Li copio.

–On és la meva vigilància?

–Encara recalibrant-se a la xarxa principal. –Hi va haver un soroll de clicar precipitat de molts interruptors diferents sense efecte, i el guàrdia va murmurar alguna cosa que no podia escoltar–. La xarxa externa no torna per algun motiu. Haurem de fer un començament en negre, arrencar-lo de nou. Portarà quinze minuts, llavors hauríem d'estar bé.

–Què hi ha d'aquestes altres formes de vida a la plataforma mèdica? –va preguntar Sadiki–. Quantes hi ha?

–Tinc a un esquadró dirigint-se allà baix ara... això ha de ser el que estem veient. Li faré saber en el segon en què informin.

Sadiki es va asseure i es va forçar a ser pacient. Esperar per informació no era exactament la seva especialitat, i en el passat –treballant en casinos i dirigint operacions de turisme fora del món a gran escala– la seva poca habilitat per patir els imbècils li havia servit bé. Però massa sovint, quan l'energia queia de la xarxa de Sub Rusc 7, no tenia res més a fer excepte esperar.

La veritat era, que era tan culpable com qualsevol.

Fins i tot abans que la pura elegància matemàtica de l'algorisme es posés en marxa, els dissenys originals per a Sub Rusc 7 del seu germà havien estat una instal·lació bella, de constant art útil. Els reforços d'energia redundants i els relés elèctrics secundaris se suposava que havien de ser instal·lats com a part de la construcció inicial de Sub Rusc 7, juntament amb les botigues de metall, la planta de fabricació, i mitja dotzena d'altres subnivells independentment segellats. Però hi havia hagut retards en la construcció, engranatges burocràtics que engreixar, permisos per assegurar, i inversors impacients exigint veure els marges de pèrdues i beneficis del trimestre. I al final, van tallar un parell de cantonades.

Totes elles, en realitat.

Mentre que Sadiki no podia tolerar les excuses dels febles de ment entre els seus subordinats, era més reticent a elles amb més força si eren per a ella mateixa. La veritat darrere del que havia passat realment aquí arribava més enllà de només un parell de caps per lligar. La veritat era que quan l'algoritme de Dakarai va començar a oferir beneficis i els diners havien començat a arribar, havia abandonat més o menys completament qualsevol construcció més dins de la presó.

Donat el cas, sabia que el CBI li hauria estès el temps i crèdits suficients com per acabar l'estació apropiadament d'acord als plans originals. Però era la pròpia Sadiki la que l'havia pressionat prematurament cap al seu estat completament operacional, sabent bé que el cablejat de Sub Rusc 7, les alimentacions de vigilància, i les xarxes d'energia eren subestàndard i, en alguns casos, virtualment inexistents. I va ser la Sadiki la qual s'havia permès tornar-se confiada sobre les càrregues electrostàtiques cardíaques implantades en els cors dels reclusos, dient-se que fins on anaven les mesures preventives, era un dissuasiu més que suficient.

Però hi havia hagut altres compensacions. Algunes d'elles molt lucratives certament.

–Guardiana? –La veu d’en Madden va arribar.

–Estic aquí.

–Tenim visual a la plataforma mèdica ara. Tot està amb poca llum a través dels fotoreceptors de GH-7, però...

–Només passa-m’ho, –va deixar anar la Sadiki, i es va girar cap a les pantalles davant d'ella.

Hi va haver un xiuxiueig agut, i un alçament túrgid de soroll blanc va sonar pels monitors. Mentre s’aclaria, ella es va trobar mirant a través de la perspectiva flotant del droide quirúrgic, volant a la plataforma mèdica, les seves parets i sostre un camp tenyit de verd de masses indistingibles intensificades en la imatge. Veus poc familiars van cruixir mitjançant el sensor auditiu del droide.

–Pare, –estava dient una de les veus–, saps que no podem confiar en ell. Per què...?

–Ell és l'únic que pot ajudar-nos, –va tallar una veu d'home–. El necessitem.

–Però i si és un parany?

–Serà millor que escoltis al teu vell, nen, –va grunyir una tercera veu–. Sóc l'única oportunitat que teniu.

Sadiki es va incorporar de cop al seu seient. Reconeixia aquesta veu.

Voystock.

Ella va tornar a colpejar el comunicador, realment esquerdant el botó amb el palmell de la mà.

–Madden, hi ha un guàrdia allà dins!

–Copiat, Guardiana, vam acabar...

–Està ajudant-los a escapar, idiota! On és la teva gent?

–Repeteixi?

–Els oficials en servei, Madden. On són els teus homes?

–No... –La veu d’en Madden es va apagar, llavors va tornar una altra vegada–. Qui sigui que està a la plataforma mèdica l'ha segellat des de dins. –Ara sonava com si estigués tractant amb força de no començar a tartamudejar, però no estava fent un bon treball–. No sé com ha passat, vam acabar...

–Entreu aquí ara!

–Vol que la rebentem per obrir–la?

–El que sigui necessari.

–Però...

Sadiki el va tallar i es va tornar cap a les pantalles, el seu mal de cap completament oblidat, superat pel batec del seu cor i el descobriment que realment havia trencat a suar. El mateix temps semblava haver-se cristal·litzat al seu voltant. En pantalla, a través dels fotoreceptors del droide, podia entreveure les formes de dos reclusos, un home gran i un noi de no més de setze anys, tots dos clarament visibles mentre s'inclinaven. L’OC Voystock era al fons, fent un ajust a un dels mòduls de control. El manipulador del GH-7 estava estenent-se una mica –semblava una agulla hipodèrmica– cap al pit del noi.

En la distància va poder escoltar les veus dels guàrdies fora de la plataforma mèdica, cridant ordres i tractant de passar a través de les portes blindades.

I implacablement, sobretot això, la veu burleta del més elegant del CBI, Vesto Slipher, fent ressò en el seu cap: Mai ha tingut una fugida?

De totes les vegades que el CBI podia dirigir una inspecció sorpresa... va pensar la Sadiki, i va lluitar la urgència de carregar el seu puny contra la consola en frustració. Ella va teclejar una ordre i va mostrar l’holoalimentació del centre de dades, esperant trobar a Dakarai, però el seu germà no hi era. On era?

Fora de la plataforma mèdica, el so dels blàsters omplia la pista d'àudio, distorsionant a través dels micròfons aurals del droide.

I per primera vegada, la Sadiki Blirr es va adonar que estava en autèntics problemes.

Següent