Festival dels guerrers (VII)

Anterior

CAPÍTOL 7

La Major Fassa es va allunyar nedant de la sorra i es va dirigir al primer punt de control, una petita bombolla d'un assentament localitzat entre la sorra i els pantans nord del Llac Umberbool. Mentre nedava, va pensar en la mirada sorpresa en la cara del Capità Tarpals, i va haver de reprimir la urgència de riure. No li havia empès molt fort -només prou com per assegurar-se que pogués travessar el portal primer- però la seva expressió no havia tingut preu. Tarpals sempre semblava tan fosc i seriós, i Fassa gaudia d'haver-li agafat amb la guàrdia baixa.

Fassa de cop i volta va ser distreta per un banc de peixos faynaa que s'aproximava. Els faynaa eren carnívors ràpids de mida mitjana, i eren trenta en total. Si estaven famolencs, Fassa sabia que tindria problemes. Esperant demostrar que no era una amenaça, va deixar de nedar i es va quedar immòbil a l'aigua. Però quan els faynaa van continuar passant d'ella, Fassa va tornar enrere el cap i va cridar tan fort com va poder, enviant un allau de bombolles d'aire des de la boca. El seu crit va espantar els faynaa, i es van dispersar en totes direccions.

Just llavors, el Capità Tarpals li va passar nedant. Ella li va fer un cop d'ull cap enrere a la sorra i va veure a altres participants de la Gran Desagradable travessant la zona de portal i entrar al Llac Umberbool. Fassa es va girar i va començar a nedar darrere d’en Tarpals. El Capità era un bon nedador, però Fassa era millor, i segons més tard li va passar.

Mentre la Major Fassa nedava, els seus pensaments van anar a Jar Jar Binks. Fassa de veritat apreciava el fet que Jar Jar l'hagués rescatat del nucli, però estava començant a pensar que el seu jurament d'un deute de vida podria haver estat un error. El fet que el Cap Nass desaprovés la situació no la preocupava -en realitat, pensava que era divertit veure el seu oncle enfadar-se - però no podia entendre per què Jar Jar la desanimava d'ajudar-lo. Sempre semblava tan nerviós quan estaven a la mateixa habitació, i ella tenia la impressió que Jar Jar no la volia a prop seu. La qual cosa era desafortunat, perquè Fassa pensava que Jar Jar era autènticament valent i amable, en la seva pròpia forma divertida.

Deu minuts més tard, Fassa s'estava aproximant al primer punt de control quan una ombra va lliscar sobre el seu cos. Va alçar la mirada per veure al Capità Tarpals penjant del lateral d'un hohokum de panxa ampla. Com tots els gungans sabien, els hohokums viatjaven ràpidament a través de l'aigua i semblaven gaudir de portar els gungans. Davant la present velocitat del hohokum, Tarpals arribaria al primer punt de control molt abans que Fassa.

Més determinada que mai, Fassa va seguir nedant. Havia d’admirar l'ús del hohokum de Tarpals. Si ella hagués vist un hohokum, no hi hauria vacil·lat d'aprofitar l'habilitat superior de natació de la criatura.

Aviat, Fassa va arribar a la petita bombolla de l'assentament que era el primer punt de control. Una llum brillant es projectava des del fons de la bombolla, il·luminant el terra del llac a baix. Aquestes bombolles generalment s'utilitzaven per marcar els límits i alertar els submergibles de les aigües traïdores, però la bombolla del punt de control havia estat posicionada per assegurar-se que cada participant de la Gran Desagradable romania en el camí correcte. Dins de la bombolla, un gran dispositiu de remotavisió -un gravador d'imatge dissenyat pels gungans- monitorava el lloc de Fassa i el seu progrés en la competició, i emetia la seva imatge de tornada a la sorra. Després d’en Tarpals, ella anava en segon lloc.

La Major Fassa encara era a prop del punt de control quan va veure un orbe fosc flotant a l'aigua. Al principi va pensar que era un altre dispositiu de remotavisió, però mentre es va acostar més, va veure llargues agulles sensores, de puntes esmolades estenent-se des l'orbe.

Fassa havia trobat una mina submarina.

Els gungans i la població humana de Naboo no estaven d'acord en moltes coses, però totes dues civilitzacions eren prou sàvies com per haver prohibit les mines explosives en el seu planeta. Les mines eren unes armes sense sentit per a la defensa, ja que podien causar un gran dany als nens innocents i les criatures que vagaven. Els gungans estaven preparats per defensar el seu món contra gairebé qualsevol atac, però mai recorrerien a plantar mines. Fassa sospitava que les màkinaks o els estrangers havien portat aquesta mina en particular a Naboo.

Més gungans estaven de camí al primer punt de control, i Fassa es va adonar que les seves vides podrien dependre del seu següent moviment. A no ser que desarmés la mina, hi havia una possibilitat que pogués anar a la deriva cap a la bombolla de l'assentament, o potser fins i tot recórrer tot el camí fins a la sorra. Si un participant de la Gran Desagradable accidentalment nedava contra la mina... Fassa es va estremir davant el pensament.

Curosament mantenint les seves mans allunyades de les agulles sensores, Fassa va localitzar un panell de metall al lateral de l'orbe. Una llum groga brillant indicava que la mina estava activada. Hi havia cinc botons al costat de la llum groga, i semblaven controlar les operacions de la mina. Fassa no sabia molt de mines, però sabia que cap dels botons faria que la mina detonés, ja que les agulles sensores servien per a aquest propòsit.

Insegura del que succeiria, Fassa va pressionar un botó. La llum groga va romandre il·luminada. Ella va pressionar un segon botó, i la llum groga parpellejà en apagar-se. Fassa va exhalar un sospir subaquàtic d'alleujament. La mina estava desactivada.

Fassa no estava alleujada per molt. Quan va apartar la mirada de la mina, va veure una lluentor de metall en un pegat proper de plantes altes, similars a tentacles. Es va adonar que estava mirant a algun tipus de droide. A la densa espessor submarina, Fassa només podia veure el cap: tres fotoreceptors vermells llocs dins d'un crani de transpariacer. El droide semblava que estava tractant d'amagar-se, i Fassa sospitava que era el responsable de col·locar la mina al Llac Umberbool.

El droide es va adonar que havia estat vist. Va saltar des del pegat de plantes, revelant la seva forma completa. Tenia un pit ample, amb placa de crom i unes extremitats lleugeres i esquelètiques. Dues llargues aletes es projectaven des de la seva esquena, i cada cama estava equipada amb un cilindre de propulsió aquàtic. El droide estava òbviament dissenyat per viatjar sota l'aigua, i es va allunyar de Fassa en un intent d'escapar.

Fassa tallà una gran quantitat de vida vegetal aquàtica del sòl del llac i va nedar a l’encalç del droide. Ràpidament va lligar la planta en un llaç amb nus, la va llançar al voltant del turmell esquerre del droide fugint, i va donar una estirada forta a la planta. Els servos del droide es van aturar sota l'estirada sobtada.

El droide es va enfonsar cap al terra rocós del llac, on va descansar al costat d'una gran fissura oberta. Fassa volia conèixer l'origen del droide i per què algú portaria una mina a Naboo. Mentre Fassa s'acostava per inspeccionar el droide, ell va girar els seus tres fotoreceptors cap a ella i va declarar:

-Advertiment. Autodestrucció en quinze segons. Quinze... catorze...

Com la majoria dels gungans, Fassa no sabia pràcticament res sobre els droides, així que mai se li va ocórrer simplement dir-li al droide que s'aturés. Esperant que evités posar en perill a qualsevol altre gungan, va posar les mans al droide i el va empènyer cap a la fissura oberta. Ella va retrocedir de la fissura i va esperar l'explosió. En el seu lloc va veure una de les mans esquelètiques del droide estendre’s des de la fissura. El droide estava tractant de grimpar cap a fora.

Fassa es va enfonsar buscant un gran penyal i va llançar el seu cos darrere d'ell. Tot d'una, el droide va detonar, provocant una petita explosió que va enviar runes de metall en cada direcció a través de l'aigua. Un dels cilindres de propulsió aquàtics del droide va aterrar just al costat dels peus de Fassa. Afortunadament, el penyal l’havia escudat de la pròpia explosió.

Diversos altres competidors a la Gran Desagradable Gratis-Per-A-Tots van arribar al primer punt de control just a temps de veure el final de la confrontació de la Fassa amb el droide. Fassa va alçar una mà fins als seus ulls, silenciosament fent un gest als altres gungans perquè estiguessin alerta per més invasors, llavors va assenyalar als atletes que seguissin nedant. La Gran Desagradable Gratis-Per-A-Tots continuava, i els gungans van continuar nedant, dirigint-se cap als pantans nord del Llac Umberbool.

Fassa ràpidament va examinar el cilindre de propulsió aquàtic del droide. Les regles flexibles de la Gran Desagradable permetien als participants utilitzar qualsevol mitjà de transport que poguessin trobar per assolir cada punt de control. Encara que tal transport trobat era normalment en forma d'una criatura com un hohokum o kaadu salvatge, les regles no esmentaven res sobre utilitzar cilindres de propulsió. El cilindre semblava prou fàcil d'operar, i Fassa sabia que certament escurçaria la distància del seu viatge al pantà nord. Llavors va pensar en el Capità Tarpals i en el seu hohokum. Si anava a escurçar la distància, hauria d'utilitzar el cilindre de propulsió.

Fassa va assegurar el cilindre en el seu cinturó i va activar el seu mecanisme de llançament. Es va disparar des de la bombolla de l'assentament tan ràpid que va sentir el seu cap inclinar-se cap enrere sota l’augmentada pressió de l'aigua. Per quan Fassa va recuperar el control del cilindre i estava tallant a través de l'aigua a una alta velocitat, constant, havia virat lleugerament de la ruta de la Gran Desagradable. Tot i així, sabia que es dirigia a la direcció general dels pantans nord, així que va continuar cap endavant.

Minuts més tard, Fassa va arribar a la vora del pantà. Es va alçar de l'aigua i es va trobar envoltada d'alta herba del pantà. Era només mitja tarda a Naboo... els cels estaven clars i l'aire era càlid. Si no fos per la possibilitat d'altres droides i mines explosives a Naboo, hauria semblat un dia perfecte.

Mirant al voltant, Fassa es va adonar que tota l'herba del pantà estava sense trencar, el que indicava que cap dels altres participants de la Gran Desagradable podria haver passat a través de l'àrea immediata. No sabia quant s'havia desviat accidentalment de la ruta, però va pensar que no seria massa difícil trobar el seu camí cap al segon punt de control, que estava localitzat en una vella torre de vigilància sobre un turó distant. Des de la posició actual de la Fassa, podia veure el sostre punxegut de la torre.

Fassa va pressionar a través de l'herba del pantà i es va dirigir en direcció a la torre de vigilància. En el seu camí, va trobar un hrumph salvatge de pell violeta mastegant les fulles d'un arbre d'arrels gruixudes. Els hrumphs eren herbívors grans, de quatre potes, i aquest tenia un gran conjunt de banyes al seu cap. La criatura observava els moviments de la Fassa mentre caminava al voltant de l'arbre, s'ajupia sota una branca baixa, i caminava directament cap a un pou de fang.

Immediatament es va enfonsar fins als genolls d'un dens fang. Va tractar de sortir, però només s'enfonsava més. Incapaç de recuperar peu, aviat es va enfonsar fins al pit. El hrumph va inclinar el cap cap a Fassa, i va fixar una mirada sorpresa en ella.

Fassa va estendre el braç i va agafar un de les banyes del hrumph, esperant que la criatura alcés el cap i l’elevés. Però el hrumph va sacsejar el cap i Fassa va perdre l'adherència. Desesperada, ella va estendre els dits cap a una branca baixa de l'arbre d'arrels gruixudes. Una vegada que els seus dits es van embolicar al voltant de la branca, no la va deixar anar, i lentament va alçar la seva altra mà cap a la branca. Movent-se acuradament per la seva longitud, va aconseguir sortir del pou de fang i arribar a terra ferma.

-Gràxies per ries, -va dir ella al hrumph, que havia tornat al seu dinar de fulles. Fassa es va recompondre i va continuar a través dels pantans, dirigint-se cap al segon punt de control i procurant evitar més pous de fang.

Següent