Fúria (XXXV)

Anterior

CAPÍTOL 35

ESTACIÓ CENTRÀLIA

En Seyah es va aturar, mirant intensament les parets i portes al seu voltant, a les lletres i números pintats pels cartògrafs corellians, als símbols gravats en les parets per antics constructors o estudiosos. Va assentir.

-Aquí.

Kyp, alerta buscant més atacants, arribà fins al seu costat.

-Aquí, què?

-Aquí vaig a executar el meu pla mestre per destruir l'Estació Centràlia.

Kyp va arrufar les celles.

-Disculpi’m, però això va ser el que va dir fa mig quilòmetre. Quan em va fer lluitar amb tot aquest personal de SegCor en el que va dir que era la càmera de control d'acceleració del gir.

Seyah va assentir.

-Aquell va ser el primer pla mestre per destruir l'Estació Centràlia. Aquest és el meu segon pla. Posi les mans.

Kyp es va penjar el seu rifle làser de la GAG i va fer el que li havien demanat.

-De quants?

-Bé, estic fent tres. A més, hi ha esperances que si l'Aliança es fa càrrec d'aquesta instal·lació amb èxit, la tripulació restant iniciarà alguna mena de pla d'autodestrucció instal·lat des que em vaig anar. En realitat estic confiant que aquesta sigui la manera de destruir aquest lloc. Deixa que l'enemic faci la feina. -Col·locà la seva bota esquerra en les mans d’en Kyp i es va posar dempeus. Kyp li va pujar prou alt perquè pogués arribar fins al passadís del sostre. Ràpidament, amb les eines del seu cinturó, va llevar el panell del sostre, revelant els cables de sobre-. A la cambra de control d'acceleració del gir, em vaig connectar a la programació dient-li a l'estació que comptés una certa quantitat de temps i després invertís el gir que li dóna a l'estació la seva gravetat simulada.

D'altra butxaca, va treure una targeta de dades i va començar a connectar-se als cables que hi havia a sobre.

-La qual cosa, si ho fa prou ràpidament, podria fer trossos l'estació.

-Molt bé. És bastant brillant per a ser Jedi.

-Li agradaria que li deixés caure molt bruscament?

-Només m'estava ficant amb vostè. Els científics fan això. El problema és que, la programació principal de l'estació, la qual és una cosa mig antiga, mig apedaçada per les millors ments que Corèllia va poder forçar a cooperar, i mig desenvolupada per les interfícies entre ells...

-Això són tres meitats.

-Sabia que era vostè brillant. De totes maneres, la programació resisteix els canvis. Pot rebutjar el meu pla, amb tots els anys que vaig treballar per implantar-lo. Just com vaig treballar durant anys en aquest.

-Què fa aquest?

-M’estic connectant a l'alimentació de dades que assorteix les bases de dades del mapa estel·lar utilitzat pel sistema d'objectiu. Estic redefinint cada estrella i planeta de la galàxia, començant amb els propers i continuant gradualment amb els més i més allunyats, amb el mateix grup de coordenades.

-Quines coordenades?

-Les d'aquí.

-Just les d'aquí?

-Tècnicament, no. Estan sent definides amb el centre exacte de Ciutat Buida, el centre geogràfic d'aquesta estació. Però l'efecte del raig hiperespacial és tan ample, que fins i tot tan estretament com estic definint les coordenades, l'estació i tot en quilòmetres a la rodona serà picat fins a esdevenir una massa de la mida d'una cassola de ryshcate, però no tan dolça.

-Uh, uh. I quant temps ens dóna aquesta aproximació?

Acabant la seva connexió, Seyah va recol·locar el panell del sostre.

-El que porti des d'ara fins que disparin l'arma. Un dia... dos segons. A menys, de nou, que la programació principal rebutgi les dades que vaig posar, per la qual cosa aquest pla mestre també és inefectiu. Avall.

Kyp el va deixar caure. Seyah va aterrar feixugament però es va posar dempeus, il·lès.

-Quin és el pla mestre nombre tres?

-Si podem arribar a la càmera de control de tret, podem afegir programació que podria causar que Punt Brillant, al centre de Ciutat Buida, es sobrecarregui i exploti.

-Radi de l'explosió?

Seyah va arronsar les espatlles.

-Uns quants milers de quilòmetres? Aquí estic fent una suposició.

Kyp va fer que sí amb expressió fatalista.

-Fets, nombres exactes, seguretats... un Jedi no busca aquestes coses.

-Bé! Fem-ho.

A BORD DE L'ÀNAKIN SOLO

La Leia es va ficar al buit horitzontal rectangular. Tenia un metre d'ample, una mica menys que això d'alt i aparentment infinit cap endavant i cap enrere. Grapats de cables, lligats a la superfície superior en ancoratges flexibles, eren prou grossos per fregar la seva esquena, particularment quan arribaven a un passatge que creuava i alguns d'ells, desprotegits més per accident que per disseny, ella estava segura, portaven corrent. Han havia udolat quan la seva esquena s'havia fregat amb un, mig quilòmetre més enrere.

Han estava darrere d'ella i Iella davant, i Iella s'estava movent comparativament més fàcilment, malgrat el fet que era més ampla a la majoria de les dimensions que la Leia.

-Has fet això abans, Iella.

Leia va sentir però no va poder veure l'assentiment de la seva companya.

-Un grapat de vegades. Des que vaig deixar SegCor, crec que he passat una quarta part de la meva vida en passatges de ventilació, accessos de cables i buits de turboascensors. -Es va aturar i es va girar perquè la Leia pogués veure la seva cara, plena de pols, amb rierols de suor creant interessants patrons en la pols, com la Leia sabia que havia d'estar la seva-. Comprovació de localització, si us plau.

La Leia va deixar de caminar a quatre potes i va tancar els ulls. Luke, a Endor, li havia comunicat la presència precisa en la Força que ella estava buscant i ella l'havia trobat més d'hora abans d'abordar l’Ànakin Solo. En aquest primer contacte, també havia fregat a Jacen, però se les havia manegat subseqüentment per evitar tocar-li a través de la Força.

No podia suportar tocar al seu propi fill.

Va apartar el pensament. Era una distracció que ella no necessitava just ara.

Allà hi estava l’Allana, la Chume'da, una presència brillant i pura. La nena no semblava haver-se mogut des de la primera vegada que la va detectar. La Leia va aixecar un braç, apuntant cap endavant, amunt, cap a l'esquerra.

-Per què parem?

Han, de manera poc sorprenent, va sonar impacient.

-Només una pausa mentre m’asseguro que estem en el curs correcte, Han -va dir la Iella-. Gràcies, Leia. -Quan la Leia va obrir els ulls, Iella estava consultant el seu quadern de dades-. Vaig agafar un diagrama actualitzat de l’R2. Superposant les especificacions del disseny original per a aquesta classe de nau amb els plànols utilitzats per la divisió de manteniment a bord, estic trobant diversos llocs que estan exactament en blanc. No hi són oficialment. Un està exactament on el Mestre Skywalker diu que hi ha la cambra de tortura.

-Hi ha un d'ells en la direcció que la Leia estava apuntant?

La veu d’en Han, surant des de més enllà dels peus de la Leia, suggeria que estava fent tot el que podia per pretendre que no estava irritat... i amb tot el que podia no n'hi havia prou.

Iella va assentir.

En Han va afegir una mica de burleta suavitat al seu to.

-Tinc un suggeriment. Anem per allà.

Iella li va dirigir a la Leia una mirada comprensiva.

-Podries haver trobat un bon corellià amb el qual casar-te. Jo ho vaig fer.

-Sóc bo. Només sóc... crític.

* * *

Caedus va veure en el seu monitor com Luke, Saba i Ben s'aproximaven a les portes del pont des del corredor que hi havia més enllà. Hi havia uns quants guàrdies de servei, però no és que això importés. Ells van disparar, els Jedi es van llançar a l'atac, punys i sabres làser van girar i els guàrdies van caure.

Això no era bo. Tots dos mestres seguien intactes.

No obstant això, no tot estava perdut. Caedus encara tenia recursos disponibles. Ell estava descansat. I tenia vuit droides CYV.

A la vista del monitor, els Jedi es van aproximar a les portes blindades. Ben va començar a dirigir la punta del seu sabre làser cap al metall.

Caedus va fer un gest impacient.

-Obriu.

Les portes blindades es van separar. Els Jedi hi eren en una estructura de batalla triangular, amb Luke i Saba ara al capdavant i Ben darrere. Caedus i els seus droides CYV els van mirar. Els oficials del pont van pretendre ignorar la situació. Van mantenir els seus ulls en les seves pantalles, dirigint la batalla espacial que tenia lloc a prop de l'Estació Centràlia.

Caedus els hi va oferir un somriure que de cap manera reflectia el que sentia.

-Oncle Luke. Ben. Mestra Sebatyne. Voleu una mica de caf?

Luke va negar amb el cap.

-Vols rendir-te?

-Si ho fes, mai podria tornar a divertir-me amb Ben, com l'última vegada que va estar aquí.

Caedus els hi va disparar la burla com un tret làser: un parell d'ells, un a Luke i un a Ben.

I no obstant això, en la Força, no sentir un centelleig de fúria en cap d'ells. Això era... sorprenent. Inquietant. El temps que havia passat allunyat d'ell semblava haver desfet tot el bé que ell li havia fet a Ben durant la seva última sessió.

Caedus va sospirar.

-D'acord. Mateu.

Els droides de combat es van posar en moviment, els vuit disparant simultàniament, amb els seus raigs de foc làser convergint cap als Jedi.

CORÈLLIA, CORONITA, BÚNQUER DE COMANDAMENT

Teppler va entrar a la sala de situació. Allà, sobre una àmplia taula triangular, surava una pantalla hologràfica de la batalla que s'estava duent a terme dins del sistema. Al centre de la pantalla estava la imatge de l'Estació Centràlia, envoltada per un gran nombre de naus vermelles de l'Aliança i un nombre descendent de naus corellianes.

L’almirall Delpin, dreta en una cantonada de la taula, envoltada pels seus consellers, li va veure.

-On ha estat?

-Tractant amb els aliats. Demandes d'estat, ja sap. -Es va obrir camí a través de la multitud al voltant d'ella-. Tenim l'autoritat de disparar l'arma de l'estació i un control total de tots els recursos fins que Koyan arribi aquí.

-On és ell?

-No estic segur. Va dir que estava buscant un transport ràpid que li portés a casa... Però crec que pot haver perdut la llançadora.

-I els reforços?

-El general Phennir els està enviant ara mateix.

No acabava de dir aquestes paraules quan l'holograma es va actualitzar. Tot d'una hi havia moltes més imatges de naus verdes de les que hi havia hagut un moment abans. Teppler va assentir cap a la pantalla.

-Els amics de Commenor.

L’almirall va deixar escapar un sospir d'alleujament.

-Si podem guanyar això honestament, podríem no haver de disparar l'arma. Encara no, de totes maneres.

-Hi estic d'acord.

ESTACIÓ CENTRÀLIA, CAMBRA DE CONTROL DE TRET

El tècnic cap estava assegut, incansable, i escoltava la intensitat de la lluita a trets fora de la porta oberta de la càmera. El soroll creixia i creixia.

Havia començat amb els trets dels soldats de SegCor que es retiraven cap a aquesta localització i posaven un coll d'ampolla al corredor de fora. Més s'havien unit a ells.

L'enemic havia arribat, des d'algun lloc a l'esquerra. Ara les dues forces estaven intercanviant foc. Els trets làser centellejaven fora. A vegades hi havia crits. Tot era molt empipador.

I el tècnic tenia un secret. Varis, en realitat. Un era que el seu nom real era Rikel i que ell el menyspreava. El seu sobrenom, Vibro, li venia millor, especialment després de la seva vuitena tassa de caf del dia. Un altre era que havia estat casat, en secret, ocultant les notícies a la seva família i a la d'ella perquè no ho aprovaven. I encara un altre més era que havia enviudat en secret, quan la seva dona havia estat feta presonera a Coruscant durant una batuda de seguretat al principi de la guerra, per no tornar a ser vista... fins al dia en què el seu cos va ser identificat positivament.

L'odi era el seu major secret, no la frívola indiferència pel dolor o la mort amb la qual ho amagava. Odi per l'Aliança. Odi pels coruscantins.

I el seu secret més recent tenia només uns minuts. No hi havia pogut escoltar l'intercanvi per holocomunicador entre Sadras Koyan i Denjax Teppler, però havia pogut utilitzar les càmeres de seguretat per seguir la ràpida partida d'en Koyan d'aquesta habitació.

Just fins al punt en què la llançadora de l'Aliança portaria lluny a Koyan.

Hi havia desertat Koyan o havia estat simplement monumentalment desafortunat o estúpid? No importava. S'havia anat. Deixant a Vibro a càrrec de l'arma.

I podria haver-li dit a Vibro qualsevol cosa abans de marxar. Qualsevol cosa. Com... «Destrueix a la gent que va matar la teva dona. Endavant, et farà sentir millor». Vibro gairebé podia sentir les paraules, dites amb els tons llisos i no massa intel·ligents d’en Koyan.

Mandrosament, va prémer les coordenades astronòmiques del planeta Coruscant. Mandrosament, les va transferir a l'entrada d'objectius del sistema d'armes principal de l'estació.

Una tècnica en el post que estava al seu costat el va mirar.

-Vibro. Què estàs fent?

-Obeir ordres. Del peix gros. Preparar les coses perquè ell premi el gran botó. Tornarà en un minut.

Satisfeta que s'observessin totes les normes, ella va assentir i va tornar la seva atenció al seu treball.

Ara, activar la font d'energia...

* * *

Des de la relativa protecció d'una porta en una oficina fosca, Kyp i Seyah miraven pel corredor cap a la càmera de control de tret.

Els més propers a ells, a uns trenta metres, eren les files de soldats de la GAG i dels comandos de l'Aliança, molts d'ells protegits per escuts antiavalots i molts més disparant rifles làser per sobre i per les vores dels escuts, concentrant el foc en un enemic distant.

L'enemic: línies de soldats de SegCor, i dos droides de combat flotants, amb les seves pells de metalls color bronze. Seyah va assenyalar amb un polze cap a ells.

-Una part persistent del llegat d’en Thrackan Sal-Solo. No estan a l'alçada dels CYVs, però tot i així són formidables. O això m'han dit.

L'aire va començar a vibrar, acompanyat per un xiuxiueig, que pujava i baixava, procedent de la direcció de la distant càmera de control de tret. En Seyah va arrufar les celles, escoltant.

Kyp va mirar a les dues forces.

-Això serà difícil. Per dur-nos allà, he de donar-me pressa amb les tropes de SegCor. Hauré de fer servir el meu sabre làser. Així que mentre estic tractant amb els droides flotants, les tropes de SegCor em dispararan. Quan vegin que sóc un Jedi, les tropes de l'Aliança em dispararan. Portarà una mica de temps passar a través de tots ells.

Seyah li va dirigir una mirada dubitativa.

-Quant de temps?

-Tres minuts o així. Per què?

-No estic segur que tinguem tant de temps.

-Per què no?

-Aquest so que sent són ells encenent l'arma principal.

-Oh. -Kyp ho va considerar-. Quines possibilitats hi ha que el seu sabotatge vagi a destruir aquest lloc?

-Bé, clarament, la cosa aquesta de la «rotació per gravetat» no va funcionar. Allò era un canvi en la programació, que sabem que el programa principal resisteix. Sé molt més sobre el sistema d'objectius de l'arma. Sóc un geni. Amb l'últim pla mestre, simplement vaig substituir dades, no programació. I encara que les meves ex-dones discutirien l'assumpte, he de tenir raó alguna vegada. Digui-ho bones possibilitats.

-Nou pla.

-Escoltem-lo.

-Abandonem el seu tercer pla mestre i sortim d'aquí.

Seyah va assentir.

-M'agrada.

Ell va obrir el camí, corrent de tornada per on havien vingut, i va aixecar el comunicador.

-Seyah a Broadside. Anem cap a vosaltres. La resta de la missió s'ha avortat. Prepareu-vos per a l'enlairament immediat.

Següent