Festival dels guerrers (III)

Anterior

CAPÍTOL 3

Brass Marshoo caminava al seu costat mentre el Cap Nass escombrava cap a la cuina, seguit pel Capità Tarpals. El Cap Nass no era ja un jove guerrer, així que Jar Jar Binks no podia evitar estar impressionat quan el governant d’Otoh Gunga va agafar-lo pel coll i el va tirar a terra amb una mà.

-Qüines la gran idea, Binks? -va deixar anar el Cap Nass-. Misa dir ries sobre tusa treballiant en cap cuina! Qüè vasa fazuer? Rebentiar il gas i prendre fuoc a la sorra? Enverinar el menjar? Barrejar les fuorquilles die amanida amb els dil postres?

-Misa expliqui, Cap! -va panteixar Jar Jar, sentint-se marejat-. Misan la cuina... per... Major Fassa!

El Cap Nass va alliberar a Jar Jar, deixant a l’indefens gungan caure a terra.

-Qüè té qüe veure la Major Fassa amb açò? -va exigir el Cap Nass.

Jar Jar va seure i es va fregar el coll.

-Bé... -va dir ell, sense estar segur de per on començar-. Tusa pot dir a misa... eh... qüe oculti die lasa.

El Cap Nass havia estat prou alarmat quan la seva neboda Fassa va declarar que li havia un deute de vida a Jar Jar Binks, però ara Fassa havia portat a Jar Jar a ocultar-se. El Cap Nass sospitava que la situació era un assumpte personal, així que es va girar cap al Capità Tarpals i Brass Marshoo i els va ordenar que abandonessin l'habitació. Brass Marshoo va marxar de la cuina, però el Capità Tarpals es va aclarir la gola i va preguntar:

-Tusa segur qüe tusa no voler qüem quedi, Cap?

-VES-TUEN! -va grunyir el Cap Nass. El Capità Tarpals va lliscar per la porta més ràpid que un peix faa engreixat. El Cap Nass va abaixar la mirada cap a Jar Jar i va dir-: Aixeca't, Binks. Tusa midiu per qüè tusa oculta die Fassa.

Jar Jar va sospirar mentre s'aixecava del terra.

-Misa dit a lasa qüe no deu a misa un deute de vida, pro lasa no scolta, -va explicar Jar Jar-. Lasa següeixa misa tuotes parts que misa va. No dixa a misa sol. Misa lie recuorda qüe misa ta a pruova, pro lasa encara no mi dixan pau. Dalguna moeniera, misa figurà qüe la cuina ésun bon lloc pera ocultar-se, ací qüe misa dir al capatàs qüe tusa probablement no faria res si misa treballa la cuina amb Brass Marshoo.

El Cap Nass estava atordit.

-Ací qüe... tusa salviat a tusa die no tractiar defazuer qüe Fassa mantingui el deute de vida?

-És veitat, -va dir Jar Jar amb un assentiment.

-I tusa tractià de mantenir-sie fora die probliemes? -va afegir el Cap Nass.

-No més axidents, Cap, -va dir Jar Jar-. Misa passiat pàgina, i ara misa tuota na pàgina nova.

El Cap Nass va somriure i li va donar a Jar Jar uns copets a la galta.

-Tusa thas tuornat llest, Jar Jar. Tusa fazue misa muito filiç. -A dir veritat, el Cap Nass estava més alleujat que feliç. Després de tot, Fassa era una Major al Gran Exèrcit Gungan, i el Cap Nass no vola que desaprofités més temps amb el maldestre d’en Jar Jar Binks.

Just llavors, des de l'entrada de la cuina, una veu femenina cridava.

-Amo Binks?

Tant Jar Jar com el Cap Nass van mirar a l'entrada i van veure a Fassa, que estava ajupida mentre entrava a la cuina. Anava vestida en el seu uniforme de cuir net, i portava una cistella plena de robes recentment rentades i plegades. Fassa va fer una salutació educada al Cap Nass i va dir:

-Buon dia, oncle, -llavors es va girar cap a Jar Jar i va dir amb un somriure adorable-, misa cabat amb tusa bugada, amo Binks. Hiha quelcom més qüe tusa vola qüe misa faci?

El Cap Nass li va disparar una mirada enfadada a Jar Jar, la boca es va obrir de bat a bat sorprès. Encara amb la boca oberta, Jar Jar va mirar al Cap Nass i va quequejar.

-Misa no demaniar ala Major Fassa fazuer misa bugada!

Estava clar per l'expressió ardent del Cap Nass que no creia a Jar Jar.

-Tusa stiàs nadant en aigües profundes, Binks.

-No, deveitat! -va protestar Jar Jar. Ell es va girar cap a Fassa i suplicà-, Major Fassa, sius plau dilal Cap qüe misa no demaniar a tusa rentar misa robes.

La Major Fassa va fixar la seva mirada en el seu oncle.

-Cap Nass, l'amo Binks no mi demaniar fazuer la seva bugada, o sequiar les robes en un càlid purificaor atmosfèric, o planxiar a vapor ses pantalons per qüe els punys stiguessin maxicruixients.

Jar Jar va somriure i va dir:

-Scolta açò, Cap? Misa no demaniar ala Major fazuer ries dixas coses.

Mitjançant les dents premudes, el Cap Nass va respondre:

-Misa pensa qüe Fassa simplemient diu il qüe tusa ordenà qüe digués, Binks. I quom sie suposa qüe lasa sabés on trobar-tie si tusa suposa stà amagant-se de lasa?

-Amo Binks no sie oculta de missa, -va dir Fassa placenterament-. Misa manten observiant-li.

Jar Jar mirà a Fassa, però la Major simplement va somriure. Jar Jar no havia estat del tot honest quan li va dir al Cap Nass per què estava amagant-se de Fassa, però realment li havia dit a Fassa que no volia que li tingués un deute de vida a ell. Ara Jar Jar no sabia què dir. Si li demanava a Fassa convèncer al Cap Nass que estava dient la veritat, el Cap Nass pensaria que Fassa simplement estava obeint les ordres de Jar Jar.

Amb un enfadat Cap Nass mirant, Jar Jar va trencar l'estrany silenci i va preguntar:

-Per qüè tusa fa açò a missa, Major Fassa? Per qüè tusa netejat meus robes i no dixan pau a missa?

Fassa va posar la cistella de la bugada en un taulell de la cuina.

-Misa teva humil sirventa, misa tractia dajudar. Misa nateja tusa robes perqüe demà isil Festival dels Guerrers, i tusa necessita ver-sie el millore quan tusa entrin la Gran Desagradable Gratis-Per-A-Tots.

-Qüè?! -va cridar Jar Jar. La Gran Desagradable Gratis-Per-A-Tots era l'esdeveniment més físicament exigent del festival. Només els gungans més forts entraven-. Misa no competeix nel festival! Misa només tipus ESPECTADOR!

-Pro tusa has die competir, -va dir Fassa-. Tusa guerrer. Sun assumpte d'honor.

El Cap Nass va riure entre dents. Fassa podia haver pensat que Jar Jar era un brau guerrer, però el Cap Nass sabia la veritat. Era dubtós que Jar Jar sobrevisqués a la Gran Desagradable sense sortir colpejat.

-Vinga, Fassa, -va dir el Cap Nass-. Tusa pots pensiar qüe deus a Binks tusa vida, pro tusa encara Major nel Gran Exèrcit Gungan, i misa il Cap. Misa vuol un tour perla nova sorra.

La Major Fassa va somriure de nou a Jar Jar, llavors va deixar la cuina amb el Cap Nass. Mentre sortien, Jar Jar va mirar a través de l'entrada i va veure al Capità Tarpals esperant fora. Tarpals va xiuxiuejar:

-Recuorda el qüe misa ta advertit a tusa, Binks? -llavors es va girar per seguir al Cap Nass i a la Major Fassa.

-Misa recorda, -murmurar trist Jar Jar. Difícilment podia oblidar les paraules d'advertència d’en Tarpals. Després que la Major Fassa proclamés el seu deute de vida a Jar Jar, mentre el Cap Nass s'estava recuperant a la infermeria, Tarpals havia dut a Jar Jar a part i li havia dit que seria millor que tingués molta cura amb Fassa. Ella era l'única neboda del Cap Nass, i el Cap Nass era extremadament protector. Per la forma en què Tarpals ho havia dit, Jar Jar temia que el Cap Nass s'enfadaria si s'esbrinés que Jar Jar era a la mateixa habitació que ella. Era aquesta por al Cap Nass el que havia portat a Jar Jar a ocultar-se.

Però ocultar-se no havia funcionat, i no només perquè Fassa li hagués trobat. No importava on s'amagués Jar Jar, ell no podia deixar pensar en ella. Des que Jar Jar veiés per primera vegada a Fassa, havia estat embadalit per la forma en què ella el mirava directament quan parlava amb la seva veu confiada. Els seus ulls grocs sobre el seu cap clapejat espurnejaven com gemmes. Quan Jar Jar estava en presència de Fassa, se sentia el gungan més afortunat de Naboo.

Tot i així Jar Jar se sentia completament indigne de l'atenció de Fassa. Quan Fassa havia estat atrapada dins el heyblibber en perill del Representant Teers, Jar Jar l'havia rescatat de les mandíbules d'un aquamonstre sando. Però des que Jar Jar s'havia espantat a més no poder durant el rescat, no pensava en si mateix com algú valent. L'única raó per la qual intentava rescatar algú en primer lloc era perquè esperava que aquesta bona acció convencés al Cap Nass de no tancar-lo en la Mina. Mai havia imaginat que el rescat portaria a què ningú li declarés un deute de vida a ell. Jar Jar també havia salvat al Cap Nass, al Comandant Wollod, i al Representant Teers, però ells no s'havien sentit impulsats a proclamar un deute de vida, probablement perquè no s'ho prenien molt seriosament. Durant tota la vida de Jar Jar, gairebé tothom li havia dit que no aconseguiria res. Només Fassa semblava pensar que Jar Jar era un heroi.

Jar Jar estava lluny d'estar complagut amb l'afirmació. No volia que Fassa sentís que li devia res. Simplement desitjava que pogués agradar-li per qui era.

-A qüi enganya missa? -va murmurar Jar Jar per a si mateix-. Misa no és ningú.

Llavors Jar Jar va mirar a la cistella de la bugada al taulell de la cuina. Va agafar una de les seves armilles verdes. Estava més neta del que mai abans havia vist, i encara estava calent de l'assecat.

Brass Marshoo va arribar per trobar a Jar Jar posant-se el jupetí.

-Qüè tes fent tusa? -va preguntar Brass Marshoo-. Açò no ésil vestuari!

-Major Fassa ma netejat les robes. Lasa pensa misa dur, -va dir Jar Jar mentre reunia la cistella de la colada-. Misa canviat la cuina. Misa vuantrar ala Gran Desagradable Gratis-Per-A-Tots. I misa vua guanyar!

 Següent