Pirates de més enllà del mar (VI)

Anterior

CAPÍTOL 6

Després que els sis gungans es dividissin, Jar Jar es va dirigir cap a un rierol proper que el portaria al lloc sagrat. El Cap Nass havia ordenat a Jar Jar que prengués aquesta ruta en particular perquè era la més directa. Jar Jar encara estava nerviós per la possibilitat de topar-se amb més droides, però sabia que hauria estat una mala idea oferir-se voluntari per protegir els heyblibbers. No volia que Fassa pensés que era un covard.

Jar Jar es va enfonsar al rierol i va començar a nedar amb braçades llargues, àmplies. Una anguila de boca gran va veure a Jar Jar i va tractar d'enredar-se en una de les seves cames, però ell la va xutar i va seguir nedant. Diversos minuts més tard, va aconseguir arribar a la vora del bosc i va nedar cap a la vora del rierol.

El sol estava brillant, i Jar Jar estava xop. Abans d'entrar al bosc fosc, es va quedar amb els braços estesos als seus costats, deixant que el sol i l'aire calent assequessin les seves robes i la seva pell. Momentàniament va ser distret per la bellesa dels seus voltants. Si no fos pel fet que Naboo havia estat envaït per pirates, Jar Jar hauria estat content de jeure en la vora pantanosa i fer una migdiada. Però es va recordar que la vida del Representant Been estava en perill, i va procedir cap al bosc.

Els arbres s'alçaven com a pilars orgànics que suportaven una gran espessor de denses fulles verdes. La llum del sol es colava entre les fulles i les branques superiors, i exercia els seus rajos daurats pel terra del bosc. Jar Jar imaginava que hi havia un droide invasor darrere de cada arbre, i va haver de mossegar amb força per evitar que les seves dents tremolessin.

El bosc es va tornar cada vegada més dens, i Jar Jar va fer el que va poder per mantenir el silenci mentre caminava a través d'un grup d'arbres joves. Va arribar a una clariana, i va veure un jaboon de peus pesats a l'ombra d'un arbre alt mentre mastegava les fulles d'una falguera tentacle. Les fulles de la falguera sobresortien del sòl del bosc, estenent-se en totes les direccions des de les arrels de les plantes. El jaboon d'oïdes agudes va escoltar a Jar Jar aproximar-se i va alçar el cap.

Mantenint els ulls en el jaboon, Jar Jar va caminar sobre una de les fulles de la falguera tentacle. Tot d'una, el sòl del bosc va cedir sota els seus peus, i ell va caure a un pou profund.

Abans que els gungans aprenguessin l'art de cuinar a gas, sovint cuinaven el dinar en pous que cobrien amb fulles pesades i terra. Depenent de quant menjar fora preparat, alguns pous de cuina eren bastant profunds. Després que el menjar fos cuinat, la majoria dels pous s'omplien de terra per evitar que qualsevol accidentalment caigués al forat. Jar Jar havia caigut en un pou vell i sense omplir que havia estat amagat per les fulles de falguera tentacle que creixien per sobre.

Va alçar la mirada i va tractar de determinar si podia saltar fora del pou. Era un salt alt, però va decidir intentar-ho. Va doblegar els genolls, llavors va saltar en l'aire. El seu cap va colpejar una cosa dura, i va caure de tornada al pou.

Lleugerament marejat, Jar Jar va alçar la mirada per veure el jaboon mirant per la vora del pou. També semblava lleugerament atordit... Jar Jar es va adonar que el seu cap havia colpejat un dels ullals del jaboon.

Mirant l’ullal, Jar Jar va tenir una idea. Es va moure amb les mans cap al jaboon per baixar el seu cap cap al pou i li va persuadir.

-Buonic Jaboon! Miria aquí sota. No, aqüí baix, jaboon. Açò és, baixa tusa cap.

Malgrat haver estat accidentalment colpejat per Jar Jar, el jaboon va obeir i va baixar el cap al pou. Jar Jar va agafar el seu ullal esquerre, i la criatura va alçar el cap, elevant-lo fins a la superfície. Jar Jar va alliberar l'ullal i li va donar uns copets a la panxa al jaboon.

-Gràxieas, culega, -va dir Jar Jar. Llavors va continuar a través del bosc.

Jar Jar va grimpar per un turó i va arribar a un sortint estratificat de roques sobre un cingle escalonat que s'alçava sobre un estany brillant. No estava segur d'on era, i tenia por d'haver fet un mal gir en algun lloc. Un colossal arbre s'alçava des de la vora del precipici, i algunes de les arrels de l'arbre baixaven per la façana del cingle. Jar Jar va mirar a la recerca d'un camí cap a baix, però només va veure un sortint estret sota la seva posició.

La superfície tranquil·la de l'estany estava trencada per dues grans espines dorsals. Jar Jar va reconèixer les espines, i es va adonar que l'estany s'havia d'haver convertit temporalment en la llar d'un parell de fanbacks migratoris. Els carnívors amfibis de llargues dents van alçar els seus verds caps des de l'aigua i van mirar al gungan, llavors van obrir les seves àmplies mandíbules.

Tenien gana.

Tot d'una, Jar Jar va escoltar un so de grunyit darrere d'ell, i es va girar per trobar que havia estat seguit pel jaboon. Mentre Jar Jar es girava, les roques soltes van lliscar de sota dels seus peus i accidentalment va caure del cingle.

Esperant aturar la seva caiguda, Jar Jar desesperadament va estendre el braç cap a una de les arrels de l'arbre. L'arrel seca es va trencar a les mans, i va caure passant el sortint fins a l'estany.

-No! -va cridar ell.

El fanback mascle no va vacil·lar. Es va obrir pas a través de l'aigua amb les dents nues. Jar Jar va cridar i va nedar cap a la base de la cinglera. Mentre tirava de si mateix cap al sortint, un dels seus peus va colpejar al fanback atacant amb força al nas. La bèstia es va allunyar, retirant-se cap a la seva companya.

Jar Jar va rodar el seu cos cap al sortint i va tractar de recuperar l'alè. Tan aviat es va recuperar, es va adonar d'una cova a la façana del cingle. Jar Jar es va posar nerviós. De petit, havia sentit al Representant Been explicar als joves gungans que hi havia nombrosos passadissos secrets que anaven al lloc sagrat. Si la cova era un d'aquests passadissos secrets, li permetria arribar al lloc sagrat més ràpid que si viatgés a través del dens bosc.

Va entrar a la cova i es va moure cap endavant. Les plantes fosforescents il·luminaven la cova amb una tènue llum, permetent-li maniobrar al voltant de les estalagmites que s'havien format al terra de la caverna. Molt per a la seva sorpresa, va veure el que semblaven ser pintures primitives a les parets de la cova. Les pintures representaven un grup de guerrers gungan en una batalla contra un enemic alienígena feia temps oblidat. Jar Jar es preguntava si el Representant Been era conscient de les pintures de la cova, i si coneixia la història rere de la batalla il·lustrada.

Jar Jar es va moure a través de la cova, ansiós per trobar la sortida i trobar-se amb els seus aliats en el lloc sagrat. Mentre caminava al voltant d'una estalagmita, va trobar una pila d'ossos. Ja que alguns dels ossos a la part superior de la pila encara tenien carn, Jar Jar es va quedar amb una conclusió incòmoda.

No estava sol a la cova.

Següent